Silvio Berlusconi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Silvio Berlusconi

President del Consili di Minister
Ol durar del mandad 10 de magg del 1994 –
17 de genar del 1995
Capo de Stat Oscar Luigi Scalfaro
Predecessor Carlo Azeglio Ciampi
Sucessor Lamberto Dini

Ol durar del mandad 11 de giugn del 2001 –
17 de magg del 2006
Capo de Stat Carlo Azeglio Ciampi
Giorgio Napolitano
Predecessor Giuliano Amato
Sucessor Romano Prodi

Ol durar del mandad 8 de magg del 2008 –
16 de november del 2011
Capo de Stat Giorgio Napolitano
Predecessor Romano Prodi
Sucessor Mario Monti

Informazion jenerale
Partid politeg Forza Italia
Tendenza politega Conservatorism liberal
Titol de studi Laurea in giurisprudenza
Profession Imprenditor
Firma Firma de Silvio Berlusconi

El Silvio Berlusconi (Milan, 29 setember 1936 - Milan, 12 giugn 2023) l'è staa on imprenditor e politegh italian, fondador del Popol de la Libertà e de Forza Italia e President del Consili di Minister italian per quater mandaa. L'è staa vun di pioner de la television privada in Italia, e l'è popolarment ciamaa Cavaliere, soranomm inventaa del Gianni Brera, perchè 'l gh'ha avuu l'onoreficenza de Cavalier del Lavorà.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Primogenit de 'na familia de la piccola borghesia milanesa, l'ha passaa la soa infanzia in la bassa bosina, in tra Saronn e Lomazz, indova che l'è staa durant de la guerra e l'ha vist no el pader, Luis, dirigent de la Banca Rasini refugiaa in Isvizzera per trii agn a Eriswil[1]. La mader, Rosa Bossi, l'era 'na casalinga e, in precedenza, secretaria a la Pirelli.

Cressu in del quarter Isola, el se diploma al licee classich al licee di Salesian e 'l se laurea in del 1961 a l'Università di Studi de Milan in giurisprudenza cont 110 e lod, cont ona tesi in sul dirizz commercial cont relator el Remo Franceschelli. A l'è esentaa del servizzi militar 'me primm fioeu.

In del 1964 el cognoss la Carla Elvira Lucia Dall'Oglio che l'ha maridaa e de che la gh'ha 'vuu du fioeui: La Maria Elvira e 'l Pier Silvi. In del 1980 el cognoss l'attris Veronica Lario e scomincen 'na relazion, in del 1985 el divorzia de la miee per sposàss civilment in del 1990, cont el Bettin Craxi e miee, el Gianni Letta e 'l Fedele Confalonieri a fà de testimon. Prima de sposàss gh'han avuu trii fioeui: La Barbara, l'Eleonora e 'l Luis. In del 2009 la Lario la domanda la separazion e in del 2012 el tribunal el decid per la separazion cont on gross assegn de manteniment, che però a l'è, dòpo di ricors, tolt via. In del 2011 el nonzia de avègh 'na noeuva morosa e in del 2012 el nonzia che l'è la Francesca Pascale, showgirl, candidada in del 2009 cont el PdL ai elezion provinciai e fondatris de 'n fan club del Berluscon. Poeu se mollen e 'l nonzia, pussee innanz, de stà con la Marta Fascina.

Dal 1974 al 2013 el gh'ha avuu la soa residenza in l'istorega Villa San Martin de Arcor, in del settember 2013 el se trasferiss a Palazz Grazioli, a Roma.

Attività de imprenditor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Immobiliar[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Berlusconi in su 'na nav de crosera

Dopo di sò primm lavorà comè intrattenitor in sui nav de crosera insemma a l'amis Fedele Confalonieri e 'me venditor de scov porta a porta cont el Guido Possa, el tacca a lavorà 'me agent immobiliar e 'l fonda i Cantieri Riuniti Milanesi Srl in del 1961 e 'l fa el primm acquist de terren cont ona fidejusson de la Banca Rasini, indova che 'l lavorava el pader. In del 1963 el fonda la Edilnord e in del 1964 el scomincia a fà su la città modell de Brughee con 4'000 post de viv, cont i primm condomini giamò pront in del 1965 ma che venden no con semplicità.

