Bonvexin de la Riva

De Wikipedia
(Rimandad de Bonvesin de la Riva)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Qest articol qì l'è ind la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
«Fra Bonvesin dra Riva, ke sta im borgo Legnan

de le cortesie da desco quilò ve dise perman
de la cortesie cinquanta ke se dén servar al desco

fra Bonvesin dra Riva ve'n parla mo' de fresco»

Bonvexin de la Riva (Bonvesin dra Riva in lombard antig; Bonvicinus de Rippa in latin; Milan (?) 1250 ca. – 1313/1315) l'è stait vun intra i prim a scriver in lombard ind el secol XIII, considerad la personalitaa plussee granda del so secol a Milan e pader de la lengua lombarda, ma anca icona de la leteradura in volgar in tut el nord Italia.

Nassud vers la metaa del 1200, el Bonvexin a l'è stait un frad de L'Orden dei Umiliads, autor lombard squas certament milanes, l'ha scrivud œvre in poesia e prœsa in volgar lombard e in latin: la plupart inn de carater relijos; cont el Liber dei Tre Scriiture l'ha anticipad la Comedia del Dant Liger, cont el De magnalibus urbis Mediolani l'ha lassad una granda font storega, cont el De vita scholastica l'ha lassad un test lejud per secoi ind i scœle con plussee de vint edizion domà intra el 1479 e il 1555.

El nom[Modifega | modifica 'l sorgent]

Œvra De magnalibus urbis Mediolani de Bonvexin de la Riva, qì ind la soa ristampa del 1921 de la cà editrix Cogliati

L'indicazion onomastega de l'autor a l'è minga univoca. Principiom de la parentella, la forma drovada dei editor plussee recents, çoè "de la Riva", a l'è qella qe la figura denter del codex plussee important dei œvre volgar de l'autor, l'Ital. Qu. 26, incœ conservad a la Staatsbibliothek de Berlin.

Ind i codex dei œvre volgar a g'è "Da Riva" per probabel semplifegazion latinejanta[1]. In duu documents in sul Bonvexin scrivuds in latin se pœden trovar anca i forme "de Lariva" e in un olter qella "de Laripa", inscambi la plupart dei documents l'ha scrivud "de la Riva", alternad a "de Ripa" o "de Rippa", forma con la qual l'autor medem al se ciama ind el De magnalibus urbis Mediolani.

Per el nom, oltre forme inn "Bonus Vicinus", "Bonvicinus", "Bonvecinus", "Bovecinus", "Bonvisinus", "Bonvesinus"[2].

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bonvexin de la Riva al nass squas certament ind el 1240 a Milan, so pader se ciama Petrus de Laripa, i so jent i stann de cà ind el quarter de Porta Texinesa (la so parentella la vegn de fait de la Ripa de Porta Texinesa), indovè qe anca luu al ciaparaa un stabel el 26 marz 1291[3].

A l'è stait magister, o doctor gramaticae, segonda l’epigraf de un at nodaril. Despœ de un period de insegnament a Legnan indovè qe al finanzia l'Ospedal de sant Erasm, l'epitafi funeber[4] del Bonvexin ind la giexa san Francesc a Milan, scrivud jo ind el XVII sec. e pœ destrugad, al atribuiss la soa fondazion a l'autor, ma g'è no un quaicoss qe 'l pœda confermar o smentir qella afermazion qì[5], de la permanenza a Legnan a l'è testimoni un so componiment in volgar cognossud comè De quinquaginta curialitatibus ad mensam[6], implunemanc se cognoss minga con precision l'arc cronolojeg ind el qual al viv ind el borg. La soa permanenza fœra de Milan l'è forsi per el so ligam ai Visconts ind el conflit de Nap de la Torr contra l'Oton Viscont, del qual l'era un sostegnidor[7].

