Nivola

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona nivola d'aqua.

Ona nivola o nigola o anca nigol (in bressan, parnonziaa ['nigol]) o nugra (in val de Bregn) l'è on'idrometeora. A l'è fada de tanti gott piscininn de aqua condensada e/o de cristai de giazz, sospenduu in de l'atmosfera sora la superfis de la terra (ma anca de alter pianeta), e che donca de solet tocchen minga terra.
Quand che gh'è tanti nivoi (per reson dovuu a temperadura, umidità e pression) el ciel a l'è tutt quattaa. Se l'è nivol, el pò suced che 'l pioeuva.
I nivol podèn vess classificaa in des tipi e trii grupp. La classificazion la ven foeura col vardà l'aspett, la forma, el color, la grandezza e l'altezza indoè che se troeuven.

Se poden formàss di strutur compagn di nivol anca in del spazzi interstellar, ma a hinn minga aglomeraa de gott d'aqua: quei chì se ciamen nivol interstellar.

I nivol hinn de color bianch per vià de la diffusion de tucc i longhèzz d'onda de la radiazion solar ind la stèssa manera second la leg del Mie che insèma fan su el color bianch. Di nivol pussée spèss che blòcchen i ragg del sol, inveci paren gris. [1]

Meccanismo per la formazion di nivol[Modifega | modifica 'l sorgent]

El meccanismo fondamental de fà formà i nìvola l’è la condensa che la succed quand che l’aria la supera el livèll de saturazion del vapor de l'acqua o ben la va sòta la temperadura de rosada. [2] I càos che ménen a la saturazion hinn:

Càos meteorològich de formazion di nivol[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sollevàss convettìv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che ‘l sol el scalda el soeul d’ona manera minga omogenea per via de l’albedo che l’è divèrs de on sit a l’alter e de la differenza ind la capacità tèrmica di superfis, sora i zòn pussée cald se destàcchen di boll de aria calda che vann su ‘me corrent ascendent. Se l’aria l’è assée ùmeda, quand che l’ha raggiunt on cèrt livell (livèll de condensa) la condensa e se formen inscì di nivol a svilupp vertical. [4]

Per savenn pussee, varda l'articol Convezion#Corrent convettiv in meteorologia.

El sollevàss ciclònich[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di grandi nucli de alta e bassa pression (ciclon, anticiclon, promontòri, insaccadùr) l’aria l’è semper trada denter in di mòti verticaj ascendent sora i zòn de bassa pression o discendent sora i zòn de alta. [5]

Per savenn pussee, varda l'articol Ciclon#Ciclon frègg o ciclon dinamich.

El sollevàss orogràfich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sollevàss orografich el succed quand che l’aria l’è sforzada a rampegà on ostacol orografich compagn de ‘na cadèna montagnosa. [6]

Per savenn pussee, varda l'articol Mòto orografich.

El sollevàss frontàl[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sollevàss l’è frontal quand che ‘l capita per via del‘inconter de dò mass d’aria de natura divèrsa. [7]

Per savenn pussee, varda l'articol Front meteorològich.
  • El raffreddament isobarich el succed quand che la massa d'aria la se moeuv minga ma la se infrèggia a contàtt cont el soeul pussée frègg, infèggiàa per via de l'irradiazion (radiazion terrèstra) soratutt de nòtt. A l'è on fenòmen tipich minga domà di nìvol ma anca di scighér. Quèll meccanismo chì el fa el sò mestée quand che gh'è calma de vent e ciel serén.[8]

Formazion di gott e di cristaj de giazz in di nivol[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’importanza di nucli de condensa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Siben che la temperadura de l'aria la vaga sòta la temperadura de rosada la condensa la succederìss minga s'a ghe fudèssen minga i aerosòl che fànn el mestée di nucli de condensa. I nucli de condensa i agevolen in del groppìss di gottìnn de acqua de già che fànn de manera che la condensa la succeda domà a ‘na sorasaturazion de 1-2% sora quèlla che la servirìss in del caso d’ona superfice piana. Se a ghe fudèssen minga i nucli de condensa, la condensa la podarìss succed domà a ‘na sorasaturazion de l’800% o a di temperadura assosénn bass. Oltra che de acqua liquida i nìvol pòden anca vèss fàd su anca de cristaj de giazz piscinìtt, che pòden formass direttament de la condensa del vapor de acqua (a in quèll caso chi a se parla de nucli de sublimazion) oppur del giazzament di gottin (nucli de giazzament). [9]

La formazion di gottinn de acqua liquida[Modifega | modifica 'l sorgent]

El formass de l’acqua liquida l’è regolàa de la pression de vapor satur, de là de la quàl el càpita el fenòmen de la condensa. La ven ciamada gotta stàbil, ‘na gotta de acqua quand che a gh’è l’equilibri tra l’acqua liquida e ‘l sò vapor, o ben quand che la quantitàa de acqua che la svapora l’è l’istèssa de quèlla de vapor de acqua che ‘l condensa in su la soa superfice. La condizion de stabilità de la gotta l’è correlada con la grandèzza de la gotta medèsima, de già che la tension de vapor d’ona gotta piscinina l’è maggiora de quèlla d’ona gotta pussée granda. De sorapù la presenza d’on soluu denter in di gott al ne sbassa la soa tension de vapor, inscì che l’equilibri tra l’acqua liquida e ‘l vapor el ven raggiònt a 'n valor minor de tension de vapor.

I nivol fàd su a ‘na temperadura maggiora de 0°C hinn ciamàd nivol cald. [10]

La formazion di cristaj de giazz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sotà i 0°C ona nivola l’è definida frèggia anca se anca sòta la temperadura de congelament de 0°C fin anca a -10°C per el fenòmen de la sorafusión la pupart de l’acqua l’è anmò in forma liquida, e domà a -40°C tutta l’acqua l’è giazz. La temperadura de congelament defàtt la varia cont el varià del ragg di gott. [11] Ghe n'è divèrsi de meccnismi de fa formà i cristàj de giazz: [11]

Del cressiment di gottinn a la precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La precipitazion la càpita quand che ind ona nivola, i gott hinn vegnùd tròpp pesànt e pòden pù vèss sostegnùd di corrent ascendent. [12]

Meccanismi de cressiment di gòtt[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’è du meccanismi de fa fiventà grand i gott:

  • meccanismo de cressiment per condensa: segond quèll meccanismo chì i gott vegnen grand per condensa del vapor de acqua sorasàtur in sui gott giamò esistent. [12]
  • meccanism de cressiment per coalescenza: segond quèll meccanismo chì i gott giamò present cressen adrée ai urt contra di gottinn pussée piscinìnn.

Ona gotta la va su e giò denter ind ona nivola innanz de borlà giò anca divèrsi vòlt; defàtt ona gotta la comenza a cress per condensa, poeu la ven ruzada su di corrent ascendent fin a la sommitàa de la nivola. In su la sommitàa de la nivola i corrent ascendent hinn pussée débol e la gotta la borla giò vèrs el bass indoe la ven ruzada su de noeuv e inscì a ‘ndà innanz fint tant che l’è nò assée granda de borlà in tèrra. Ancasì, intanta che la bòrla giò, la gotta la pò ciapà denter i alter gott, e in del cors di urt la pò rompess in tanti gottinn, mettèss insèma a fa su di gott pussée grandi, oppur andàgh adrée al sò tragitt in deperlee dòpo on’urt elàstich. [13]

A gh’è di parametri che definìssen la probabilità de l’ésit di urt:

  • la capacità de s'centrada: a l’è la probabilitàa che ‘na gotta granda la pòda s’centrà di gott pussée piscinìnn incontràd in del cors del sò tragìtt; [13]
  • la capacità de coalescenza: a l’è la frazion di gott che la subìss el fenòmen de la coalescenza infra quèj che se s’centren. [13]
  • la capacità de collezión: a l’è el tass de cressiment de la gotta. [13]

Capacità de collezion=capacit de coalescenza x capacità de s'centrada

La turborenza atmosferega e on rappòrt infra i ragg di gott de circa 0,6 ii favorìssen i s’centrad.

Meccanismi de cressiment di cristaj de giazz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Meccanismo de cressiment per condensa: i cristàj de giàzz cressen per condensa del vapor de l’acqua sorasatur sora i cristaj giamò present. I cristàj de giazz cressen intanta che i gott vegnen inscambi pussée piscinìnn de già che la tension de vapor satur del giazz l’è minora e quèlla de l’acqua liquida. [14]
  • meccanismo de cressiment per coalescenza: la coalescenza l’è el cressiment di cristaj de giazz per unìon con di alter cristàj de giazz o con di gott d’acqua sorafondùd adrée ai urti. [14]

Classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tabèlla de classificazion incrosada

Form e altèzz Stratiforma
minga convettìv
Cirriforma
per lo pù minga convettìv
Stratocumuliforma
convettìv limitàa
Cumuliforma
convettiv lìber
Cumulonembiforma
fòrt convettìv
Estrèmmamente alt Vèj nòtt-sberlusent Sgonfiadùr o vòrtes nòtt-sberlusent Band nòtt-sberlusent
Molto alt Nìvola acid nitrich e acqua Cirriforma de madrepèrla Lenticolar de madrepèrla
Alt Cirrostrati Cirri Cirrocumul
Medi Altostrati Altocumul
Bass Strati Stratocumul Cumulus humilis
De svilùpp verticàl medi Nembostrati Cumulus mediocris
De grand svilùpp vertical Cumulus congestus Cumulonemb
Classificazion di nivol per altèzza tipica:
1: Cirri
2: Cirrocumul
3: Cirrostrati
4: Altocumul
5: Altostrati
6: Stratocumul
7: Strati
8: Nembostrati
9: Cumul
10: Cumulonemb

In del XIX sècol l’esisteva on métod de classificazión pussée complèss e articolàa de quèll d’incoeu che 'l prevedeva di nòmm latin per i nìvol e che l’è el fondament de quèll d’incoeu. Quèll sistèma chì l’è stàa miss in pée del speziee e chimegh quaccher de trent’ann Luke Howard (1803, Conferenza Askesiana de Londra).

Quèll sistèma de classificazion chì el sfrutta di osservazion fàd primma del Ferdinando II de' Medici e del Carlo Teodoro de Baviera.

Intra i sò varietàa quasi infinid (de forma, trasparenza, altèzza, etcetera) a se pòden reconóss quatter tipi fondamentaj de nìvol, che i sò nòmm hinn stàa poeu doperà per ‘na classificazion pussée precisa:

  • i cirri, che paren compagn di fil longh e bianch; a hinn fàa su de cristàj de giazz che je fà vèss trasparent, e grazie a la soa disposizion la pò vèss conossuda la direzion del vent in quòta. Aggettìv cirrifórm.[15]
  • i cumul che pàren ‘me di grumm o di glòbul, isolaa o a grupp, de dimension e form diversìssim, bianchìssim indoe che vegnen ciapàd de la lus de sol, grisaster quand ch'a hinn ind l'ombra; stann sora ‘na corrent ascendenta; aggettiv cumulifórm.
  • i strati, despèss de estension notévol e de forma piatta[16]; aggettìv stratifórm.
  • i nemb, che la soa base la par grisa scura e che se pórten adrée la pioeuva. Aggettiv nembifórm.[17]

L'agenzia americana NASA, l’ha pubblicàa ‘n'elaborazion di primm quàtter tipi de base, ai quàj gh’è stàa giontàa adrée on quint tipo, stratocumulifórm, per descrìv i nìvol che gh’hànn la forma de ròtol o de increspadur, e doprà el cumulonembifórm per specificà i nivol di temporaj che pòden prodù di tron.[15]

Per ògni tipo fondamentàl apèna vedùd, s’è sòlit a classificà i nìvol segond la soa altèzza de la soa base del soeul in Quatter grupp e dies tipi: nìvol alt (prefìss cirro-), nìvol medi (prefìss alto-), nìvol bass (prefìss strato-) e nìvol del svilupp vertical (prefìss cumulo-/nembo-).

Segond l’altèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alt[Modifega | modifica 'l sorgent]

I nivol che la soa base (in di región temperàa) a l'è misa intra i 8000 e i 14000 m, hinn i nìvol pussée frègg, fad su soratutt de cristàj de giazz ch’je fann vèss trasparent; segond la sò direzion a se pò savè la direzion del vent in quòta (a la perpendicolar ai band, vèrs i goeubb); hinn caratterizzad del prefìss "cirro-".

