Temperadura de l'aria

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In fisica de l'atmosfera e meteorologia la temperadura de l'aria a l’è la temperadura de l'atmosfera terrèstra o de on qualsessìa alter pianètta.

Fattor de che la temperadura de l'aria la dipend[Modifega | modifica 'l sorgent]

La temperadura de l’aria, la dipend de tanti fattór, sia astronòmich compagn de l’angol che i ragg solar riven giò al soeul, l’eccentricità de l’òrbita, el mòto de rivoluzion e quèll de girament, sia geografegh (distanza del mar, corrent marin, i montagn, la vegetazion. [1]

Irradiazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’aria arenta al soeul, la se scalda come che ‘l soeul el ghe ced el sò calor per convezion e irradiazion (radiazion terrèstra) e de manera trascurabil per mèzz de l'assorbiment de la radiazion solar. E quèst a l'è perchè la radiazion terrèstra a differenza de quèlla solàr l’è fada su soratùtt de ragg infraross che vegnen surbìi del vapor d'acqua atmosferegh.

Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion terrèstra.

El strat di nivol el fà aumentà l’assorbiment de la radiazion terrèstra ma el blòcca anca la radiazion solar incidenta. [2]

Latitudin e stagion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In depertùtt in su la Tèrra la quantitàa de energia che la riva giò la dipend de:

E quèj fattor chì dipenden de la latitudin e de la stagion. [3]

Altèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

S’a se va su in quòta la temperadura la se sbassa, quèst l’è inscì perché:

  • manemàn che se va su in altèzza, ind l’atmosfera libera se senten de men i effètt di fluss de calor ricevùu del soeul;
  • a’ndà su in quòta l’aria la diventa semper pù srarìda e ghe n’è dent semper men de vapor de acqua, che le bon del sorbì su la radiazion terrèstra, donca la radiazion surbida l'è semper de men con la quòta e 'l fa inscì pussée frègg. [4]

Mòti verticaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

On massa de aria che la va su la se infreggia a caosa de:

  • l'espansion adiabatega, o ben la se infrèggia come che la soa pression la va giò; el raffreddament per espansion adiabatega l’è de -1°C ògni 100 meter;
  • el calor sconduu de condensa; in del cors del raffreddament adiabategh se l’aria la se infrèggia sòta el pont de rosada el vapor de acqua el condensa, e ‘l procèss de condensa el libera el calor scondùu de condensa inscì che el gradient inveci de vèss de -1°C/100m el diventa pussée piscininn (cioè el va su).

Per quèlla resón chì a se parla de aria stabil quand che 'l gradient vertical de l'aria a l’è minor de -1°C /100m, se de nò l’è instabil. De fàtt quand che l’aria l’è stàbil, ona massa d’aria che la vorariss anda su la se infrèggia per raffreddament adiabategh pussée a la svèlta de l’aria che la gh’è intorna. De già che l'aria la gh’hà besògn, al fin de andà su, de vèss pussée calda de quèlla che la gh’è intorna, manemàn che se va su la ven inveci semper pussée rispètto a quèlla che gh'è intorna e la tend a stà de bass e inscì i mòti verticaj laoren minga.

Per savenn pussee, varda l'articol Instabilità atmosferega.

I mòti verticàj poden vèss de origin orografica(quèj che l’aria la gh’hà de andà su per fòrza quand che l’incontra ona cadèna montagnosa), oppur frontàj (se compagnen i front meteorològich), o ancamò correlàa cont i àrej de alta e de bassa pression. A se ingeneren di mòti ascendent in di àrej de bassa pression, vicevèrsa discendent in quèj de alta. [5]

Turborenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di prìmm chilometer de atmosfera terrèstra i scambi de calor tra el soeul e i strat de sora succeden per via de la messedada grazie ai vòrtes (cioè a la turborenza). I vòrtes pòden vèss de origin meccanica, o ben per via de l’attrito de la grinzositàa del soeul oppùr de origin tèrmica (o ben caosàa di differenz de temperadura tra i vari sit per via de la divèrsa esposizion del soeul ai ragg del sol). De sòlit gh’è pussée turborenza quand che a gh’è pussée instabilitàa atmosferega.[6]E grazie a la turborenza el calor sensibil e quèll sconduu a vegnen menàa in orizzontal ma anca in verticàl .[7]

