Peder Verr

De Wikipedia
(Rimandad de Peder Verri)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Peder Verr

El Peder Verr (Milan, 1728 - Ornagh, 1797) a l'è stad un scritor, filosof, economista e om politegh italian, in tra i pussee important esponent de l'inluminismo lombard. In del 1764 l'ha fondad a Milan cont el fradell Lissander e cont el Ceser Beccaria, l'Academia di Pugn e el sgiornal reformador Il caffè (1764-1766), in sul modell del Spectator ingles. L'ann inanz l'haveva fad un proget de reforma ministrativa, e in del 1765 a l'è stad ciamad a fà part del Consej Suprem de Economia publega. In tra el 1780 e el 1786 a l'è stad president del Consej Cameral.

Penser[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa oeuvra pussee importanta a l'è Meditazzion in su l'economia politega del 1771, indove el Verr el ciapa ideje del Cesar Becaria e del filosof scozzes Henry Lloyd e l'anticipa quei del Smith. Oltre oeuvre famose inn stade Osservazzion in su la tortura del 1777, indova che el ciapa dei ideje del Di delit e di pene del Becaria, e una Istoria de Milan del 1783. A nivell economegh el sostegn la teoria mercantilistega del mercad sarrad, in del Element de comerci del 1760, per poeu passà a una ideja de total liberismo economegh, in del Riflession in sui lesg de vincol soratut in del comerci di forment del 1769 e publegad in del 1796. A nivell etich el Verr el ciapa ispirazzion del Rousseau, e in del Meditazzion in su la contentezza del 1763 el sostegn che la contentezza la vegna de l'equilibri in tra i noster desideri e i nostre possibilità, ma a diferenza del filosof frances, el dis che la poeu vegnì domà de un progress coltural e che donca la sia per i omen virtuos e minga cont un tornà a la condizzion naturala. In del Discors in su la natura del piasé e del dolor del 1773, citad del Kant in de l'Antropologia pramatega, el se ispira ai idéalogues e el scriv una teoria negativa del piasé, indova che el stà ben a l'è una sospension del dolor, che l'è donca l'unega sensazzion de la realtà; de fat el filosof lombard el sostegn che i sensazzion, bone e minga, inn el resultad de la speranza e del timor, ma desgià che la speranza l'è per l'om la probabilità de viver mej in del futur, questa la gh'ha in sè un calà de un ben in del present e l'è donca el resultad de un mal. Per el Verr anca i bei art gh'hann la midema origen, perchè per lu l'art la dis nagot ai omen content, ma la parla a quei sgiò de corda. In sostanza, l'insema di dolor a l'è pussee grand de quell di piasé e el dolor a l'è el motor de tut el sgener uman.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti Editore

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]