Comm
De Wikipedia
| Comm | |
| [[Image:|250px|center]] | |
| Stat | Itàlia |
| Cantun (CH) | – |
| Regiun (IT) | Lombardia |
| Pruvincia (IT) | [[Pruvincia de {{{pruvincia}}}|{{{pruvincia}}}]] |
| Altitüden | 201 m |
| Süperfis | 37,34 km² |
| Abitant | 83.200 ab. |
| Densitaa | 2.228,17 ab/km² |
| Fraziun | Pont Ciass, Garzola, Sagnin, Mont Ulimpìn, Tavernula, Camnac Volta, Lora, Prestin, Breccia, Rèbbi, Civigli, Mügiò, Albaa, Sant'Antoni, Cardina |
| Cumün arent | Blévi, Brünàa, Capiàch, Casnate con Bernate, Cavallasca, Cernobi, Ciass (CH-TI), Grandàa, Lipòmm, Maslianico, Montano Lucino, San Fermu, Senna Comasco, Tavernerio, Torno, Vacàll (CH-TI) |
| NPA | CH-– |
| CAP | IT-22100 |
| Prefiss telefònegh (CH) | +41 – |
| Prefiss telefònegh (IT) | +39 031 |
| Patronn | Sant'Abondi |
| Sit istitüziunal | |
| Vardee ul Pruget di cumün | |
Comm (in lengua italiana Como; Latin: Novum Comum; Francees: Côme) l'è ona cittaa italiana de 83.200 abitant [1], capital de la sò provincia. Situada in fond al Lac de Comm, la confina a nord-ovest con la Svízzera.
Stòria
L'antichità
- El primm center l'hann fondaa probabilment i Orobi, on'antiga popolazion ligur o gallica.
- Vers el V secol prima de Crist, l'area l'han ocupaa i Galli Insubri, che i ghe fondaran on'oppidum, ch'el sarà on center fortificaa.
- In del 196 a.C. la Gallia cisalpina l'è stada definitivament conquistata di Roman.
- Dopu che ghe fu la terribil invasion di Reti, per voluntà de Cesar l'è stada costruida Novum Comum, al center de la convall bonificada.
- In del 77 a.C. s'hinn insiedaa 5000 colon, che 500 i eren nobil grech, e dal grech la vegn l'etimologia di paes 'mè Lecch [Leucos Λεύκος "bianch"], Corenn [Corinto], Lenn e Lemna [Lemnos], Ness [Nasso], Derv [Delfo].
- In del 49 a.C. Comm la diventa on municipium.
- In del 354 el vegn esiliaa a Comm chel ch'el diventarà l'imperator Giulian l'Apostata.
On disègn de Comm, de Jean-Baptiste Camille Corot
L'età de mezz
- In de la volta età de mezz Comm la subiss l'invasion di Goti, prima, e di Lungubardi, poeu; in del 951, vegn giò in Italia l'imperator Otton I, e tra i sò sustenitor gh'è anca Gualdon, vescov de Comm.
- In de l'era di Comun, Comm l'è stada contesa tra i grupp rivai di Rusca (Rusconi) e di Vitani.
- Con Azzone Visconti, Comm l'entra definitivament in de l'orbita di Viscont.
- A la mort de Gian Galeazzo Visconti (del 1402), Franchino II Rusca el cerca de instaurà a Comm ona signorìa persunala. Poeu el seguìss on period de devastazion e stragi, in fin al 1416, quand Comm la se consègna a Filippo Maria Visconti.
Età moderna
- In de l'ottober del 1525, Comm l'è occupada da don Pietro Arias, inviaa di Spagnoeu. Da chel moment lì, Comm la seguiss i sort del Ducaa de Milan, e poeu del Regn Lumbart Venet, fin a l'unità d'Italia.
- El 27 marz 1859, dopu a la battaglia de San Fermu, Giusepp Garibaldi, al cumand di Caciator di Alp, el libera la citaa de l'ocupazion di Austriach.
- In de la seconda guèrra mondiala, Comm l'è mai stada bombardada.
Note
- ↑ Font: demo.istat.it, 31/05/2007