Tantalio

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Aspèt del tantàlio

El tantàlio l'è 'n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ta. El g'ha nömer atòmich 73, che völ dì che 'l nùcleo de 'n àtom de tantàlio el g'ha 73 prutù. En natüra se 'l tróa sóta fùrma de 'n izòtopo stàbil, el 181Ta, e giü radioatìf, el 180mTa. Chest'öltem el reprezènta en càzo töt particolàr: l'è 'n izòmer nucleàr de l'izòtopo 180Ta, endel qual el se trasfùrma conden tép de smezamènt de alméno 1015 agn, envéce el 180Ta el tép de smezamènt de presapóch òt ùre. El rezültàt l'è che el 180Ta l'è l'ünech izòtopo a éser prezènt en natüra apéna enden stat ecitàt.

El g'ha caraterìstiche che se 'nsomèa a chèle del niobio. 'Ntra le ótre aplicasiù indüstriài, giöna de chèle piö 'mportànte l'è 'ndèla prudusiù de componèncc eletrònich, suradetöt condensadùr.

El sò nòm el l'ha ciapàt de Tantalos, figüra de la mitulugìa gréca. L'è stat scuprìt del chìmich svedés Anders Ekeberg endel 1802, e izolàt endel 1824 de Jöns Berzelius.