Cirro

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Archivi:Cirro.jpg
Cirrus varietàa intortus

In meteorologia, el cirro (scurtàa con Ci) a l’è on tipo de nivola de l'alta troposfera (da 5 000m de altèzza fin a 13 000 m in di region temperàa [1]): i Cirri hinn di nivul compagn di fil bianch dispòst in di fass strètt, ‘me di fìl de séda (de che el ne ven el nòmm offiziàl latìn cirrus, per dì "rizzolìn" o "filzoeu de cavèj rizzàa").

In di region polar l'estension di cirri la pò andà di 3000m a i 8000 m inveci in quèj tropicaj tra i 6000 m e i 8000 m circa[1].

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del cors del dì, i cirri gh’hànn semper on coloridura bianca o biancastra. I tipich ciuff de l’aspètt redónd se formen generalemen in cièj limpid e pòden vèss compagnàa de scij d’aspètt fibrós. Come che ‘l temp el passa i ciuff a se mangen foeura e a rèsten domà i scji. [2].

Quand che ‘l Sol l’è ‘drée a calà, e le de bass in su l’orizzont, el color di cirri el pò varià del bianch al giald, poeu per el roeusa, el ross, e a la fin –quand ch’hinn pu inluminàa- al gris. Quand che el Sol el leva su el succed el contrari per via de la rifrazion subida de la lus intanta che l’è ‘drée a intraversà di strat spèss de atmosfera, che fìltren i component blu e verd dèl spèttro visibel[2].

A hinn fàa su aquàs unicament de cristàj de giazz piscinìtt che la soa densità a l’è inscì bassa de fa vèss sti nivol chì trasparènt per la lus del Sol. I Cirri pussé dens o a ciuff pòden vègh dedenter di cristàj pussée gròss e sviluppàss anca in vertical. El pò succed domà raramént che i cristàj se mètten insèma con di gottìn d’acqua piscinìtt sora-fondùd; in quèll caso chì i scìj pòden assùmm na coloridura grisastra e pòden originà anca di arcobalen I cirri pòden ancasì ingenerà di serc ma quasi mai di serc de lus complètt per via del sò bass spessor.[2].

L'aspètt irregolar di cirri a l’è caosàa di fòrt variazion del vent (fòrbes del vent) e de la divèrsa grandèzza di cristàj de giazz ch’a i fànn su[2].

Quand che i cirr se ciapen manemàn tutt el ciél, generalmènt a l’è perché l’è ‘drée a rivà on front cald de lì a 15 or, compagnàa de precipitazion despèss persistent, oppur la fin de on temporal (in quèll caso chì hinn ciamà anca "cirri fàls")[3]. Al contrari, quèj ciamà cirr del bel tèmp – che comparen in situazion de atmosfera stabil hinn manch estés, gh’hànn ‘na struttura men regolar e on mòto che l’andarà pussée adasi.

Specie[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond la forma assùnta, ògni cirro el pò appartegnì a vuna infra quèj cinch specie chì (intra parentesi a l’è insegnada la soa abbreviadura):

Varietàa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le varietà che se pòden trovà infra i cirri in sti quatter chì:

Ciascheduna de lor la pò comparì insèma cont i alter (per esempi: Cirrus intortus vertebratus).

Caratteristich supplementar e nivol accessòri[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di vòlt i cirri pòden ‘vègh la caratteristica supplementàr ciamada Mammatus.

Effètt in sul clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cirri quatten fin al 25% de la Tèrra (fin al 70% in di region tropicàj[4]) e gh’hànn on effètt de riscaldament nètt in del cors di or de la nòtt [5]. De recent on quaj studi l’hà fa vedè che, in del cors del dì, i cirri hinn el sol tipo di nivola che ‘l pò tanto scaldà quanto infreggià el sistèma Tèrra-Atmosfera [6]. Quèst dualismo chì el dipend soratùtt de la posizion del Sol e comunque de la latitudin[6][7].

Quand ch’hinn suttil e trasparent, quèj nivol chì i surbissen su ind ona manera efficienta la radiazion infra-rossa, inveci hinn minga tròpp bon de schermà i ragg del Sol. [8] Quand che gh’hànn on spessor de 100m rifleèttem domà el 9% di ragg solar incident, ma fànn nò passà quasi el 50% de l'irradiazion vèrs el spazzi di ragg infr-ross emettùu de la Tèrra, donca fànn andà su la temperadura atmosferega sòta i nivol de 10°C in media. [9]— On procèsso conossùu 'me effètt sèrra.[10] In media in tutt el mond, la formazion de nivol la càosa la sbassada de la temperadura in su la superfice terrèstrer de 5°C, soratùtt per via di stratocumul.[11]

Fine type of Cirrus Clouds
Cirrus fibratus

Per el sò effètt scaldant quand che hinn assée sottil gh’hànn tiràa adòss ona part de colpa per el riscaldament global. [8]

Di scienzàa hànn fa l’ipòtesi che el riscaldament global el pòda caosà l’aument di nivol molto suttil, con la conseguenza de fa anda su la temperadura e l’umidità. Quèst el provocarìss ancasì l'aument de la quattadura di cirr, creando ona roeuda che la tend a sgrandì i effètt del fenòmen medesìm ("retroazion positiva" ). La prevision, segond quèll’ipotesi chì, a l’è che i cirri l’andarìssen pussée su cont la salida de la temperadura, e de conseguenza l’aumetarìss anca el volùmm d’aria sòta i nivol e la quantitàa de radiazion infrarossa de la superfice terrèstra riflèttuda.[12] De sorapù, quèll ipòtesi chì la suggerìss che l’aument de la temperadura el meni a l’ingrandiment di cristaj de giazz in di cirr, e quèst el pròvoca on equilibri fra l’aument de la riflession vèrs la Tèrra di ràgg infraross emettùu de la Tèrra medèmma e quèlla vèrs el spazzi di ragg del sol incident.[11][12]

