Medija

De Wikipedia
(Rimandad de Mediglia)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Mediglia
Comun
Mediglia - Bandera Mediglia - Stema
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°24′N 9°20′E / 45.4°N 9.333333°E45.4; 9.333333
OSM 44896
Voltituden 95 m s.l.m
Superfix 21,96 km²
Abitants 12 278 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 559.11 ab./km²
Confin Colturan, Pantijaa, Peschera Borromee, San Donaa, Settara, Tribian, Dresan, San Giulian e Paù
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20076
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015139
Codex catastal F084
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Mediglia - Localizazion
Mediglia - Localizazion
Sit istituzional

Medija (/Me'dija/; Mediglia in Italian, /Me'diʎa/) l'è un comun de 12 215 abitant de la provincia de Milan in Lombardia. La so sed del comun la se troeuva in de la frazzion de Trigint. De sorapu a quest'ultema, el comun de Medija el gh'ha i frazzion de Mombret, Bustighera, Robian, Vijan, Betolin e San Martin, ma anca i cassine e località de Mercugnan, Canobi, Gavazz e Villa Zorli.

El nom[Modifega | modifica 'l sorgent]

In sui document, in del cors de la storia, el comun de Medija a l'è stad ciamad in pussee de vuna manera: Metilia, Metilio, Medilio e soratut Medìa. L'etimologia pussee probabel l'è che el nom del paes el sia la forma femenina del nom de persona Metelius, trovad in su do lapid romane, scrivude in latin.[1]

Un'altra ipotesi l'è quella che la faria vegnì el nom del latin Meta, Meda in lombard, in del sens de "mucc", pont volt. Una terza ipotesi la faria vegnì el nom de Metellus, el nom portad del resgior de la familia Piola (de Piolis), che, imparentada cont i Viscont, l'era vuna di pussee antighe de Medija, indova che l'è restad an'mò incoeu el so palazzi.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I origen[Modifega | modifica 'l sorgent]

La presenza del fium Lamber e de l'Adeta, che incoeu l'è un canal pussee piscinin, rendeven la zona de Medija assee bona per la vita de l'om. Però, in del comun, l'è mai stad trovad nissun lavorà preistoregh. Dopo del secol V p.d.S., a podom trovà popolazzion celtegh.

I roman[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dop de la vitoria del 222 p.d.S. contra i Celt in la so capitala Milan (che ciamaran Mediolanum), i roman slarghen la so influenza anca ai sit arent a partì del III secol p.d.S. Chichinscì farann di lavorà per sistemà, in part, la situazzion di bosch e palud. Inn stad trovad monede, tombe de preja, scheje de diversi lavorà e anca rest de quadrell roman, anca se per la pupart rovinad.

A Medija, in epoca romana, la passava la Via Regina, strada romana che la conligava el port sul fium de Cremona (Cremona) con Clavenna (Ciavena) e che la ciapava denter Mediolanum (Milan). In particolar la strada la passava in la frazzion de San Martin, un temp ciamada Ad Octavum, perchè lì la gh'era la preja miliara numer vot de la strada, che la segnava el mia numer vot. Anca la Via Cerca, che la liga Melz a Meregnan (provincial 39), l'è de antiga origen, forsi de epoca romana.

Medioev[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la crodada de l'imper roman, in di territori lombard riven noeuve popolazzion barbare 'me i Longobard. Lor avarissen fondad in la località de Gavazz una geseta dedegada al San Michee, al San Giulian e al San Peder. Anca la gesa de Sant Steven a Trigint la saria stada fada su de lor. Un segn del passagg di tribô longobarde in del territori de Medija l'è la parolla longobarda Barona, nom de una cassina vesina al fium Lamber, destrugada in del 1870.

Dopo de lor rivarann i Franch, che, a Medija, fonden in la località omonima la gesa de San Martin, so sant nazzional, e a Trigint la gesa de San Fiorenz, vescov de Vienne.

Edifizzi notevol[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Gese:[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Gesa de Sant Steven a Trigint[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa de Sant Steven: chì la fazza denanz

Se pensa che la prima gesa de Trigint la sia nassuda in età longobarda (secol VI - VIII), dedegada al Sant Steven Protomartir in de la Piev de San Giulian. I prim document scrit che parlen de questa gesa, però, inn del 1254 e del 1256: el Marco Ferrario, prevet di do gese de Sant Steven e Sant Fiorenz de Trigint, el vend di territori al Monaster del Bochet a Milan. In del Liber notitiae Sanctorum Mediolani del Gofred de Busser, se parla de "loco triginti ecclesia sancti stephani" e de "Huius sancti florentii est ecclesia in loco trizinti". La veggia gesa de Sant Steven, che l'era pussee vesina a Medija, l'è stada destrugada, inscambi la gesa de Sant Fiorenz l'è stada unifegada in del titol con Sant Steven e l'è la gesa an'mò in pè incoeu. In del 1561 el Filippo de Lainate el se definiss 'me "parochus sive rector Sanctorum Stephani de Medilia et Florentii de Tricinto". Dopo de la visita del San Carl Borromee a Trigint in del sgiugn del 1573, la gesa la vegn cambiada e slargada. Quella che podom vedé incoeu l'è el resultad de un'insema de lavorà fad in tra el secol XVII e XIX.

La Gesa de Santa Maria Assunta a Bustighera[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa de Santa Maria Assunta: la fazza denanz

El Liber notitiae Sanctorum Mediolani el se referiss a la gesa de Bustighera inscì "ecclesia sancte marie" e 'l scriv che l'è present anca un altar dedegad al "sancto juliano".

La Gesa de San Martin a San Martin[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa de San Martin vista de lontan

In del Liber notitiae Sanctorum Mediolani la gesa de San Martin la vegn trada a man inscì: "in loco octavo ecclesia sancti martini". Defad, in passad, la frazzion de San Martin la se ciamava Octavum, per la preja miliara numer vot de la strada romana, che incoeu l'è la Paulles.

L'oratori de San Roch a Medija[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'oratori de San Roch: la fazza denanz

Nassud in tra el secol XV e XVI, per volé de la Familia Piola (De Piolis), che la gh'haveva el so Palazzi lì vesin.

Demografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ann Abitant
1991 8.413
2001 10.287
2011 12.080

El numer de abitant del comun de Medija l'è mostrad mej in de la tabela chi de sota:



Abitant censid

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La Chiesa Parrocchiale di Triginto - Mediglia: Una Chiesa il suo popolo e la sua storia, Rinaldo Perversi, Mediglia, 1995
  • Storia di Mediglia, Sergio Leondi; dtampato da Roberto Gradella, Peschiera Borromeo, 2011


  1. Vuna l'era conservada in la gesa de San Calimer a Milan, l'oltra in d'una gesa de Inscin.