Manganese

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Manganese
   

25
Mn
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
                   
cróm ← manganese → fèr
Aspèt
Aspèt de l'elemènt
Aspèt de l'elemènt
arzentàt, metàlich
Generalità
Nòm, sìmbol, nömer atòmichmanganese, Mn, 25
Seriemetai del bloch d
Grupo, periot, bloch7, 4,
Densità7470 kg/m³
Dürèsa6,0
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Proprietà atomiche
Peso atòmich54,938049
Ragio atòmich (calc.)140 (161) pm
Ragio covalènt139 pm
Configürasiù dei eletrù[Ar]3d54s2
e per leèl energétich2, 8, 13, 2
Stàcc de osidasiù7, 6, 4, 2, 3 (acido forte)
Strütüra cristalìnacubica a corpo centrato
Proprietà fìziche
Stat de la matériasolido
(solitamente non magnetico)
Pont de füziù1 517 K (1 244 °C)
Pont de ebulisiù2 235 K (1 962 °C)
Volüm molàr × 10Modell:Val/delimitnum m³/mol
Entalpia vapurizasiù226 kJ/mol
Calùr de füziù12,05 kJ/mol
Tensiù de vapùr121 Pa a 1 517 K
Velocità del suono5 150 m/s a 293,15 K
Otre proprietà
Nömer CASModell:CAS
Eletronegatività1,55 (scala di Pauling)
Calùr specìfich480 J/(kg·K)
Condücibilità elètrica × 10Modell:Val/delimitnum/(m·Ω)
Condücibilità tèrmica7,82 W/(m·K)
Energia de prìma iunizasiù717,3 kJ/mol
En. de segónda iunizasiù1 509 kJ/mol
En. de tèrsa iunizasiù3 248 kJ/mol
En. de quàrta iunizasiù4 940 kJ/mol
Energia de quìnta iunizasiù6 990 kJ/mol
En. de sèsta iunizasiù9 220 kJ/mol
En. de sètima iunizasiù11 500 kJ/mol
Izòtop piö stàbii
isoNATDDMDEDP
52Mnsintétich 5,591 déε4,71252Cr
53Mnsintétich 3,74 miliù
de agn
ε0,59753Cr
54Mnsintétich 312,3 déε
β
1,377
0,697
54Cr
54Fe
55Mn100% Mn l'è stàbil con 30 neütrù
iso: isotopo
NA: bondànsa en natüra
TD: tép de smezamènt
DM: modalità de decadimènt
DE: energia de decadimènt in MeV
DP: prodót del decadimènt

El manganés l'è 'n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Mn. El g'ha nömer atòmich 25, che völ dì che 'l nùcleo de 'n àtom de manganés el g'ha vintisich prutù.

L'è 'n metal gris-bianch, che se 'nsomèa al fèr; l'è dür ma fràgil fés, se rìa a fundìl a fadìga e 'l se òsida 'n gran facilmènt. El manganés metàlich el pöl deentà feromagnétich semài che se ghe fà 'n tratamènt specifich.

El manganés el g'ha 26 izòtopi cunusìcc, che g'ha nömer de màsa 'ntra 44 e 69, e sèt izòmer nücleàr. Apéna giü de chèsti izòtopi, 55Mn, l'è stàbil e 'l reprezènta la totalità del manganès natüràl che se tróa sö la tèra.

Stória[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Manganés l'è stat dopràt zamò 'ndèla preistória sóta fùrma de diòsido de manganés come pigmènt négher en sèrte pitüre de 17 000 agn fà.

I Egisià e i Romàni i dopràa dei compòscc de manganés per fabricasiù del védre, per dàga o töga culùr. Gh'è stat troàt del manganés enden quach mineràl de fèr dopràt dei Spartàni.

Endel sècol XI dei tèscc àrabi i dizìa che a mitìga del magnesia nigra endela prudusiù dei aciài fundìcc el ghe dàa piö tàta rezistènsa (Aciàio de Damasco)[1];

Endel sècol XVII, el chìmich todèsch Johann Rudolf Glauber l'è riàt a fà sö el permanganàt. Endela prìma metà del sècol XVIII, l'òsido de manganés l'ìa dopràt per la fabricasiù del clòro.

El chìmich svedés Carl Wilhelm Scheele l'è stat el prim a reconóser che el manganés l'ìa en elemènt chìmich, e 'ndel 1774, el sò coléga Johan Gottlieb Gahn, el l'ha izolàt en fùrma pùra per redüsiù del diòsido de manganés col carbònio, e 'l g'ha demustràt che l'ìa 'n metàl.

En prensépe del sècol XIX, i scensiàcc i g'ha cuminciàt a stüdià de dopràl endela fabricasiù de l'aciàio, e i g'ha utignìt el brevèt. Endel 1816, i g'ha fat càzo che a zontà del manganés al fèr, i la ndürìa sènsa che 'l dentàes piö fràgil. Endel 1858, el prim procedimènt de fabricasiù de l'aciàio (pocedimènt Bessemer) el g'ha lanciàt l'üzo del manganés en metalürgia.

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Le Coze, J. (2013). Mines d’acier, magnesia nigra–le manganèse dans les aciers, depuis quand?. Matériaux & Techniques, 101(4), 404. (résumé)