Stazion de Milan Centrala

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Milan Centrala
Milano Centrale
Stazion ferroviaria
Stat Italia Italia
Loeugh Milan
Coordinaa 45°29′08.37″N 9°12′14.36″E / 45.485658°N 9.203988°E45.485658; 9.203988
Ativazion 1931
Staa d'incoeu Doperada
Lign Domm-Milan
Lecch-Milan
Milan-Bologna (LL)
Milan-Bologna (AV)
Milan-Ciass
Milan-Genova
Milan-Venezia (LL)
Milan-Verona (AV)
Turin-Milan (LL)
Torino-Milan (AV)
Tipo Stazion de testa e de superfiss
Binari 24
Interscambi metropolitana
tram urban
filobus
autobus
Taxi
Arent Grattaciel Pirelli

La stazion de Milan Centrala a l'è 'na stazion ferroviaria de Milan, la pussee importanta de la capital lombarda e la segonda in Italia dopo Roma Termini.

A l'è verta dal 1931 per sostituì la veggia Stazion Centrala, voramai inadatta e piscininna. A l'è gestida de la RFI e l'è classifegada in categoria Platinum.

Dal 2010 a l'è dedicada a santa Francesca Cabrini.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima stazion centrala de Milan a l'è stada verta in del 1864 in l'odierna Piazza de la Republica e l'è stada sostituida in del 1931, cont la vertura de l'odierna Centrala. El Re Vittori Emanuel III l'ha posaa la prima preja in del 1906 ma la costruzion reala a l'è cominciada in del 1912. Per la crisi de la prima guerra mondial el lavorà el va a rilent e domà cont el governà del Mussolini, intenzionaa a mostrà la soa grandezza, el lavor el torna a bon regimm.

El 1 de luj del 1931 la stazion a l'è offizialment verta a la presenza del minister de l'Ester Galeazzo Ciano.

El Binari 21

El sò Binari 21 a l'è deventaa tristement famos perchè doperaa di nazista per deportà i giudee italian catturaa de la Republica Sociala Italiana in di camp de stermini lungh de l'Olocaust. Incoeu el binari a l'è on memorial.

Struttura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La stazion la gh'ha 24 binari, tucc tronch: i binari 1, 2, 3, 22, 23 e 24 a hinn pussee cort e doperaa per i servizzi cont di treni piscininn.

L'edifizzi a l'è in stil Liberty e Art Déco, coniugaa a l'imponenza de l'architettura fassista. La tettoia che la quatta i binari, longa 341 meter, a l'è progettada de l'Alberto Fava.

I grand piazzai de la stazion a hinn ispiraa a l'architettura romana ma faa in economia di mezz, cont del cement che 'l ricorda el marmo.

Al binari 21 a gh'è la Sala Reale che l'éra doperada de la familia real italiana e de la cort.

Moviment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Trenord
Malpensa Express
   Malpensa Reoport Terminal 2
   Malpensa Reoport Terminal 1
 Ferno-Lonaa 
   Busti Grandi Nord 
   Castellanza 
   Rescaldina 
    Saronn
    Milan Nord Bovisa
Milan Cadorna 
    
 Milan Porta Garibaldi
    
 Milan Centrala
   

La stazion a l'è servida di treni statai e internazionai de la Trenitalia e da NTV, anca a volta velocità. Gh'è anca i treni regionai de la Trenord e 'l treno Malpensa Express che 'l conliga la stazion a l'aeroport de Malpensa.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Biliettaria automatega
  • Biliettaria a sportell
  • Deposit bagagg cont personal
  • Restorant
  • Toalett
  • Sala d'attesa
  • Bar

Interscambi[Modifega | modifica 'l sorgent]

La stazion a l'è servida de on mugg de lign urban e interurban, e di navett per i aeroport lombard.

  • Fermada del bus

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]