In del 1968 la derva 'n oltra Edilnord, fondada de la cusina del Berluscon, che la crompa 712'000 meter quader in tra Milan e Segraa e in del 1971 el scomincia a costruì el quarter residenzial de Milan 2, cont ona forta attività de lobbying a Romma per spostà i rott di repolan de Linaa per fà mia rumor. Dopo di alter lavorà in del 1977 l'è nomenaa cavalier del lavorà del president de la Republega Giovanni Leone.

Television[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fornida la soa esperienza in del camp edilizzi el scerniss de spostàss in del camp di media e de la comunicazion degià che in del 1976 'na sentenza de la Cort costituzional l'ha vert el settor, in precedenza esclusiv del Stat, e donca el crompa Telemilan del fondator Giacomo Properzj, che l'era la red televisiva via cav de Milan 2, che pocch dopo la deventa el Canal 5 e la se slarga a nivell nazional e in del 1978 la nass la holding Fininvest che la coordena tucc i sò investiment.

In del 1982 el sò investiment el se slarga e 'l crompa Italia 1 de l'editor Edilio Rusconi e in del 1984 la Red 4 del Grupp Mondadori, che 'l tacca a deventà 'n pol alternativ a la television de Stat. In del 1984 i pretor de Turin, Pescara e Romma fermen la trasmission perchè in violazion di legg che vieten ai privaa de trasmett a nivell nazional, situazion sanada du dì dopo del Bettin Craxi cont on decrett legg e definitivament in del 1990 con la Legg Mammì.

El grupp el s'è slargaa anca in Europa con La Cinq (1986-1992) in Franza, Tele 5 (1987-1992) in Germania e Telecinco in Ispagna, ancamò in pee.

Editoria e alter media[Modifega | modifica 'l sorgent]

Berluscon in di agn '80

El deventa el pussee grand editor di liber e giornai d'Italia quand che in del 1990 el crompa la pupart di azion de la Mondadori, che l'ha poeu ciappaa dent el Silvio Berlusconi Editore, ma giamò prima l'eva crompaa in del 1977 el 12% de il Giornale per deventà poeu in del 1979 l'azionista de riferiment cont el 37,5%.

In del camp di film l'ha posseduu del 1994 al 2002 di quott de Blockbuster Italia e l'è anca proprietari de Medusa Film. L'ha partecipaa anca al desvilupp de 'na video-enciclopedia ciamada OVOpedia, che però el gh'ha avuu minga de success.

Sigurazion e granda distribuzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1988 el crompa i supermercaa Standa de la Montedison e in del 1991 i Supermercaa Brianzoeui. In del 1995 el grupp Standa el vend l'Euromercaa al grupp GS.

In del 1998 el divid la Standa e 'l vend el settor minga alimentar a Coin e la part alimentar al Gianfelice Franchini, vegg proprietari di Supermercaa Brianzoeui. Dopo el deciara che l'è staa costrett a vend perchè dopo che l'è andaa in politega i comun de center-sinistra ghe daven no i licenz per dervì i noeuv pont de vend, ma per i critegh a l'è staa inveci per dà de liquidità a la Fininvest che l'era in difficoltà.

El sò grupp, cont i partecipazion in la Mediolanum, l'è impegnaa anca in di sigurazion.

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se in predecenza l'eva provaa a crompà l'Inter el deventa in del 1986 proprietari de l'AC Milan, che 'l vend in del 2017 a la holding de l'imprenditor cines Li Yonghong.

Durant de la soa proprietà el Milan l'ha vengiuu vott campionaa, ona Coppa Italia, 7 supercopp italiann, 5 UEFA Champions League, 2 Copp Intercontinentai, 5 Supercopp UEFA e 'na coppa del mond per club e l'ha anca slargaa l'attività del Milan in sens polisportiv che però, dopo de la soa elezion in del 1994, fornissen e i vari società se separen.

In del 2018 el crompa, a travers de la Fininvest, l'AC Monscia, de 'l che el deventa proprietari e 'l da la presidenza al fradell Paolo. In del 2022 la riva in la Serie A.

Attività politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sostegn al Partii Socialista Italian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Berlusconi e l'Andreotti

I primm posizion politegh de Berlusconi resalissen al 1977 quand che 'l sostegn che 'l Partii Comunista Italia el gh'abia de restà confinaa in d'ona opposizion a 'n governo guidaa de la Democrazia Cristiana renoeuvada inscì de tirà dent el Partii Socialista Italian, che in del 1976 l'ha vist el Bettin Craxi salì a la secreteria, che l'eva cognossuu pocch temp prima grazia a l'omm de fiducia del Craxi, el Silvano Larini. Craxi e 'l PSI eren a favor de 'na vertura ai television privaa deventada poeu el decrett Berlusconi che l'ha regolarizzaa la posizion de la Fininvest.

