Milan

De Wikipedia
(Rimandad de Milà)
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significaa de 'l nom, varda Milan (desambiguazion).
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Milan
Comun
Milan - Bandera Milan - Stema
(detai)
Milan - Sœmeanza
Milan - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Milano
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Lengue ofiçai lèngua italiana
Nassida 600 a.C.
Politega
Sindeg Giusepp Sala
(20 giugn 2016)
Orgen lejislativ Consejo Comunałe de Milan
Territore
Coordinade 45°28′01″N 9°11′24″E / 45.466944°N 9.19°E45.466944; 9.19
OSM 44915
Voltituden 120 m s.l.m
Superfix 181,67 km²
Abitants 1 354 196 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 7454.15 ab./km²
Confin Assagh, Ares, Baranzaa, Bress, Buccinasch, Cesan Boscon, Cològn, Còrsich, Corman, Cusagh, Novaa, Òvera, Per, Peschera Borromee, , Rozzan, San Donaa, Segraa, Sest San Giovann, Settim, Trezzan sul Navili e Vimodron
Fus orari UTC+01:00, Central European Time e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20121, 20122, 20123, 20124, 20125, 20126, 20127, 20128, 20129, 20131, 20132, 20133, 20134, 20135, 20136, 20137, 20138, 20139, 20141, 20142, 20143, 20144, 20145, 20146, 20147, 20148, 20149, 20151, 20152, 20153, 20154, 20155, 20156, 20157, 20158, 20159, 20161 e 20162
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015146
Codex catastal F205
Sant protetor Sant Ambroeus
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Milan - Localizazion
Milan - Localizazion
Sit istituzional


«Tutt el mond a l'è paes, a semm d'accòrd, ma Milan, l'è on gran Milan.»
El Dòmm de Milan
Milan - el Cenacol de Leonard
La basilica de San Lorenz a l'invern
El coeur de Milan in del 1158, ai temp de Federigh Barbarossa
El Cimiteri monumental

Milan (Milà in Lombard oriental; Milano in Italian; Mailand in Todesch; Mediolanum in Latin; Mediólanon in Grech Antich; Milão in Portoghes) l'è la segonda cittaa pussee granda de l'Itàlia dòpo Roma, e la se troeuva in de la pianura de la Lombardia, la region pussee desviluppada la region pusse desviluppada[cit. nec.] e pussee popolada d'Italia, oltra che vun di Quater Motor d'Europa. I sò abitant se ciamen milanes, ma ghe disen anca "meneghitt" del nomm de la mascara de carnoval Meneghin.

Milan l'è capital de la Cittàa Metropolitana de Milan e de la Region Lombardia.

La cittaa la gh'ha 1,3 milion de abitant, ma la soa area metropolitana la riva a 7,3 milion e donca a l'è la pussee granda de l'Italia, depos de Roma e Nàpol. El nòmm de Milan el vegn de Mediolanum o Mediolanium, ona parolla che l'è la manera latinna de scriv el nomm celtich de la cittaa (i Gaj hann minga lassaa scritt el nomm in de la sò lengua, ma l'è probabil che l'era minga tropp different).

In tra i monument e i palazz famos de Milan se regorden el Domm, el Castell Sforzesch cont i sò musee e el teater a la Scala.

A Milan gh'è i pussee famos cà de la mòda e i sò negòzi (in via Montenapoleone e in la Galeria Vittori Emanuel, che l'è considerada l'area de shopping pussee veggia in del mond). Chi cà chí han fáa diventà Milan vuna di cittaa mondiaj de la moda, compagna de París, Londra e New York.

A Milan se troven anca dò squader de balon; el Milan e l'Inter, che insemma han vinciuu ventinoeuv scudett, noeuv Copp di campion, e cinq copp intercontinentai. El sò stadi l'è 'l San Siro, e gh'hann daa anca el nòmm de "Giusepp Meazza" perchè el Peppin Meazza l'è staa vun di pussée grand giugador de balon italian, ca g'ha giugà ne l'Inter e ne 'l Milan.

