Dialett milanes

De Wikipedia
(Rimandad de Milanees)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Par la preuma al besogna savè, che el nost lenguag a l'è el pù pur, el pù bel, e el miò, che se possa trovà, al se confà tant con la Natura, ch'a nol cad sforzal nagot intel droval, ne manc à besogn de belee par fal pù bel, al ghe basta quel sprendò nassù, ch'al à con lù inscì pur pur.»
Milanes (Milanes)
Oltre denominazion :
Parlada in :
Rejon :
Parlants :
Ranking :
Classifegazion jenetega : Indo Europea

  Romanza
    Western
      Galo-Rumanz
        Lombard
            Insubrich
              Milanes

status ofiçal
Lengua ofiçala de :
Regolad de : Circolo Filologico Milanese (Minga offizialment)
codex de la lengua
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
ISO 639-3
SIL lmo
varda anca: lengua

El milanes (cognossuu anca in manera informal come meneghin) a l'è ona variant ocidental del lombard.
Parlada in de la città de Milan e in del sò circondari (che a segonda di valutazzion el pò tirà denter domà la provincia de Milan o tutt la zona de l'inscì-ciamaa "insubregh"), a l'è consideraa vuna di variant pussee de prestisg de la lengua lombarda, soratutt in de la banda ocidental.
La variant de Milan la gh'ha 'vuu (e la gh'ha anca adess) ona grossa letteradura, on bell poo de studi lenguistegh e gramaticai e ona produzzion scrivuda che la va inanz anca al dì d'incoeu. La soa grafia l'è regolada del Circol Filologich Milanes.

Distribuzzion geografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Lombard occidental.

Storicament, con "milanes" se intend el compless de variant lombard parlaa in del territori de Milan, in de la Brianza, in del Varesott e in del Lecches.

«I confini entro cui si parla il linguaggio milanese e li altri suoi affini, rappresentanto tuttora la geografia dei secoli romani. Inosservato all'Europa, quest'idioma è parlato da oltre un milione di popolo.»
(Carlo Cattaneo, Introduzione alle notizie naturali e civili su la Lombardia, 1844.)
«Il dialetto principale rappresentante il gruppo occidentale è il milanese, [...] il più esteso di tutti. Oltre alla Provincia di Milano òccupa una parte del Pavese fino a Landriano e Bereguardo; e, varcando quivi il Ticino, si estende in tutta la Lomellina e nel territorio novarese compreso tra il Po, la Sesia e il Ticino, fino a poche miglia da Novara.»
(Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 4.)
«[...] il Ducato Milanese, cui altre volte soggiacevano ben più altri paesi che non quelli cui è stremata oggidì la nostra provincia estese il vernacolo nostro anche nei luoghi che sono per accennare; e, nonostante la cessata dominazione, lasciò in quelli tanta parte del suo carattere da doverneli considerare come suoi suddialetti. Tali sono il Pavese, il Comasco, il Brianzuolo, il Luganese, e quello di moltissimi paesi delle Riviere del Verbano, del Lario, del Ceresio.»
(Giuseppe Villa, Osservazioni filologiche sul dialetto milanese, 1856.)

A slargà ancamò pussee el camp, a poeudom dì che hinn variant del milanes anca el comasch e i sò variant laghee, el valsasnatt, el ciavennasch, el mendrisiott, el luganes, l'olt noares e 'l verbanes.

«Il dialetto propio di Como, intendo dire quello che si parla in Como e nelle vicine terre [...] poco si discosta dal milanese.»
(Pietro Monti, Vocabolario dei dialetti della città e diocesi di Como, 1845, pag. XXI)

A bon cunt, al dì d'incoeu l'è dree a vengg ona vision pussee "streccia" del termen milanes, che donca saria apena quell de Milan e di paes de la provincia pussee vesin, e che 'l se destaccaria de olter variant lombard ocidentai tant 'me el brianzoeu, el bustocch-legnanes, el tesines e via inscì.

