Affer

De Wikipedia
(Rimandad de Afer)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El center de Affer.

Affer (o Affor[1], in italian Affori) a l'è on quarter de Milan, che 'l se troeuva in del Municipi 9 de la cittaa. A l'è staa on comun indipendent finna al 1923.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Origen[Modifega | modifica 'l sorgent]

Affer a l'era on ducaa antigh, gemò citaa in di Statutt di acqu e di strad del contaa de Milan faa in del 1346 (in doe 'l compariss compres in de la piev de Bruzzan). De l'abitaa antigh hinn restaa di tracc medievaj e renassimentaj comè la torr de guardia in via Osculati (de secol XIV), che la faseva part del compless de l'antiga gesa de Santa Giustina. El coeur principal del borgh a l'era pasmà la zona che la se troeuva intra la via Taccioli e la via Cialdini. Al temp chesta strada a l'era segondaria rispett a alter do vii pussee important (faa-sù al temp di roman) che giontaven Milan cont Còmm: l'incoeu ciamada via Bovisasca, fada per el trafegh militar, e la via Giuditta Pasta che la corr arent a Bruzzan, fada per el traffegh civil. L'importanza segondaria de la strada l'ha condizionaa el desvilupp e l'importanza del borgh de Affer, che l'è restaa a longh "in ombria", e 'l dependeva di center abitaa arent a lù. Chell aspett chi el s'è riflettuu anca in de la vitta ecclesiastega de Affer che, in manera minga usual, a l'era dividuu enter duu pleban: vuna ai dipendenz de la piev de Bruzzan, l'altra a quej de Bollaa. Intorna a la finn del secol XIII, segond quant scrivuu del Goffred Da Bussor in del Liber notitiae Sanctorum Mediolani del 1285, el territòri de Affer el cuntava vott ges, cinch di quaj dipendeven de la piev de Bruzzan e tre da chella de Bollaa.

L'economia de l'area l'era principalment agricola, cont tant cassin che doperaven tutt l'ann l'acqua di fontanij per la dacquada, inscì che 'l se podeva fà ona coltura a marscida. Comun a l'era anca la coltura di moron, incoraggiada in del contaa milanes di Sforza e soratucc del Lodovigh el Moro, e donca l'allevament di cavalee.

Dal sescent a inizzi noeuvcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

I duu center storegh de Affer e Bruzzan, sora la Carta de Manòvra de l'IGM del 1878.

In del 1686 el Pier Paol Corbella a l'è deventaa prima feudetari de Affer e poeu marches del feud istess, compraa da la fameja nobila di Rossi de Parma[2]. Luu ha compraa on gross teren sora el qual a gh'eren i ruinn de la villa de l'arcivescov Gioann Visconti, costruida in del 1350, per fà-sù ona noeva villa, ciamada al temp Villa Corbetta e incoeu ciamada Villa Litta, zintada d'on grand parch (pussee grand de chell d'incoeu), destinada a deventà on louegh de randevô per la nobiltaa milanesa. La villa a l'era doperada anca comè residenza per l'estaa: on temp Affer a l'era ona localitaa di vileggiatura per chi voeureva lontanass da Milan. La villa a l'è poeu passada a D'Adda, e dopo ai Litta. Sparii i Corbella senza descendenza in del 1767, el marchesaa a l'è passaa in ereditaa al cont Francesch d'Adda, II Marches de San Gioann de Pomesana e VI Cont de Saa, nevod e ered del marches Luis Corbella, e a l'è finii in del 1779, cont la mòrt de luu senza ered[3].

El borgh de Affer a l'è intraa donca semper pussee in contatt cont la cittaa, e l'economia ha scominciaa a girà attorna a la villa, per produzion minga domà agricola ma anca artigianala. Tutavia la segondarieaa e dependenza de Affer respett ai zon aproeuf a l'è sugutada fin ai secoli XVIII e XIX, inquand, intanta che la gh'era la Republega Cisalpina, a s'è deciduu de fa-sù ona strada noeuva e pussee moderna a travers Affer. La s'è stravaccada inscì la situazion de prima, e l'importanza de Affer a l'è cressuda e a l'è deventaa el center principal de la zona, tant che in del 1805 a gh'eren gemò squas i mill resident[4].

El 9 de fevree 1808, el comun de Affer, cont alter trentaquatter, a l'è staa unii a chell de Milan. Tutavia chesta union chì a l'è stada curta: el ritorna del domini auster-ungarigh, che ghe piaseva minga ona grada Milan comè potenziala concorent de Viena, ha sanzionaaa anmò la separazion in del 1816.[5] Sòtta el costos, ma efficient govern austriagh, la popolazion a l'è esploduda: 2.118 abitant in del 1853,[6] 2.243 al passagg sòtta la sovranitaa italiana. In seguit, in del 1869, Affer, Bruzzan, Bress e Derghen hann formaa insemma el comun d "Affer e unii" cont 6.514 resident[7], ma gemò in del 1884 Bress a l'è tornada a vess comun di per lù[8]. El 14 de agost 1912 la denominazion del comun a l'è tornada a vess pussee semplizement "Affer".

Noeuvcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

La progressiva industrializzazion de Milan ha portaa a l'esplosion demografega di abitaa aproeuf, comè Affer che gh'aveva 20 mila abitant a la fin de la Granda guerra; però, besognava de pussee spazzi per i stabiliment e i lavorador, tant'è che i rapòrt enter la cittaa e paes attorna a s'hinn faa semper pussee strett. La metropoli la gh'aveva besògn minga domà de spazzi noeuv, ma anca de regolamentà i servizzi, che vegneven doperaa anca di abitant di paes attorna, esentuaa tutavia di sò tass de mantegniment (pagaa domà di cittadini milanes). Chest fattor hann portaa a stabilì in del 1917, sòtta l'amministrazion de l'Emili Caldara, l'annession a Milan di comun taccaa, anca se ha suscitaa resistenz e sghicc, comè la preoccupazion che i abitant di paes, che a eren anmò di paisan, gh'aveven de toeu i costumm di abitant de la cittaa. In del 1923 el comun de Affer a l'è staa anmò inglobaa al comun de Milan, insiemma a alter des comun[9].

Al temp istess, inquand el nobel Gioann Litta Modignan in del 1905 a l'è moruu, la villa Litta a l'è passada a l'amministrazion provinciala e, dal 1927, al Comun de Milan. In del 1939 in del Parch de Villa Litta a hinn staa traduu i numeros abitant di baracch che gh'eren in di periferii de Milan, oltra ai ferii di bombardament del 1943. I abitant de Affer ciamaven, in sens dispregiativ, chest rifugiaa chì cont el termen baion cioè abitant de la baia. Inquand a hinn staa faa-sù i noeuv cà popolar in di quarter de la Comasina e de Ninguarda, tant ocupant de la villa a hinn staa traduu. Nonostant i perdit, i daneggiament di oper d'art (comè chella di I Sirenei e de on'antiga cancellada del settcent, traduu poeu a villa Clerici a Ninguarda), e mudament d'on quaj tocch de on vecc giardin a l'ingles, faa su dal cónt Ercole Silva, la villa e 'l sò parch caraterizzen anmò el confin occidental del quarter.

I mudament industriaj e 'l sgrandiment territorial de Affer comportaven maggior necessitaa de servizzi de traspòrt: ona prima resposta a l'è staa la costrusion de la linia ferroviaria Milan-Erba di ferrovij Nord Milan in del 1878, cont trazion a vapor sora on binari unegh. El percors de la linia gh'ha comportaa el taj de l'antigh vial d'access a la Villa Litta. Si come andava a travers ona zona densament popolada e a carater operari, gemò dal principi a l'era ona linia doperada comè e donca, in del 1909 i ferrovij Nord gh'hann parponnuu on progett per redobbià a duu binari tuta la linia, cont on terz binari in de la banda Bovisa-Affer per servì i tant stabiliment che gh'eren in chestaa zona chì. El s'ciopp de la prima guerra mondiala ha ritardaa el progett, e donca l'inaugurazion del segond binari enter la Bovisa e Vared a l'è staa domà faa el 6 de fevree 1928. El primm de luj de l'ann istess la fermada de Affer a l'è deventada de bon ona stazion, insemma a chella de Cesan Madernu. Intant in del 1882 a l'era intrada in funzion anca ona linia di tram a cavaj che la conligava Porta Volta cont Affer fin a La Pianta, longh el percors Via Farini—Via Rossi—Via Astesani. Per volontaa de l'Emili Osculati, direttor de Omnibus Vettura e responsabel di strapòrt publegh milanes per squas trent'agn, a l'è staa anca faa-sù on grand stabiliment per el riforniment de paja e foragg per i cavaj, sora ona superficia de squas 5.000 m2 pasmà el Vial Affer, dent el parch de Villa Osculati. In del 1898 la trazion a cavaj a l'è stada sostituida da vittur elettrigh de l'Edison[10].

Stòria, topografia, aspett de la vitta de tucc i dì de Affer a hinn cognossuu grazie a raguagli scrivuu di curad de Affer, e in particolar dal Lisander Astesani (Fagnan, 14 de luj 1762 - Affer, 18 de november 1831; sazerdòtt, scrittor, archeologh)[11] I primm datt ora la popolazion a hinn del 1751, ann in del qual gh'eren circa 550 anem,[12] menter in del 1771 ghe n'eren 857.

L'effett de l'inglobazion dent el tissuu metropolitan el se pò vedè se se varden i mudament de la Villa Vergani:

Origen del nòmm[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona corrent etimologeca la pensa che 'l nòmm "Affer" el riva da Ad forum, che podaria indicà la presenza d'on antigh mercaa[13]. Segond alter el riveria, invece, da la presenza e dal ben d'acqua (Ad fontem, a la font) dada di fontanij, ipotes che la gh'ha on quaj valor per l'antigh nòmm Affoni per indicà el paes[14][15][16]. On'altra ipotes la resguarda l'origen de l'espression latina medievala Sancta Iustina a foris ("Santa Giustina de foeura") per indicà la gesa, intendend "foeura de Milan" per distinguila da on'altra Santa Giustina (altar de l'antiga gesa de Sant Agata a Milan pasmà Pòrta Romana). "Foris" donca comè "al de foeura", e minga domà da la cittaa veggia zintada di mur roman ma anca da la "Cerchia di Corp Sant" (i paes subet taccaa a Milan); el termen, contratt in "ad forem", poeu deventaa "Affer" o "Affori", in italian, el gh'ha scomiciaa a indicà, poeu, el borgh attorna a chesta gesa.

Da rilevà che el toponem Affor a l'è attestaa anca comè nòmm d'ona cassina de Boffalòra, e 'l par ligaa cont on cognòmm inguaa, spantegaa in de la zona[17].

Monument e loeugh d'interess[Modifega | modifica 'l sorgent]

Parch de Villa Litta.

I loeugh de pussee grand interess a hinn:

  • La bibliotega Affori, ridervida al publegh in del 2006 dopo on longh restaur; la conserva on patrimoni librari de pussee de trentamila volum e grand sezion dedicaa a la letteratura per i giovin;
  • Villa Litta: la villa e 'l sò parch a hinn duu di loeugh pussee carateristigh del quarter. A gh'hann ona superficia de oltra 80.000m 2, 3.000 m2 di quaj a l'avert[18];
  • Gesa de Santa Giustina denter la qual la gh'è on quader che 'l someja comè a la Vergin di rocc[19] del Leonard da Vinci, che a l'è probabel che a l'è staa pitoraa, in del period istess, da l'Ambroeus de Predis sora la prima version del dipint. Dent la gesa el gh'è anca l'orghen Amati, che prima el se troeuvava in del Domm de Pavia;
  • Cà de ringhiera di "quatter magnolii" che la se troeuva in Via Pellegrino Rossi numer 83, e che l'è on bell esempi de architettura di primm agn del secol XX, impreziosida da quatter magnolii secolar che se troeuven denter la cort.

Cultura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Musega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Affer a l'è sed del "Corp Musical Gaetano Donizetti", pussee cognossuu cont el nom de "La Banda d'Affer", fondaa in del 1853 e recordaa per la canzon dialettala milanesa "Il tamburo della banda d'Affori" del 1942, cont paroj del Nino Rastelli e del Mario Panzeri e musega del Nino Ravasini, che a l'è famosa per el sò ritornell: Modell:Citazione In tant hann veduu, in del ritornell, on'allusion al fassism (cincentcinquanta a l'era squas el numer di component de la Camera di Fasci e di Corporazion), e donca el motivett el gh'ha avuu on grand spantegament in di ambient antifassist.

Personn ligaa a Affer[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Giusepp Molteni (Affer, 1800 – Milan, 1867), pitor
  • Lisander Astesani (Fagnan, 14 de luj 1762 - Affer, 18 de november 1831), sazerdòtt, scrittor, archeològh
  • Filipp Migliavacca (Affer, 13 de settember 1829 – Merì, 20 luj 1860), patriòta
  • Ambroeus Annoni (Affer, 16 de agost 1882 – Milan, 1954), architett
  • Gaetan Osculati (San Giorg al Lamber, 25 de ottober 1808 - Milan, 14 de marz 1894), esplorator e naturalista[20]

Infrastruttur e strapòrt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Stazion de la metropolitana de Affer Center.

Affer a l'è conligada al center de Milan cont la linia M3 de la metropolitana (fermaa de Affer Center e Affer Nòrd) e cont i tren di lign S2 e S4 del servizzi ferroviari suburban e da la linia regionala Milan-Ass de Trenord (che a fermen in de la stazion ferroviaria de Affer). El servizzi de la metropolitana a l'è sostituii da on servizzi di corrier in di nòcc.

El quarter a l'è, olter, conligaa cont i quarter visin, comè Bruzzan, la Bovisasca, Derghen, Ninguarda putost che Novaa, cont i lign de corrier de l'ATM. Chì 'l corr anca la linia interurbana che la conliga Vial Zara a Cesan Madernu e Cantuu.

Fin al 2011 el tram interurban Milan-Limbiaa, gestida da l'ATM, el gh'aveva el sò capo-linia a Affer in Via Vincenzo da Seregno. Incoeu la linia el gh'ha el sò capo-linia a la Comasina.

La "strada inter-quarter nòrd a l'è dree a vess fada-sà e la conlighera, cont on percors ovest—est, i quarter de la parte settentrionala de Milan (Quart Oggiee, la Bovisasca, Affer, Ninguarda, Precott e 'l Quarter Adrian). El tocch che 'l passa per Affer el minaccia de compromett on tocch del Parch di Favol; tutavia el fà su de la strada chì gh'ha traa evident problemm de viabilitaa e d'inquinament, comè per esempi de sostituì i passagg a livell[21].

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Luigi Ripamonti, La storia di Affori, Milan, La Buona Parola, Periodico della Parrocchia di Santa Giustina, Milano (Affori), 1995.

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. Dante Olivieri, Dizionario di toponomastica lombarda: nomi di comuni, frazioni, casali, corsi d'acqua ecc. della regione lombarda, studiati in rapporto alla loro origine, ed. Famiglia Milanese, 1931
  2. Enrico Casanova, Dizionario feudale delle province componenti l'antico stato di Milano all'epoca della cessazione del sistema feudale (1796), Forni, Bologna, 1904
  3. Casanova
  4. 987 abitanti al censimento di quell'anno.
  5. Notificazion 12 fevree 1816
  6. Comun de Affer
  7. Regio Decrett Legg n°4790 del 24 desember 1868
  8. Regio Decrett Legg n°2570 del 3 agosto 1884
  9. Regio Decreto 2 settembre 1923, n. 1912, art. 1
  10. Luigi Ripamonti. La storia di Affori. op. cit., capitolo "Trasporti, viabilità, urbanistica, abitazioni", a sua volta basato su Mariani A. e Stelluto A. "Riqualificazione del Borgo di Affori" e su "Soc. An. degli Ominibus di Milano - sunto dal 1862 al 1888"
  11. Luigi Ripamonti. La storia di Affori. op. cit.
  12. Lombardia Beni Culturali
  13. Pierino Boselli, Toponimi lombardi, Milano, SugarCo, s.d. [1977], p. 19 s.v. "Affori"
  14. Luigi Ripamonti. La storia di Affori. op. cit., sezione "Perché Affori" (pag 19-23)
  15. Pierino Boselli, Ivi.
  16. La più antica menzione di Affori risale al 915, nel "Codice Diplomatico Longobardo" (colonna 796/d) in cui si legge "Signum manus Ambrosii de loco Affoni. In un atto di compravendita del 1006 si cita una certa persona, Pasquale detto anche Aminzone come figlio di Magnefredo del "luogo di Afoni". E in un documento del 1214 è citato un certo Rugerium de Afori. Il nome di Affori compare in altre fonti più antiche vico Afori (1009), loco et fundus Avori (1019): locus Afori (XIII secolo). Potrebbe essere connesso con il nome proprio Afer attestato in un'antica lapide milanese in latino (CIL V, 5864). L'alternanza -r/-n rilevata nelle trascrizioni Afori/Afoni sembra puntare a una realizzazione dialettale di tipo Affer/Affen, analoga a quella che si riscontra nei nomi di persona Cristoffer/Cristoffen o Melchiorre/Marchionn
  17. Boselli 1977, loc. cit.
  18. Dati tratti da: Luigi Ripamonti, "La Villa Litta di Affori", ABC-Il giornale di Milano Nord. Zona 9, anno 13, n° 2, febbraio 2007, pag. 12 (testo in pdf)
  19. Luigi Ripamonti, La Vergine delle Rocce di Affori : una storia di 500 anni, Milano, La buona parola, 1998.
  20. Afforesi illustri e benemeriti
  21. Gronda Nord, cantiere e lavori in corso in via Cascina dei Prati Arqiviad qé: [1]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]