Và al contegnud

Pont de rosada

De Wikipedia
(Rimandad de Temperadura de rosada)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El pont de rosada a l’è on stat termodinamich (rappresentaa per mèzz de la temperadura e la pression) che ona mes'ciada bifase, che i sò component hinn on liquid e ‘l sò vapor, la diventa satura de vapor.[1] Se definìss, inveci, pont de brina el pont di rugiada quand che la temperadura a l’è sòta el pont de fusion de la sostanza che l’è in fase de vapor.

Calcol del pont de rosada in del caso de l’aria

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La temperadura de rosada de l’aria l’è la temperadura a la quàl l’aria che la gh’hà dent ona cèrta quantità de vapor de acqua, donca ona certa pression de vapor la taca a condensà.

Gh’è di formól empirich de calcolà el pont de rosada in del caso de l’aria:

  • la pression e la temperadura del pont de rosada hinn ligàa insèma per via de la relazion empirica (Formola del Marco Berti):
se T>0°C
se T<0°C[2]

indoe

T a l’è la temperadura in °C;

ps a l’è la pression in Pa.

Per savenn pussee, varda l'articol pression de vapor satur de l'acqua.

Divèrsi pont de rosada (ps,T) de l’aria, cont insegnàa anca el valor de l’umidità specifega [2]

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Temperadura [ °C ] Pression [ hPa ] Umidità specifega [gv/kga]
-25 0,6 0,38
-20 1,0 0,63
-15 1,6 1,00
-10 2,6 1,60
-5 4,0 2,50
0 6,1 3,80
5 8,7 5,40
10 12,3 7,60
15 17,0 10,60
20 23,4 14,70
25 31,7 20,0
30 42,4 27,2
35 56,2 36,6
40 73,7 48,8
45 95,8 65,0
50 123,3 86,2
  1. (EN) IUPAC Gold Book, "dew point"
  2. 2,0 2,1 Marco Berti (2015). Breviario di energetica edile (in italian). Grafill, 55. ISBN 978-88-8207-496-8.