ATM (Milan)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La sed Centrala de Milan

L'ATM (Azienda Trasporti Milanesi S.p.A.) a l'è l'azienda publega de proprietà del Comun de Milan che la se occupa del strapòrt publich a Milan e in part del sò hinterland.

Attività[Modifega | modifica 'l sorgent]

ATM la gestiss i lign de straport de superfiss a Milan e in 51 comun de l'hinterland, oltra a quater lign de metropolitana e el people mover MeLA per l'Ospedaa San Raffael.

La gh'ha la maggioranza di azion de l'azienda che la gestiss la metropolitana de Copenhagen e di responsabilità in la Metropolitana de Riyadh in desvilupp.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

On classich tram meneghin

In del 1917 el Comun de Milan l'ha deciduu de gestìss in proppi i lign de tram, prima gestii de la Ditta Edison e de dà la gestion a l'Offizi Tramviari Municipal, giamò prepost al controllà de la Edison quand che la faseva lee el servizzi.

In del 1931 la deventa azienda autonoma cont el nomm de Azienda Tramviaria Municipale.

Dal 1933 la se occupa anca di filovij de Milan e dal 1939 di autolign interurban.

In del segond dopoguerra la potenzia i lign urban de la città e in del 1964 la se troeuva a gestì la metropolitana de Milan, cont ona ligna sola e 21 stazion, e poeu de la linia verda in del 1969.

El bigliettari cont la balaustra de on meter, limit de viagg a gratis per i fiolitt

El 1 de genar del 1965 la ditta la cambia nomm in Azienda Trasporti Municipali e in 'sto period chi la potenzia i lign de bus e di tram cont l'introduzion di capient Jumbotram.

Dal 3 de marz del 1974 l'è tolt via di mezz el bigliettari .

In del 1990 a l'è verta la terza linia de metropolitana e in del 1992 el primm tram urban milanes el va in d'ona città de l'hinterland: Rozzan.

In del 1999 la cambia nomm in Azienda Trasporti Milanesi e la devegn azienda special.

I primm biliett magnetich

In tra el 2000 e 'l 2003 la vegn potenziada la Red di tram, sia cont la creazion de on para de metrotranvij sia cont i noeuv tram 7000 e 7100, e hinn anca mittuu i Radiobus.

Dal 2004 i biliett de carta a hinn staa sostituii di biliett magnetich, cont ona transizion finida in del 2013.

Red gestii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Red di tram de Milan, Red di filobus de Milan, MeLA e Metropolitana de Milan.

ATM la gestiss di lign de bus, tram e filobus che quatten 52 comun.

Linia S5[Modifega | modifica 'l sorgent]

La linia S5 del servizzi ferroviari suburban de Milan a l'è gestii cont on'impresa temporanea insemma a la Trenord.

Funicolar Comm-Brunaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Funicolar Comm-Brunaa a l'è gestida dal 1894 de la ATM.

Metropolitana de Copenhagen[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Metropolitana de Copenhagen a l'è gestida de 'n azienda per mità de la ATM.

Parch di mezz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Autobus[Modifega | modifica 'l sorgent]

On bus ecologich ATM

ATM la gh'ha circa 1350 bus cont on'età media de 9 agn. In del 2008 a hinn staa crompaa 50 bus ecologich, seguii poeu de alter 140 e de 100 bus snodaa euro 5.

A fin 2013 a hinn staa crompaa 125 bus euro 6 e dal 2018 a hinn mittuu i primm bus elettrich.

Filobus[Modifega | modifica 'l sorgent]

La ATM la gh'ha circa 200 filobus de 12/18 meter che servissen 4 lign different.

Metropolitana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Elettromotris de la linia 1 de la metropolitana de Milan, Elettromotris de la linia 2 de la metropolitana de Milan e Elettromotris de la linia 3 de la metropolitana de Milan.
Treno de la M1

I quater lign de metropolitana droeuven per i lign M1, M2 e M3 di treni sia specifich sia universai, 'me i Leonardo e i Meneghin.

Inveci la linia M5, comé la futura M4, dopera di treni driverless de metropolitana lingera.

Tram[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tram classich 1500

La ATM la dopera tram di epoch different: Comé material normal el pussee antigh a l'è el tram caratteristich de Milan 1500, doperaa in 150 treni. Comé material storich a l'è anmò in circolazion 'na vettura 600 di agn del post prima guerra mondial.

Hinn poeu seguii di Jumbotram, incoeu restaa domà in del Tram ATM 4900.

Per la realizzazion di metrotranvij a hinn staa crompaa i 7000-76000.

Tram ATM in servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tram ATM in servizzi a hinn:

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]