Al dí d'incoeu, el sindich de Milan l'è 'l scior Giuseppe Sala, de la coalizion de center-sinistra a guida Partii Democrategh.

In del 2015 a Milàn el gh'ha avuu sit l'Esposizion Mondiala (dita anca Expo).

Milan l'è faa giò in noeuv Municipi, cont on poo de autonomia e cont di President scernii suu di gent. Al dì d'incoeu cinq hinn amministraa da la coalizion de center-destra e quater da quella de center-sinistra.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittaa la se trova in mezz a ona pianura in la banda occidentala de la Lombardia. Gh'è trii fiumm che ghe passen in mezz: l'Olona, el Lamber e el Seves. Gh'è anca di canaj e navili che on temp formaven ona red finna in center, anca se a la fin de la guerra la "sercia di navili" l'è stada interrada. Hinn restaa: el Navili de Gagian (Navili Grand), el Navili Paves, la Martesana, la Vettabbia e el Redefoss (che el toeu l'acqua del Seves e de la Martesana). Milan l'è a 25 km a est del fiumm Tesin, a 25 km a ovest de l'Adda, a 35 km a nord del Po e a 50 km a sud del lagh de Comm e del confin con la Sguizzera.

A Milan s'incontren on sacch de strad e ferrovij important: gh'è di collegament con Turin, con Genova, con Piacenza e donca con tutta l'Emilia-Romagna, con Bressa e de là cont el Venet, con Berghem e cont i Val Orobich, cont i montagn de la Valtellina (per andà in Val Venosta, Engadina e i vallad del Ren), cont el Canton Tesin (San Bernardin, Lucomagn e San Gottard) cont el Passo del Sempion per andà in Francia. Questa sò posizion strategica, insemma alla fertilitaa del sò territori, l'ha influenzaa la storia de la cittaa e la part che el gh'ha avuu con l'Italia e cont i paes de là di Alp.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'antichità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Mediolanum.

I origin de la città a hinn celtegh, compagn de tant alter loeugh del nord de l'Italia. La leggenda de fatt la voeur che Milan el sia staa fondaa del Belloves, capp di Celta Insuber. Giamò al temp, per la soa posizion strategica in del mezz de la Pianura Padana (de chì el nòmm Mediolanum), Milan el gh'aveva avuu ona quaj importanza.
Ma la glòria per la città a l'è vegnuda soratutt dòpo de la conquista romana (222 prima del Crist): tant che intorna al IV secol, in de l'epoca de la tetrarchia, vuna di quatter capitaj de l'Imperi Roman l'era pròppi Milan. In quell'epoca chì Milan l'è staa anca vunn di loeugh de svilupp de la religion cristianna cattòlica: a l'è de fatt l'epoca del Sant Ambroeus e del Sant Agostin (che anca se l'era on african, el s'è convertii al cristianesim pròppi chì). Quand che poeu i invasion barbaregh hinn diventaa on pericol bel e bon per la cort imperial, la capital l'è stada spostada a Ravenna.

El Medioev[Modifega | modifica 'l sorgent]

«O Milan, o gran città, daquada del sacher sangu di sant marter, o Milan, 'me leon, te gh'avevet la gloria suprema de fortezza in tra tucc i città de Lombardia, perchè adess te se seet lì, opressa, in d'una s'ciavituu inscì grama?»

Compagn de la maggior part de l'Italia, anca Milan l'è finii primma sòtta aj man di Eruj de Odoacher, poeu sòtta el règn di Visigòtt e, pussee tard, di Longobard e di Franch.
Duranta el Sacro Roman Imperi, Milan e tanti alter comun de la Lombardia hinn diventaa ricch per i commerz (grazie a la posizion de favor in de la Pianura Padana, comè semper), tant che hann cercaa de avègh semper pussee de autonomia in di confront de l'autorità imperial. I contrast a hinn diventaa guerra ver la fin del XII secol, quand che Milan e alter cittaa s'hinn mettuu a sostegnì el Papa contra l'Imperador. Quest chì, che l'era el Federich I de Hohenstaufen, l'è discenduu in Italia e l'ha traa giò Milan. Ma Milan l'ha poduu vess prest recostruii, grazie aj sfòrz di città leaa. Dòpo che hann formaa ona lega, ciamada Lega Lombarda, i comun italian s'hinn scontraa on'altra voeulta con l'imperador e l'hann battuu a Legnan.

