Segonda Guerra de Indipendenza italiana

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
I stat che gh'eren prima del Resorgiment

La Segonda guerra de indipendenza italiana l'è staa on conflitt che gh'è staa in del 1859.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo i accord de Plombières, el Regn de Sardegna l'eva scominciaa a provocà l'Austria per fà s'cioppà la guerra, indove che i Frances aveven proness de intervegnì. In d'on famos discors al Parlament sardagnoeu del genar del 1859, el re Vittori Emanuel II l'eva ditt che 'l podeva minga restà lì bell quiett senza scoltà quei che vosaven de dolor in tutta l'Italia occupada di Austriegh. Tutti quei che ghe daven contra a l'Austria podeven semper trovà on sitt indove sgondes in Piemont.

L'Austria la ciamava al Regn de Sardegna in scus cont on ultimatum che 'l Cavour l'ha respingiuu; inscì, el 26 de april, la guerra l'è s'cioppada. I Austriegh hann taccaa e 'l duu de magg hinn entraa a Vercei, el pont pussee innanz de la soa vanzada. Inveci de andà innanz per Turin de fatt s'hinn fermaa perchè i Piemontes even lagaa i risai, de modo che l'esercit nemis el podeva minga vanzà svelt. I Piemontes s'hinn minga retiraa a Turin, come che 'l saria staa logigh, ma s'hinn fermaa sui coll del Monferraa, pront a colpì i nemis in sul fianch se i avessen provaa a vanzà. Intrattant gh'è rivaa el Napoleon III a dàggh ona man ai Piemontes.

Intant che i Piemontes tegniven occuppa el nemis, i Frances riessiven a passà el Tisin e 'l 4 de giugn, a Magenta, ghe daven ona gran sconfitta ai tognitt; inscì, quatter dì dopo, i duu re leaa hann poduu entrà insemma a Milan. La guerra l'è segutada e 'l 24 de giugn gh'è staa i vittori de Solferin e San Martin: a l'è staa chì che l'è nassuda l'idea de ona cros rossa internazional, quand che i dottor curaven i ferii de tutt i part.
Minga content de come l'è che l'andava la guerra, e dopo d'avè sentii che 'l sò popol el vedeva maa l'operazion, el Napoleon III l'ha deciduu de fermàss senza taccà el Venet (come che inveci eren i pian al princippi de la guerra) e l'ha firmaa l'armistizzi de Villafranca (vundes de luj). I Austriegh s'hinn refudaa de recognoss la Lombardia al Piemont, inscì a november la Pas de Zurigh la confermava la cession de la Lombardia a la Francia; lee poeu l'ha passada al Piemont.

Intant ona motta de statt piscinitt in del centro de l'Italia hann faa di plebisciti per scernì se giontàss o nò cont el Regn de Sardegna: i sì hann vinciuu de brutt, inscì el Piemont el s'è vist grandì de tant el sò territori, anca foeura di sò intenzion. In del 1860 poeu el Garibaldi (che cont i sò omen l'eva giamò faa di operazion militar in del nord de la Lombardia) l'è partii per el Sud Italia con la soa spedizion di Milla, che l'ha portaa a conclusion 'sto period del Resorgiment.