Cirrocumul
El cirrocumul (cirrocumulus segond la classificazion de l'Atlant Internazional di Nivol, scurtàa: Cc) a l’è ‘na nivola compagna de l'altocumul ma l' fada su de element in deperlór de grandèzza molto pussée piscinìna (men de 1° apparent), bianch, senza ombreggiadur e de l’aspètt compagn de la seda, separàa vun de l’alter oppur miss insèma, dipòst in manera pu o manc regolar [1].
A hinn fàa su quasi unicament de cristaj de giazz, e poeu, ma in quantità minora, de gottìnn de acqua piscinìnn sorafondud che tenden a congelà a la svèlta a causa di temperadur bassìssim che gh’hànn intorna [2]. Defàtt a hinn di "nìvol alt" (5000-13000 meter d'altèzza sora i región temperàd [3]). La soa presenza la pò indicà de l’aria frèccia e instabil in quòta; dì vòlt vegnen innanz del rivà de on front cald e l'sò brutt temp [4].
Specie[Modifega | modifica 'l sorgent]
I cirrocumuli hinn suddivis in quatter speci, segond la soa forma (tra parentesi a l’è indicada l'abbreviadura associada):
- Cirrocumulus castellanus (Cc cas);
- Cirrocumulus floccus (Cc flo);
- Cirrocumulus lenticularis (Cc len);
- Cirrocumulus stratiformis (Cc str).
Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]
Caratteristich accessòri[Modifega | modifica 'l sorgent]
A l’è possibil la presenza de virgh sòta de lor, soratutt in di speci castellanus e floccus; men despèss pòden vègh i formazion a tetta ( nivol mammatus)[5].
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ Cirrocumulus. URL consultato in data 3 aprile 2018.
- ↑ World Meteorological Organization, p. 29.
- ↑ Definitions of clouds. URL consultato in data 3 aprile 2018.
- ↑ Nubi alte: cirri, cirrostrati, e cirrocumuli | Fisica Atmosferica | I perché del Tempo Che Fa
- ↑ World Meteorological Organization, p. 28
Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]
- World Meteorological Organization, International cloud atlas (in en), 1975, Vol. 1. 92-63-10407-7 URL consultad: 3 aprile 2018.
- Salvatore Abate, Lezioni di meteorologia generale, 2, Napoli, Liguori editore, 1986. 978-88-08-07315-0