Metropolitana de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Se sa che a Milan gh'è in progett la metropolitana,
però ogni dì 'sto progett semper pu el se lontana...»
(Giovanni D'Anzi, Lassa pur che 'l mond el disa, 1935.)
Metropolitana de Milan
Tipolojia Metropòlitana
Stats Itàlia
Territore Lombardìa
Vertura 1964
Part de Strapòrt a Milan e STIBM
Linie 4
Operador Azienda Trasporti Milanesi
Sit ofiçal www.atm.it
Scartament scartament normal
N. stazion e fermade 113
Lungeza 101 km
Passajer 1 303 000 per dé
475 595 000 l'ann
Traçad
istruzion 

La metropolitana de Milan a l'è ona red de lign metropòlitan a servizzi de la cittaa Milan e del sò retro-terra, assa portanta de la sò red de strapòrt publegh.

La red l'è a componnuda de quatter lign, ognuna di quaj la gh'ha el sò color caratteristegh: la rossa (M1), inaugurada in del 1964, che a l'è la segonda linia de metropolitana dervida in Italia[1], la verda (M2), inaugurada in del 1969, la gialda (M3), inaugurada in del 1990 e la lilla (M5), inaugurada in del 2013[1][2]. Al dì d'incoeu, a hinn dree a còstruì anca la bloeua (M4), intant che a hinn dree a finì el slongament de la rossa vers la Bettola. El sistema el gh'ha 113 stazion, 95 di quaj a hinn sòtta-terra[3]. El gestor de la red, che, al 2016, a l'è la pussee longa de l'Italia, a l'è l'Azienda Trasporti Milanesi (ATM), menter el costruttor a l'è la societaa Metropolitana Milanese.

El progett architettonigh, faa dal Franch Albini e da la Franca Helg, e la sò segnaletega, pensada dal Bob Noorda, hann rezevuu in del 1964 el premi Compass d'or[4].

Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red metropolitana de Milan a l'è componnuda de cinch lign:

Linia Percors Inaugurazion Ultem slongament Longhezza Stazion
Sest Primm de MaggRò Fera / Bisceglie 1964 2005 27,0 km 38
Piazza Biagrass / Assagh Milanofiori ForumCològn Nòrd / Gessaa 1969 2011 40,4 km 35
San DonaaComasina 1990 2011 16,6 km 21
Linaa ReoportSan Babila 2023 2022 5,1 km 6
BignamiSan Sir Stadi 2013 2015 12,9 km 19
Totàl: 100 km 113

Tutt i lign a hinn sòtta-terra, foeura la banda setentrionala de la M2 e 'l ramm de Assagh.
A gh'hinn des stazion de scambi:

  • Central (M2 e M3)
  • Dòmm (M1 e M3)
  • Lorett (M1 e M2)
  • Cadorna (M1 e M2)
  • Zara (M3 e M5)
  • Garibaldi (M2 e M5)
  • Lotto (M1 e M5)

I lign a hinn in del territòri del comun de Milan per l'80% de la longhezza totala (con 75 stazion). A bòn cùnt, a hinn servii anca alter vundes comun: Assagh, Busser, Cassina de Pecci, Cernusch, Cològn, Gessaa, Gorgonzoeula, Per, , Sest San Giovann e Vimodron.
El sistema de metropolitana a l'è conligaa cont i lign S del servizzi suburban de Trenord, con dodes stazion de scambi[5].

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm progett de la red

I primm progett per ona linea de la metropolitana a Milan gh'hann de vess cercaa in del 1912, cont el progett de l'ingegnee Evaristo Stefani (che l'ha progettaa la ferrovia sotterania da Milan a Monscia) e de l'architett Carlo Broggi (che l'ha progettaa ona linea che la doveva giontà Lorett a San Cristofen). El comun de Milan ha fissaa el termin di lavô a marz 1913, ma però a l'è staa faa nagott fin al 1938. In quest'ann chì, gh'è staa progettaa la costruzion de sett lign ma a causa de la segonda guerra mondiala e la mancanza de danee anca quell progett chì l'è staa fermaa[6].