Variant locai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Come che 'l dis el nomm, el center lenguistegh de quella parlada chì a l'è la città de Milan. A Milan se desviluppen tucc i caratter principai e i evoluzzion (fonetegh, morfologegh, lessicai) che poeu se spanteghen anca in del rest de la provincia e de la zona lenguistega milanesa. Foeura de la città, e poeudom vedè quei variant chì:

  • Dialett brianzoeu, parlaa pu o manch in tra el Lamber a ovest, l'Adda a est, e che 'l riva fina a Lecch a nord e on poo pussee de sora a la Martesana a sud.
  • Dialett milanes ocidental, parlaa in de la zona in tra Corbetta e Magenta a sud, e Cugionn e Turbigh a nord.
  • Dialett bustocch-legnanes, che 'l quatta on post particolar dent ai dialett del lombard.
  • Dialett varesott, parlaa in de la provincia de Vares.
  • Dialett comasch, parlaa intorna a Comm e 'l la part bassa del sò Lagh, in del Mendrisiott e in del Luganes.
  • Dialett verbanes, parlaa intorna a la sponda del lagh Magior, e che 'l tira denter i dialett de Verbania e de Locarn.
  • Dialett olt noares, parlaa a nord de Borbanee fina a Verbania.
  • Dialett milanes setentrional, parlaa a nord de Milan, a ovest de Monscia e a sud de Comm.
  • Dialett milanes meridional, parlaa in tra Biegrass e la zona de Binasch.

Di variant milanes a vegnen parlaa anca in de la Provincia de Noara (Arona e Castellett) e in quella de Pavia (Casoraa, Landrian...). Inoltra la parlada milanesa la infulenza fortament anca i dialett urban de Belinzona, Noara, Lod, Pavia, Sondri, Morbegn, Ciavenna e, de là, anca di center minor tant 'me Tiran o Biasca. La koinè tesinesa, che l'è basada in sui dialett luganes e belinzones, donca el gh'ha anca denter on fond milanes.
I diferenz in tra i vari dialett de tipo milanes hinn soratutt de tipo fonetegh e, in minima part, de tipo lessical.
Tradizzionalment, i dialett parlaa in de la provincia de Milan vegnen ciamaa arios, quei pussee a nord anmò inveci bositt. Semper tradizzionalment se cunta su che in de la città de Milan el dialett el cambia on poo a segonda di rioni: defatt, a segonda de la zona, el parlà de la gent el ciappava di tratt de la parlada de quei che vegniven d'infoeura.

A bon cunt, in quell articol chì a parlaremm domà de la variant de Milan e de la soa provincia.

Esempi d'on dialett arios: el corbettin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Corbetta l'è on paes che 'l se troeuva a ovest de Milan, in de la zona del Magentin, minga lontan del Tisin. I dialett de quei band i gh'hann di carateristegh in comun cont i parlà bositt, novares e paves.
Vedemm on quai esempi de diferenz fonetegh in tra el dialett de Milan e quell de Corbetta:

  • Presenza de la vocal [o] in posizion tonega
    • BOTTON: milanes [bu'tũ] = corbettin [bu'toŋ]
    • VOTT: mil. [vɔt] = corb. [vot]
    • DONNA: mil. ['dɔna] = corb. ['dona]
  • Parnonzia in A de tanti E atonegh e di monosilleb:
    • EL: mil. [el] = corb. [al]
    • VIALTER: [vi'aːlter] = corb. [vi'ɔːltar]
  • Parnonzia in I de tanti E atonegh:
    • VEGNÌ: mil. [ve'ɲi] = corb. [vi'ɲi]
    • DESSEDÀSS: mil. [dese'das] = corb. [dise'das]
    • CORBETTIN: mil. [kurbe'tĩ] = corb. [kurbi'tiŋ]
  • Parnonzia diferenta de la desinenza de l'imperfett indicativ de la prima coniugazion:
    • mil. tì te andavet = corb. tì te andevet (parnonzia: [ti ta an'dea])
  • El particippi passaa de vess, stà, andà, e el gh'ha ona forma pussee arcaica:
    • mil. staa = corb. stai.
    • mil. andaa = corb. andai.
    • mil. faa = corb. fai.
    • mil. daa = corb. dai.

Comparazzion fonetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chì de sotta mettom el confront in tra la varietà de Milan e quei de:

  • el Cason, paes in de la zona del Magentin
  • Legnan, in de l'Olt Milanes
Lombard Milan el Cason Legnan
fresch [frɛsk] [fresk] ['fresku]
master ['mastɛr] ['mastar] ['mastar]
melegon [mere'gũː] [mari'gõː] [mara'gum]
pensà [pẽn'sa] [pin'sa] ...
tocch [tɔk] [tɔk] ['toku]
vegg [vɛtʃ] [vetʃ] ['vetʃu]

Evoluzion del Milanes in di secol[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Milanes del dì d'incoeu el gh'ha di caratteristigh che gh'era minga in de la parlada di temp adree. Tra el XVIII e 'l XX secol gh'è staa on poo de trasformazion in de la parlada e in de la fonetiga:

