Troposfera

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Atmosfera terrèstra.

La Troposfera a l’è el strat de atmosfera terrèstra alt pressappòch 10 km pussée arent al soeul. Ind la troposfera gh’è on fòrta messedada dell’aria de già che l’aria pussée arenta al soeul l’è influenzada dal seoul che la fa scaldà oppur reffreggià. In di i primm vun o du chilòmetri de troposfera ch’hinn influenzàa di oscillazion giornalier de temperadura che succeden di or diùrni al soeul e l’è ciamàa ‘’strato limit planetàri’’. La soa altèzza la pò varià infra vun e du chilòmetri in funzion de la turborenza donca de nott l’è pussée bassa (anca men de 100m), inveci in del cors del dì la pò raggiòng anca i 1-2km. In del ‘’strat limit planetari’’ gh’è on alter strato puissée piccol ciamàa ‘’strato de superfice turborenta’’ ( de 50-100 m o anca pòch meter de nòtt) indoe la turborenzza a l’è massima per via di vòrtes a scala pussèe piccola. [1]


Profil de temperadura[Modifega | modifica 'l sorgent]

In media la temperadura ind la troposfera la va giò de 6,5 °C per ògni chilometro, esclùs el strato de 100-500 m pussée arent al soeul influenzàa de la turborenza che la prodùs ona fòrta messedàda de l’aria, che in di or diùrni quand che ‘l soeul l’è scaldàa la pò determinàa anca ona sbassada de 10°C/km, inveci de nòtt e quand che el vent l’è debol e el soeul a l’è reffreggiàa a pò anca formàss ‘na inversadura termica, o ben el po’ succed che in del strat pussée arent al soeul la temperadura la vaga su con la quòta. In su la superfice pussée alta de la troposfera ciamada tropopausa la temperadura l’è de -75°C sora l’equator, -55°C ai medi latitudin e -50°C sora i pòli. [1]

Spessor de la troposfera[Modifega | modifica 'l sorgent]

El spessor de la troposfera l’è variabil tra 7-8Km in sui pòli e i 16-18 km in su l’Equator. L’è inscì perchè i mòti convettivi hinn pussée fòrt in di zòn pussèe cald e perché in di alt latitudin la cunta de men la fòrza centrifuga caosàda dal girament de la Tèrra. La superfice de separazion tra la tropofera el el strat de sora (la stratosfera) l’è ciamàda tropopausa. L’altèzza de la tropopausa, ‘me giamò ditt, la varia con la latitudin e con la temperadura del soeul del sit. La soa altèzza la varia molto ai 30° e ai 60° de latitudin, perché gh’è el cambio di cèllul de la circolazion general de l’atmosfera . Sti rottur ai 30° e 60° hinn reponsabil de la formazion de corrent molto fòrt , i corrent a gètt. [1]

Composizion chimica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La troposfera la gh’ha dent quasi tutte el vapor de l’acqua atmosferegh, e i nivol e i precipitazion gh’hinn domà in chèl strato chì. La quantitàa de vapor de acqua a l’è variabél, senza consideràa el vapor de la acqua, al soeul la troposfera gh’ha sta composizion chimica chì (percentuaj scrivùu in sul volumm):[2]

De sorapù oltra a sti gas chì gh’hinn naturalment, a gh’hinn i inquinant miss denter de i òmen e i aerosòl ‘me l’anidride carbònica (CO2), l’ossid de azòto (NOx),l’anidride solforosa (SO2),el Metano (CH4). La tròposfera la gh’hà dent la pupart (75%) de l’aria de l’atmosfera terrèstra. [1]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 42–44. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. (EN) IUPAC Gold Book, "composition of pure air"
  3. (EN) CO2.earth, "Earth's CO2 Home Page"