El 3 de luj del 1952 l'amministrazion comunala l'ha votaa on progett d'on sistema de metropolitana[7] e 'l 6 de otober 1955 l'è stada fondada ona noeuva compagnia, Metropolitana Milanese, che la doveva controllà la costruzion de la noeuva infrastruttura[6] El progett l'è staa pagaa del Comun 250 milion de franch e alter 250 milion hinn staa daa cont on prestit. La costruzion a l'è partida el quater de magg 1957 dal Vial Monte Rosa[6].
I stazion hinn staa disegnaa del studi di architett Franch Albini e Franca Helg, menter i segnaj e i indicazion a hinn staa disegnaa del Bob Noorda[6]: per el progett, Albini-Helg e Noorda hann vinciuu el premi Compass d'Or.

Costruzion de la stazion de Piaza Amendola in sü la linea M1

El primm tòcch de la linea rossa da Lotto a Sest Marelli (21 stazion e 12,5 chilòmeter) a l'è staa dervii el primm de november 1964, depos sett agn de lavor[8] In quell ann chì, a hinn staa scominciaa anca i lavô de la linea M2.
I gent che doperaven el sistema a l'è cressuu semper pussee, e di 37 milion del 1965 a s'è passaa a avegh 61 milion del 1969[8].

La linia verda da Caiazz a Cassina Goeubba (7 stazion) ha dervii cinch agn pussee tard. In di agn '60 e '70, la red la gh'aveva duu lign finii e alter duu lign eren anmò dree a vess completaa[8]. El sistema de metropolitana a l'è andaa a ciappà el post di tram interurban de la Società Trazione Elettrica Lombarda, in particolar la linia M2 per Gessaa.

El primm tòcch de la terza linia (la gialda), cont cinch stazion, a l'è staa dervii el 3 de magg 1990, depos noeuv agn che i lavô a eren scominciaa. La linia a l'è staa dervida apena prima di mondiaj Italia '90. Alter noeuv stazion de la linia M3 a hinn staa dervii in del 1991 (Sondri, Central, Lod TIBB, Brenta, Corvett, Port De Mar, Rogored e San Donaa) e la stazion de Maciachini l'è stada dervida in del 2004.

La stazion de Piaza Biagrass, el tòcch meridional de la linia M2, a l'è stada dervida in del marz 2005, e i stazion de Rò Fera e de Per a hinn staa dervii in del desember 2012. El tòcch setentrional de la linia M3, fin a la Comasina (cont quatter stazion), e 'l tòcch meridional de la linia M2, fin a Assagh (cont duu stazion), a hinn staa dervii in del principi del 2011.

El 16 de luj 2012 a hinn staa scominciaa i lavô del tòcch Linaa Aeropòrt-Forlanin per la noeuva linia M4.

Depos avè remandaa pussee d'ona voeulta e depos 23 agn da l'avertura de l'ultema noeuva linia, el 10 de fevree 2013 a l'è stada inaugurada la linia M5, dervida depos squas 7 agn de lavô, scominciaa el 16 de luj 2007. I lavô per la segonda banda dal Vial Zara a Garibaldi a eren staa scominciaa semper in del 2007, menter quej de la terza banda da Garibaldi a San Sir Stadi a eren scominciaa in del 2010. El primm tòcch, che 'l gh'aveva sett stazion e ona longhezza de 4,1 chilòmeter. El primm de marz, la linia M5 a l'è rivada a la stazion de Garibaldi, menter el 29 de april 2015 a l'è rivada a San Sir Stadi: a la fin la linia a l'è deventada longa 12,9 chilòmeter e la gh'aveva 5 stazion pussee. I alter stazion che mancaven in del ramm Garibaldi-San Sir a hinn staa inauguraa intra el mes de giugn e ottober del 2015, menter l'ultema stazion, quella de Trii Torr, a l'è stada inaugurada el 14 de noember 2015.

Crònologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Crònologia de la red.
On tren de la M1 da foeura.
On tren de la M1 da foeura.
On tren de la M1 da dent.
On tren de la M1 da dent.
Datta Banda Linia
1 noember 1964[9] Lotto - Sest Marelli
2 april 1966 Pagano - Gambara
27 settember 1969 Caiazzo - Cassina Goeubba
27 april 1970 Caiazzo - Central
12 luj 1971 Central - Porta Garibaldi
4 dicember 1972 Cassina Goeubba - Gorgonzoeula
18 april 1975 Gambara - Inganni
8 noember 1975 Lòtto - QT8
3 marz 1978 Porta Garibaldi - Cadorna
12 april 1980 QT8 - San Leonard
7 giugn 1981 Cassina Goeubba - Cològn Nòrd
30 otober 1983 Cadòrna - Porta Genua
13 april 1985 Gorgonzoeula - Gessaa
Porta Genua - Romul
28 settember 1986 San Leonard - Molin Dorin
Sest Marelli - Sest 1° Magg FS
3 magg 1990 Central - Pòrta Romana
16 desember 1990 Porta Romana - Lod TIBB
12 magg 1991 Central - Sundri
Lod TIBB - San Donaa
21 marz 1992 Inganni - Bisceglie
1 noember 1994 Romul - Famagusta
16 desember 1995 Sundri - Zara
8 desember 2003 Zara - Maciachini
17 marz 2005 Famagusta - Piaza Biagrass
19 desember 2005 Molin Dorin - Rò Fera
20 fevree 2011 Famagusta- Milanofiori Forum
26 marz 2011 Maciachini - Comasina
10 fevree 2013 Zara - Bignami
1 marz 2014 Zara - Pòrta Garibaldi
26 april 2015 Pòrta Garibaldi - San Sir Stadi
26 noember 2022 Linaa Reoport - Dateo

I lign[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia M1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Linia M1 (metropolitana de Milan).
Mappa de la linia M1.

La linia M1 de la metropolitana de Milan la conliga la cittaa dal nord-est, cont el capo-linia a Sest Primm de Magg (in del comun de Sest San Gioann, al nord-ovest (cont el capo-linia a Rò Fera) o al sud-ovest (cont el capo-linia a Bisceglie).

La linea 1 a l'è ciamada anca "linia rossa" perchè, sora i mapp, la linia a l'è colorada de ross. Anca in di stazion e sora i treni de la linia el ross a l'è 'l color pussee doperaa.

Ai stazion de Lorett e de Cadorna a gh'è l'inter-scambi cont la linia M2, a la stazion del Domm a gh'è l'inter-scambi cont la linia M3 e a la stazion de Lòtto cont la M5.

A gh'hinn di interscambi anca cont ona quaj stazion ferroviaria, comè la stazion de Sest San Giovann (lign suburban S7, S8, S9 e S11 e tren regionaj), la stazion de Milan Porta Venezia (lign S1, S2, S5, S6 e S13), la stazion de Milan Cadorna (lign S3, S4 e tren regionaj) e la stazion de Rò Fera (lign S5 e S6, tren regionaj e nazionaj).

Linia M2[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Linia M2 (metropolitana de Milan).
Mappa de la linia M2.

La linia M2 de la metropolitana de Milan la và dal nord-est (da Cològn Nòrd putost che da Gessaa) a sud (a Piaza Biagrass putost che a Assagh).

La linia M2 a l'è anca ciamada "linia verda" perchè a l'è segnada, in sui mapp cont, el color verd. El verd a l'è ancasì el color pussee doperaa in di stazion e sora i treni de la linia.

La incontra i lign M1 a Lorett e a Cadorna, M3 a la Centrala e M5 a Garibaldi.

A gh'hinn di inter-scambi anca cont ona quaj stazion ferroviaria, comè a la stazion de Lambraa (linia S9, tren regionaj e nazionaj), a la stazion Centrala (lign regionaj, nazionaj e internazionaj), a la stazion de Milan Porta Garibaldi (lign S1, S2, S5, S6, S7, S8, S11 e S13 e tren regionaj, nazionaj e internazionaj), a la stazion de Milan Cadorna (lign S3 e S4 e tren regionaj), a la stazion de Milan Porta Genoa (tren regionaj) e a la stazion de Milan Romol (linia S9).

Linia M3[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Linia M3 (metropolitana de Milan).
Mappa de la linia M3.

La linia M3 de la metropolitana de Milan la conliga la cittaa dal nord, cont el capo-linia a la Comasina (in del comun de Milan), al sud-est, cont el capo-linia a San Donaa (al confin meridional del comun de Milan, arent al comun de San Donaa).

La linia M3 a l'è anca ciamada "linia gialda" perchè, in sui mapp, la linia a l'è colorada de giald. Anca in di stazion e sora i treni de la linia el giald a l'è 'l color pussee doperaa.

Ai stazion del Domm a gh'è l'interscambi cont la linia M1, a la stazion de la Central cont la linia M2 e a la stazion del Vial Zara cont la linia M5.

A gh'hinn di inter-scambi anca cont divers stazion ferroviari, comè a la stazion de Affer (lign S2 e S4 e tren regionaj), a la stazion de Milan Porta Venezia (lign S1, S2, S5, S6 e S13), a la stazion de Milan Central (lign regionaj, nazionaj e internazionaj), a la stazion de Milan Republega (lign S1, S2, S5, S6 e S13), a la stazione de Milan Porta Romana (linia S9) e a la stazion de Rogored (lign S1, S2 e S13, tren regionaj e nazionaj).

Linia M5[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Linia M5 (metropolitana de Milan).
Mappa de la linia M5.

La linia M5 de la metropolitana de Milan la conliga la cittaa dal nord, cont el capo-linia in via Bignami (in del comun de Milan), a l'ovest, cont el capo-linia a San Sir Stadi. A l'è la prima linia metropolitana de Milan che la và minga denter i Bastion e nanca denter el center storegh de la cittaa.

La linia M5 a l'è anca ciamada "linia lilla" perchè, in sui mapp, la linia a l'è colorada de lilla. Anca in di stazion e sora i treni el color pussee doperaa a l'è 'l lilla[10].

A la stazion del vial Zara a gh'è l'interscambi cont la linia M3, a la stazion de Garibaldi cont la linia M2 e a la stazion de Lòtto cont la M1.

Gh'hinn inter-scambi cont i lign suburban S1, S2, S5, S6, S7, S8, S11 e S13, i lign regionaj, nazionaj e internazionaj a la stazion de Milan Porta Garibaldi e cont i lign S3 e S4 e i treni regionaj a la stazion de Milan Domodossola.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Biliett[Modifega | modifica 'l sorgent]

On biliett urban de Milan de Trenord (in alt a manzina) e 'l biliett istess de l'ATM (in bass a manzina); a drizza la gh'è ona carta Itinero (el nomm, in bass a manzina, la foto e 'l numer a drizza hinn staa quattaa).

On biliett per la zona Mi1 e Mi3, ciovè la città e l'hinterland, in del 2019 el costa 2€ euro e 'l var per i corrier, i tram, i lign S e M. I abonament urban Varen domà dent al comun de Milan (limet de tariffa urbana)[11]. Se poden comprà anca alter tip de biliett, comè quej 24h, 48h e per la nocc[11]. El cost di biliett inter-urban (che a hinn i biliett per andà foeura del limet de tariffa urbana) varien di viagg che se voeuren fà.[12].

A partì dal primm de fevree 2011 a hinn intraa in vigor i noeuv tariff integraa, ciamaa IoViaggio Ovunque in Lombardia, che fan viaggià sora tutt i mezz de straport de la Lombardia cont on prezzi fissaa. L'abbonament chì el pò vess giornalier, pluri-giornalier (duu, trii o sett dì), mensil, trimestral e annual[13].

Orari de avertura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El servizzi el scomincia a i ses or de la matinna e 'l finiss a la mezzanocc e mezza. La domenega e in di dì de festa, el servizzi el scomincia pussee tard e 'l finiss ancamò pussee tard, in baa a l'ocasion. Per el servizzi de nocc in di fin de settimanna a vegnen doperaa corrier che fann el percors istess e se fermen in di stazion istess de la metropolitana.

Freguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

I freguenz di treni a vann, in di vor de ponta, di duu menut de la M1 ai trii menut de la M3; in di diramazion de la M1 e de la M2, la freguenza l'è la mitaa di freguenz del tocch centraj. I freguenz de la M5 l'è de trii menut in di vor de ponta e de quatter menut foeura di vor de ponta. In di vor che hinn minga de ponta la freguenza l'è dimezzada. La freguenza la muda anca a segonda se l'è estaa o inverna.

Red de nocc[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del 2012, a l'è in servizzi la red de nocc che 'l sostituiss el servizzi de metropolitana. La red che la quatta el servizzi de mezzanott fina ai ses or de la matinna de venderdì, sabet e domenega, la gh'ha chi lign chì:

  • N de Q.re di Olmi (Bisceglie ) a Cairoli
  • N de Sest I Magg a Molin Dorin
  • N de Cassina Goeubba a Piazza Biagrass
  • Nde San Donaa a la Comasina

Caratteristigh tecnigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Scartament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scartament di binari a l'è per tucc i lign de 1435 millimeter, che a l'è l'inscì ciamà "scartament normal".

Alimentazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I lign M2 e M3 a doperen lign aerei de contatt per alimentà i treni cont on'energia elettriga de 1500 volt. La linia M1, elettrificada a 750 volt, la dopera el sistema de la quarta rodaja, anca se in del tocch da Pasteur a Vila San Gioann a gh'è la linea aerea, inscì che anca i treni de la M2 e M3 poden andà al deposet de Precott. La linia M5 la dopera on'alimetazion a terza rodaja.

Tension Linia
750 Vcc
1500 Vcc

Informazion ai passegger[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scherm a LED che 'l dis i menut de spetà, in su la linia gialda.

In tucc i stazion a gh'hinn i scherm a LED che fan vedè la destinazion e 'l temp de spetà el treno che 'l riva; a gh'è anca ona vos registrada che la dis el nomm de la stazion ai passegger. Sora i treni pussee noeuv, i Meneghin e i Leonardo, a gh'hinn scherm LCD e ona vos registrada la dis tucc i annunz in talian e ingles.

Per savenn pussee, varda l'articol Segnaletega e allestiment de la Metropolitana de Milan.

I segnaj e l'allestiment di stazion de la metropolitana, che a hinn staa inventaa, in del 1964, cont l'inaugurazion de la M1, a hinn vun di over de comunicazion visiv pussee important a livel mondial, al pont che a hinn staa imitaa da i metropolitan de tutt el mond. El Bob Noorda e 'l Franch Albini, che a hinn i inventor de questi segnaj e de l'allestiment chì, gh'hann vinciuu el Premi Compass d'Or in del 1964.

Quattadura telefonega[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del desember de 2009, despoeu de duu agn de lavô, tucc i stazion de la red de la metropolitana de Milan a hinn quattaa cont la red UMTS[14].

Al principi del 2008, a l'è partida anca la quattadura HSDPA, cont la tecnologia RF Over Fiber[15]. I operador che hann partecipaa a la quattadura hinn TIM, Vodafone, Wind e 3. El 21 de desember 2009, la quattadura de la red HSDPA a l'era del 100% in su tucc i lign e per tucc i operador telefonegh[16]. I operador telefonigh TIM e Vodafone quatten tucc i galeri di metropolitan anca cont la noeuva tecnologia 4G LTE.

Progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

I progett de 'l dì d'incoeu hinn l'estension di lign ch'a g'hinn gemò e l'avertura d'ona noeuva linea, la linea M4.

Slongament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia Tocch Staa[17] Fin di laur prevista[17][18] Longhezza Stazion
Sest Primm de MaggMonscia Bettola in costruzion 2017 1,9 km 2
BisceglieBagg in progettazion - 3 km 3
Còlogn NòrdVimercaa in progettazion - 9,7 km 6
Gessaa - Trezz in progettazion - 8 km 4
San DonaaPaù Est in progettazion - 14,8 km 6
BignamiMonscia in progettazion - 6,3 km 5
San Sir StadiSettim in progettazion - 4,5 km 4

Linia M1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se 'l saria dovuu vess finii in del 2009,[19] a partì dal 2012 hinn dree a laorà per el slongament vers nòrd de la M1 cont on tòcch de circa duu chilòmeter e duu noeuv stazion: Restellon e Bettola. L'assessor regional lombard ai infrastruttur, el Raffael Cattaneo, ha dii, in ona dichiarazion, che la fin di lavô a l'è spetada per el 2015[20], tutavia l'avertura di duu noeuv fermad a l'è preveduda per el 2017. A l'è anmò in faa de progettazion on alter slongament de la linia dent el comun de Monscia, cont la fermada Fossati Lamperti, che la se doerïa trovà intra la via Francesch Guerrazzi e la via Carl Goldoni[21].

La gh'è anca ona proposta de slongà de 3 chilòmeter la linia M1 da Bisceglie a Bagg, cont ona fermada in mezz, Valsesia.

Linia M2[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è dree a vess completaa, segond la societaa Metropolitana Milanese, el progett definitiv in des agn del slongament in direzion nord-est, da Cològn Nòrd a Vimercaa, cont fermaa in mezz a Brughee, Carugaa, Agraa Colleoni, Concorezz e Vimercaa Torr Bianch[22]. El tocch chì el sarà sòtterranei per l'83% del sò percors.[23]

In del 2009 a l'è staa completaa el studi de fadabilitaa per el slongament de 1.200 meter da Gessaa a Cassina Pignon[24], ma l'agn apôs, a l'è partii el studi de fadabilitaa per el slongament da Gessaa a Trezz;[25] i quater fermaa da fà a hinn Cassina Pignon (in del comun de Inzagh), Basian, Trescian e Trezz. La Fondazione Cariplo ha stanziaa 70.000 euro per el primm studi e la Provincia de Milan ha promettuu alter danee[26].