  • L'ortografia di paroll 'me olter, volt e via inscì l'è mudada in alter, alt (cont ona A che l'è minga proppi quella italiana, ma l'è gnanca pù la Ò averta d'on temp, che la se conserva anmò in di parlad arios).
  • L'è sparii, prima che in di alter dialett del Lombard, el passaa remott (giamò a la fin del Settcent).
  • La negazion l'è vegnuda domà post-verbal, menter anmò per tutt el Vottcent (almanch in del Milanes letterari) l'esisteva anca quella pre-verbal.
    • Milanes antigh: Quella robba chì no la me pias.
    • Milanes moderno: Quella robba chì la me pias nò/minga.
  • La prima persona singolar de l'imperfett on temp la podeva finì anca in -a, menter al dì d'incoeu la finiss domà in -i (segond el Cherubin, quella forma chì l'era pussee brianzoeula).
    • credevi/credeva => mì credevi.
  • Ona quai parola la s'è italianizzada:
    • becchee => becchee/macellar.
    • scrivuu => scritt.
    • sgenee => genar.
    • fevree => febrar.
    • mettuu => miss.
  • On poo de paroll che gh'aveven el rotacismo hinn tornaa a la L, come 'l giamò citaa scoeura => scola.
  • La Z che gh'era in d'ona quai parola la s'è mudada in C (Franzesch => Francesch; Verzei => Vercei).
  • Hinn sparii i sonn /ts/ e /dz/ (giamò in temp lontan).
  • El sonn /o/ l'ha resistuu almanch fina a la segonda mità del Vottcent.
  • In la pupart di cas, l'è sparii quell plural metafonetigh che gh'era, per esempi, per i aggettiv/pronomm possessiv:
    • quist => quest.
    • quii => quei.
    • cavii => cavei.
  • Tanti paroll che gh'aveven el sonn /ø/ l'hann mudaa in /ɔ/:
    • oeuli => oli.
    • scoeura => scola.
  • El grupp latin -CT, che in la pupart di dialett lombard l'è vegnuu CC, in d'on quai cas in Milanes l'è vegnuu TT, per influenza de l'Italian:
    • nocc => nott.
    • lacc => latt.
    • lecc => lett.
    • Vecciabbia => Vettabbia.
    • tecc => tecc (per minga sconfondes cont i tett).
    • tucc => tucc/tutti.
  • El condizional present el gh'aveva anca la terminazion in v:
    • el saravv => el sariss/saria.
  • In de la lengua poetiga esisteven di formi alternativ per el present del verb podè:
    • mì podi = mì poss.
    • numm podom = numm pomm.
    • lor poden = lor ponn.
  • L'esisteva la forma de cortesia (different del pronomm vialter), che al dì d'incoeu l'è sostituii de lù/lee.
  • Ona quai parolla, anca sotta l'influenza de l'Italian, l'ha mudaa la soa desinenza in -Ô in -OR. Al dì d'incoeu el resist domà resgiô:
    • pescô => pescador.
    • lavô => lavor.

Ortografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Ortografia milanesa e Storia de l'ortografia lombarda.

In part a causa del status minga offizial del Milanes, pussee convenzion ortografegh hinn staa sviluppaa.

La pussee veggia anmò in us, e probabilment la pussee largament doperada, l'è la convenzion adottada de tucc i grand scrittor de la letteratura milanesa, di quai el pussee famos l'è 'l Carlo Porta. L'è tipich de chest sistema el trigraf oeu o œu, significant /ö/, come in Frances. El graf o ammett domà i lettur /ò/ o /u/, come in Occitan. El sòn /ó/ l'esist nò in del Milanés d'incoeu: questa trasformazion fonetega la par avègh avuu loeugh a l'inizzi del secol XIX (vardee: G.Sanga: ). A 'l se pò trovà anmò el son /ó/ in di paes arent a Milan, per paroll 'me quejcóss, vólt, ólter, ó, o per i verb che finissen per "oo", come presempi soo, gh'hoo, e quij al futur come ciaparoo, vidaroo,...

Quella ortografia chì l'è stada contestada e desminuida soratutt a partì de la segonda metà del XX secol, e l'ha perduu semper pussee de terren. Al dì d'incoeu esisten anca di convenzion fonetegh che se vesinen pussee a l'ortografia tesinesa e, in sostanza, al modell de prononzia de l'italian.

