Giusepp Parin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Litratt del Parin

El Giusepp Parin (italian: Giuseppe Parini; Bosis, 23 de magg del 1729 - Milan, 15 de agost del 1799) l'è staa on poeta e abaa italian.
A l'è staa on member de l'Academia di Trasformaa, e vun di pussee important esponent italian del Neoclassicism e de l'Iluminism.
Anca se l'è cognossuu soratutt per la soa atività letteraria in italian, el Parin l'ha scrivuu anca quatter poesii in lombard, e per quest l'è consideraa del Carlo Porta vun di cinch omenoni de spallera de la letteradura milanesa.

La considerazion de la nobiltà[Modifega | modifica 'l sorgent]

La statoa del Parin al Cordus (Milan).

A differenza di illuminista franzes, Parin l'era a favor de l'esistenza de la nobiltà, ma l'era contrari al sò comportament, parassitari e senza nissuna utilità per la società. In la sò opera Il Giorno el da 'n immagen de la nobiltà gramma, cont ona vita voeuda, inutil e superficial.

Voreva favorì on retorn a la veggia nobiltà: Minga de sangh ma ciappada grazia ai virtù e ai robb faa, e che la fasess di azion bon e util per la società che viveven.

Parin e 'l Lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se principalment cognossuu per la sò letteradura in italian, l'ha faa tant anca per la lengua lombarda.

L'era in d'ona Academia che la voreva favorì la poesija in dialett milanes, e l'era anca content de la soa esistenza e pensava che 'l facc che la fuss doperada del Popol l'era assee per nobilitàlla.

Produzion in Lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Parin l'ha scrivuu di poesij in lombard, la pussee famosa, in mort de Domenegh Balestrer, l'è dedicada propi a l'autor meneghin.

 
Sta flutta milanesa on gran pezz fa
L’era del Magg; e pœù la capitè
A duu o trii d’olter, ma de quij che sa
Sonà una flutta cont el sò perchè.

Lor pœù morinn, e questa la restè
A Meneghin ch’el l’ha savuda fà
Rid e fà piang con tanta grazia chè
L’è ben difficil de podell rivà.

Anca lu pien de meret e de lod
Adess l’è mort; e quell bravo istrument
L’è restaa là in cà soa taccaa su a on ciod.

Ragazz del temp d’adess tropp insolent,
Lassell stà in dove l’è; no ve fee god,
Chè per sonall no basta a boffagh dent!

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Interprogèt[Modifega | modifica 'l sorgent]