A l'è a Milan prima del 1288, ann de stesura del De magnalibus urbis Mediolani, test prosasteg in latin. A l'è stait anca frad terziari de l’Orden dei Umiliads[8], in su qella adesion qì del Bonvexin a l'è possibel domà dir qe la sia precedenta a la stesura del De quinquaginta curialitatibus ad mensam, perqè de denter de qell componiment qì el Bonvexin al se nomina comè frad[9]. L'ha fait part dei decan de l’Ospedal nœv o de Dona Bona de Milan, a l'è stait confradell dei moneg de l'orden de Sant Giovanni Gerosolimitano, çoè i Ospedaler, ind la giexa de Porta Romana. L'ha iœtad tante istituzion de caritaa, comè dixen i font, i acords ciapads cont i convents, e l’epigraf in su la lapid. Poc coinvoljud ind i desorden citadin, al se posiziona, plussee per prudenza qe per politega, ai Visconts.

La soa prima mier a l'è la Bengedica[10] (o Benghedice o Benghedisia), cont la qual al viv (segond un document datad 26 marz 1291) ind la cà de Porta Texinesa a partir del 1290, vexin a la giexa de Sant Vit, l'istessa cà indovè qe a l'è cert qe 'l Bonvexin al viveva ind el 1313[11]. Inscambi, un document datad 2 febrar 1290 al dix qe 'l Bonvexin l'ha imprestad 200 lire de terzœi ai frads de l'Ospedal de la Colombeta de Milan, prestit in cambi del qual al segura un vitalizi per sé e per la soa mier a careg dei frads[12].

Grazia a un document datad 9 setember 1296, sem anca a cognossenza de la soa entrada ind la confraternita dei moneg de l'orden dei Ospedaler. De denter de qell document qì, a'l Bonvesin a l'è riferid per cinq vœlte el titol de magister e per una vœlta qella de doctor gramaticae[13]. El Bonvexin al resulta vesser stait member del Collegio dei decani de l'Ospedal Nœv o de Dona Bona ind i agn 1303-1305, period cronolojeg del qual vegnen quater documents ind i quai el so nom a l'è associad a qella soa posizion sociala[14].

Semper de denter de qest ultem ospedal, el Bonvexin al fa scriver jo el so prim testament, datad 18 otober 1304[9] e ranzad via nœv agn adree, sostituid de un segond testament del 5 jenar 1313. Ind el prim dei duu documents apena citads el Bonvexin al resulta sposad plu cont la Bengedica, ma cont una fomna de nom Floramonte. Ancaben i duu matrimoni, al resulta minga qe 'l Bonvexin al g'habia havud dei fiœi[15]. A l'è ancamò el prim testament a indicar qe 'l Bonvexin al fudess proprietari minga domà de la scœla indovè qe l'insegnava, ma anca de la catedra, dei banc e de tuts i ojets, anca i liber detegnuds in pegn dei students. Semper del medem document se pœl capir qe 'l Bonvexin al possedeva una quai cà in Porta Tosa qe l'era daita in fiit[16].

El segond testament del Bonvexin al forniss un terminus post quem per datar la mort de l'autor: qest qì a l'è de fait l'ultem document rivad a num ind el qual el Bonvexin al resulta ancamò in vita e a l'è datad a'l 5 jenar 1313. A qesta data l'autor al g'haveva de haver desmetud de prategar el mester de maister, del moment qe ind el document inn minga menzionads né liber, né olter materiai per l'insegnament[9]. Ind el testament l'autor al lassa in ereditaa ai Frads de la Colombeta el stabel de la giexa de Sant Vit. El Bonvexin a l'era mort segurament prima del 13 marz 1315, data de un decret cont el qual el Matee Viscont, sior de Milan, l'esenta de un quai pagament i frads de la Colombeta, in qell document qì l'autor a l'è citad comè mort[17].

Grazia ai œvre de caritaa soratut a ents relijos, a l'è possibel capir comè la vita del maister milanes la sia staita caraterizada de l'ativism social, in camp educativ e filantropeg; in mesura menora anca in ambet politeg[18], ind el qual el Bonvexin al sœmeia elejir comè personalità de riferiment qella de Oton Viscont[19].

De fait, a l'è propri ind la figura del vescov e pœ sior de Milan qe 'l Bonvexin al trœva la persona qe l'havaria podud garantir la concordia civila[20]. A qest proposit al pœl vesser regordad comè l'Ospedal Nœv, del qual el Bonvexin a l'era stait decan, l'haveva havud ind el 1267 un permess special in su la cernida del minìster prepost a l'ofici liturjeg de part de l'Oton Viscont medem[21].

El Bonvexin a l'è retegnud la personalitaa plussee rilevanta de la cultura milanesa del XIII secol, el major poeta del Nord Italia, diventad donca icona ideala de la leteradura dedatega in volgar del Nord. "El plussee grand poeta de l'intreg Nord Italia, paragonad a'l Gonzalo de Berceo e a'l Gautier de Coinci"[22][23].

La scœla Bonvexin de la Riva de Legnan

In tante citaa taliane el Bonvexin de la Riva a l'è incœ regordad con vie a luu intitolade e ind la citaa de Legnan una scœla segondaria la g'ha el so nom.

Œvre in lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bonvexin l'è stait l'esponent plussee grand intra i inteletuai lombards e venet qe ind el XIII sec. hann volzad la lengua parlada a instrument de spantegazion morala scrivuda, de lingua volgaris a "lengua leteraria". Una koinè interrejonala, selezionada e nobilitada a "padan iluster", nassuda de un insema consapevol dei divers volgar volt-talian[24]. Segond el Gerhard Rohlfs «in Volta Italia la s'era desvilupada una koinè padana, lombard-veneta, de grand usaj leterari. Ind el Duuxent a l'era jamò in su la strada per diventar lengua leteraria nazionala. La vegneva jamò sentuda comè una lengua romanza indipendenta a l'istess nivell dei lengov francesa e "toscana"». El Janfranc Contin, inscambi, l'è minga de quella opinion qì.[25]

La produzion volgar del Bonvexin a l'è de incirca dexmilla lissandrits[26]. El Contini l'ha assegnad a çascun componiment in volgar una corespondenza cont una letera alfabetega e l'ha spartid i œvre segond tre categorie: contrast, volgar espositiv e narrativ, volgar didateg.


Contrast:

  • Disputatio mensium (T)
  • De Sathana cum Virgine (A)
  • De peccatore cum Virgine (I)
  • De anima cum corpore (E, F)
  • Disputatio rose cum viola (G)
  • Disputatio musce cum formica (H)


Volgar espositiv e narrativ:

  • Liber dei Tre Scriiture (S): De scriptura nigra (S I); De scriptura rubra (S II); De scriptura aurea (S III)
  • De falsis excusationibus (Q)
  • De vanitatibus (R)
  • De quindecim miraculis (C)
  • De die iudicii (D)
  • Laudes de Virgine Maria (L)
  • Rationes quare Virgo tenetur diligere peccatores (M)
  • Vulgare de elymosinis (B)
  • Vulgare de passione sancti Iob (O)
  • Vita beati Alexii (P)

Volgar didateg:

  • De quinquaginta curialitatibus ad mensam (N)
  • Expositiones Catonis (V)


Al g'ha de vesser jontad anca el componiment De Cruce (U)[27], ancamò inedit a'l temp de l'edizion del Contini e publegad domà pœ[28].

La produzion volgar del Bonvesin a l'è componida de tests poeteg. El sqema strofeg prevalent a l'è qell dei quartine monorima de lissandrits (segond la configurazion strofega aaaa), a part duu componiments (N e V) ind i quai la rima a l'è baxada (sqema strofeg aabb)[29]. Studios eminents comè el Contini e 'l D'Arco Silvio Avalle i hann individuad ind el Bonvexin autor de volgar, l'œvra de un voltador[30] e de un volgarizador[31] de preesistents tests latin.

Forsi, el cas plussee esplicit de qesta atitudin a l'è qell dei Disticha Catonis (V) version volgar de l'œvra tard-antiga del Dionisio Catone. Se pœl minga desmentegar el cas del contrast intra i dodex mes de l'ann, ind i quai el Bonvesin al se revela voltador de luu medem[32]: donca el De controversia mensium latin al sarà cronolojegament anterior a la Disputatio mensium (T) volgar.