In del XXI secol la s'è giontada la possibilità de drovà di ortografij panlombard, che recuperen anca di convenzion drovaa in de l'ortografia classega milanesa.

Ona comparazion cont l'Italian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'è 'n bel poo de differenz in tra el Milanes e l'Italian, degià che partegnen a dì grupp lenguistegh different. A bon cunt, però, el confront a l'è fazilitaa del fatt che del 1900 squasi tucc quej che parlen Milanes parlen anca Italian.

  • El Milanes el gh'ha pussee vocaj de l'Italian: /ø/, /y/, e a hinn present. Asca, el gh'è l'opposizion de quantitaa vocalega: parlà (infinitiv) l'è different de parlaa (participi). De manera analoga, pass e paas hinn different. Quella caratteristega chì l'è stressada a fond in de l'ortografia unificada.
  • Al contrari de l'Italian, i paroll Milanes derivaa del Latin, perden la vocal final, (a manch che la parolla la finissa in "a")
    • Pont/ponte, mur/muro, dur/duro, fosch/scuro
    • Lunna/Luna, roeuda/ruota, dura/dura
  • I pronòmm soggett Milanes deriven generalment del dativ o de l'accusativ Latin, quand in Italian del nominativ. (E.g. "mi" - che l'è accusativ o dativ in Italian - in Milanes pò vess anca nominativ).
  • Generalment la pronominalizzazion del soggett l'è obbligatòria, però questa caratteristega l'è dree a perdes sòtta la pression sintattega italiana. La resist però a la 2a e 3a persona singular:
    • te set (fr. tu es, it. sei )
    • ti te set (fr. toi tu es, it. tu sei)
  • La negazion l'è pòst-verbal (gh'è però de regordà che in de la forma scritta questa chì a l'è ona mudazion putòst recenta, del princippi del XIX secol, vist che despess el Carl Porta in di sò poesii el gh'eva anca la negazion pre-verbal):
    • Te seet minga/nò (fr. tu n'est pas, eng. you are not, it. non sei, dt. du bist nicht)
    • Mi a soo minga/nò (fr. je ne sais pas, eng. arch. I know not, it. non so, dt. Ich weiß nicht)
  • El Gerundiv 'l ghe nò:
    • Son dree a scriv (Italian: sto scrivendo)
    • L'è dree a vegnì (Italian: sta venendo)
    • Sta a mangià (Italian: sta mangiando )
  • La formazion del plural l'è nò vocalega come in Italian:
    • Tomate = tomates (Italian: pomodoro = pomodori )
    • Castèll = castèll (Italian: castello = castelli )
  • I sostantiv al plural convergen in d'on unich gener cont on unich articol determinativ:
    • Maschil: El castèll = i castèll (Italian: il castello = i castelli )
    • Femminil: La man = i man (Itl

Alian: la mano = le mani )

  • Tant paròll derivaa del Latin, vegnen del Tard Latin e hinn different de quij Italian, per esempi:
    • Sidell/Secchio
    • Serc/Cerchio
  • El comparativ el gh'ha mèzz de paragon positiv different de l'Italian:
    • Mi a gh'hoo pussee tomates de ti (Italian: Io ho più pomodori di te )
    • Ambroeus al gh'è pù (Italian: Ambrogio non c'è più )
  • In Milanes el gh'è minga el passaa lontan 'me in Italian, descomparii secol fa:
    • Cesar l'è stàa on consol roman (Italian: Cesare fu un console romano)

Ona comparazion cont el Frances[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vun di loeugh comun pussee diffus sora el Milanes a l'è quell del sò vess compagn del Frances, a causa di dominazion forestée d'Oltralp a Milan. 'Sta opinion l'è diffonduda anca perchè gh'è di paròll simel (come coeur = cœur; ò bloeu = bleu) e di sòn inguaj (come la oeu che l'è compagna de la eu francesa, ò anca la u, che l'è parnonziada a l'istessa manera anca in Francia).

Ma st'opinion chì a l'è sbagliada: prima de tutt, i dominazion frances de Milan (la prima in del Rinasciment; la segonda sòtta Napoleon) a hinn staa tròpp curt per avè poduu influenzà in manera inscì permanenta come se cred comunement el dialett milanes. Poeu, ovviament gh'è di paròll milanes de origin francesa, ma per la maggior part a hinn quij neologismi (compagn de armoar, giambòn, mersì...) che hinn comun anca a tanti alter lengov (anca l'Italian) e che gh'hann de vess recondòtt al period in del qual el Frances a l'eva la lengoa de la coltura e de la diplomazia, la lengoa che tucc i òmen cont ona certa istruzion e importanza gh'aveven de conoss e de parlà: a l'è staa inevitabil che on poo di paròll sien entraa in del parlà de ògni dì.

