Cadrega

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La cadrega o scagna (anca cardega) a l'è on element de arredament doperaa de settàss giò, generalment costituii de on pian orizontal ch'el poeuggia su quatter gamb e da on pian vertical per poggià la s'cèna. I materiai pussée doperaa per fabbricà i cadregh hinn: legn, plastica, ferr, ma anca l'alumini e l'azzal.

La forma pussee antica de cadrega cognossuda l'è quella dij Egizian, de legn tenc o intarsiaa con materiai prezios comè l'eban o l'avòri. I babilones doperavan cadregh faa de legn de palma, on material bell moresin e facil de lavorà.

In de la coltura popolar[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termen "cadrega" l'è bell cognossuu in Italia anca per via d'on sketch del trio comegh de Aldo, Giovanni e Giacomo, propost prima in di teater e poeu in del cine Tre Uomini e una Gamba. In del sketch, l'Aldo (che l'è de origin siciliana) el finiss per sbali in de là cà de duu paisan leghista e razzista (el Giovanni Storti e 'l Giacomo Poretti). Quei lor, che sospetten che l'Aldo el sia on teron (anca se lu, tutt stremii, el dis de ciamass Brambilla Fumagalli) el ghe fann el "scherz de la cadrega": ghe dann on pomm e ghe disen che l'è ona "cadrega": inscì l'Aldo, che 'l sa nò el milanes (proppi perchè l'è sicilian) el ghe cred a lor e 'l dis: "Mmm, buona questa catrèga!", inscì capissen che l'è on teron.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nomm cadrega l'è on'evoluzion popolar del latin cathĕdra, prestet del grech antigh kathédra. El termen l'è doperaa e cognossuu in tutt el nord Italia: in piemontes (carega o cadrega), in genoves e in venezzian (carega), in forlan (cjadree) e in emilian (cadrega), ma anca in del sardegnoeu (catrea, cadrea o cradea), in del catalan (cadira) e in del portoghes (cadeira)[1].
El termen scagn(a) inscambi el riva del latin scamnum.

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. dialettando.com
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: