Crescenzagh

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Martesana a Crescenzagh, in direzion de Precott

Crescenzagh, antigament Carscenzagh (Crescenzago) a l'è on quarter de Milan situaa a nord-est del centro storigh, in del Municipi 2.

El quarter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Crescenzagh el se troeuva longh el cors de la Martesana (e l'è 'l primm quarter de Milan a vessel), longh la qual, a partì del XVIII secol, i nobil milanes hann faa sù i sò vill. El confina a nord-est con Cologn, a nord-ovest con Sest, Precott e Gorla, a ovest con Turr, a sud con Lambraa, a est con Vimodron.
Fina al 1923 l'è staa on comun deperlù, che al temp di piev el se trovava in la piev de Bruzzan. Al temp el gh'aveva anca i frazion de Cort Regina, Rottol, Cassina Goeubba e Cimian.
Crescenzagh el gh'ha anca ona fermada de la metropolitana (linia M2), fada sù in del 1969 per i lign celer de l'Adda. Longh Crescenzagh el passa anca l'ultim tocch de Milan, che 'l finiss proppi in la Piazza Costantino, indove 'l gh'è 'l pont in sù la Martesana.
Del vegg paes (che 'l ciappa el nomm del latin Crescentii ager) se ved anmò 'n quai segn, compagn de la gesa de Santa Maria Rossa (del 1140) o i cà arent al Navili. Inoltra ona part del Parch Lamber el pertocca anca Crescenzagh.

Santa Maria Rossa

On temp Crescenzagh, per el sò status de estrema periferia milanesa l'era ona zonna minga tant bella, ma 'dess l'è staa on poo sistemaa. El conserva anmò vari tradizion paesann, compagn de la banda musigal.
Besogna dì che a Milan l'esist anca ona Via Crescenzago che però l'è on poo pussee a sud rispett al centro del quarter, vist che l'era la via che la menava de Lambraa a quell paes chì.

A Crescenzagh la gh'è anca la Cà de la Caridà Angelo Abriani e 'l gh'ha origin quell formai ciamaa crescenza.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]