Comm

De Wikipedia


Comm
[[Image:|250px|center]]
Stat Itàlia
Cantun (CH)
Regiun (IT) Lombardia
Pruvincia (IT) [[Pruvincia de {{{pruvincia}}}|{{{pruvincia}}}]]
Altitüden 201 m
Süperfis 37,34 km²
Abitant 83.200 ab.
Densitaa 2.228,17 ab/km²
Fraziun Pont Ciass, Garzola, Sagnin, Mont Ulimpìn, Tavernula, Camnac Volta, Lora, Prestin, Breccia, Rèbbi, Civigli, Mügiò, Albaa, Sant'Antoni, Cardina
Cumün arent Blévi, Brünàa, Capiàch, Casnate con Bernate, Cavallasca, Cernobi, Ciass (CH-TI), Grandàa, Lipòmm, Maslianico, Montano Lucino, San Fermu, Senna Comasco, Tavernerio, Torno, Vacàll (CH-TI)
NPA CH-–
CAP IT-22100
Prefiss telefònegh (CH) +41 –
Prefiss telefònegh (IT) +39 031
Patronn Sant'Abondi
Sit istitüziunal
Vardee ul Pruget di cumün


Comm (in lengua italiana Como; Latin: Novum Comum; Francees: Côme) l'è ona cittaa italiana de 83.200 abitant [1], capital de la sò provincia. Situada in fond al Lac de Comm, la confina a nord-ovest con la Svízzera.

Stòria

L'antichità

  • El primm center l'hann fondaa probabilment i Orobi, on'antiga popolazion ligur o gallica.
  • Vers el V secol prima de Crist, l'area l'han ocupaa i Galli Insubri, che i ghe fondaran on'oppidum, ch'el sarà on center fortificaa.
  • In del 196 a.C. la Gallia cisalpina l'è stada definitivament conquistata di Roman.
  • Dopu che ghe fu la terribil invasion di Reti, per voluntà de Cesar l'è stada costruida Novum Comum, al center de la convall bonificada.
  • In del 77 a.C. s'hinn insiedaa 5000 colon, che 500 i eren nobil grech, e dal grech la vegn l'etimologia di paes 'mè Lecch [Leucos Λεύκος "bianch"], Corenn [Corinto], Lenn e Lemna [Lemnos], Ness [Nasso], Derv [Delfo].
  • In del 49 a.C. Comm la diventa on municipium.
  • In del 354 el vegn esiliaa a Comm chel ch'el diventarà l'imperator Giulian l'Apostata.
On disègn de Comm, de Jean-Baptiste Camille Corot

L'età de mezz

  • In de la volta età de mezz Comm la subiss l'invasion di Goti, prima, e di Lungubardi, poeu; in del 951, vegn giò in Italia l'imperator Otton I, e tra i sò sustenitor gh'è anca Gualdon, vescov de Comm.
  • In de l'era di Comun, Comm l'è stada contesa tra i grupp rivai di Rusca (Rusconi) e di Vitani.
  • Con Azzone Visconti, Comm l'entra definitivament in de l'orbita di Viscont.
  • A la mort de Gian Galeazzo Visconti (del 1402), Franchino II Rusca el cerca de instaurà a Comm ona signorìa persunala. Poeu el seguìss on period de devastazion e stragi, in fin al 1416, quand Comm la se consègna a Filippo Maria Visconti.

Età moderna

Note

  1. Font: demo.istat.it, 31/05/2007