Aqua

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Rapresentazion d'ona molecula d'aqua.

L'aqua o agua a l'è on compòst chimegh, trasparent, inodor, insipid, formaa de idrògen e ossigen, e la soa formula chimega l'è H2O. In d'on staat pussee impur la crea pioeuva, el mar, i lagh...

In del stat natural, l'aqua la sa troeuva meessedada cont alter sostanz (come saa mineraj, etc.). L'agua, quella pura, la se troeva domà in di laboratòri, grazzia a d'on quaj process de purificazion, per esempi la distillazion.


L'agua l'è ona sostanza cont ona struttura chimega particulara: la disposizion del spazi di duu atom de idrògen, a rappòrt con l'atom central d'ossigen, la permett la formazion de ligamm flebij intra l'atom de ossigen e quell d'idrogen con different pont d'idrogen. Chess chì l'influenza i propriedaa fisegh de l'aqua, soratutt:

  • I temperadur de fusion e bujzion, relativament alt se paragonaa a di sostanz chimegh de pes molecular compagn, come, per esempi, el metan, l'amoniega o l'etan.
  • La sova capacitaa de dissòlv i sostanz polar.
  • La curva densità/temperatura olterada (par vergott el giazz el galleggia sora l'aqua liqueda).

Come tutt i sostanz, l'agua la pò mudà el sò stat.

  • Agua: Stat liquid
  • Giazz: Stat sòled
  • Vapor: Stat gassos

Ligamm de foeura


Commons-logo.svg
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: