Tram

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Tram de Milan

El tram (o tramvai) a l'è 'na forma de trasport publich in su rodaia, tipich, ma minga esclusiv, del trasport urban. L'è distint del treno perchè el circola a vista, quand che el treno el viaggia a segnalament.

Quell che 'l guida el tram a l'è ciamaa manetta, per via del sistema de guida di tram de Milan che doperen 'na manetta.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El tram a l'è in sostanza on mezz ferroviari linger e desviluppaa per podè andà sia in sed propria sia in sed promiscua cont i alter veicol e de andà per la pupart del sò percors cont la marcia a vista, a differenza di treni che doperen el segnalament.

A l'è tipicament, per via del facc de vess vincolaa, pussee capient de on autobus e de on filobus. L'è donca doperaa soratutt indova i autobus a hinn no sufficient ma ona metropolitana a l'è tropp costosa.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In princìpi i tram eren a cavaj, el primm a l'è staa in Galles, in su la linia in tra Swansea e Mumbles, attiv dal 1807. In America, in del 1832, a l'è attivaa el primm tram.

In del 1839 derva el primm tram in Europa, in Franza. Progettaa per la trazion a vapor a l'è però faa a cavaj e 'l falliss in del 1848.

A la fin del secol, vist i grand difficoltà in la gestion di sistema a cavaj la pupart di red a l'è elettrificada, cont ona quaj red che l'è restada cont el vapor, anca se i ultim servizzi regolar in di Americh hinn staa finna al 1930.

I tram a vapor hinn restaa soratutt per i lign suburban, l'è assee famos el Gamba de legn meneghin, che l'è resistii finna al 1958. Per i red urban l'estinzion la gh'è stada intorna al 1900.

Tram particolar[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tram-treno[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Tram-treno.

El tram-treno a l'è on veicol che 'l pò viaggià sia in su la red tranviaria che in su la red ferroviaria. A l'è particolarment famos el modell Karlsruhe, doperaa anca a Kassel e a Chemnitz.

Metrotranvia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Metrotranvia.

La metrotranvia a l'è on tram che l'è per la puart in sed propria e cont asserviment semaforich che 'l permett de 'vègh pussee capacità e velocità de on tram comun.

Tram a cav[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Tram a cav.

El tram a cav a l'è on sistema indova la gabina a l'è trainada de 'n cav sotta terra. Vuna famosa a l'è 'l Tranvia de Opicina.

Tram su gomma[Modifega | modifica 'l sorgent]

I tram su gomma a hinn di bus a guida vincolada de 'na rodaja. Han avuu no gran success e gh'è domà el Translohr e 'l Bombardier Guided Light Transit. Hinn retegnuu pussee limitaa de on tram a rodaja ma de sovenz el sistema el costa men.

Vantagg e svantagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

I vantagg principai del tram a hinn el bass inquinament local, el consumà men energia di autobus e la possibilità de fà di percors e di curv pussee strengg de quej di alter mezz de straport e l'è pussee economich de 'na metropolitana.

I svantagg inveci a hinn la rigidità del percors, che 'l pò vess no mudaa se gh'è on quaj ostacol e de 'vègh squasi semper men capacità de ona metropolitana.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]