Dialett verbanes

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cont el termen dialett verbanes intendom i variant ocidentai del lombard che hinn parlaa in su la riva (soratutt piemontesa) del Lagh Magior.

Difusion e variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El dialett de Verbania el s'è semper milanesizaa cont el temp, intant che in di paes del circondari gh'è restaa quaicoss de pussee conservativ.

Fonetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Respett al milanes, el Verbanes el gh'ha 'sti variazzion:

  • Conservazzion de [ts], [dz].
  • Mancanza de metafonesi de la Ŏ latina denanz a A, E:
    • mil. foeura, moeula, coeur, verb. fòra, mòla, còr.

Comparazzion fonetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lombard Milan Intra Locarn
cantà [kan'ta] [kan'taː] [kan'taː]
cantad [kan'taː] [kan'ta] [kan'tat]
dersett [dɛr'sɛt] [dar'sɛt] [der'tsɛt]
desdott [dez'dɔt] [diz'dɔt] [deʒ'dɔt]
fœura ['føːra] ['fɔra] ['fɔra]
lader ['laːder] ['laːdar] ['laːdar]
lazaron [laza'rũː] [ladza'ruŋ] [ladza'roŋ]
mœula ['møːla] ['mɔla] ['mɔla]
sott [sɔt] [sut] [sot]
teved ['teːvit] ['tevit] ['tevit]
tœu [tø] [tɔː] [tɔː]

Morfologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • L'articol determinativ a l'è ol a Verbania, el o o in di paes intorna.
  • La formazzion del plural (masculin e feminin) la fonziona in de l'istessa manera del milanes. A bon cunt, in di paes intorna a Verbania a poeudom trovà ancamò di rest de la metafonesi.
  • La coniogazzion verbal a l'è l'istessa del milanes, cont ona quai ecezzion:
    • Tucc i personn verbai a gh'hann on pronomm clitegh.
    • El pronomm clitegh de la III persona singolar a l'è o, e minga el; per esempi o canta, o va, o cred, o pensa, inscambi de el canta, el va, el cred, el pensa.
    • La II persona plural la gh'ha la terminazzion in -i (foeura che in de l'indicativ present e in del congiontiv present); per esempi, vialter a pensavi, inscambi de vialter pensavov.
  • Se dis fagh(i), stagh(i), dagh(i) inscambi de foo, stoo, doo. A Verbania però a troeuvom anca i formi "milanes".

Lessegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El lessegh (soratutt a Verbania) el se deslontana minga tant de quell varesott e milanes. A bon cunt, l'è normal che ghe sia di paroll tipegh del sit, e che gh'hann di relazzion con l'ossolan, cont el tesines e cont el noares.
Chì de sotta, ona quai comparazzion lessical:

Milan Verbania
bamborin bombonigh
freguja fregaja
rudera rus
stralusc lòsna

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona poesia del 1738[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 130

Cumpagnie 'd Fechin dul Lagh Meiuu int ul nà a cà, despò iess stacc a fà 'l Carnevaa chilò a Milan.

Car i nost sür petron, i vöst fevuu
i hen stacc de tal mesüre, che ul pensee
de tücc quancc i fechin dul Lagh Meiuu
a sfegürài numà l'è nut essee.
Nün o restem afacc senza sentuu
vom devrì boche, e 's trövem ben d'indree,
O bogne ch'o füdessem tücc dutuu
par dàv ringreziement, che pür o 's dee.
Baste, o vem, che l'è vure: a revighess!
Al cà de dincc, rivuu lassü 'n Antragne,
narem vusand d'intorne a quel paies
ul lagh, la val, ul pian e la muntagne:
Evive i nost petron, i Milanes!
Vive Milan mijuu dla gran cücagne!"
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, pag. 130

La parabola del Fioeu Trason[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dialett de Intra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 48

Un omm o gh'eve duu fioeui.
E 'l pussee pinin o gh'ha dicc al soeu pà: “Pà, demm la meja part ch'om tocche!”. E lui o gh'ha spartì fò la sostanze.
Da inò a poch dì, ol pussee pinin l'ha facc su ul fagott, e l'è nacc lontan, e là o s'è mettù a stranaggià, maciand e bevend mej.
Dopo che l'ha bucc facc fò el facc soeu, l'è 'gnù una gran carestie in col pajes, e la 'gh nava maa a la gran putane;
Quand o 'n gh'ha 'vù più 'd danee, l'è nacc da on scior 'd col pajes, ch'o l'ha mandò a ona sova vigne a curà i porscei.
E l'eva tanta la ghèine ch'u pative ch'i saressan stacc bun i giandrògol di porscèi; ma gnanca 'd quil i gh'an davan assee.
U gh'è 'gnüü in ment e l'ha dicc: "Quant servitù in cà dul mè pà i gh'han pan fin ch'in vólen, e mì chì crapi 'd fam!
A tornarò a cà dul mè pà e a 'gh dirò: Al mè pà, a som stacc un gran balossùn!
A 'n mèrit pröpi piü ch'a 'm tegnìghi par fiö; fèm fà ul servitù".
E facc e dicc l'è tornò a cà. Quand l'è stacc a un scert post, ul sö pà u l'ha vist, u gh'ha 'vüü compassiùn, u gh'è curüü incontre, u l'ha brasciò, u l'ha basò sü tüt.
E ul tus u gh'ha dicc: "Car pà, a som stacc un gran balossùn! A 'n mèrit pröpi piü ch'a 'm tegnìghi par fiö".
E 'l pà l'ha domandò i servitù e ul gh'ha dicc: "Prest, nee a tó i pagn piü bèl, vistìl, mitìgh sü i anèi e calsèl;
Corì, mazzee ul vidèl piü grass, macèmal, stèm alégar;
Parchè 'sto mè tus l'eva mört, e l'è risciüscitò; a l'évom perdüü e a l'èm tornò a trovà!". E i han comensò a portà in tavole.
Ul fiö magiór u l'eve in campagne e in dul tornà a cà l'ha sentii a sonà e fà festin.
U gh'ha domandò a un servitù cosse l'eve cól catabül.
E cól u gh'ha dicc: "Cat! L'è 'gnüü a cà sö fradèl e ul sö pà l'ha facc mazzà ul vidèl piü grass, parchè l'è tornò san.
A sentì insì l'è 'gnüü rabiò cume un can, e u 'n voleve mia 'gnì in cà. Ul pà l'è 'gnüü fó lüi e u 'gh nava 'dree com i bunn.
Ma lüi u l'ha rogantò sü: "L'è tancc agn ch'a som in cà, a 'n v'hò mai disübidii ona volta, e 'n m'ii mai dacc ganca un cravèt da stà un po' alegar com i mè compagn.
Ma quand l'è 'gnüü cól, ch'a maciò tüt ul facc sö com i peland, a ii sübit facc past e piantò festin!".
E ul pà u gh'ha rispundüü: "Sent, car ul mè tus, tì te steet sèmpar chilò con mì, tüt cól ch'è mè l'è tö;
Ma l'eva bè di giüst da stà un po' alégar, parchè 'sto tö fradèl che l'eva mört l'è risciüscitò; a l'évom perdüü e l'em tornò a trovà.

(Traa de Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti Gallo-Italici, pag. 48).

Alter variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Arona: Gh'è stai 'na volta 'n pà che gh'aveva düü fiö. Vün da 'sti düü chì un dì 'l fa cunt el sò pà: "Dì, pà, dam la part di danee che ma tuca a mì, che vöj nà via". Al sò pà, senza stà lì a cinquantà, gh'ha daa la sua part e 'l fiö, tranquil cume 'n Batista, al tö sü e 'l va via. E 'l va e 'l va, finch s'trova in d'una gran cità.
  • Belgiraa: Un om al gh'aveva düü fiöi. Al püssee giuvan da lur al gh'ha dii a sò padar: "Dam, al fa mè!" e al padar al gh'ha dai a ciaschedün la sò part. E poch dì dopu al fiö püssee giuvan, messa insema la sò part, l'è andai luntan, duve l'ha mangiaa tüt vivend malament.
  • Canöbi: Um om u gh'aveva düü fiö. El püssee gioven di düü ugh dis al sò pà: "Dam la part di ben ch'um vegn!" e 'l pà u gh'ha dividüd el sò. E, poch dì dop, el fiö püssee gioven, fai sü tücc i sò rob, us n'è andai in d'un pais luntan luntan, e là l'ha cunsümaa tücc i sò danee in una vita da scapà de cà.

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pagin in verbanes in sü quel sit chì[Modifega | modifica 'l sorgent]

Legam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]