In del 2001 el scienziàa Richard Lindzen l’hà propòst l'ipòtesi Iris, segond la quàl l’aument de la temperadura de la superfice del mar in di zòn tropicàj la produsarìss ona sbassada de la formazion di cirr e donca on aument del calor disperdùu in del spazzi per mèzz de la radiazion infrarossa. [13]

Quèll’ipotesi chì, a la quàl di alter scienziàa ghe dànn contra, la sarìss inveci stada confermada de on studi che l’è vegnùu adrée, miss foeura in del 2007, e menàa del scienziàa de l'atmosfera Roy Spencer e alter, cont el doperà di misur fàa cont i satèllit modèrni.[14]

Galleria d'immagin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 World Meteorological Organization (a cura di), International Cloud Atlas (in en), Ginevra, Secretariat of the World Meteorological Organization, 1975, Vol. 1. 92-63-10407-7 URL consultad: 28 settembre 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 World Meteorological Organization (a cura di), International Cloud Atlas (in en), Ginevra, Secretariat of the World Meteorological Organization, 1975, Vol. 1. 92-63-10407-7 URL consultad: 28 settembre 2014.
  3. Brian Choo, Enciclopedia della Terra per ragazzi , Milano, Areagroup, 2008.
  4. Simone Lolli, James R. Campbell e Jasper R. Lewis, Daytime Top-of-the-Atmosphere Cirrus Cloud Radiative Forcing Properties at Singapore, in Journal of Applied Meteorology and Climatology, vol. 56, nº 5, 9 febbraio 2017, pp. 1249–1257, DOI:10.1175/JAMC-D-16-0262.1. URL consultato l'11 giugno 2017.
  5. (EN) F.Franks, Nucleation of ice and its management in ecosystems (PDF), in Philosophical Transactions of the Royal Society A, vol. 361, nº 1804, 2003, pp. 557–574, DOI:10.1098/rsta.2002.1141.
  6. 6,0 6,1 James R. Campbell, Simone Lolli e Jasper R. Lewis, Daytime Cirrus Cloud Top-of-the-Atmosphere Radiative Forcing Properties at a Midlatitude Site and Their Global Consequences, in Journal of Applied Meteorology and Climatology, vol. 55, nº 8, 3 maggio 2016, pp. 1667–1679, DOI:10.1175/JAMC-D-15-0217.1. URL consultato l'11 giugno 2017.
  7. S. Lolli, J. R. Lewis e J. R. Campbell, Cirrus cloud radiative characteristics from continuous MPLNET profiling at GSFC in 2012 (PDF), in Optica Pura y Aplicada, vol. 49, nº 1, pp. 1–6, DOI:10.7149/opa.49.1.1.
  8. 8,0 8,1 (EN) Graeme L. Stephens; Si-Chee Tsay; Paul W. Stackhouse, Jr.; Piotr J. Flatau, The Relevance of the Microphysical and Radiative Properties of Cirrus Clouds to Climate and Climatic Feedback, in Journal of Atmospheric Sciences, vol. 47, nº 14, luglio 1990, p. 1742, DOI:10.1175/1520-0469(1990)047<1742:TROTMA>2.0.CO;2.
  9. (EN) Earth Observatory. National Aeronautics and Space Administration, p. 1191 Accesso il 16 ottobre 2012.
  10. (EN) Global Warming: Feature Articles. National Aeronautics and Space Administration. URL consultad in data 16 ottobre 2012.
  11. 11,0 11,1 (EN) Cloud Climatology. National Aeronautics and Space Administration. URL consultad in data 12 luglio 2011.
  12. 12,0 12,1 McGraw-Hill Editorial Staff, McGraw-Hill Yearbook of Science & Technology for 2005 (PDF) (in en), McGraw-Hill Companies, Inc, 2005.
  13. (EN) R.S. Lindzen, M.-D. Chou, A.Y. Hou, Does the Earth have an adaptive infrared iris? (PDF), in Bull. Amer. Met. Soc., vol. 82, nº 3, 2001, pp. 417–432, DOI:10.1175/1520-0477(2001)082<0417:DTEHAA>2.3.CO;2.
  14. (EN) R.W.Spencer, W.D. Braswell, John R. Christy, J. Hnilo,, Cloud and radiation budget changes associated with tropical intraseasonal oscillations, in Geophys. Res. Lett., vol. 34, nº 15, 2007, pp. L15707, DOI:10.1029/2007GL029698.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • World Meteorological Organization (a cura di), International Cloud Atlas (in en), Ginevra, Secretariat of the World Meteorological Organization, 1975, Vol. 1. 92-63-10407-7 URL consultad: 28 settembre 2014.
  • Salvatore Abate, Lezioni di meteorologia generale, 2, Napoli, Liguori editore, 1986. 978-88-08-07315-0
  • (EN) Cloud Atlas → Cirrus. URL consultad in data 15 agosto 2014(arqiviad de l'url orijenal in data 3 novembre 2013)
  • (EN) Cirrus. URL consultad in data 15 agosto 2014(arqiviad de l'url orijenal in data 17 marzo 2014)

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]