In di agn '80 e finna al 1992 el Berlusconi el sostegn con la soa red l'amis Craxi e l'è, in del 1984, guidazz de la fioeula Barbara e l'è testimon di nozz del Berlusconi con la Lario in del 1990 e tant de fà capì la svesinanza in tra i dò in del 1992 l'è staa giraa 'n spot de 12 menut de mandà in sui red Mediaset indova che 'l Berlusconi, arent a 'n pianofort, el commenta l'operaa di governi Craxi inscì: "Ma la gh'è 'n oltra roba che la me par importanta e l'è quella de la granda credibilità politega de 'sto governo. La granda credibilità politega in sul pian internazional che l'è - per chi de imprenditor el lavora in sui mercaa, on vergott che l'è necessari per podè lavorà in manera positiva in di ambient politegh despess assee gramm per nunch italian, di voeult finna ostil".

Infinna, in del daree period politegh del Craxi, a l'ennesima autorizzazion a proced negada de la Cambra di Deputaa l'ha espress la soa solidal soddisfazion.

L'ingress in politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

In l'invern del 1993, a seguit del scandol de Tangentopoli, el decid de "scend in camp" cont on messagg videoregistraa, publegaa el 26 de genar 1994. De l'esperienza di Sociazion ligaa al Berluscon e di personagg che lavoraven in Mediaset el nass donca el moviment Forza Italia, che 'l gh'eva de donà de noeuv reppresentanza ai elettor moderaa e combatt el center-sinistra. In del midemm period el se dimett di incarich esecutiv in di sò aziend.

El primm governo (1994)[Modifega | modifica 'l sorgent]

I elezion del 27 de marz del 1994, contrariament ai pronostich, dann la vittoria a la coalizion del Berluscon, che 'l correva insemma a la Liga Nord de l'Umbert Bossi e 'l Moviment Social Italian del Gianfranco Fini. In la pupart de la campagna elettorala di personagg de la Mediaset s'hinn deciaraa publegament a favor de Forza Italia, ròba che l'ha menaa a di legg per la par condicio.

El 10 de magg 1994 el giura el Governo Berlusconi I, che però el finiss giamò a dicember, degià che l'è lassaa de la Liga, che 'l tacca e 'l dis che l'è vesin a la mafia. El 22 de dicember el se dimett e 'l president Scalfaro el dà l'incarich al Lamberto Dini per el primm governo tecnegh italian. In d'on primm period el Berluscon l'ha daa la colpa de la fin de l'esecutiv al Bossi menter dòpo, quand che la Liga e Forza Italia s'hinn svesinaa, l'ha daa la colpa a 'n progett di magistraa e del Scalfaro.

L'opposizion (1996-2001)[Modifega | modifica 'l sorgent]

I elezion dopo a hinn vengiuu de L'Oliv guidaa del Romano Prodi e sostegnuu de la Refondazion Comunista e donca el guida l'opposizion finna al 2001. El collabora cont el Massimo d'Alema a la bicameral che la se occupa di riformi giudiziari e costituzionai.

El segond e 'l terz governo (2001-2006)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Berlusconi e George W. Bush

I elezion del 2001 menen la Cà di Libertà, coalizion unida de tutt el center-destra, a la vittoria. Durant de la campagna elettoral el firma el Contratt cont i Italian a Porta a Porta del Bruno Vespa, ciovè 'n impegn in tra luu e i sò elettor indova che 'l se impegna, se 'l vincc, a fà di important sgravi fiscai, el smezzament de la disoccupazion, pussee de pension minim e men de criminalità.

El 11 de giugn 2001 l'è nomenaa per la segonda volta president del consili e 'l dà inizzi al Governo Berlusconi II e in del segond semeter del 2003 l'è President del Consili de l'Union europea.

Dopo de 'na forta sconfitta de la Cà di Libertà in del 2005 el se dimett e 'l dà inizzi a 'n noeuv governo per guidà el Pajes finna ai elezion de l'ann dopo, el Governo Berlusconi III, che 'l ricalca per la pupart la composizion politega del Berlusconi II.