A propòsit de quest loeugh comun la gh'era ona filastròcca che la parlava d'on turista frances che a Milan el s'era trovaa a parlà cont on ortolan che 'l vendeva di nos:

  • Frances: Comment s'appelent-ils? (come se ciamen?)
  • Milanes: Se pelen nò, se schiscen
  • Frances: Comment? (come?)
  • Milanes: Coi man, coi pee, come te voeuret!
  • Frances: Je ne comprends pas... (capissi minga...)
  • Milanes: Se te voeuret minga comprài, lassa pur stà!

In tucc i cas, la vegn chì propòsta ona tabella de comparazion tra Latin, Frances, Milanes e Italian:

Latin Frances Milanes Italian
cor cœur coeur cuore
- siège seggia/cadrega sedia
- plafond plafon soffitto
habere avoir avè(gh) avere
videre voir vedè vedere
bibere boir bev bere
pater père pader padre
focus feu foeugh fuoco
filius fils fioeu figlio
esse être vess essere
nasci naître nass nascere
manus main man mano
clavis cléf ciav chiave
liber livre liber libro
augellus oiseau usell uccello
credere croire cred credere
vox voix vos voce
crux croix cros croce
frigidus froid fregg freddo
laxare laisser lassà lasciare
canis chien can cane
basiare baiser basà baciare
deus dieu dio dio
cum - con(t) con
alter autre alter altro
insula île isola isola
vitrum verre veder vetro
flumen fleuve fiumm fiume
vetulus vieux vegg vecchio
vulpes goupil golp volpe
facere faire fare
lactis lait latt latte

Se pò vedè donca come el Milanes, ma inscì tutta la lengua lombarda, el faga part minga del sistema lenguistich frances ò de quell italian: de fatt el Milanes e 'l gh'ha sì di caratteristich de tucc e duu i sistema, ma quest el succed anca cont alter lengov neolatinn. Se pò dì che 'l Lombard, e tutt i alter lengov gallo-italich sien di lengov a cavall tra i parlad italian e frances, a confin traj dò arei geografich, e che questa situazion de confin l'abbia portaa di caratteristich sia intermedi che originaj.

Test d'esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

De la Bibia, Luca 2, 1-7

A podii chest test registraa per on parlant nativ Italian de Milan

Ortografia originala (asquas l'istess che la classica)
2:1 In chi dì là, on decrett de Céser Augùst l'ordinava che se fasess on censiment de tutta la terra. 2 Sto primm censiment l'è staa faa quand Quirini l'era governador de la Siria. 3 Tucc andaven a fass registrà, ciaschedun in la soa città. 4 Anca Giusepp, che l'era de la cà e de la famiglia de David, da la città de Nazareth e da la Galilea l'è andaa sù in Giudea a la città de David, ciamada Betlemm, 5 per fass registrà insèma a Maria, soa sposa, che l'era incinta. 6 Ben, pròppi intanta che se trovaven in quell sit, s'hinn compii per lee i dì de partorì. 7 L'ha mettuu al mond el sò primm, l'ha faa sù in di fass e l'ha miss giò in d'ona gruppia perchè gh'era minga de post per lor in la locanda. (Circolo Filologico Milanese, I Quatter Vangeli de Mattee, March, Luca e Gioann in dialett milanes, Milan 1995)

Ortografia unificada
2:1 In chi dí lá, un decrètt de Céser August l urdinava che se fasèss un censiméent de tüta la tèra. 2 Stu primm censiméent l è staa faa quaant Quirini l éra guvernaduur de la Siria. 3 Tücc andaven a fass registrá, ciaschedün in la súa citá. 4 Anca Giüsèpp, che l éra de la cá e de la famíglia de Davit, da la citá de Názareth e da la Galiléa l è andaa sü in Giüdéa a la citá de Davit, ciamada Betlèmm, 5 per fass registrá insèma a María, súa spusa, che l'éra incinta. 6 Bén, pròpi intanta che se truvaven in quèll siit, s'inn cumpii per lée i dí de parturí. 7 L'a mettüü al muunt el sò primm, l a faa sü in di fass e l a miss giò in d'una grüppia perchè gh'éra minga de pòst per luur in la lucanda.