De soraplu, anca el poemet De vita scholastica al g'ha denter un quai esempi qe vegnarà parafrasad e ampliad ind una quai œvra in vers lombards[30].

El Liber dei Tre Scriiture a l'è considerad, in bas a carateristege struturai e formai, el capolavor in volgar del Bonvesin[33]. L'œvra la costituiss un antecedent de la Comedia del Dant Liger: i torments del fœg, del giaç e dei serpents velenos inn de fait elements in comun intra l'infern bonvexinian (descrivud in S I) e qell dantesc. De soraplu, la spartizion dei regn ultraterren in dodex pene e dodex glorie (qest'ulteme descrivude in S III) la resulta un'anticipazion de la distribuzion dantesca in cercc e in ciel. Ind l'œvra del Bonvexin, implunemanc, la trœva minga sit la descrizion del purgatori: S II la costituiss, de fait, una parafras poetega dei vanjei de la Passion[34].

Ind el jener leterari del contrast, la Disputatio mensium (T) e la Disputatio rose cum viola (G) inn duu dei tests ind i quai el Bonvexin al esprim i so convinzion politege[19]. Ind el segond componiment la Viœla, umil e laboriosa, la venj contra l'aristocratega e boriosa Rœsa, la qual la perd el confront per decret del Lili[35]. In qell poemet qì el Bonvexin al esalta i virtuu civege de Milan representade del so popol, contraposte a la prepotenza de una certa part de la nobiltaa qe la g'ha l'obietiv de otegnir la tirania cont dei guerre interne[36].

L'atenzion a la convivenza intra persone a l'è un argoment car a l'autor e partegolarment present ind el De quinquaginta curialitatibus ad mensam (N). Ind el componiment a l'è indicad l'atejament adat de tegnir a tavola: qell moment qì a l'è de fait retegnud estremament segnifegativ sota 'l pont de vista dei raports sociai[37].

Un quai volgar del Bonvexin al pœl vesser ritenud a la medema manera dei poem ajografeg[38] e inn caraterizads de un andament prevalentement narrativ. In vun de qesti qì, el Vulgare de elymosinis (B) a l'è minga domà contegnuda la narrazion de dex miracoi[32], ma a l'è anca sostegnuda de l'autor l'utilitaa dei donazion economege per i ospedai[39]. Qella afermazion qì la permet de catar fœra un interessant parallel intra el contegnud de un'œvra bonvexiniana e i azion concretament faite de l'autor, qe l'ha iœtad tants ents ospedaler[40].

Semper de denter del volgar con tematega analoga, i Laudes de virgine Maria (L) i contegnen la narrazion de cinq miracoi qe i fann de exempla a esposizion dotrinai. Intra qei miracoi qì, frequents fess ind la leteradura de l'epoca inn qei del castellan, del pirata (presents anca ind el De vita scholastica), de la Maria Ejiziega e del frad Ave Maria[41].

Oltr componiments ajografeg, qe se configuren ind la tipolojia dei vite dei sants, inn la Vita beati Alexii (P) e 'l Vulgare de passione sancti Iob (O). Cont i so 524 vers, P al costituiss el test narrativ plussee estes del Bonvesin[32].

El frequent ricors del Bonvexin ai exempla ind i so volgar espositiv e narrativ al vexina la divulgazion de l'autor a la predegazion francescana e anca ai tests de inmaestrament in vers del Iacopone da Todi[42].

La cronolojia dei œvre volgar del Bonvexin[Modifega | modifica 'l sorgent]

I studi faits infin adess in su la produzion volgar del Bonvexin inn minga reussids a stabilir una cronolojia certa dei componiments. El Janfranc Contini l'individua ind i agn Setanta e Votanta del Duuxent l'arc cronolojeg ind el qual l'autor al scriv i so volgar. I ipotesi intorna a qell argoment qì se basen principalment in su l'analisi de la strutura metrega dei componiments. El Liber dei Tre Scriiture (S) a l'è l'uneg componiment per el qual se pœl fornir un'indicazion plutost precisa, çoè el 1274[43].

Qell'œvra qì a l'è formada de quartine monorima de lissandrit, prevalents ind la produzion de l'autor rispet ai quartine de lissandrits cont rima baxada. Del moment qe 'l segond sqema strofeg al par plussee arcaeg del prim[44] e, de soraplu, el De quinquaginta curialitatibus ad mensam (N) a l'è l'uneg volgar certament scrivud ind el period de lojament lignanes (qe al g'ha havud de vesser inanz del 1288), sœmeia qe qest'ultem test al sia de datar minga adree dei primissim agn Setanta del XIII secol. De soraplu, a l'è stait ipotizad del Raymund Wilhelm qe la Vita beati Alexii (P) la sia posterior a'l Liber dei Tre Scriiture (S) e, de conseguenza, la prima œvra citada la sia staita scrivuda passad el 1274[45].

Œvre in latin[Modifega | modifica 'l sorgent]

La produzion latina del Bonvexin la contegn un'œvra in prœsa qe la pœl vesser jontada a'l jener dei laudes civitatum[46], el De magnalibus urbis Mediolani, e duu componiments poeteg in vers: De controversia mensium e De vita scholastica.

De magnalibus urbis Mediolani[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1288 el Bonvexin al scriv el De magnalibus urbis Mediolani[47], spartid ind un prolog e vot capitoi. Caraterizada de un ton marcatament encomiasteg, l'œvra la g'ha el propisit de elojar Milan. Ind i prim quater capitoi l'atenzion a l'è incentrada in su la descrizion topografega, demografega e edilizia de la citaa e del so contad[48]. La narrazion dei faits de politega interna de Milan la se ferma ind el quint liber a la perdita e mort del Federeg II[49]. La descrizion de la citaa e dei so ativitaa produtive a l'è la part de l'œvra qe l'ha stimolad plussee l'interess dei studios, a discapit de la part politega, anca se a l'è presenta ind el test[46]. De fait, ind el De magnalibus urbis Mediolani el bersali politeg individuad del Bonvexin inn i fazion dei nobii milanes qe partejaven per el Ghielm VII de Monferrad[50], ciamad a Milan per haver-g la fonzion de capitan de guera ind el 1278 e depost de una rivolta popolara guidada de l'Oton Viscont ind el 1282[51]. L'uneg manoscrit rivad a num qe 'l conserva l'œvra (codex 8288 de la Biblioteca Nacional de Madrid, del 1420-1430), descomparid per secoi, pœ trovad ind la biblioteca de la capital spagnœla ind el 1894 in condizion de fort deteriorament[52].

Œvre latine in vers[Modifega | modifica 'l sorgent]

Duu inn i componiments poeteg in lengua latina del Bonvexin, cognossuds sota el titol de De controversia mensium (DCM)[53] e de De vita scholastica. El prim de qests qì componid de 430 esameter, al rapresenta la version latina de l'omonima œvra in volgar. A l'interna del lavorar besogna probabilment recognosser un'allusion ai guerre politeg-sociai in at in Lombardia e, ind el specifeg, a l'interna de la citaa de Milan, ind la segonda metaa del XIII secol. Plussee precisament, l'œvra la saria una critega a l'inaspriment del rejim autoritari dei Torrian ind i agn Setanta del Duuxent[54]. Ind l'œvra a l'è descrivuda la ribellion dei vundex mes contra Jenar (Ianus in latin), cusad sia de vesser l'uneg de quests qì a lavorar minga, sia de poltronar ind la feçaria e ind el divertiment, ma anca de haver-g un controll dispoteg in su i oltr mes e de smalaviar e trasar el prodot dei fatige dei oltr[55]. Despœ de qei acuse qì la vegn la decision dei vundex de coalizar-s intra de lor per tœver i arme contra el despota. Implunemanc, a la vista de qest qì armad de la soa clava, i balqen e inn costrinjuds a stipular un tratad de pax cont el Jenar.

Ind el De vita scholastica el Bonvexin al se ocupa a nivell teoreg de la scœla, ambient a luu familiar a causa del so mester de insegnant. In qell poemet qì de 936 disteg elejiec[56] el poeta al se fissa el propisit de trasmeter norme de comportament social sia ai students, sia ai maister[37]. A l'interna de l'œvra l'autor al pretend qe i scolar sien pontuai ind el pagament, de manera de far minga preocupar el maister e, de soraplu, al dix qe i scolar i g'havarissen de dar-g a'l maister dei ulterior cadò, anca sota forma de compens economeg[57]. Qest componiment del Bonvexin al g'ha havud granda fortuna in epoca renassimentala, del moment qe pœdom cuntar una ventina de edizion Cinqcentesc[58].

Per quell qe concern i œvre poetege in latin, el Jovan Orlandi a l'è de la tesi qe De controversia mensium al sia anterior a'l De vita scholastica, qest soratut in bas a l'analis prosodega[59] e a'l studi dei cesure[60] dei esameter presents ind i do œvre.

Inscambi, per el De vita scholastica, un'ipotesi de datazion plussee precisa la podaria vesser daita de la probabela dipendenza del componiment in disteg del Bonvexin del Speculum morale, œvra falsifegada atribuida a'l Vincenz di Beauvais e cognossuda ind la tradizion del Speculum maius. El terminus ante quem per la stesura de qell test qì al sœmeia de vesser individuad ind l'ann 1297. Se ciapom comè vera qella suposizion qì, el De vita scholastica al podaria minga vesser stait componid prima de qesta data[61]. De l'Orlandi a l'è inscambi el judizi segond el qual i do œvre latine in vers i sien inferior a'l De magnalibus urbis Mediolani[62].

Edizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Œvre in volgar[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Beretta, Carlo (ed.), Bonvesin da la Riva, Expositiones Catonis. Saggio di ricostruzione critica, Pisa, Scuola Normale Superiore, 2000
  • Contini, Gianfranco (ed.), Le opere volgari di Bonvesin da la Riva. Volume primo (unico uscito): Testi, Roma, Società filologica romana, 1941
  • Contini, Gianfranco (ed.) Poeti del Duecento, 2 voll., Milan/Napol, Ricciardi, 1960, tomo I, pp. 667-712
  • Gökçen, Adnan M. (ed.), I volgari di Bonvesin da la Riva. Testi del ms. Berlinese, New York, Lang, 1996
  • Gökçen, Adnan M. (ed.), I volgari di Bonvesin da la Riva. Testi dei mss. Trivulziano 93 (vv. 113-fine), Ambrosiano T. 10 sup., N. 95 sup., Toledano Capitolare 10-28, New York, Lang, 2001
  • Isella Brusamolino, Silvia (ed.), Bonvesin da la Riva, De Cruce. Testo frammentario inedito, Milan, All'insegna del pesce d'oro, 1979
  • Leonardi, Matteo (cur.), Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture, Ravena, Longo, 2014
  • Wilhelm, Raymund (ed.), Bonvesin da la Riva. La Vita di sant'Alessio. Edizione secondo il codice Trivulziano 93, Tübingen, Niemeyer, 2006

Œvre in latin[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Chiesa, Paolo (ed.), Bonvesin da la Riva, Le meraviglie di Milano (De magnalibus Mediolani), Milan, Mondadori-Fondazone Valla, 2009
  • Orlandi, Giovanni, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus (De controversia mensium) di Bonvesin da la Riva, in: «Felix olim Lombardia». Studi di storia padana dedicati dagli allievi a Giuseppe Martini, Milan, 1978, pp. 103-195
  • Vidmanovà-Schmidtovà, Anezka (ed.), Quinque claves sapientiae. Incerti auctoris Rudium doctrina. Bonvicini de Ripa Vita Scolastica, Leipzig, Teubner, 1969