A l'è in studi dal 2012, l'ipòtes de l'avertura de on'altra fermada in del comun de Cernusch, sora la diramazion per Gessaa: el se tratta de la fermada de Malghera[27][22]. In di progett origenaj di lign celer de l'Ada, la fermada la se ciamava Cassina Molinett. Alter propòst a tornen a vardà slongament oltra Piazza Biagrass e Assagh Forum[27].

Linia M3[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond Metropolitana Milanese Spa, a l'è dree a vess completaa el progett definitiv per el slongament vers sud che 'l conligherà San Donaa a Paù. In del progett a gh'hinn ses stazion in mezz ciamaa San Donaa Center, Peschera Center, Peschera Est Pantigliaa-Mediglia, Careppi Cerca, Paù Center e Paù Est[28]. I primm trii stazion gh'hann de vess sòtta-terra, i alter sora la superficia[23]. Tutavia, a l'è possibel che la banda la sarïa fermada a Peschera Est a causa del baa numer de passegger che dopererïen el slongament chì.

Linia M5[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond Metropolitana Milanese Spa, a l'è dree a vess completaa duu progett definitiv: vun per el slongament vers a òvest, vers Settim cont l'avertura de quatter stazion, e a nòrd, vers Cinisell Balsom a la Bettola, indue ghe sarà l'inter-scambi cont la M1, e poeu cont alter quatter fermad fin a la Villa Reala de Monscia[29].

Lign noeuv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia Tocch Stato Avertura prevista Longhezza Stazion
Linaa AeropòrtTricolor dree a vess costruida 2021 - 7
Sant AmbroeusSan Cristofen FS dree a vess costruida 2023 - 8
Sant AmbroeusSan Babila dree a vess costruida 2023/2024 - 6

Linia M4[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Linia M4 (metropolitana de Milan).
Progett de la linia M4.

La linia M4 de la metropolitana de Milan, che a l'è dree a vess costruida, la conligarà la cittaa da est, cont el capo-linia a Linaa Aeroport, a sud-ovest, cont el capo-linia a San Cristofen.

La linia M4 la sarà ciamada anca "linea bloeua"[30] perchè in sui mapp la linia la sarà colorada de bloeu. Anca in di stazion e in sui treni de la linia el bloeu el sarà el color pussee doperaa. Tutavia, si come 'l color chì a l'è doperaa in sui mapp per indicà el passant ferroviari de Milan, a s'è dree a pensà de doperà on alter color comè l'oransg[31].

La linia la incontrarà la M1 a la stazion de San Babila e la linia M2 a la stazion de Sant Ambroeus[32]. Anca se el sò percors la incrocia quell de la linia M3 intra i stazion de Santa Sòfia e Sfòrza-Policlinigh, el ghe sarà minga on inter-scambi.

Ghe saran anca inter-scambi cont i lign ferroviari a la stazion de Piazza Dateo (lign suburban S1, S2, S5, S6 e S13), a la stazion de San Cristofen (linia S9 e tren regionaj) e a la stazion de Forlanin (lign S5, S6 e S9), che al dì d'incoeu a l'è dree a vess costruida. La, oltra, gh'avrà anca l'inter-scambi cont l'aeropòrt de Milan-Linaa.

I lavô per costruì el tocch Linaa Aeroport - Forlanin hinn scomincià el 19 de luj 2012.[33], menter quej per la banda Forlanin-Tricolor a hinn scomincià el 19 de sgenee 2015[34]. Al dì d'incoeu, l'avertura de tuta la banda a l'è preveduda per el 2022[35][36].

