Bovisa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona via caratteristega del quarter, la via Varè
«Lassa pur che 'l mond el disa

ma Milan l'è on gran Milan
Porta Cicca e la Bovisa

che d'intorni proppi san»
(Giovanni D'Anzi, Lassa pur che 'l mond el disa, 1935.)

La Bovisa (IPA: [la buˈ(ʋ)iːza]; scrivuu ingualment in talian) a l'è on quarter de Milan che 'l se troeva in del Municipi 9 de la cittaa.

El quarter el ciappa el sò nòmm da ona vegia cassina d'antiga datta di Corp Sant de Porta Comasina, la Cassina Bovisa, intorna a dovè el s'è formaa on borgh agricol ch'a l'è staa, poeu, ciappaa-dent a Milan, ind el 1873. A la sò voeulta, el nòmm Bovisa el riva, probabilment, de bovi (boeu).

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El quarter a l'è tajaa in duu da l'itinerari di Ferrovienord in direzion nord-sud, itinerari ch'el se poeu minga traversà in machina, ma domà a piè e domà induè a gh'hinn i sora-pass de la stazion ferroviaria del quarter. Chest chì a l'è 'l motiv che, d'inquand a l'è stada costruida la ferrovia, i duu part a s'hinn desvelopaa indipendentement l'ona da l'altra.

In del quarter, al principi del '900 , subet depos la fondazion di Studi de l'Ambrosio Film de Turin, i primm d'Italia, a hinn spontaa on i primm istitutt cinematografigh cont studi aness, comè l'Armenia Film e la Milano Films, induè a hinn staa giraa i primm longh-metragg mutt comè L'Inferno. Desvelopaa comè ona zona industrala de periferia, cont el stabiliment de produzion de acid solforich, Candiani, costruii in del 1882 e diventaa poeu part del gropp chimich Montecatini.[1] A la fin del XX secul, la Bovisa la subiss ona forte descesa dovuu a la sarada di tant di industri ch'a gh'eren chì, cont ona derivada decadenza, fermada domà inquand a s'hinn descominciaa a spontaa di cantier per costruzion residenziaj e mïorià d'ona quaj struttura industriala desmettuda.

Vona di attivitaa pussee important de chesta vegia zona industriala a l'è, al dì d'incoeu, chella ligada a la presenza de ona di sed destaccaa del Politecnich de Milan. La zona a l'è divisa in duu campus universitari, chel nord per la facoltà del Design e la facoltà di Architettura (ricavaa di struttur de la ex Ceretti e Tanfani) e chel sud per Ingegnaria. Al dì d'incoeu ind el Campus Bovisa Ingegnaria a g'hinn di cors de la scoeula de Ingegnaria Industriale e dell'Informazione, cont i cors de ingegnaria mecanega, ingegnaria aerospaziala, ingegnaria energetega e ingegnaria gestionala.

In del 2006, a l'è nassuda la TBVS (acronim de Triennale BoViSa) de art moderna (design, pittura, scultura).

La granda central de produzion e stoccagg del gas de cittaa, adess desmettuda e in demolizion, ha conservaa i struttur di sò gasometer comè esempi de archeologia industriala. A l'è anmò ativa la fabrica de la Fernet Branca. Da on quaj agn, ind el quarter s'hinn insediaa i studi televisiv e i ofizz de Telelombardia.

Strapòrt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Stazion de la Bovisa-Politecnich

La Bovisa a l'è servida da trii stazion: la stazion de Bovisa-Politecnich (a la convergenza di lign Milan-Saronn, Milan-Ass e 'l passant ferroviari de Milan-Ramm Bovisa, gestida da FerrovieNord), de Villapizzon (che la se troeuva longh el passant-Ramm Certosa, gestida da RFI) e del Vial Lancetti (longh el passant, gestida da RFI). La stazion de la metropolitana pussee visina a la Bovisa a l'è chella de Derghen, che la se troeuva su la linia M3.

I strapòrt locaj de la Bovisa a hinn efetuaa da autoservizzi di linia gestii da l'ATM.
Ind el quarter el se troeuva el capp-linia de la linia de tram 2, ch'el conliga el quarter al center de Milan, e 'l capp-linia de la linia de filobus 92. La linia 82, che la conliga la Bovisasca a Derghen, la va a travers al quarter.

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. la Bovisa operaia Arqiviad qé: [1]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]