L'opposizion (2006-2008)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Berlusconi innanz al Congress

El period pre-elettoral del 2006 l'è caratterizzaa di sondagg che dann innanz L'Union del Romano Prodi, foeura che per on quaj sondagg commissionaa del Berlusconi istess. In del marz 2006 l'è ciamaa in visita al Congress di Stat Unii indova che 'l dà on descor in sul roeul american in la liberazion d'Italia. El se descovriss poeu, di document de l'imbassada americana relassaa de WikiLeaks, che 'l descor a l'era vorzuu del Berlusconi 'me ocasion de propaganda elettoral per pontà in su 'na politega pro-Stat Unii e altantista, inversa a quella europeista del Prodi.

El Berlusconi e 'l Prodi s'hinn afrontaa in di dibattit televisiv assee seguii indova che 'l nonzia de vorè abolì l'Imposta Comunal Immobil e la tassa in sul ruff. I elezion se caratterizzen de 'na granda incertezza ma a la fin l'ha vingiuu, de pocch, la coalizion del Prodi. El Berlusconi el denonzia donca di broeuj e 'l insubiss 'na granda coalizion in sul modell todesch, che però l'è refudada de la Liga Nord e de la pupart del center-sinistra. La gionta di elezion la deciara regolar el resultaa del vot ma el ghe recognoss no la vittoria ai avversari.

El quart governo (2008-2011)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El giurament del 2008

In del november 2007 l'insubiss 'na petizion per andà a di elezion anticipaa, che per el Sandro Bondi l'ha faa pussee de 7 milion de firm, anca se cont di dubbi in su l'effettiv resultaa e in su la validità di vot via Internet e SMS. Con 'sto mandaa el Berlusconi el 18 de november el desliga Forza Italia per fondà el Popol de la Libertà, insemma al Gianfranco Fini, e l'ha dii de vorè sostegnì on modell proporzional cont on sbarrament volt.

El 14 de april 2008 'na coalizion in tra el PdL, la Liga Nord e 'l Moviment paj Autonomij che la candidava el Berlusconi la vincc i elezion cont el 47% di consens e 'n ampia maggioranza, inscì el 8 de magg el Berlusconi el giura in di man del president Giorgio Napolitano: el nass inscì el Governo Berlusconi IV.

In l'agost del midemm ann el firma, insemma al colonnell Mu'ammar Gheddafi, on trattaa de mesizzia e de collaborazion a Bengasi, indova che l'Italia la accetta de pagà 5 miliard in cambi de pussee controll de part de la Libia in su l'immigrazion clandestina, trattaa poeu ratifegaa in del 2009.

In del 2010 l'è 'l primm leader italian a parlà a la Knesset, indova che 'l definiss i legg razziai on'infamia e l'ha siguraa che i italian varden ai giudee 'me di fredej pussee grand.

La sira del 12 de november 2011, dopo avè approvaa la legg de stabilità del 2012 in di dò camber el se dimett, inscì 'me deciduu cont el Napolitano, degià che 'l retegniva de avè perduu la fiducia di camber per la grama crisi economega. Del 16 november el va su el governo Monti.

I condann e la noeuva Forza Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo vessès dimettuu, el sutta a fà el deputaa, ma el se fa vedè no inscì tant in publegh. In del 2012 el dis de renonzià a la corsa 'me premier per el center-destra e 'l derva a di primari de coalizion per cattàll foeura, ma poch dopo se cambia idea e 'l Berlusconi el torna in lizza, in di elezion del 2013 la sinistra del Pier Luigi Bersani la riva prima, ma no inscì in alt per governà deperlee, inscì se forma on governo de coalizion, el governo Letta. Dopo de la sconfita el Berluscon el fa refondà Forza Italia 'me soggett politegh autonom, e la va a l'opposizion del governo Letta, inscì de menà a 'na scission.

El 1 de avost 2013 a l'è condanaa in via definitiva per gabola fiscal in del process Mediaset e la Cort d'Appell el condanna a l'interdizion di publegh offizzi per do agn, cont el Senad che poeu el fa borlà de Senator, e l'è sostituii del primm di minga elegiuu, ciovè Ulisse Di Giacomo. In del 2014 el se auto-sospend del titol de Cavaler del Lavorà e l'è assegnaa ai servizzi sociai per scontà la pena, che la finiss in del 2015. El resta però incandidabel per la lesg Severino fina al 2019.

