Selenio

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Selenio
   

34
Se
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
                   
arsenich ← selenio → brom
Aspèt
Aspèt de l'elemènt
Aspèt de l'elemènt
alòtropi négher, gris e rós
Generalità
Nòm, sìmbol, nömer atòmichselenio, Se, 34
Seriemìa metàl
Grupo, periot, bloch16 (VIA), 4, p
Densità4790 kg/m³
Dürèsa2,0
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Proprietà atomiche
Peso atòmich78,96 u
Ragio atòmich (calc.)115 (103) pm
Ragio covalènt116 pm
Ragio de van der Waals190 pm
Configürasiù dei eletrù[Ar]3d104s24p4
e per leèl energétich2, 8, 18, 6
Stàcc de osidasiù±2,4,6 (acido forte)
Strütüra cristalìnaezagonàl
Proprietà fìziche
Stat de la matériasòlido
Pont de füziù494 K (221 °C)
Pont de ebulisiù957,8 K (684,7 °C)
Volüm molàr × 10Modell:Val/delimitnumm³/mol
Entalpia vapurizasiù26,3 kJ/mol
Calùr de füziù6,694 kJ/mol
Tensiù de vapùr0,695 Pa a 494 K
Velocità del suono3 350 m/s a 293,15 K
Otre proprietà
Nömer CASModell:CAS
Eletronegatività2,48 (scala de Pauling)
Calùr specìfich320 J/(kg•K)
Condücibilità elètrica × 10Modell:Val/delimitnum/(m•Ω)
Condücibilità tèrmica2,04 W/(m•K)
Energia de prìma iunizasiù941 kJ/mol
En. de segónda iunizasiù2045 kJ/mol
En. de tèrsa iunizasiù2973,7 kJ/mol
En. de quàrta iunizasiù4144 kJ/mol
Izòtop piö stàbii
isoNATDDMDEDP
72Sesintetich 8,4 déε0,33572As
74Se0,87% Se l'è stàbil con 40 neütrù
75Sesintetich 119,779 déε0,86475As
76Se9,36% Se l'è stàbil con 42 neütrù
77Se7,63% Se l'è stàbil con 43 neütrù
78Se23,78% Se l'è stàbil con 44 neütrù
79Sesintetich  × 10Modell:Val/delimitnum agnβ0,15179Br
80Se49,61% Se l'è stàbil con 46 neütrù
82Se8,73%  × 10Modell:Val/delimitnum agnβ2,99582Kr
iso: isotopo
NA: bondànsa en natüra
TD: tép de smezamènt
DM: modalità de decadimènt
DE: energia de decadimènt in MeV
DP: prodót del decadimènt

El selénio l'è 'n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Se. El g'ha nömer atòmich 34, che völ dì che 'l nùcleo de 'n àtom de selénio el g'ha 34 prutù. El g'ha sich izòtopi stàbii, chèl che bónda de piö l'è el 80Se (el nùcleo el g'ha 46 neutrù) che 'l reprezènta presapóch la metà del selénio che se càta en natüra. L'è clasificàt come semi-metàl e 'l se prezènta en divèrse fùrme alotròpiche. Del pónt de vìsta chìmich el se compórta en maniéra mìa tat diferènta del sùlfer e del telùrio.

L'è en micronütriènt per töte le fùrme de vìta che se conós e se 'l tróa endel pà, endei cereài, dendel pès, endela càrne, endèle lentìchie, endèla scórsa de le patàte e 'ndèi öf. L'è 'n antiosidànt, l'àisia a neütralizà i radicài lìber, el favorés la apoptózi, e l'agés de stimoladùr del sistema imunitàre e sö la funsiù de la tiròide.

L'è stat scuprìt endel 1817 del chìmich svedés Jons Jacob Berzelius en asociasiù col telùrio. Endel vizità la fàbrica de àcit solfòrich de Gripsholm el g'ha oservàt en lìquit maròn/rós che a scaldàl a la fiàma el fàa sö en bröt udùr che 'nfìna alùra se 'l asociàa apéna al telùrio, ma a 'ndagà bé el Berzelius el g'ha stabilìt éser cauzàt del selenio. Piö tàrde, col perfesiunàs de le tècniche de anàlizi s'è püdìt troàl en divèrsi óter minerài ma sèmper en quantità bàase fés fés.