Scriver Lombard

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La grafia de Scriver Lombard, anc cognissida con la breviadura "SL", l'è una grafia polinomega per la lengua lombarda nassida de l'idea del Lissander Brasca ind i prim agn del terz milleni. La SL la fonda i so radix ind i tradizion plu vegie de la lengua, e l'è spiegada in detai ind el liber omonem, publegad (cond una prefazion del professor Marc Tamburell) ind la so prima edizion ind el dexember del 2011.

Carateristege[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grafia de Scriver Lombard la g'ha la mira de crear una koinè ortografega per tuts i idioma lombards, in oltre parolle de vesser una manera de scriver ol lombard parzialment uniforma per tuts i lombardofon, senza qe vergun al g'habie de pensar ind un dialet divers del so. Parzialment uniforma perqè i resta dei diferenze picinine intra i diverse variant, qe però i è minimizade per dar miga dei problema ind la comprension soverprovinçala.

La SL la ciapa l'ispirazion ind la tradizion leteraria lombarda plu antiga, çoè medievala: Belcalcer, Bonvexin, Uguçon, ecetera.

Obietiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'autor al dix qe qesta proposta ortografega qé l'è vun dei pass necessare per la revitalizazion del lombard, qe la g'ha come obietiv qell de restabilir la trasmission interjenerazionala de la lengua.

Abecee[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prononzie qé reportade (ind la colona fonetega) i è domà qelle plussee spantegade ind la lombardofonia: la tabella la vœl (e la pœl) miga vesser esaustiva.

Letera (o sillaba) Fonetega Esempe
a /a/‚ /ɐ/ sant
b /b/[N 1] beqer, piomb
c + (a,o,œ,u,-) /k/ can, sac
c + (e,i) /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ cigolla, cender
ci + vocal /t͡ʃ/ ciar, ciexa
cc[N 2] /t͡ʃ/ cercc
ç + (a,o,œ,u,-) /t͡ʃ/‚/s/,/h/‚/ʃ/ çoc, braç
d /d/[N 3] dent, jald
e /e/‚/ɛ/‚/ɐ/[N 4] erba, mel, beqer
f /f/ fin, stuf
g /g/ gat, Bergem
gi + vocal /d͡ʒ/ giexa, gianda
gg[N 5] /d͡ʒ/[N 6] œgg
gn /ɲ/,/n/ gnanca, agn
h - [N 7] haver, hir-ga, heet
i /i/‚/j/[N 8] cantina, incœ, ier
j /d͡ʒ/‚/ʒ/‚/z/ jald, stajon, lonj
l /l/‚/r/[N 9] scœla, sal
ll[N 10] /l/ cavall, stella
m /m/ mur, om
n /n/[N 11] pan, nas
nn[N 12] /n/ fann, tronn
o /o/‚/ɔ/‚/u/ lombard, ora
oo[N 13] /o/‚/ɔ/‚/u/,/ø/ (mi) soo, faroo
œ /ø/ scœla
p /p/ pont
q[N 14] /k/ qignœl, qell, quadrell
r,rr[N 15] /r/[N 16] sera, serrar
s /s/,/h/,/z/[N 17] sa, sora
ss[N 18] /s/,/h/ ross, lassar
s'c /st͡ʃ/ s'ciet
t /t/ torta, mat
vocal + it /t͡ʃ/,/t/ lait, fait, luitar
u /y/[N 19] mur
v /v/[N 20] vin, ciav, cavall
x /ʒ/‚/z/ rexon, pax
z /t͡s/‚/s/,/h/‚/d͡z/‚/z/ piaza, zona, maz

Note de gramatega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Plural[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • I nom masqil qe i feness in -d e -t i jonta la s a la fin
(el gat > i gats, pronconçad ['gat͡ʃ, 'gat] a segonda del dialet).
  • Per la plu part dei nom feminil se jonta e
(la cadrega > i cadrege, prononçad [ka'dre:k, ka'dre:g, ka'drege, ka'dregi...]).

Articoi e preposizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Articoi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Articoi indeterminativ: masqil un (prononce [uŋ, yŋ, y, oŋ, aŋ, eŋ, øŋ...]), feminil una.
  • Articoi determinativ singolar: masqil el/ol (prononce [el, εl, al, əl, l, ar...] / [ol, ul, ur...]), feminil la.
  • Articoi determinativ plurai: masqil i, feminil segond ol dialet (i/le/il/li).[N 21]

Preposizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Preposizion articolade
el/ol la i
de del, dol de la dei
a a'l a la ai
ind[N 22] ind el/ol ind la ind i
cond[N 23] cond el/ol[N 24] cond la[N 25] cond i[N 26]
su sul su la sui
per per el/ol per la per i
intra intra el/ol intra la intra i

Pronom personai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sojet Procliteg Encliteg[N 27]
Sojet Ojet diret Ojet indiret Ojet diret Ojet indiret
Mi/Mé a[N 28] me me -m -m
Ti/Té ta te te -t -t
Luu al[N 29] le[N 30] ge -l -g
Lee la la ge -la -g
Noltr[N 31]

Nunc[N 32]

a[N 28]/a'm[N 33] ne ne -n -n
Voltr[N 34] a[N 28] ve ve -v -v
Lor i ie[N 35] ge -i -g
Lore i/le ie[N 36] ge -i -g

Ol pronom reflessiv per tute i persone l'è se (encliteg -s).

Verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Ind i verb a l'infinitiv l'è semper scriita la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga
(mangiar, veder, finir, saver/savir)
  • Se a l'infinitiv g'è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin -
(parlar-g, veder-v, finir-l)
  • La prima persona singolar de l'indicativ present e futur dei verb inregolar l'è faita con -oo
(mi foo, faroo)
  • Ol participi passad dei verb inregolar l'è fait con -it
(stait, fait, dait)
  • Denanz ai vox del verb haver/havir l'è jontada una h
(haver, hoo, hir-ga, g'hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l'è de scriver sont per tute i prononce.
Verb regolar
infinitiv participi passad
m. sing. f. sing. m. plu. f. plu.
-ar -ad -ada -ads -ade
-er -id/-ud -ida/-uda -ids/-uds -ide/-ude
-ir -id/-ud -ida/-uda -ids/-uds -ide/-ude

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pajine correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. In fin de parolla la pœl ciapar ol son [p] (desonorizazion).
  2. (domà in fin de parolla).
  3. Ind un qualc dialet la deventa [t] in fin de parolla (desonorizazion). In fin de parolla la pœl hir-ga valor morfolojeg e marcar anca un slongament vocaleg, per esempe ind el participi passad (parlad: /par'lad/,/par'la:/,/par'lat/).
  4. In fin de parolla la g'ha valor morfolojeg, e la pœl vesser muda ind un quai dialet (stelle: /'stɛle/,/'stɛl/).
  5. (domà in fin de parolla).
  6. La pœl ciapar anca el son [t͡ʃ] ind un quai dialet.
  7. La g'ha domà ol valor iconeg de marcar i vox del verb haver/havir.
  8. Ind un quai dialet (per esempe bressan e paves) la /i/ la pœl manifestar-s cont el son [e].
  9. Ind una qualc variant l'è miga prononçada in fin de parolla e la marca ol slongament vocaleg.
  10. (mai in principi de parolla).
  11. In fin de parolla la pœl manifestar-s con la /ŋ/ velara, con la nasalizazion de la vocal precedent o anca con la scancellazion totala de la nasalitaa.
  12. (domà in fin de parolla).
  13. (g'ha un valor morfolojeg).
  14. Dovrada denanz a (e,i), e ind i contests etimolojeg denanz a (u), come per esempe quell, quader.
  15. La diferenza l'è principalment etimolojega; però la rr la marca anca ol scurtament vocaleg qe g'è in tants dialets (in qei variant qé car l'è /ka:r/, ma carr: /kar/).
  16. In fin de parolla la pœl vesser miga prononçada (per esempe beqer: /be'ke(r)/,/be'kɛ(r)/).
  17. A segonda de la posizion ind la parolla: /z/ in mez a vocai e in fin; /s/ (o /h/) ind i olter contests. In fin de parolla, domà despœ de (d,t), la g'ha valor morfolojeg: a segonda del dialet la pœl vesser muda o lejida insema a la consonant precedenta (/t͡ʃ/). Esempe: gats (/'gat/,/'gat͡ʃ/).
  18. (in mez a vocai o in fin de parolla).
  19. Fœra de quand qe la vegn despœ de la (q): esempe quader /'kwadɛr/. In plu, dei volte la g'ha el son [ø] per una quai variant (su: /sy/,/sø/). De tute i manere, d'ordinare (manc se la parolla l'è vuna dei poqe plussee koineizade) l'è possibel dovrar una scriitura locala (per esempe jug, ma anca jœg).
  20. In fin de parolla la deventa [f] ind un quai dialet (desonorizazion) opur /u/ in olter (esempe nev: /'nev/, /'nef/, /'neu/). In posizion intervocalega l'è muda in tante variant, e donca la g'ha domà valor iconeg.
  21. Ind el liber l'è inxubida la possibilitaa, per una futura koineizazion majora, de dovrar il per tute i prononce
  22. Anca in o int
  23. Anca cont o con
  24. Per l'us local anca co'l
  25. Per l'us local anca co' la
  26. Per l'us local anca co'i
  27. (apos de l'infinitiv)
  28. 28,0 28,1 28,2 (opzional)
  29. l' denanz a vocal (es. Luu l'è)
  30. Breviad con l'
  31. (feminil: noltre). Per l'us local nolter, noalter, etc.
  32. (feminil invariad). Anca nun, num.
  33. (cond el verb declinad comè la terza singolar)
  34. (feminil: voltre). Per l'us local volter, violter, etc.
  35. Breviad con i'
  36. Breviad con i'

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]