Gramatega lombarda

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Categoria:Gramatega_lombarda.

La gramatega lombarda a l'è l'insema di regole che ghe dann strutura ai varietà de la lengua lombarda. Desgià che a gh'è minga 'na koiné lombarda, gh'è nanca 'na gramatega che la se poda considerà standard; impunemanch, i gramateghe di vari dialet inn ben coerente intra de lore e vegnen su de 'n origin comuna, tant che se parla de lombard comun per definì el modell di varietà parlade in di sit pussee urbanizad de la Lombardofonia, che l'è quell che 'l sarà tratad in quell articol chi.

Element gramategai[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'articol[Modifega | modifica 'l sorgent]

In lombard a gh'è trii tipi de articol:

  • Quell indefinid, che l'è doperad quand che se parla de 'n quajcoss de generigh
  • Quell definid, che l'è doperad quand che se parla de 'n quajcoss de definid
  • Quell partitiv, che l'è a bon cunt la preposizzion articolada

Un esempi che i dopera tut e trii l'è "gh'è di gat. In tra de lor hoo vist un gat. El gat che hoo vist l'è negher":

  • El prim, partitiv, l'è 'na composizzion fada de "de" e "i", che 'l marca che de gat ghe n'è pussee
  • El segond, indefinid, el tira a man un gat in tra i tant
  • El terz, definid, el parla de 'n gat in particolar

Articol indefinid[Modifega | modifica 'l sorgent]

Articoi definid
mascolin feminin
singolar un una

L'articol indefinid a l'è "un" (pr. /un/, /y/, /øn/ o /yn/), al feminin "una" (pr. /'una/, /'yna/ o /'øna/). A gh'è domà al singolar, desgià che al plural se doperen quei partitiv. A l'è possibel l'elision, a 'sti condizzion:

  • Al mascolin in di dialet orientai, la borla sgiò la "n" denanz a 'na consonant (esempi: "un gall", /y 'gal/)
  • Al feminin, quand che la parolla dopo la scomincia con 'na vocal, la borla la "a" e, di voeulte, la se parnonzia apena la /n/ (esempi: "on'amisa": /un a'miza/ o anca /n a'miza/)
  • Quand che la parolla prima la finiss per vocal, a l'è possibel toeu via la "u" al principi, soratut se dopo la gh'è una vocal: (esempi: "hoo vedud 'na dona": /u: vedy: na 'dɔna/)

Articol definid[Modifega | modifica 'l sorgent]

Articoi definid
mascolin feminin
singolar el/ol la
plural i i/le

L'articol definid al singolar mascolin a l'è "el" (pr. /el/, /əl/, /al/) o "ol" (pr. /ol/, /ul/), al feminin l'è "la". Al plural la pupart di dialet del lombard comun, foeura del modell bressan, doperen "i" sia al feminin che al mascolin: el bressan, compagn del veneto, el dopera "le".

Anca per l'articol definid la gh'è l'elision, quand:

  • Dopo la gh'è una vocal (ol gat, l'om; la dona, l'ameda)
  • Quand che denanz la gh'è 'na vocal che l'è compagna de quella de l'articol (per esempi "vardee 'l fioeul")
  • In d'un quai dialet, denanz a la "s" sorda con consonant dopo se po toeu via la "l", a lassà domà la vocal

In lombard l'articol definid a l'è doperad in manera particolar in d'un para de cas:

  • Denanz al nom propi, squasi semper ("hoo parlad cont el Simon", "hoo vist la Giulia")
  • Al singolar, per fà de 'n sostantiv singolar 'n nom colletiv: ("la menestra l'è la biava de l'om")

El sostantiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol it:b:Lombardo/Sostantivi.

In lombard ogni sostantiv el gh'ha un gener, mascolin o feminin, e un numer, singolar o plural. Se un sostantiv el gh'ha no una forma singolar o plural, se dis che l'è difetiv, se inveci la forma singolar e quella plural inn istesse, se dis che l'è invariabel.

Gener[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gener, despess, l'è un concet assee astrat, foeura che in di cas che l'è ligad propi al gener de un quajvun (per esempi: el prestiner l'è mascolin, la prestinera feminin). In linia de massina, de un nom mascolin se otegn vun feminin cont el sgiontà de la "-a" in fin de parolla (el gat -> la gata, el federal -> la federala) o a lassàl invariad (el socialista -> i socialista, el principal -> la principal), e gh'è de la varietà dialetala in di cas indova che gh'è l'invariabilità o men, ma la gh'è semper se la parolla la finiss sgiamò in "-a". A gh'è anca di ecezzion: in di cas colt, "-or" el po deventà "-iss" (el governator -> la governatora/la governatriss), "-ester" el deventa "-estra" (el maester -> la maestra) e "-o" el va in "-a" (un scemo -> una scema)

Numer[Modifega | modifica 'l sorgent]

El plural lombard l'è metafonetegh e vocalegh, ma in passad a l'era sigmategh, e gh'è de la varietà in tra el modell ocidental e quell oriental.

In lombard oriental, el plural mascolin de "-t" l'è "-cc". Quell plural chi l'è doperad anca in d'un quaj cas specifegh in di dialet ocidentai (per esempi: el dent -> i dencc). Altra forma de plural mascolin, quella voeulta chi panlombarda, l'è quella de "-ll" o "-l" in "-i" (el poll -> i poi), che la se troeuva anca in alter lengue de l'area cisalpina, e gh'è anca "-n" -> "-gn" (l'asen -> i asegn), roba che però a Milan l'è dree a descomparì. Per el rest, la forma plural de solit a l'è invariada, ma gh'è di ecezzion dialetai: per esempi, in l'area del Milanesad, i plurai di diminutiv in "-in" se fann in "-it".

A nivell de plural feminin, per quell che 'l revarda i parolle che finissen in "-e", gh'è in sostanza do scerne:

  • Quella vocalega, doperada soratut in del lombard oriental, in la Volta Lombardia e in la banda lodesana, indova che 'l deventa "-e" o "-i" (es: la dona -> i done; la gata -> li gati)
  • Quella del crodà de la vocal, modell general del lombard ocidental (es: la dona -> i don)

A bon cunt, a nivell ortografegh, sia la Noeuva Ortografia Lombarda che la Scriver Lombard scernissen de doperà el prim modell per scriver tuta la lengua intrega.

Plural metafonetegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El plural metafonetegh el gh'è in d'un quaj dialet de periferia, ma l'è men spantegad rispet a lengue compagne de l'emilian o del napolitan, anca se un temp l'era doperad anca in dialet de cità 'me Milan. In 'sto plural, a l'è un cambi de vocal dent de la parolla a marcànn el plural, in del dialet de Milan se diseva, per esempi:

  • El pè -> i pee
  • El mes -> i mis
  • El sò -> I soeu
  • Quest -> Quist

Roba che al dì d'incoeu la se conserva in vari dialet del contad.

L'agetiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

El pronom[Modifega | modifica 'l sorgent]

El verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'averbi[Modifega | modifica 'l sorgent]

La preposizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La congionzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sintassi de la fras[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'interiezzion[Modifega | modifica 'l sorgent]


Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Grammatica dei dialetti della Lombardia. Andrea Rognoni. 2005
  • Grammatica milanese. Claudio Beretta. 2000

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]