Lorett (Milan)

De Wikipedia
(Rimandad de Piazzal Lorett)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Piazzal Lorett al dì d'incoeu.

Piazzal Lorett (Piazza Loreto, in talian) a l'è on pasquee de Milan ch'el se troeuva a la finn del Cors Buenos Aires, al principi del Vial Monscia e de Via Padova, in del Municipi 2, al confin cont el Municipi 3. A l'è on important gropp de la red di strad milanesa, degià che'l se troeva in longh de la circonvallazion esterna.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Agn'40: la foto la fa vedè 'l canton fra 'l piazzal e 'l cors Buenos Aires (indue 'l passava el tram); el se poeu vedè 'l distributor de benzina

Al temp del Ducaa de Milan, arent al piazzal gh'era la Gesa de Santa Maria de Lorett, dedicada a la Madonna de Lorett, putost frequentada di greches e di zonn visin. In seguit, anca se l'era staa sbatuu-giò el santuari, a l'è restaa el nomm del loeugh che l'era, intant, staa sistemaa comè on rondò e, donca, a l'è staa ciamaa Rondò de Lorett, in su la strada storega cha da Milan la rivava fina a la Villa Real de Monscia. El loeugh l'è staa, infin, ciamaa Piazzal Lorett.

Chì, indel 1857, a l'è staa mettuu in pè on pavion provisori per ricev l'intrada in cità de l'imperador Francesch Giusepp d'Asburgh e la sò miee Elisabetta, duran del sò viagg diplomategh in del Regn Lombard-Venet.[1]

Duran la Segonda guera mondial, indela stragia de Piazzal Lorett, capitada el 10 agost del 1944, on quaj soldaa de la Legion Autonoma Mobile Ettore Muti a hann fusilaa quindes partigian antifassist insul marciapè ch'el se troeva intra el Vial Andrea Doria e el Cors Buenos Aires (el cipp comemorativ el se troeva spostaa de on tocch, in mezz al Vial Andrea Doria).

I cadaver del mussolini, cont la Petacci e on quaj gerarca fassista espost a Piazzal Lorett. Chell del mussolini a l'è el segond da sinistra

I corp de Benito Mussolini, ch'a l'era staa mazzaa a Giulin de Mezzegra el 28 april 1945, de la Claretta Petacci e de alter desdott coo de la Republega Social Taliana, rivaa a Milan la sira istessa, a hinn staa esponn in Piazzal Lorett vers a i trii or de la nocc,[2] proppi indue, el 10 agost de on ann prima, a eren staa fusilaa e lassaa esponn al pubblegh i quindes partisan.[3] I Sappisti de la 110ª Bregada Garibaldi a hann montaa la guardia fin a i sett or de la matinna.[2] Cont el passà di or, sempre pussee gent la se trouvava in Piazzal Lorett per assist al spettacquel corasc, tant ch'el servizzi d'orden, componnuu domà de on quaj omen e on quaj vigil del foeugh, ha deciduu de taccà-sù i corp a coo in giò a la tecc del distribudor de benzina al canton cont el Corso Buenos Aires, inscì che poeudeven vess veduu da tucc. I corp, ai quai a l'è staa giontaa chel de l'Achille Starace (che l'era el segretari del PNF ma crodaa in desgrazia e senza carigh indela RSI), fermaa per i strad de Milan menter el faseva ona corsetta e fusilaa a la s'cenna depos on process sommari,[4][5] a hinn restaa espost per ona quaj ora, in ona rassegna de insult, spuv e perarj, fin a inquand, perchè i autoridaa militar a eren preoccupaa. I corp a hinn staa, donca, portaa a l'obitori.[6]

Indel depos-guera, depos la liberazion de Milan, la piazza a l'è stada ciamada per on quaj temp Piazza di Quindes Martir, a ricord di partigian fusilaa, per poeu riciappà el sò nom de prima. Indel magg del 2005, el Steven Zecchi, l'assessor a la Coltura del Comun de Milan del temp, ha parponnuu de rebattezzà el piazzal comè Piazza de la Concordia.

Edifiz important[Modifega | modifica 'l sorgent]

Straport[Modifega | modifica 'l sorgent]

El piazzal a l'è servii da la stazion de la metropolitana milanes cont el nom istess, vona di pussee grand e affollaa de tota la red, si come a l'è pont d'inconter de la linia M1, la rossa, e M2, la verda.
El Piazzal l'è, olter, el capp-linia di lign de corier urban 39, 55, 56 e i lign di filobus circolar 90/91 ghe passen arent, insula Piazza Argentina.

Not e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mauro Colombo. La visita dell'imperatore Francesco Giuseppe nel 1857
  2. 2,0 2,1 Fondazione ISEC - cronologia dell'insurrezione a Milano 24-30 aprile 1945
  3. Vincenzo Costa L'ultimo federale, il Mulino 1999, p. 107
  4. Giorgio Pisanò, Storia della guerra civile in Italia, cfr. fotografie alle pp. 1586 e 1587
  5. Ibidem, p. 1606
  6. Fra i molt testimon, a l'era present anca el giornalista Indro Montanelli.
  7. Modell:Cita liber

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]