Lombardism

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Per lombardism se intenden di parole entrad de la lengua lombarda in di alter lengov.

Per lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italian[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'italian standard l'ha ricevud un poo de parole del lombard in l'antighità, ch'eren relativ soratut a di situazzion tipegh de l'Altitalia. Di esempi classegh a inn, ligad al clima, "bufera", "slavina" e, a ipotizzà che el nones l'è lombard, "ciaspola", ligad a l'ambient e al mangià songino (de songin), brugo (de brugh), rugiada (de rosada), brughiera, cascina (de cassina) e fesa. Anca ciabatta l'è rivad del lombard sciavata, termen rivad probabilment dal sefardin e, anca se 'l deriva de la lengua veneta, "ciao" l'è rivad in italian con l'intermediazzion del milanes.

In di prim edizzion di du moros el Lissander Manzon l'heva doperad di forme assee lombard e frances in del test, roba che l'ha menad a un test assee gram de lensger, tant de menàll a "resentà i pagn in l'Arno" e a meter giò i bas de la lengua italiana del dì d'incoeu.

Con l'unità d'Italia Milan l'è deventad la capital economega del Pajes e donca inn entrad in italian di noeuv parole ligad soratut al mond del lavorà e de l'economia.

Italian de Lombardia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'italian de Lombardia el gh'ha pussee de lombardism, sia in di forme gramategai, per esempi "essere dietro a" (compagn de "vesser dree a") e 'n gran us di verb frasai (scrivere giù, fare su, mangiar fuori), che in di parole, compagn de schiscetta, brancare (de brancà) e comò.

Frances[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'esempi pussee cognossud de lombardism in frances l'è "artichaut", che 'l deriva diretament de articioch e l'è passad poeu a l'ingles.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]