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Contini, Gianfranco (ed.), Le opere volgari di Bonvesin da la Riva. Volume primo (unico uscito): Testi, Roma, Società filologica romana, 1941, p. XLIII
  2. D'Arco Silvio Avalle, Bonvesin da la Riva in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 12, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1971, consultato online al link: [1]
  3. Chiesa, Paolo (ed.), Bonvesin da la Riva, Le meraviglie di Milano (De magnalibus Mediolani), Milano, Mondadori-Fondazone Valla, 2009, p. XIX
  4. Ça la trascrizion de l'epitaffi: «Lege tui caro viva fui, qui vivis amice/ Viva fui, nunc strata rui clava domitrice/ Es quod eram, quod nunc es eram cano te moriturum/ Illud idem quod sum, siquidem te nosce futurum/ Ergo pave, ventura cave, fuge carnis amores/ Ac anime vivendo time cumulare dolores/ Nunc vadens, cras forte cadens subito morieris/ Quere deum: venereris eum dum vivus haberis./ Hic jacet Frater Bonvicinus de Ripa de ordine/ tertio Humiliatorum, Doctor in Gramatica qui/ construxit Hospitale de Legniano, qui composuit/ multa vulgaria, qui primo fecit pulsari Campanas/ ad Ave Maria. Dicatur Ave Maria pro anima eius.» El test riportad a g'è in Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., pp. 108-110
  5. Contini, Le opere volgari di Bonvesin da la Riva cit., p. XLV
  6. Contini, Le opere volgari di Bonvesin da la Riva cit., p. 315, v.1
  7. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., p. 9
  8. Pio Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva, in «Giornale Storico della letteratura italiana», LXXVIII (1921), pp.96-127, pp. 108-111 e Giuliana Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale laico alla ricerca di una dimensione religiosa nella Milano di fine Duecento, p. 21. Contribud consultad online al link: [2]. El test a l'è disponibel anca in formad de carta in G. Albini, Carità e governo delle povertà (secoli XII-XV), Milan, 2002, pp. 19-53
  9. 9,0 9,1 9,2 Avalle, «Bonvesin da la Riva» in Dizionario Biografico degli Italiani cit.
  10. El nom de la prima mier al se trœva sota qesta forma in Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., p. 98
  11. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., p. 99
  12. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., pp. 98-99
  13. Achille Ratti, Bonvesin della Riva e i frati Gerosolomitani in «Archivio Storico Lombardo», XIX (1903), pp. 191 -193
  14. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., p. 103
  15. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., p. 104
  16. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., pp. 104-105
  17. Pecchiai, I documenti della biografia di Buonvicino della Riva cit., pp. 107-8
  18. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture, a cura di Matteo Leonardi, Ravenna, Longo, 2014, p. 11
  19. 19,0 19,1 Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale cit., pp. 2-3
  20. Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale cit., p. 4
  21. Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale cit., p. 18
  22. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., p. 8
  23. (Volgar Padano-Venet).
  24. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., p. 15
  25. Contini 1960, p. 670.
  26. Vers risultant de duu emistiqi de ses sillabe ciasqedun, tipeg de la poesia classega francesa. Dal fr. alexandrin. Lissandrit a l'è l'equivalent de "Alessandrino" in talian e de "Alexandrin" in frances, de fait se in talian el nom de persona se dis "Alessandro" e in frances "Alexandre", in lombard se dis "Lissander", donca cont un diminutiv a g'hem i "Lissandrit".
  27. Wilhelm, Raymund (ed.), Bonvesin da la Riva. La Vita di sant'Alessio. Edizione secondo il codice Trivulziano 93, Tübingen, Niemeyer, 2006, p. 75
