Òvera (MI)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Òvera
Comun
Òvera - Bandera Òvera - Stema
Òvera - Sœmeanza
Òvera - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Opera
Stat
Italia
Rejon  Lombardia
Provinça
Milan
Capolœg Opera
Politega
Sindeg Antonino Nucera (center-destra)
(2018)
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°23′N 9°13′E / 45.383333°N 9.216667°E45.383333; 9.216667
OSM 44853
Voltituden 99 m s.l.m
Superfix 7,64 km²
Abitants 14 245 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1864.53 ab./km²
Confin Locaa, Milan, Rozzan, San Donaa e Piev
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20073
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015159
Codex catastal G078
Sant protetor San Peder
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Òvera - Localizazion
Òvera - Localizazion
Sit istituzional

Òvera (Opera) l'è on comun de la Provincia de Milan che 'l gh'ha 13 748 abitant. Òvera l'è situada a sud-est de Milan, cont el qual la confina, e la gh'ha ona frazion, ciamada Noverasch. A Òvera se troeuva anca ona preson.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Badia de Mirasô

La font stòrica pussee antica che la testimònia l'esisenza de on sitt ciamaa Òvera l'è del 1280 e l'è dovuda al Goffred de Busser, che 'l regòrda, in del sò Liber Notitiæ Sanctorum Mediolani, in plebe Locate, in Mirasolum, ecclesia S. Mariae [...] in plebe Locate... Loco Ovari, ecclesia S. Petri. L'istess topònim latin de Overa el se troeuva anca in del nòmm de la vesina frazion Noverasch, cont el toeu via el suffiss -sch (tipich de center d'origin preromana) e on prefiss in- de l'espression "IN-OVERA-SCO".

Giamò a partì del Medioev Alt (per esempi in di capitolari del Carl Magn) la paròla Opera la gh'eva el significaa giuridich de Fabbrica: donca l'espression "Overa S. Petri doprada del Goffred de Busser la pò vorè dì fabbrica de on monastee de San Peder, del qual però gh'è minga i document. A bon cunt, el dì de festa a Òvera l'è pròppi el 29 giugn, var a dì San Peder e Paol.

Tanto Òvera che Mirasol eren loeugh de la Plebe Locate, incoeu Piev. De la piev, center religios e amministrativ, se conoss ona documentazion giamò ai temp di Franch.

Oltra a Òvera e a Mirasol, al temp del Goffred de Busser, i center de la piev eren Locaa, Mulazzan, Fizzonasch, Quint, Rozzan, Santa Maria a la Fontana, Torrigg, Vigentin e i dò cassinn de Boted e Selvanesch. Tucc quij center chì gh'aveven ona gesa a la qual vegniven i sacerdòtt dipendent de la piev. Donca i abitant de Òvera, che in di secoi passaa eren legaa a Milan, in del XIII secol andaven a Piev per i bisògn de tucc i dì.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Òvera l'è mostraa in la tabella chi de sotta:



Abitant censid