La fin de la leadership de center-destra[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Berluscon a lat del Salvin ai consultazion del 2018

In di elezion politegh italian del 2018 la Liga del Mattee Salvin la supera Forza Italia: Degià che 'l Berluscon a l'era incandidabel el se decid che 'l candidaa del partii pussee votaa el saria staa premier in cas de vittoria, e 'l sò candidaa a l'era l'Antonio Tajani. El Salvin el deventa donca candidaa premier per el center-destra. Ai consultazion, dopo 'na visita autonoma, deciden de presentàss 'me coalizion, cont el Salvin leader, e compagnaa de la Giorgia Meloni.

El 12 de magg 2018 el Tribunal de Sorvelianza de Milan el deciara an'mò candidabel el Berluscon, che 'l pò tornà in la vita politega dòpo 6 agn.

Europarlamentar (2019)[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di elezion europee del 2018 el se candida 'me capolista in tucc i circoscrizion italian, foeura che per quella centrala, indova che metten el Tajani e l'è el segond pussee votaa dopo del Salvin, che ciarament el renonzia al segg degià che l'era minister, in Italia, in del midemm moment. El scerniss de vess elegiuu in la circoscrizion Nord-Italia ocidental, e l'ha tolt via el post a la Lara Comi. Cont i sò 82 agn a l'è el deputaa pussee vegg de la legislatura.

La candidatura a President e 'l tornà in Senad (2022)[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del sginee del 2022 el center-destra el nonzia de vorè candidàll 'me president de la Republega in di elezion che vegniven, el scerniss però poeu de fàll no.

In di elezion politegh del 2022, convocaa dopo che 'l Moviment 5 Stell l'ha vert una crisi de governo che l'ha faa votà la fiducia al governo Draghi indova che anca la Liga e Forza Italia hann votaa no, el center-destra el vincc e 'l fa cappott di collegi uninominai, con Forza Italia che la riva appena dree a la Liga: el Berluscon l'è elegiuu in Senad in del collegi uninominal de Monscia.

Malattia e mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Mort e funeral de Stat del Silvio Berlusconi.

El 5 de avrìl a l'è ricoverata al San Raffael e 'l sò dottor, l'Alberto Zangrillo, el nonzia che 'l gh'ha de un quaj temp una leucemia cronega e che l'è in Ospedaa, in terapia intensiva per un quaj dì, per di complicanz e per i cur. L'è dimettuu el 19 de magg.

El 9 de giugn a l'è ricoveraa ancamò e 'l moeur la mattina del 12, a 86 agn. La soa mort la ferma la politega italiana e l'è deciaraa el lutt nazional, el 14 de giugn ghe fann el funeral de Stat al Domm de Milan, con l'arcivescov Mario Delpini a celebrà.

A l'è portaa poeu al tempi de Valenza per vess cremaa e l'è poeu mittuu sotta al so mausolee a Arcor. A avost i so squader, el Monscia e 'l Milan, hann giugaa el Trofee Silvio Berlusconi per regordàll.

Scandol sessuai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Berluscon l'è staa quattaa de 'n quaj scandol sessual. El primm cognossuu, vegnuu foeura in del 2009, a l'è quell de la Noemi Letizia, ona tosa al che compliann quell de desdott el s'è presentaa, reson che poeu l'ha menaa la miee, la Veronica Lario, a domandà la separazion e a scriv indignada ai giornai per l'ideja del marii de candidà di bej tosann in di elezion europee. Sgiamò in del 2008, però, eren vegnude foeura di foto del Berluscon cont on alter omm, se pensa el Mirek Topolanek, a l'epoca permier cecch, che 'l se divertiva con di tosann in costumm o in topless.

Pussee innanz in del 2009 el sgiornal L'Espresso el publega di incercetazion del Berluscon che 'l parlava cont ona escort, ai che l'ha responduu che "son minga on sant e speri che quej di sgiornai el capissen".

In del 2010 el s'cioppa el cas pussee important, quella de la Ruby, ona tosa marocchina minorenna ciamada Karima El Mahroug ma dida Ruby Rubacuori e fermada per robarizzi a Milan. El Berluscon l'ha otegnuu el sò relass a dì che l'era la nevoda de l'Hosni Mubarak e l'è dada in custodia a la consejera regional de PdL Nicole Minetti. La tosa la dis poeu de cognoss el Berluscon e de vess stada a ca soa a longh, in cambi de cadò, roba che la mena la Procura de Milan a dervì 'n indagin contra del Berluscon in del 2011 per prostituzion minoril.

