Matee I Viscont

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On disegn del XIX secol con scià Matee Viscont.

El Matee I Viscont (italian: Matteo Visconti o Matteo Magno; Invò, 15 de agost del 1250 - Crescenzagh, 24 de giugn del 1322) l'è staa scior de Milan in tra el 1294 e 'l 1302 e poeu del 1311 al 1322.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'era el fioeu del Teobald Viscont e de l'Anastasia Piroven. Sò pader l'era fioeu d'on fradell de l'Oton Viscont: Obizz, scior de Massin, Albizzaa e Besnaa. La soa mader, inscambi, forsi l'era ona nevoda del cardinal Ubert Piroven (arcivescov de Milan).

El Teobald l'è staa scavezzaa in del 1276 a Galaraa. El Matee l'è andaa soldaa ai orden de l'Oton, e l'ha servii in di sò bataj per la conquista del poder a Milan. In del 1287 l'è staa nominaa capitani del Popol (riconfermaa in del 1289); in del 1288 l'è staa nominaa vicari general in Lombardia de l'imperador Rodolf I.

In del 1295, con la mort de l'Oton, l'è s'cioppada anmò la guerra per el controll de Milan: de ona banda a gh'era i ghibelitt che sostegneven el Matee; de l'altra banda, inscambi, gh'era i ghelf, comandaa de la fameja de la Torr.

Per contrastà i sò nemis, el Matee l'ha faa trà giò Lecch (1296) e deportà la soa popolazzion; poeu el s'è movuu a combatt contra Lod e Crema. Ma in del 1302 l'è staa costringiuu a bandonà la città, che l'è passada in di man del Guido de la Torr, che l'aveva ramaa ona coalizzion cont i comun de Cremona, Pavia, Piasenza, Novara, Vercei, Lod, Crema e 'l Monfraa. Donca l'è andaa in esili in del Mantovan. In del 1310 el s'è incontraa a Ast con l'imperador Enrigh VII, che 'l gh'ha daa l'incaregh de portà la pas in Lombardia.

El quatter de dicember l'ha strengiuu on acordi con l'arcivescov Casson de la Torr. Ma el Guido de la Torr l'era contrari a ona pas cont i Viscont, e l'ha anca taccaa a combatt contra l'imperador e 'l sò esercit; ma già che l'era staa battuu, el gh'ha 'vuu de bandonà la città. Inscì, el 13 de luj del 1311 el Matee l'è tornaa a vess el scior de Milan. Ma la guerra contra i de la Torr l'era minga finida.

El Matee l'ha organizaa ona liga cont i città de Comm, Novara, Vercei, Bergom, Bressa, Lod, Cremona e Piasenza e l'è tornaa a combatt contra i ghelf: in del marz del 1312 i duu esercit s'hinn scontraa a Soncin; la battaja l'ha vist la vitoria di Viscont e di sò leaa.

La guerra l'èn andada inanz anca in del 1313 e in del 1314 (anca perchè intertant l'imperador Enrigh VII l'era mort), in di vai e in de la Bassa. In del 1313 el Matee l'ha vinciuu anca a Gasgian e a . I de la Torr hann provaa a assedià Piasenza, intertant che i Viscont conquistaven Tortona.

Intant i Ghelf aveven nominaa 'me duca de Milan el Robert d'Angiò: e 'l papa Clement (frances compagn de lu) el gh'eva daa l'incaregh de vicari in Lombardia.

El papa noeuv, Giovann XXII (anca lu frances), el seguta a sostegnì la guerra contra i Viscont. El Robert d'Angiò el riess a conquistà Pavia (anca se domà per poch), intant che 'l March Viscont el ciappa Lissandria, Vercei e Parma. In del 1317 el papa el manda di emissari per investigà in su la condotta religiosa di città de Milan, Verona e Mantova: i trii sciori di città a hinn interdett a portà el titol de vicari imperial. Quand che in agost a l'è nominaa el Giovann Viscont 'me vescov noeuv de Milan, el papa el se refuda de convalidà la decision, e inscambi el nomina l'Aicard Antimian (francescan e amis di de la Torr). In del 1318 i vescov de Ast e Comm acusen el Matee Viscont de eresia e 'l scomuneghen.

In del 1320 el scomincia a Avignon el process papal contra el Matee Viscont, che 'l vegn acusaa de avè faa on striozz per coppà el papa (con l'aiutt del Dante Alighieri). El Matee l'ha refudaa de andà a Avignon a fàss processà, con la scusa de vess tropp vegg per viaggià. In del 1321 el vegn condanaa, e intant el papa el ghe ciama al vescov de Milan de scomincià on process noeuv per eresia (e insemma a lu, tucc i sò fioeu).

Stracch e vegg, el Matee el se ritira a Crescenzagh, e 'l ghe lassa el poder al sò fioeu Galeazz (che in quell moment el stava a Piasenza). In del giugn del 1322 el moeur, e l'è mittuu via in d'on sit segrett, per evità che 'l sò corp el fuss brusaa.

Fameja[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Matee I el s'è sposaa in del 1269 con la Bonacossa Borr (1254-1321), che la gh'ha daa des fioeu:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]