  • cirri (Ci) -cirrifórm (fil),
  • cirrocumul (Cc) -stratocumulifórm (ròtol o increspadur), hinn di nìvol de cristàj de giazz de la forma on poo a glòbo [16]
  • cirrostrati (Cs) -stratifórm.

Medi[Modifega | modifica 'l sorgent]

A hinn di nìvol con base (in di región temperad) intra i 2000 e i 8000 m. Hinn fàd su soratutt de gott d’acqua o d’on mes’ciozz de gott d’acqua e de cristàj de giazz. Hinn caratterizza del prefìss "alto-".

  • altocùmul (Ac) - stratocumulifórm, hinn di nivol che se foeurmen se gh'è di tass de umidità elevaa e con di vent déboli
  • altostrati (As) - stratifórm, hinn di nìvol che se troeuven prèssi pòl i e proeuvochen di nevicad[16]

Bass[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nivol con base (in di region temperad) sòta i 2000 m, hinn fàa su soratutt de gott de acqua. Quand che i nìvol bass tocchen giò el terrén, a se parla de scighera o nebbia. Hinn caratterizzàa del prefìss "strato-".

Second el spessor e la formazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Svilupp vertical medi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nivol con base sòta i 3000 m. A hinn fàa su soratutut de gott d’acqua.

  • Cumul spece mediocris (Cu med) -cumuliforma
  • Nembostrati (Ns) -stratiforma

Grand svilùpp vertical[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nivol verticaj. A hinn i nivol pussée turborent e stànn sora i corrent ascedent. I sò form pussée grandi (cumulonemb), pòden raggiung di grandèzza enòrmi, cont el quattà di intréghi región e portandoss adrée di precipitazion violent e di temporaj. Quèj tipi de nìvol chì hinn nò classifica insèma di alter perché gh’hànn apùnt on grand svilùpp verticàl.

Foeura che i vari tipi de cùmul e cumùlonemb, tucc i alter tìpi de nìvola hinn a svilùpp orizzontal (o ben el sò spessor l’è nò elevàa). I cumulonemb se sviluppen quand che on cumul, che l’è ‘drée a vèss alimentàa d’ona corrent ascendenta, el va su in vertical. On cumulonemb el pò slargass foeura fin al lìmit inferiór de la stratosfera, a di quòt de 12 a 15 chilometri segond i latitudin.

Nìvol de madrepèrla e nivol nòtt-sberlusent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quàj nìvola la se forma de là de la troposfera: hinn i nivol de madrepèrla e i nivol nòtt-sberlusent. I primm se formen ind la stratosfera a di altèzz comprés intra i 15 e i 25 km, unicament in di región polar; i segond in de la Mesosfera a ‘n'altèzza de circa 85km, de sòlti a ‘na latitudin compresa tra i 50° e i 60° sia a nòrd che a sud de l'equator.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 62. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 472-473. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 476-479. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 476. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 477. ISBN 88-483-1168-7. 
  6. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 477-478. ISBN 88-483-1168-7. 
  7. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 479. ISBN 88-483-1168-7. 
  8. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 475. ISBN 88-483-1168-7. 
  9. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 482. ISBN 88-483-1168-7. 
  10. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 483-484. ISBN 88-483-1168-7. 
  11. 11,0 11,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 485-486. ISBN 88-483-1168-7. 
  12. 12,0 12,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 497. ISBN 88-483-1168-7. 
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 497-500. ISBN 88-483-1168-7. 
  14. 14,0 14,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 497-500. ISBN 88-483-1168-7. 
  15. 15,0 15,1 E.C. Barrett and C.K. Grant. The identification of cloud types in LANDSAT MSS images. NASA, 1976. URL consultad in data 22 agosto 2012.
  16. 16,0 16,1 16,2 Brian Choo, Enciclopedia della Terra per ragazzi , Milano, Areagroup, 2008.
  17. Henry Glassford Bell (a cura di), Constable's miscellany of original and selected publications, 1827, XII.