Alter controversij[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'è staa di alter controversij ligaa al comportament del Berluscon in di agn. Per esempi, dopo di attentaa del 11 de settember del 2001 l'ha deciaraa che la società ocidental a l'è superior, roba che l'ha faa inversà i Pajes de la Liga Araba.

In del 2002 el fa i corna al premier spagnoeu per fà ghignà 'n grupp de boy scout.

Assee controversa la rispoeusta dada al Martin Schultz in del 2003 al Parlament europee, dopo che 'l socialdemocrategh todesch l'aveva critegaa el so conflitt di interess in l'informazzion, indova che gh'ha dii de cognoss on regista in Italia che l'era dree a fà 'n film in sui camp de concentrament di nazista e che l'avaria suggerii per el roeul de kapò. Poch dopo l'ha dii che in Italia giren on mugg de storiell in su l'Olocaust perchè ai italian ghe pias rid, roba che l'ha faa inrabì la comunità ebraica.

In del 2006 l'ha faa inrabì el governo chines dopo che l'ha dii de lensg el liber negher del comunismo per savè che in la China de Mao se mangaven no i fiolitt, ma se bolliven per dàj 'me ledamm ai camp e in del 2008, intant che 'na sgiornalista 'l intervistava in Russia e gh'ha domandaa se divorziava, l'ha faa el gest del mitra, roba condanada di sgiornalista, per el volt numer de reporter mazzaa in del Pajes.

L'ann dopo, quand che el Barack Obama a l'è elegiuu president di Stat Unii, el deciara che 'l gh'ha tucc i element per andà d'acordi cont el Medvedev, desgià che l'è anca abbronzaa, roba che 'n quajvun l'ha vist 'me offensiva contra el vess negher de l'Obama. In del 2008, in d'un inconter del G20 a Londra, l'ha ciamaa Obama a vosà e l'ha faa inrabì la Regina.

Despess l'è staa anca scorrett cont i istituzion, l'ha ciamaa la magistratura "cancher del Pajes" e i magistraa "metastasi" e l'ha dii che i italian "hinn no inscì cojon de votà contra di propi interess". In del 2011 a l'è intercettaa a dì che l'Italia a l'è "on Pajes de merda" e in del 2013 el dis che i lesg razziai a hinn staa faa de 'n leader, ciovè Benito Mussolini, che per el rest l'ha faa ben, roba che l'ha faa inrabì i partigian.

Con l'invasion russa de l'Ucraina el se mett despess a difend el Vladimir Putin e a critegà el Zelens'kyj, a dàgh la colpa de la guerra in del Donbass e a dì che besognaria dàgh pu armi a Kyiv, roba che la mena a vari critegh del Partii Popolar Europee, che 'l riva a fà no un summit in Italia, e del mond politegh in general, anca se 'l so partii el sigura de vess atlantista e de sostegnì l'Ucraina.

Procediment giudiziari[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Berluscon l'è staa oggett de 'na fracca de procediment giudiziari, per vari reson, ma per adess domà vun l'è passaa in giudicaa, quell relativ ai bilancc de la Mediaset, indova che in del 2013 l'è sta condanaa a 4 agn, de che 3 scuntaa per l'indult.

Gh'è stada inveci sentenza de minga proced in vari cas, compagn de la corruzion giudiziaria in del Lod Mondadori, per fals in bilancc, per corruzion, finanziament illecit al PSI del Craxi e falsa testimonianza in del cas de la P2.

L'è staa inveci assolt per vari riat, compagn de fals in bilancc, reciclagg de danee, apropriazzion indebita e alter, relativ a di terren a Machee, al cas Sma-Ariosto, a Telecinco e a part del cas Ruby.

Hinn staa inveci archiviad vari cas, compagn d'abus de offizzi per i sgor de Stat, strage, concors esterno in sociazion mafiosa, traffegh de droeuga e diffamazion agravada.

El gh'ha una condanna, minga passada in giudicaa, per corruzion de l'ex senator Sergio De Gregorio, per fàll passà in del Popol de la Libertà, e l'è mort cont in cors i process per el cas Ruby, indova che l'era accusaa de avè pagaa di testimoni per dì el fals, per finanziament illegal de 'n partii e per corruzion di senator Antonio Razzi e Domenico Scilipoti.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (DE)Berlusconi und seine Verbindung zum Oberaargau, unter-emmentaler, 24.04.2020

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]