Taula periodica

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lombard Occidental Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada.



La taula periòdica dii elemeent l'è un taula cunt indicaa tütt i elemeent chímich, urdinaa per nümer atòmich cresceent. In de la taula sa pödenn catà föra difereent grupp de elemeent, caraterizaa dal vècch prupietà chímich e físich símel. Chii grupp chí a inn individüaa da i culònn (grupp) e i riich (períut). In generaal, i elemeent a pödenn vèss spartii in metàj (part de suta, a manzina), i minga metàj (part de suravía a drita), e in mèzz i mèzz-metàj.
A inn difereent i gas nòbil, ch'inn metüü a l'estrema dríta de la taula.
Püssee particulaar ammò a inn i elemeent trans-ürànich, ch'inn tütt artificiaj e inn staa descuvèert in dii ültimm ann.
La prima taula periòdica mudèrna l'è stada metüda in pè dal Mendelejev.

Chí de suta a gh'è una taula periòdica mudèrna, cunt i elemeent chímich cugnussüü.

Grupp 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Períut
1 1
H

2
He
2 3
Li
4
Be

5
B
6
C
7
N
8
O
9
F
10
Ne
3 11
Na
12
Mg

13
Al
14
Si
15
P
16
S
17
Cl
18
Ar
4 19
K
20
Ca
21
Sc
22
Ti
23
V
24
Cr
25
Mn
26
Fe
27
Co
28
Ni
29
Cu
30
Zn
31
Ga
32
Ge
33
As
34
Se
35
Br
36
Kr
5 37
Rb
38
Sr
39
Y
40
Zr
41
Nb
42
Mo
43
Tc
44
Ru
45
Rh
46
Pd
47
Ag
48
Cd
49
In
50
Sn
51
Sb
52
Te
53
I
54
Xe
6 55
Cs
56
Ba
*
72
Hf
73
Ta
74
W
75
Re
76
Os
77
Ir
78
Pt
79
Au
80
Hg
81
Tl
82
Pb
83
Bi
84
Po
85
At
86
Rn
7 87
 Fr 
88
Ra
** 104
Rf
105
Db
106
Sg
107
Bh
108
Hs
109
Mt
110
Ds
111
Rg
112
Uub
113
Uut
114
Uuq
115
Uup
116
Uuh
117
Uus
118
Uuo

* Lantàniit 57
La
58
Ce
59
Pr
60
Nd
61
Pm
62
Sm
63
Eu
64
Gd
65
Tb
66
Dy
67
Ho
68
Er
69
Tm
70
Yb
71
Lu
** Atíniit 89
Ac
90
Th
91
Pa
92
U
93
Np
94
Pu
95
Am
96
Cm
97
Bk
98
Cf
99
Es
100
Fm
101
Md
102
No
103
Lr


Séri chímich
Metàj alcalítt Metàj alcalítt-teruus Lantàniit Atíniit Metàj de transizziun
Metàj del blòch p Mèzz-metàj Minga metàj Alògen Gas nòbil

Cudifica dii culur duperaa per i nümer atòmich:

  • I elemeent cunt ul nümer atòmich scrivüü in blö a inn líquit a temperadüra e pressiun standard (TPS);
  • Quii scrivüü in véert a inn gasuus a TPS;
  • Quii scrivüü in negher a inn sòlit a TPS;
  • Quii marcaa in russ a inn sintétich (tüti sòlit a TPS);
  • Quii marcaa in gris ann munan de vèss staa descuvèert.

Prupietà[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Vulüüm atòmich: ul spazzi ucüpaa da un àtum; in d'un grupp, al crèss insèma al nümer Z. In d'un períut, inveci, al crèss del nümer atòmich Z al sa sbàssa.
  • Energía (putenziaal) de iunizazziun: energía ca ga vöör dàch a un àtum al staat gasuus per scarpàch via un eletrún; deent in d'un grupp, la diminüíss al crèss del nümer Z, inveci in d'un períut la crèss al crèss del nümer Z.
  • Afinità eletrònica: energía ca la ciapa un àtum (in del staat gasuus) quant al ciapa un eletrún da un quaj ólter àtum e al passa a vèss un aniún; i gas nòbil, per la sò caraterística de vèss stàbil, ga n'ann minga. In d'un grupp, cunt ul crèss del nümer atòmich la sa sbàssa; ul cuntrari sa sa vàrdenn i períut.
  • Eletru-negatività: tendénza a rüba i eletrúni a i olter àtumi; in d'un grupp la sa sbàssa al crèss de Z, al süceet ul cuntràri per i períut.

A vardà i caraterístich minzunaa chí de suravía, sa pöö mètt in evidénza dü caràter difereent dii àtum: metàlich e minga metàlich:

  • Metàll: bàssa energía de iunizazziun, bàssa afinità eletrònica e bàssa eletru-negatività.
  • Minga-metàll: vólta energía de iunizazziun, vólta afinità eletrònica e vólta eletru-negatività.