Dòpo questa vittòria i comun del nòrd Italia hann poduu conquistà ona autonomia semper maggior (anca se minga semper l'è staa inscì, soratutt quand che al tròn imperial el saliva on quajdun deciduu a toeu via la cris de l'Imperi) e Milan l'ha on poo ottegnii l'egemonia de la region. Ma, cont on fenòmen tipich di cittaa italiann del XIV secol, anca Milan l'è diventada pian pianin ona Signoria, primma sòtta i De la Torr, poeu sòtta i Viscont, che primma hann governaa pròppi 'me viscont, poeu han cominciaa a fass ciamà ducch, anca primma de fass dà el permess de l'Imperador.

El Gian Galeazz, primm duca de Milan

Sòtta i Viscont, Milan el gh'ha avuu on ròl de primm pian in de la scena politega italianna. El duca Gian Galeazz I l'ha estenduu i domini milanes a tutta la Lombardia, el Piemont oriental, el Venet occidental e anca a ona bona part del center Italia. La soa mòrt premadura l'ha impedii che 'l podess creà on embrion de Stat nazional italian (còssa che intrattant l'era dree a nass in tutta Euròpa). Per tutt el XIV e 'l XV secol, Milan l'ha luttaa contra Venezia, Napoli, Firenz, i Savòia, e 'l Papaa per avègh l'egemonia in su la penisola. L'è staa duranta el XV secol che la Signoria l'è passada de la dinastia di Viscont a quella di Sfòrza, a causa del matrimòni del condottier Francesch I Sfòrza con la Bianca Maria Viscont, unega tosa del Filipp Maria Viscont. El period sforzesch a l'è quell contemporani al Renassiment, che l'ha vist Milan ancamò ona voeulta al center de la situazion, in quant loeugh de coltura e mecenatismo de cort. Duranta 'sto period hinn vegnuu a Milan personagg come 'l Petrarca (lù però quand che gh'eren ancamò i Viscont), Leonard de Vinci e 'l Bramant.

L'età di dominazion forest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Duranta l'invasion francesa de l'Italia del 1494, el Ducaa de Milan a l'è restaa neutral, perchè el duca Ludovich el Negher el sperava de podè inscì mantegnì el comand de la Signoria, che l'aveva usurpaa al nevod. Ma ben prest Milan l'è diventaa on teater per i guerr di grand potenz europee, come la Spagna, la Francia e Imperi. In particolar, duranta el XVI secol, Milan l'è finii primma sòtta el contròll frances, poeu, in manera definitiva, sòtta quell spagnoeu.
Donca, per circa dusent ann el Ducaa de Milan (che formalment l'esisteva ancamò, e che formalment a l'era ancamò sòtta el Sacro Roman Imperi) a l'è staa governaa de la Spagna, anca se quell period a l'è cognossuu de nòrma come vun de decadenza e malgoverno: de fatt, la Lombardia a l'era diventada domà ona provincia piscininna de on grand imperi, che tra l'alter l'era dree a 'ndà in crisi. Tuttavia, Milan l'ha poduu almanch vess ancamò important per el ròl che la soa diòcesi la gh'ha avuu in de l'età de la Contrariforma, grazie a òmen come i duu arcivescov Carl Borromee e Federigh Borromee e 'l Sant Antòni Maria Zaccaria.
I ròbb hann segutaa a 'ndà inscì finna a la guerra de Succession Spagnoeula (1700-1714), con la qual el Ducaa de Milan l'è diventaa on domini de l'Arciducaa d'Austria, la qual cà regnant, i Asburgh, a l'era anca quella che la regnava in su l'Imperi. Sòtta el governo austriach, Milan l'ha cognossuu on noeuv period de splendor (anca se 'l ducaa l'aveva perduu la Lomellina e alter territòri del gener, che eren finii in man al Regn de Sardegna) e on grand svilupp econòmich (incoraggiaa de la Rivoluzion Industrial, che l'era dree a nass in quij temp chì). Inoltra Milan, duranta el XVIII secol, a l'è diventaa vun di center de l'Illuminismo italian, grazie a òmen de cultura compagn de Ceser Beccaria, Peder Verri e Giusepp Parini.
Duranta l'età napoleòniga, l'è finii primma in de la Repubblica Cisalpina, poeu l'è diventaa capital del Regn d'Italia: l'è staa pròppi chì che 'l Napoleon I el s'è incoronaa (e l'è de quell period el Palazz Real arent al Dòmm).

El Resorgiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cont el Congress de Vienna, Milan l'è retornaa a l'Imperi d'Austria, però questa vòlta inglobaa in del noeuv Regn Lombardo-Venet. In di moti del 1848, Milan l'è staa vun di loeugh-simbol del Risorgiment (anca grazie a la litteratura romantiga del Carl Pòrta e del Lissander Manzon, per la musega del Giusepp Verdi o per el suciàl de Sandrina Ravizza), cont i famos Cinch Giornad ma el Regn de Sardegna, che l'aveva ciappaa i part di insort italian contra l'Austria, l'è staa battuu, e donca Milan el gh'ha avuu de tornà ancamò ona voeulta sòtta l'Austria, e cont el pagà ona feros repression. Per divegnì part del Regn de Sardegna (e donca del Regn d'Italia), Milan el gh'ha avuu de spettà el 1859. De chì in poeu, la stòria politica de Milan la seguta quell del rest de l'Italia.

Del Resorgiment al dì d'incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dòpo l'Unità d'Italia, Milan el s'è avviaa a diventà vun di pont cruciaj de l'economia del noeuv Stat. Ma minga per quest tutta la popolazion milanesa a l'era ricca, anzi, per tutta la fin del Vòttcent gh'hinn staa revòlt popolar e sciòper per ottegnì di condizion de vita mejor. El re del temp, l'Umbert I, l'ha voruu minga scoltà i protest e l'ha mandaa l'esercit a reprim i revòlt.
A bon cunt Milan l'è diventaa voeuna di città pussee ricch de l'Italia, e per quest l'è diventaa on center de attrazion per l'immigrazion interna, ma anca per la coltura e l'industria. Tra l'alter, se pò regordà che 'l Benito Mussolini, primma de la guerra el lavorava a Milan, e che anca el moviment futurista el gh'ha avuu chì vun di sò center colturaj.
Dòpo la Primma Guerra Mondial, in del clima de insoddisfazion per i noeuv condizion econòmich e politich (per esempi, tutta la stòria de la vittoria mutilata) l'ha portaa a la nassida a Milan del partii nazional fascista.
Ma Milan l'è staa anca vun di loeugh simbol de la Resistenza, e l'è staa chì che hinn staa appenduu i còrp del Mussolini e de alter gerarca fascista dòpo ch'eren staa coppaa.
A partì del Dòpoguerra finna al dì d'incoeu, Milan a l'è segutada a cress, cont el diventà voeuna di maggior representazion del miracol econòmich, ma anca de la contestazion giovenil, del terrorismo di agn '60 e '70, del cabaret, del teater, de la canzon e de la mòda.
Ultimament, Milan l'è staa protagonista de la proclamazion de part del Silvio Berlusconi de la nassida del partii del Pòpol de la Libertà, el pussee grand e important partii de destra de la stòria de l'Italia repubblicanna.

I port de Milan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Milan l'è mostraa in de la tabela chi de sotta:

Abitant (in miee)


Cità gemelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Milan a l’è gemelaa con:

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Milan el gh'ha 'na granda tradizion del folber. I squader de folber puseee cognossuu a hinn l'Associazione Calcio Milan e el Football Club Internazionale Milano, i unegh duu squader de folber europee da la stèssa cittaa ch'hann vingiuu la Coppa di Campion/Champions League. Tucc e do i squader gioghen in del Stadi San Siro, vun di símbol padron de la cittaa.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]