Advezion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’advezion a l’è quand el vent el mena de l'aria (pussée calda o pussèe frèggia de quèlla che la gh'era prima) sora on sit . [6] I advezion hinn l’ùnegh fenòmen bon de cambià la temperadura del'aria in de la libera atmosfera lontana del soeul indoe de escursion tèrmica ghe n'è quasi nagòtt (o ben de là del strat limit planetari). I advezion pòden vèss cald o frègg a segonda che menen de l’aria calda oppùr de l'aria frèggia. [8]

Procèss adiabategh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la l’aria la va su, per esempi adrée a ona discesa de ona montagna, la soa pression la diminuìss inscì che la ven frèggia perchè la se slarga foeura. El contrari el succed quand che la va giò scaldandoss. Quèj procèss chì hinn adiabategh, o ben senza scambi de calor.[9]

Per savenn pussee, varda l'articol Trasformazion adiabategh.

Tipo de soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

Umidità del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I soeul ùmed gh’hànn 'na capacità tèrmica maggiora de quèj sùcc, che inveci se scaldèn pussée in prèssa de quèj ùmed e se infrèggen pussée a la svèlta de nòtt. [10]

Albedo del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I soeul pussée scur i surbissen pussée radiazion solar (perchè 'l sò albedo l'è pussée bass) de quèj ciàr che al contrari ne riflètten la pupart. [10]

Per savenn pussee, varda l'articol Albedo.

Coerenza del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I soeul minga tròpp coerént compagn di sabbi riéssen a menà pusseé facilment in profondità el calor rispètt ai soeul pussée compàtt. [10]

Presenza de la vegetazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I soeul rocciós, a parità de quantità de calor ricevùu de sol se scalden pussée in prèssa di soeul quattàa de vegetazion. [10]

Influenza del mar[Modifega | modifica 'l sorgent]

El mar el migliora el clima (perch 'el redùss i escursion tèrmich annuàj e diùrni); quèst perché la capacità tèrmica del soeul a l’è molto pussée pìccola de quèlla del mar e ’l terrèn el rièss a muggiàgh su la radiazion ricevuda domà ind on strat suttìl. De sorapù, gh’è di corrent ind l’acqua, perchè l’acqua pussée salada (che la siventa salada soratùtt in superfice per via del svaporament) la tend a ‘ndà giò perché l’è pussèe pesanta inscambi quèlla pussée frèccia de sòta la ven de sora. [11] On alter lavorà important l’è svòlt di corrent di oceani che menen el calor de ona part a l’altra de la Tèrra. [12]

Influenza di montàgn[Modifega | modifica 'l sorgent]

I temperadùr màssim d’invèrna hinn pussée bass giò in di vall che sora i fianch di montaàgn 'doe 'l picca el sol perchè l’aria calda la tend a ‘ndà su in alt e quèlla frèggia a ‘ndà giò de bass. I montagn fànn el sò mestèe domà in presenza de vent déboj, perché s’a gh’è di vent fòrt quèj chì dòminen rispètt ai mòti determinaa di montagn (mòti orografich) apèna despiegàa. [13]

Svaporament e condensa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El svaporament, per capità el gh’hà besògn de energia (che a se ciama calor sconduu de vaporizzzazion). La condensa inveci a l’è on procèss che ‘l dà l'istèssa energia. Donca el procèss de svaporament el sbassa la temperadura de l’aria, el contrari el succéd in del caso del procèss de condensa. [13]

Nivoléri[Modifega | modifica 'l sorgent]

I nìvol hinn bònn de surbì pussèe radiazion terrèstra rispètt a l’atmosfera, ancasì i riflètten la radiazion solà donca ghe dànn contra del riscaldament de sol, ma anca del raffreddament in cors de la nòtt caosàa de la dispersion in del spazzi de la radiazion terrèstra inscì de redù l’escursion tèrmica. [14]

Pioeuva[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pioeva la fà sbassà la temperadura per via del sò svaporament, de già che quand che l’acqua la svapora la gh’hà besogn de tràgh via de l’energia a l’aria che gh’è intorna (ciamada calor scondùu de condensa). [14]

