Bussor

De Wikipedia
(Rimandad de Busser)



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 32' N 9° 22' E

Bussor
Comun
Bussor - Bandera Bussor - Stema
Bussor - Sœmeanza
Bussor - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat
Italia
Rejon  Lombardia
Provinça
Milan
Capolœg Bussero
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°32′N 9°22′E / 45.533333°N 9.366667°E45.533333; 9.366667
OSM 45234
Voltituden 142 m s.l.m
Superfix 4,59 km²
Abitants 8 359 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1821.13 ab./km²
Confin Carugaa, Cernusch, Gorgonzoeula, Pessan e Cassina de Pecci
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20041
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015040
Codex catastal B292
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Bussor - Localizazion
Bussor - Localizazion
Sit istituzional


Busser (Bussur in del dialett del loeugh; Bussero in Italian, parnonziaa Bùssero) l'è on comun milanes cont 8 582 abitant. L'è traversaa del Navili de la Martesana e d'ona fermada de la metropulitana milanesa. Chì l'è nassuu el Gofree de Busser, stòregh de l'Etaa de Mezz. In sùul teritori cumunal g'è ona fermada de la linea 2 de la Metropulitana Milanesa che la culega cun Milano. Ches cumun chi l'è traversàa dal Navili de la martesana, che in del dialett del loeugh se ciama dùmà "El Nuiri".

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal bòss, pianta semper verda, peralter a l'origin d'on diffus cognòmm lombard, vegn el nòmm del paes, tant antich che in del 1906 s'è trovaa un sarcòfagh femminil roman. Giemò present in di cart di topografii de la pianura a orient de Milan fin dal 852, pù ò men tri secol pussee tard Bussur l'ha daa nòmm a ona famija importanta, che in del capoloeugh lombard l'avaria fondaa l'ospidal de San Barnaba (con el Goffred da Bussur, parent e omònim de pussee cognossuu stòrich, in del 1145) e de la qual l'è staa member Pagan, podestà in del 1212.

Edifizz Notevol[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Villa Sioli Legnani, de origin settecentesca anca se resistemada con notevol cambiament in de la metà del Vòttcent.
  • Villa Berti, risalenta al XVIII secol.
  • Villa Tamassia Radaelli, con giardin ed oratòri rustich anness.

Personagg famos[Modifega | modifica 'l sorgent]

El stemma[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'origin de chest stemma chì l'ha ona sò motivazion de caratter stòrich ben precisa: l'ha intezion de recordà i tri famij che anticament hinn staa feudatari de chest borgh chì. Primm fra tucc i da Bussur (da Bussero), on'antiga famija lombarda originaria pròppi de chesta terra chì; quela de Olgiaa (Olgiati), feudatari de Bussur dal 1698 al 1778 e quela di Grepp (Greppi), feudatari dal 1778. Dal stemma de la famija da Bussur, hinn staa ricavaa i dò stell de la part de sorevia a l'intersaa, dal stemma de la famija Olgiaa l'è stada recavada la figura del pess mettuu in de la part inferior. Dal stemma de la famija Grepp, inveci, l'è staa tratt el gilì e mittuu dent in de la fascia central del intersaa.

El dialett de Busser[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al lombard el cambia chighinscì in manera particular rispett a quell di alter paes visin.
Esempi:

Busseres Milanes Italian
Nigott Nagòtt Nulla
Al El Il
'Sa 'Se Cosa?
Tì ta seet Tì te seet Tu sei


Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Bussur l'è mostraa in la tabella chi de sotta:



Abitant censid