Milan (cittaa)

Da Wikipedia.

Vai a: navegá, truvá
Quest articol chì l'è assee ben faa e l'è mia de trà via
Lumbaart ucidentaal Quest articol chì l'è scritt in milanes, ortografia classega.
«Tutt el mond a l'è paes, a semm d'accòrd,
ma Milan, l'è on gran Milan.»

Milan l'è la segonda cittaa pussee granda de l'Itàlia, e la se troeuva in de la pianura de la Lombardia, la region pussee sviluppada e pussee populada de la nazion. I sò abitant se ciamen milanes, ma ghe disen anca "meneghitt" del nomm de la maschera de carnaval Meneghin.

El Dòmm de Milan
El Dòmm de Milan
Milan - el Cenacol de Leonard
Milan - el Cenacol de Leonard
La basilica de San Lorenz a l'invern
La basilica de San Lorenz a l'invern
El coeur de Milan in del 1158, ai temp de Federigh Barbarossa
El coeur de Milan in del 1158, ai temp de Federigh Barbarossa

Milan l'è capital de la soa provincia e de la region Lombardia.

La cittaa la gh'ha 1,3 milion de abitant, ma la soa area metropolitana la riva a 4 milion.

El nòmm de Milan el ven de Mediolanum, ona parolla che l'è la manera latinna de scriv el nomm celtich de la cittaa (i Gall hann minga lassaa scritt el nomm in la soa lengua, ma probabilent l'eva minga tropp different). Sto nomm l'eva faa sù cont on prefiss che ven de l'indeuropee *medhyo- "mezz, in mezz" e cont ona parolla celtica lan, che la voeur dì "pianura" (in dell'indeuropee l'era *plano-, ma in celtich el p in prencipi di paroll el borla giò).

In tra i monument e i palazz famos de Milan se regorden el Domm, el Castell Sforzesch cont i sò musej e el teater a la Scala.

A Milan gh'hinn i famos cà de la mòda e i sò negòzi (in via Montenapoleone e in la Galeria Vittori Emanuel, che l'è considerada l'area de shopping pussee veggia in del mond). Sti cà han fa diventaa Milan vuna di cittaa mondial de la moda, compagn de Paris, Londra e New York.

A Milan se troeuven anca dò squader de balon; el Milan e l' Inter, che insèma han venciuu ventinoeuv scudett, noeuv Copp di campion, e cinq copp intercontinentàl. El sò stadi l'è a San Sir, e gh'hann daa el nòmm de "Giuseppe Meazza" perchè Peppin Meazza l'è staa vun di pussè grand giugador de balon italian.

Al dì d'incoeu, el sindich de Milan l'è la sciora Letizia Moratti (del 2006).

In del 2015 a Milàn l'avrà loeugh l'Esposizion Mondiala (dissuda anca Expo).

[Mudifica] Geografia

La cittaa la se troeva in mezz a ona pianura in la banda occidentala de la Lombardia. Ghè trii fiumm che ghe passen in mezz: l'Olona, el Lamber e el Seves. Gh'è anca di canaj e navili che on temp formaven ona red finna in center, anca se adess la "cerchia di navili" l'è stada interrada. Hinn restaa: el Navili de Gagian (Navili Grand), el Navili Paves, la Martesana, la Vettabbia e el Redefoss (che el toeu l'acqua del Seves e de la Martesana). Milan l'è a 25 km a est del fiumm Tesin, a 25 km a ovest de l'Adda, a 35 km a nord del Po e a 50 km a sud del lagh de Comm e del confin con la Sguizzera.

A Milano s'incontren paricc strad e ferrovij important: gh'è di collegament con Turin, con Genova, con Piacenza e donca con tutta l'Emilia-Romagna, con Bressa e de là cont el Veneto, con Berghem e cont i Val Orobich, cont i montagn de la Valtellina (per andà in Val Venosta, Engadina e i vallad del Reno), cont el Canton Tesin (San Bernardin, Lucomagno e San Gottardo) cont el Passo del Sempion per andà in Francia. Questa soa posizion strategica, insemma alla fertilità del sò territori, ha influenzaa comè la storia de la cittaa e la part che l'ha avuu con l'Italia e cont i paes di là di Alp.

[Mudifica] I port de Milan

Strumenti personali