Ciclo giornader de la temperadura de l’aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del cors di equinòzzi la temperadura mìnima l’è quèlla del primm mattìn e poeu el soeul el tacca a dàgh el sò calor a l’atmosfera come che ‘l ven scaldà di ragg del sol. Tra i 2 e i 4 or de dòpomesdì se gh’hà de sòlit la temperadura màssima, peou impunemamch el soeul el sutta a cédegh el sò calor a l’atmosfera la temperadura la va giò per via de la messedada cont i strat de sora. De nòtt inveci el succéd el contrari; a l’è el soeul che ‘l ven frègg e 'l ghe trà via el calor a l’aria che a gh’è de sora. Ona situazion compagna la succed in del cors di solstizi d’estaa quand però la temperadura massima la ven raggiùnta fra i 2 e i 4 or del dòpomesdì e inscì anca la temperadura minima la fà prima perchè l’alba l’è anticipada. In del cors del solstizi d’invèrna inveci l’alba la riva pussée tard e inscì anca la temperadura minima la riva pussée tard, ma la massima l’è semper tra i 2 e i 4 or. [15]

Fattor che influenzen el ciclo giornader[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fattor che influenzen l’evoluzion diurna de la temperadura hinn:

  • latitudin: in del cors del solstizi, in di zòn arent a i pòli, el dì l’è longh e la temperadura la tend a livellàss con pòca escursion tèrmica; [16]
  • nivolèri: in di zòn arent a l’equator, la temperadura la livellass anca chichinscì ma per via del nivolèri; in di zòn tropicàj inveci l’assenza de nìvol la fa de manera che la ghe sia n’alta escursion tèrmica. [16]
  • stabilità atmosferega: se l’atmosfera l’è stabil gh’è pòca messedada, e gh'è donca ‘na condizion favorevol per l’inversadura tèrmica. Quand che a gh’è l’inversadura tèrmica el calor del sol quand che intanta che l'è 'drée a leva su el pò nò propagàss vèrs i strat de sora e de conseguenza la temperadura prèss al soeul la va su pussée in prèssa fint tant che l'inversadura l'è presenta. E l’inversadura la descompar domà adrée al riscaldament del soeul. Donca l’inversadura tèrmica la fa de manera che la ghe sia ona escursion tèrmica maggiora. [16]
  • vent: el vent l’è bon de fa ‘na messedada de l’aria inscì de fa andà su la temperadura men in prèssa e che donca la ghe sia ‘na minora escurion tèrmica. [17]

Ciclo annual de la temperadura de l’aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compagn che in del ciclo giornadér, la temperadura massima la riva pussèe tard rispètt al mes de massima radiazion solà, in del’istèssa manera la temperadura minima la succed pussèe tard rispètt al mes de minima radiazion solà (e quèst a l’è inscì per via del calor mucciàa denter ind la superfice terrèstra e poeu cedùu manemàn. [18]

Fattor che influenzen el ciclo annual[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • influenza del mar: se a gh’è di bascì (di lagh o di mar), i valor estrèmm de la temperadura riven anmò pussée tard, e quèst el càpita grazie a la soa capacità tèrmica pussée alta de quèlla del terrén.
  • latitudin: indoe la latitidin a l’è pussèe alta l’è pussée alta anca la differenza de temperadura tra l’estaa e l’invèrna a l'è maggiora, donca gh’è ona escursion tèrmica annuàl maggiora. [18]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 171. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 172. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 172-173. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 173. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 173-175. ISBN 88-483-1168-7. 
  6. 6,0 6,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 176. ISBN 88-483-1168-7. 
  7. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 167. ISBN 88-483-1168-7. 
  8. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 165-166. ISBN 88-483-1168-7. 
  9. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 165. ISBN 88-483-1168-7. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 177. ISBN 88-483-1168-7. 
  11. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 177. ISBN 88-483-1168-7. 
  12. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 168-169. ISBN 88-483-1168-7. 
  13. 13,0 13,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 177. ISBN 88-483-1168-7. 
  14. 14,0 14,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 180. ISBN 88-483-1168-7. 
  15. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 180-181. ISBN 88-483-1168-7. 
  16. 16,0 16,1 16,2 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 182. ISBN 88-483-1168-7. 
  17. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 183. ISBN 88-483-1168-7. 
  18. 18,0 18,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 183-184. ISBN 88-483-1168-7.