2013

De Wikipedia

'Se l'è sücess[Modifega | modifica 'l sorgent]

Genar[Modifega | modifica 'l sorgent]

Febrar[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 4 de febrar: l'Üniversità de Leicester la dis d'avè truvaa el corp del re ingles Ricardu III, mort in del 1485 in de la bataja de Bosworth e mai pü retruvaa. El corp del re el se truvava sota a un parchegg de Leicester, e l'è staa cunfruntaa cunt el DNA d'un discendent diret de sua surela.
  • 6 de febrar: l'aucat tünisin Shukrī Belaʿīd, cap d'un partii de l'upusiziun, el vegn cupaa arent a la sua cà. In de la Tünisia s'ciopen di desurden e di prutest cuntra el guvernu.
  • 11 de fevrér: ol Papa Benedet XVI l'à fài saì che 'l laserà 'l puntificàt dal 28 de fevrér dezà che 'l gh'à piö i fórse per restà al sò pòst e 'l se la sènt piö de 'ndà 'nacc.
  • 14 de fevrér: 'l Oscar Pistorius 'l vé arestàt per i copàt la sò murùza Reeva Steenkamp, lü 'l dis che l'è stàcc adóma ün erùr, che 'l l'à ciapàda per ü làder e l'à sbaràt per difèndes.
  • 15 de fevrér: in Rüsia in del cél sùra la sità de Čeljabinsk sö i mucc Urali l'è s-ciopàt fò ün asteròide e la bòta l'è stàcia isé fórta che l'à facc is-copà töcc i véder di cà e i s'è contàcc piö de 1.200 ferìcc.
  • 18 de fevrér: in Valtelina sö la statàl de lo Stelvio, ü càmius, per mia 'nàdaga adòs a di machine incidentàde e férme 'n mès a la stràda, l' fenés sö i binàre de la lìnea Sùndri-Tirà, pròpe quàndo l'è dré che 'l rìa ü tréno: 'l mör ol guidatùr del càmius e ü di automobilisti.
  • 25 de fevér: a i elesiù italiàne, la coalisiù de mansina güidàda dal Pierluigi Bersani la rìa prima a la Càmera di Deputàcc col 29,54%, söbet tacàda dré la coalisiù güidàda dal Silvio Berluscù che la ciàpa ol 29,19%, chèl de trì l'è 'l MoVimento 5 Stelle del Beppe Grillo che desperlü 'l ciàpa 'l 25,55%, pò gh'è la coalisiù del Mario Monti che la rìa al 10,56%, menimà töcc i óter partìcc i se fèrma sóta 'l 4% e i ghe rìa mia andà 'n parlamènt: ol prémio de magiorànsa 'l và al Bersani. Ach al Senàt de la Repüblica la coalisiù del Bersani la rìa amò prìma con 120 senadùr, cóntra i 117 del cèntro dèstra, i 54 del M5S e i 18 del Monti, ma la gh'à mia la magiorànsa 'n del Senàt che l'è de 158 senadùr.
  • 26 de fevrér: a i elesiù regiunàle de la Lumbardéa 'l vèns col 42,81% ol Roberto Maroni candidàt e segretàre de la Lega Nord e aleàt col Pdl, segónt col 38,24% 'l rìa 'l Umberto Ambrosoli candidàt del cèntro sinìstra. In del Làsio e 'n del Mulìs invéce 'l véns ol cèntro sinìstra.

Marz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 12 de marz: el scumincia el Conclave per elegg el növ papa e la prima fümada l'è nigra.
  • 13 de marz: dopu trii scrütit, ai set ur de sira i cardinai elegen el növ papa, quel de 266. A l'è 'l cardinal argentin (gemò vescuv de Buenos Aires) Jorge Mario Bergoglio, che l'ha ciapaa el nom de Francesch.

April[Modifega | modifica 'l sorgent]

Magg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giügn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lüj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Agust[Modifega | modifica 'l sorgent]

Setember[Modifega | modifica 'l sorgent]

Utuber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nuvember[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dicember[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chi gh'è nassüü[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chi gh'è mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ann del secol XXI
2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 · 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 · 2026 · 2027 · 2028 · 2029 · 2030 · 2031 · 2032 · 2033 · 2034 · 2035 · 2036 · 2037 · 2038 · 2039 · 2040 · 2041 · 2042 · 2043 · 2044 · 2045 · 2046 · 2047 · 2048 · 2049 · 2050 · 2051 · 2052 · 2053 · 2054 · 2055 · 2056 · 2057 · 2058 · 2059 · 2060 · 2061 · 2062 · 2063 · 2064 · 2065 · 2066 · 2067 · 2068 · 2069 · 2070 · 2071 · 2072 · 2073 · 2074 · 2075 · 2076 · 2077 · 2078 · 2079 · 2080 · 2081 · 2082 · 2083 · 2084 · 2085 · 2086 · 2087 · 2088 · 2089 · 2090 · 2091 · 2092 · 2093 · 2094 · 2095 · 2096 · 2097 · 2098 · 2099 · 2100