Marian (CO)
| Mariano Comense Comun | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Mariano Comense | ||||
| Stat | Itàlia | ||||
| Rejon | Lombardia | ||||
| Provinça | Provincia de Como | ||||
| Capolœg | Mariano Comense | ||||
| Politega | |||||
| Sindeg | |||||
| Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 45°42′N 9°11′E / 45.7°N 9.183333°E | ||||
| OSM | 45694 | ||||
| Voltituden | 250 m s.l.m | ||||
| Superfix | 13,8 km² | ||||
| Abitants | 25 258 ab. (1º genar 2023) | ||||
| Densitaa | 1830.29 ab./km² | ||||
| Confin | Cabiaa, Carugh, Figin, Nuedraa, Serègn, Brèna, Cantuu, Lentaa e Giüssàn | ||||
| Fus orari | |||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 031 | ||||
| Codex postal | 22066 | ||||
| Sigla autom. | CO | ||||
| Codex ISTAT | 013143 | ||||
| Codex catastal | E951 | ||||
| Sant protetor | San Steven | ||||
| Cl. climatega | |||||
| Cl. sismega | |||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Marian (nom ufizial in italian Mariano Comense) l'è on comun de la Provincia de Còmm che 'l cunta 24 484 abitant (dato del Desember 2015[1]), 'na superfiss de 13,7 km² e 'na densità de 1 787 ab./km². L'è vun di center pussee important de la Brianza. La se troeuva al confin con la Provincia de Monza (comun de Giussan, Lentaa e Seregn) e tra i fiumm Seves e Lamber.
Geografia fisica
[Modifega | modifica 'l sorgent]Mariano l'è intra l’alta pianura e i culin, intra el torrent Seveso e el fiümm Lambro, a metà strada intra Comm e Milan e in da la part nord de la Brianza . La cità l’è traversada de tanti torrent (l'principal l’è el turrent Terrò), che però sun quasi sempar in seca. In dal comun g’he sun tri lac, tüt creà daa l'omm: i primi dü se truvan sü una di cullin de Mariano e sun de la fin del 1800, creà per cuntener l’aqua da duperaa per irrigar i camp di cascin Belvedere e Mordina. Chesti dü lac fan part del parch de la Brughiera Briantea : chel püsee piscinin, ricc de flòra e fauna, l’è una di riserv püsee ricc de la zona de Comm e de la Brianza; quell pussee granda al g’ha un sentier inturn e ‘l é permetud la pesca. El terz lac el se truva in del parc Vivai.
In dai bosch intra Lentaa, Nuedraa, Meda, Seves, Figin e Marian g’he sun tanti olter laghett: la zoca dei Pirutit (in del territori de Meda ), el lac Azzurro (in del territori de Lentaa ) e el laghett dell'Imperatur (in dal territori de Nuedraa ).
Stòria
[Modifega | modifica 'l sorgent]I primm abitant de Marian fòrsi hinn staa òmen del Paleolitich anca se i proeuv hinn esigov. L'ipòtesi l'è supportada de vari retrovament archeològich e de ona necròpol.
La diffusion del Cristianesim l'è rivada in quij zònn chì domà in del V secol. De fatt in del 386 el Sant'Agostin, in d'on sò scritt l'ha minga parlaa de la presenza de cristian intorna a Cassagh, indove che se trovava in quell moment. A bon cunt, in del Medioev la diòcesi de Milan l'è stada spartida in quattòrdes piev, trai quai troeuvom quella de Marian. La piev la cattava dent Cabiaa, Carugh, Brenna, Aroeus, Olgelasca, Inverigh, Gattee, Paina e Bigonsc. A la fin de l'età romana, dòpo i invasion barbarich, la stòria del borgh la se sviluppa sòtta i dominazion longobarda e franca, cont el diventà adasi adasi voeuna di piev pussee ricch de tutta la Lombardia.
In del Bass Medioev, la città l'era molto importanta sia del pont de vista religios (la cuntava ben vintquatter ges in tutta la piev), sia de quell politich e civil. El borgh de Marian de fatt el gh'aveva on castell e on fossaa profond, che al dì d'incoeu esisten pù. Inoltra, duranta l'epoca di comun, Marian e Cantù hinn staa legaa a Milan contra Còmm (guerra del 1118-1127) e contra l'imperador Federich Barbarossa. Duranta la guerra, i Comasch hann saccheggiaa la città.
A partì del XIV secol, Marian l'ha segutaa i sòrt del ducaa milanes. Sòtta la dominazion austriaca, Marian l'è diventada sede de ona pretura e de on cancellieraa. Duranta el Risorgiment, a Marian l'è staa formaa ona Guardia Nazional Repubblicana che l'ha partecipaa a la Battaglia de San Fermo, senza cuntà poeu che trai Milla che hann segutaa el Garibaldi in Sicilia, trii eren pròppi de Marian.
In del 1945 a Marian l'è stada fada la prima Festa de l'Unità. Marian l'è stada nominada città in del 1986.
Post interesant
[Modifega | modifica 'l sorgent]Architetur religiuss
[Modifega | modifica 'l sorgent]Gesa de Sant Stefan Protomartir
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'è la gesa pussee impurtant del paes. L'è sta fa sò innanz de l'ann 1000 cun sultant ona navata, il coro e on purtun par intrà. Innanz, nel 1570, Carlo Borromee l'ha disuu ai marianes de sgrandirla. Nel 1583, quand han finii de lauraa, la gesa al g'ha tri navaa dividuu da des colonn,
Battisteri de San Giuann Batista
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Visin a la gesa de Sant Stefano al g’he el Batisteri dedicà a San Giuann Batista [2] un edifiz quadrangolar en stil romanich cunt una cupola vuttagonal, che l'è sta fa soo circa in dal an 1000 , püsee precisament nel 1025 [3].
La pòrta, uriginariament a ovest, l’è stada spustada a est de Federigh Borromee, prutett da un portic piscinin su cui l'ghe incis:
| « Absortos erithraea sile cum curribus hostes quam minor hich Stygium suffocat unda ducem[4]. » | « Parla minga di nemiss tra sutt da l'unda del Mar Russ; Chi on'unda tant pussee piscinina sofuga l'princip infernal » |
| Iscriziun del Batisteri de Marian |
Quand al s'entra dentar, in su i lat de la pòrta, ghe sun du collon con so do capitei. Quel a mancina ‘l é in marmor colorad de paglia e al g’ha dei rilievi che rapresentad di grapp de uga in sui angol ; quel a destra l’è faa en calcar bianch, decurà denanz cun di motif. La cupola ottagonal la nass no de la strütüra del paviment, ma de strütür speciai che trasfurman un quadrà c'al ghe sutt en on vuttagon .
Evoluzion demografega
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'andament del numer de abitant del comun de Marian l'è mustraa in de la tabela chi de sutt
Abitant censud

Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
- ↑ You must specify title = and url = when using {{cite web}}. .
- ↑ Belloni et al., p. 118.
- ↑ Eror de sintassi: Eror in l'utilizazzion del marcador
<ref>: a l'è stad indicad nissun test per el marcador "SanGiovanni26"

