Cirrocumul

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Cirrocumul

El cirrocumul (cirrocumulus segond la classificazion de l'Atlant Internazional di Nivol, scurtàa: Cc) a l’è ‘na nivola compagna de l'altocumul ma l' fada su de element in deperlór ben pussee picoi (men de 1° apparent), bianch, senza ombreggiadur e de l’aspètt compagn de la seda, separàa vun de l’alter oppur miss insèma, dipòst in manera pussee o men regolar [1].

A hinn fàa su quasi del tut de cristaj de giazz, e poeu, ma in quantità minora, de gottìnn de acqua piscinìnn sorafondudu che trànn a congelà a la svèlta per via di temperadur debon bass che gh’hànn intorna [2]. Defàtt a hinn di "nìvol alt" (5000-13000 meter d'altèzza sora i región temperàd [3]). La soa presenza la pò indicà de l’aria frèccia e instabil in quòta; dì vòlt vegnen innanz del rivà de on front cald e'l brutt temp che 'l le compagna [4].

Specie[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cirrocumoi hinn scompartid in quatter speci, a segonda de la soa forma (intra parentesi a l'è scrivuda l'abbreviadura associada):

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Caratteristich accessòri[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è possibil la presenza de virgh sòta de lor, soratutt in di speci castellanus e floccus; men despèss pòden 'vègh i formazion a tetta (nivol mammatus)[5].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Cirrocumulus. URL consultad in data 3 aprile 2018.
  2. World Meteorological Organization, p. 29.
  3. Definitions of clouds. URL consultad in data 3 aprile 2018.
  4. Nubi alte: cirri, cirrostrati, e cirrocumuli | Fisica Atmosferica | I perché del Tempo Che Fa
  5. World Meteorological Organization, p. 28

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]