Esempi de comparazion tra vari ortografii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se pò anca comparà l'ortografia classica, l'ortografia Hull, quella insubriga unifigada (voeuna di ortografii doperaa 'me standard in quella Wikipedia chì) e la Scriver Lombard in quest test del Tommas Gross (La fuggitiva):

Original (ortografia classica)[1][Modifega | modifica 'l sorgent]

Sera settada in terra col coo in man,
e i gombed sui genœucc: me ziffolava
el vent in di cavij: demaneman
che vegneva on quaj bôff, el me portava
comè ona vôs che vegneva de lontan;
la me pariva la soa vôs, alzava
i œucc, guardava intorna: ma l'è nott,
l'è senza luna e no se ved nagott.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]

Etimològica (Geoffrey Hull)[2][Modifega | modifica 'l sorgent]

S'era setada en tèrra, col cau en maun,
e egl gombed sugl genuogl: me zifolava
el vent ent egl cavegl: demanamaun
che vegneiva un quagl bof, el me portava
come una voux che vegna de lontaun:
ella me pareiva la soa voux, alzava
egl uogl, guardava entorna: ma el es nuoit,
el es senza luna, e no se ved negot.

Clame. Pedrin! Pedrin!. Neissun respond.

Ortografia insubriga unificada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sera setada in tera cul coo in man,
e i gumbed süi genögg: me zifulava
el vent in di cavii: demaneman
che vegneva un quai buf, el me purtava
cumè una vus che vegneva de luntan;
la me pariva la sua vus, alzava
i ögg, guardava inturna; ma l'è not,
l'è senza lüna e nu se ved nagot.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissün rispund, [...]

Scriver Lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

S’era setada in terra col coo in man,
e i gombeds sui jenœgg: me cifolava
el vent ind i cavei: demaneman
qe vegneva un quai bof, al me portava
comè una vox qe vegneva de lontan;
la me pariva la soa vox, alzava
i œgg, guardava intorna: ma l'è noit,
l'è senza luna e no se ved nagot.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]

Noeuva Ortografia Lombarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

S’era setada in terra col coo in man,
e i gombet sui sgenoeugg: me scifolava
el vent in di cavej: demaneman
che vegneva un quaj bof, el me portava
comè una vos che vegneva de lontan;
la me pariva la soa vos, alzava
i oeugg, guardava intorna: ma l'è nocc,
l'è senza luna e no se ved nagot.

Ciami Pedrin!... Pedrin!, nissun rispond, [...]

Trascrizion IPA[Modifega | modifica 'l sorgent]

'se:ra se'tadan 'tɛra ku'lkuː 'in mãː,
'ei 'gumbet 'syj d͡ʒe'nøt͡ʃ mesifu'la:va
'el vẽ:t indika'viː; demane'mãː
'ke ve'ɲe:van kwaj'buf, 'elme pu'rta:va
ku'mɛ na'vuːs keve'ɲe:va deluntãː;
lamepa'ri:va la'sua vuːs, a'lsa:va
i øt͡ʃ, gwa'rda:va i'ntuːrna malɛ'nɔt,
'lɜ 'sẽːnsa 'lyna 'e nuse'veːt na'gɔt

't͡ʃami pe'drĩː, pe'drĩn, nisỹː ri'spuːnt...

Proverbi milanes[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • L'erba di alter l'è semper la pussee bòna.
  • El Signor prima je fa e poeu je combina.
  • La bocca l'è minga stracca se la sa nò de vacca.
  • Te seet andaa a scoeura de giovedì.
  • Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti.
  • Zucca e melon a la soa stagion.
  • Quand gh'è scappaa el porscell, sarren el stabiell.
  • Gatta inguantada la ciappa minga i ratt.
  • In agost el Sô el va in del bosch.
  • Offelee, fa el tò mestee!
  • L'aqua l'ha faa i oeuv, el gh'ha inscì de pioeuv.
  • Te gh'eet l'oeugg pussee grand del boeucc.
  • A Milan i moron fann l'uga

Pussee important scrittor e poeta in Milanes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Litteradura milanesa.

Pussee important cantant e composidor in Milanes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Musiga lombarda.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. http://www.archive.org/stream/lapioggiadoroel00grosgoog#page/n62/mode/2up
  2. (IT) Lingua padanese - Etnie

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Eugenio Restelli I proverbi milanesi
Anonimo - Raccolta di proverbi milanesi
Dialogo di don Nasone classicista con don Kyrieleison romanticista