Metall alcalin-terros

De Wikipedia
(Rimandad de Metaj alcalin-terros)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Metall alcalin-terros

I metall alcalin-terros a inn i element del grup 2 del bloch s de la tavola periodega:

I metall alcalin-terros a g'hann du eletron in del nivell de valenza, per quella roba chì g'hann la tendenza a perdei per formà cation M2+; istess di metall alcalin a inn de aspet argentad e g'hann densitaa bassa.

In chimega sa comporten coma i alcalin: reagissenn cont i alogen per formà sal jonegh e cont l'aqua per formà idrossit; generalment però a g'hann manch la tendenza a reagì respet ai alcalin.

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

El berilli l'è poch comun in su la crosta terrester, l'è de fad el 47esim element per bondanza. El se recava di minerai berilli (Be3Al2(Si6O18)) e bertrandid (Be4Si2O7(OH)2). Se producen manch de 500 tonnellade a l'ann de berilli metallegh. El magnesi l'è inscambi tant bondant in su la crosta terrester, indova l'è el setem element per bondanza, e l'è contegnud in pussee de 50 minerai. El mineral de importanza economega pussee granda l'è la magnesid (MgCO3); a l'ann se 'n lavoren circa 24 milion de tonnellade per havé ossid de magnesi (MgO). La produzzion a l'ann de magnesi metallegh la resulta de circa 850 000 tonnellade a l'ann.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (EN) A. L. Allred, Electronegativity values from thermochemical data, in J. Inorg. Nucl. Chem., vol. 17, 3-4, 1961, pp. 215-221, DOI:10.1016/0022-1902(61)80142-5.
  • P. Atkins, Shriver & Atkins' Inorganic Chemistry, 5a ed. (in ingles), Oxford University Press, 2010.
  • A. Brunning. Metal Ion Flame Test Colours Chart. Compound Interest, 2015
  • F. A. Cotton, Principi di chimica inorganica, Milan, Cà Editris Ambrosiana, 1991.
  • J. Emsley, Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (New ed.) (in inglese), New York, Oxford University Press, 2011.
  • N. N. Greenwood, Chemistry of the elements, 2a ed. (in ingles), Oxford, Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 0-7506-3365-4
  • C. E. Housecroft e A. G. Sharpe, Inorganic chemistry, 3a ed. (in inglese), Harlow (England), Pearson Education Limited, 2008.
  • (EN) W. B. Jensen, The Place of Zinc, Cadmium, and Mercury in the Periodic Table, in J. Chem. Educ., vol. 80, nº 8, 2003, pp. 952-961, DOI:10.1021/ed080p952.
  • D. R. Lide (a cura di), CRC Handbook of Chemistry and Physics, 84a ed. (in ingles), Boca Raton, CRC Press, 2003.
  • (EN) J. C. Slater, Atomic Radii in Crystals, in Journal of Chemical Physics, vol. 41, 1964, pp. 3199–3205, DOI:10.1063/1.1725697.
  • (EN) M. E. Wieser e T. B. Coplen, Atomic weights of the elements 2009 (IUPAC Technical Report) (PDF), in Pure Appl. Chem., vol. 83, nº 2, 2011, pp. 359-396, DOI:10.1351/PAC-REP-10-09-14.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]