La metropolitana milanesa in del cinema[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nel cors del temp, Milan a l'è stada scernida comè ambientazion de ona centenna de pellicol, e inevitabelment anca la metropolitana de Milan a l'è stada doperada comè longazion d'on quaivun comè, per esempi:

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. 1,0 1,1 ATM's History. ATM. Recuveraa el 2013-11-09.
  2. La storia (Italian). ATM. Recuveraa el 2013-11-09.
  3. L'opera che ha fatto di Milano una grande metropoli (Italian). Metropolitane Milanesi SpA. Recuveraa el 2014-03-03.
  4. Compasso d'oro 1964 alla Metropolitana di Milano - Motivazione e foto storiche della premiazione
  5. a Affer, Cadorna, Domodossola, Garibaldi, Lambraa, Lod/Porta Romana, Porta Venezia, Republega, Rò Fera, Rogored, Romul, Sest 1° Magg.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 La storia della linea 1. Metropolitana Milanese Spa. Recuveraa el 31 October 2011.
  7. Ogliari, Francesco (2006). Milano in tram : storia del trasporto pubblico milanese. Milano: Ulrico Hoepli. ISBN 978-88-203-3719-3. 
  8. 8,0 8,1 8,2 La cronistoria della metropolitana di Milano. Cityrailways. Recuveraa el 8 November 2011..
  9. La storia della Linea 1 Arqiviad qé: [1] Sito Metropolitana Milanese
  10. Metro-5 Linea-5
  11. 11,0 11,1 Biglietti urbani. www.atm-mi.it. Recuveraa el 2 October 2011.
  12. Biglietti interurbani. www.atm-mi.it. Recuveraa el 2 October 2011.
  13. Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. Io viaggio ovunque in Lombardia. URL consultad in data 11 giugno 2013.
  14. Comunicato ATM, 21/12/2009
  15. Il telefonino prende la metropolitana. Hardware Upgrade
  16. Telefonini in metrò: copertura al 100% ATM, Azienda Trasporti Milanesi
  17. 17,0 17,1 Metropolitane a Milano - Metropolitana Milanese Arqiviad qé: [2]
  18. Apena per i tocch ch'a hinn dree a vess costruii
  19. Baron, Ferdinando (5 July 2011). "M1 fino a Monza, partiti i lavori". Retrieved on 5 October 2011. 
  20. Redazione. «M1 a Bettola, Tem, Paullese: Regione Lombardia fa il punto sulle infrastrutture viabilistiche del territorio». 7giorni, 1º giugno 2012. Vardad in data 6 giugno 2012.
  21. 22,0 22,1 Rete in progetto. MSR Milano
  22. 23,0 23,1 Prolungamento linee Metropolitane e Nodo Interscambio Fiera. Comune di Milano. Recuveraa el 2 October 2011.
  23. Carlo Arcari. «Milano. Cantieri per raddoppiare le linee del Metrò per l'Exp» (PDF). Italia Oggi. Vardad in data 21-11-2010.
  24. Gabriele Gabbini. «Gessate, ogni giorno è un'odissea. Prolungare linea metropolitana?». Il Giorno. Vardad in data 21-11-2010.
  25. Il futuro della MM2, tra rincari, petizioni e proclami. URL consultad in data 21-11-2010.
  26. 27,0 27,1 Le proposte. Sottomilano
  27. Metropolitane a Milano – Milano M3. 2010. URL consultad in data 4 giugno 2012.
  28. http://www.metropolitanamilanese.it/pub/page/it/MM/metropolitane_milano?contentId=925 Arqiviad qé: [3]
  29. Milano M4 - La linea leggera, sotterranea, blu in Metropolitana Milanese Spa. 2010. URL consultad in data 3 maggio 2012.
  30. Milano M4: la tratta Linate-Forlanini FS si attiverà in tempo per l'Expo 2015. iBinari+CityRailways, 24 aprile 2012. URL consultad in data 3 maggio 2012.
  31. Stazioni di interscambio. metro4milano.it. URL consultad in data 14 dicembre 2015.
  32. «M4, cominciano i lavori della fermata quartiere Forlanini». Comune di Milano, 18 luglio 2012. Vardad in data 23 luglio 2012.
  33. Paola D’Amico. «M4, cantieri aperti nella zona Est Dateo, la talpa scaverà fino a 30 metri». Corriere della Sera, 19 gennaio 2015. Vardad in data 19 gennaio 2015.
  34. Quando sarà pronta la Linea M4?. metro4milano.it. URL consultad in data 12 gennaio 2015.
  35. Via libera alla M4, progetto ritoccato, ma l'assessore al Bilancio si dissocia (PDF). La Repubblica, 29 dicembre 2014. URL consultad in data 14 gennaio 2015.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]