  28. L'edizion de riferiment del test a l'è (ed.) Isella Brusamolino, Silvia Bonvesin da la Riva, De Cruce. Testo frammentario inedito, Milan, All'insegna del pesce d'oro, 1979. Per la descoverta del test se veda in partegolar ibidem, pp. 7-13. El test a l'è stampad anca in Gökçen, Adnan M. (ed.), I volgari di Bonvesin da la Riva. Testi del ms. Berlinese, New York, Lang, 1996, pp. 211-18
  29. Contini, Le opere volgari di Bonvesin da la Riva cit., p. XXII
  30. 30,0 30,1 Contini, Poeti del Duecento cit., p. 667
  31. Avalle, «Bonvesin da la Riva» in Dizionario Biografico degli Italiani cit., p. XXII
  32. 32,0 32,1 32,2 Wilhelm, Bonvesin da la Riva. La Vita di sant'Alessio cit., p. 2
  33. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., p. 11
  34. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., p. 14
  35. Orlandi, Giovanni, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus (De controversia mensium) di Bonvesin da la Riva, in «Felix olim Lombardia». Studi di storia padana dedicati dagli allievi a Giuseppe Martini, Milano, 1978, pp. 103-195, p. 115
  36. Paolo Grillo, Il frate, il popolo, il marchese. Bonvesin da la Riva e la politica milanese, in «Archivio storico italiano», vol. 173 (2015), pp. 405-425, p. 408 e Orlandi, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus cit., pp. 137-38
  37. 37,0 37,1 Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale cit., p. 2
  38. con questa definizione in Wilhelm, Bonvesin da la Riva. La Vita di sant'Alessio cit., p. 2
  39. Albini, Bonvesin da la Riva, un intellettuale cit., pp. 14-15
  40. Varda n.11
  41. Contini, Poeti del Duecento cit., pp. 669-70
  42. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture cit., pp. 22-23
  43. Contini, Le opere volgari di Bonvesin da la Riva cit., p. XXII e Beretta, Carlo (ed.), Bonvesin da la Riva, Expositiones Catonis. Saggio di ricostruzione critica, Pisa, Scuola Normale Superiore, 2000, p. XXXIV
  44. Orlandi, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus cit., pp. 121-22, n.33-34
  45. Wilhelm, Bonvesin da la Riva. La Vita di sant'Alessio cit., pp. 7-8
  46. 46,0 46,1 Grillo, Il frate, il popolo, il marchese cit., p. 407
  47. Per un'ipotes de datazion anc'mo plussee precisa (intra el 16 maj e 'l 21 lui) varda Chiesa, Bonvesin da la Riva, Le meraviglie di Milano cit. pp. 173-4,
  48. Santorre Debenedetti, «Bonvesin da la Riva», in Enciclopedia Italiana, VII, Roma, Istituto per l'Enciclopedia Italiana Treccani, 1930, p.439, consultata online al link: [3]
  49. Chiesa, Bonvesin da la Riva, Le meraviglie di Milano cit. pp. XXI-XXII,
  50. Grillo, Il frate, il popolo, il marchese cit., p. 419
  51. Grillo, Il frate, il popolo, il marchese cit., p. 413
  52. Chiesa, Bonvesin da la Riva, Le meraviglie di Milano cit. pp. XLV-XLVI,
  53. Per el titiol varda Orlandi, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus cit., p. 104, n. 3 e ibidem, p. 166
  54. Grillo, Il frate, il popolo, il marchese cit., p. 410
  55. Orlandi, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus cit., p.110
  56. Succesion o strofe de duu vers; ind la metrega classega, la strofa risultant de un esameter e de un pentameter ( d. elegiaç ). (Dl gr. dístikhon "succesion de duu vers").
  57. Contini, Poeti del Duecento cit., p. 668
  58. Contini, Le opere volgari di Bonvesin da la Riva cit., p. XLII
  59. Qe a l'è in rapport a la quantità dei vogai, (la prosodia la studia la quantità sillabega e in jeneral del ritm poeteg, carateristega de l'antigitaa classega). Del gr. prosōidía.
  60. Pausa a l'interna del vers classeg. Dal lat. caesura
  61. Paolo Garbini, Sulla "Vita scolastica" di Bonvesin da la Riva in «Studi Medievali», 31 (1990), 705-737, pp. 734-35 e n. 93
  62. Orlandi, Letteratura e politica nei Carmina de mensibus cit., pp. 124-31

Vox conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Oltr projets[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Bonvesin de la Riva in su Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.