Svapo-traspirazion

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Schéma de la svapotraspirazion

La svapo-traspirazion a l’è ona grandèzza fisica doprada in idrologia e in agrometeorologia. A l’è la quantità d'acqua (riferida a l'unitàa de temp) che dal terrén la và in de l'aria come vapór per l’effètt de la traspirazion, travèrs i piant, e per l'effètt del svaporament direttament dal terrén. Despèss la ven indicada in di liber con la sigla ET (de la lengua inglesa "evapo-traspiration")

Generalità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèll concétt chì el gh’hà denter du procèss assée divèrsi, de già che ‘l svaporament, de nòrma el sarìss indipendent di piant che vegnen coltivàd in del terrén, al dì d’incoeu tuttamanch l’è nò possìbil separà i dò fenòmen e consideràj in deperlór d’ona manera attendìbil. D’altra part ind la pratega quèl che ’l ne interèssa a l’è el consùmm effettìv sia per svaporament che per traspirazion.

La soa unitàa de misura l’è el mm (millimeter), per indicà l’altèzza de la massa d’acqua svaporada e traspirada, oppùr el m³/ha (meter cubo per èttaro). De già che l’è on fenòmen climatich a l’ioppòst de quèll de la precipitazion, d’usanza el se dopera el millimeter per fa de manera che quèlla grandezza chì la pòda vèssa paragonada cont i precipitazion. Tuttamanch, s'a se tegn de cunt che ‘na massa liquida de 1 mm d'altèzza che slargada in su una superfice de 1 ha la òccupa on volùmm de 10 m³, 1 mm de svapo-traspirazión l’è l’istèss de on consùmm de 10 m³/ha.

I settór de studi che se interèssen de la svapo-trapirazión hinn divèrsi, la svapo-traspirazión donca la ven studiada:

  • come on ìndes di consùmm che i coltrivazión fànn de l'acqua, l’è ona di variàbel pussée dopràd al fin de la gestión razionada de l’acqua per l’irigazion;
  • a l’è ona variàbel doprada per el confront del podè svaporànt de l’atmosfera in ambient divèrsi infra de lor del ponto de vista fisich oppùr in de l’istèss ambiènt adrèe a di perìod diferént, oppùr in de l’istèss ambiént ma con di coltivazión divèrsi;
  • A l’è ona variàbel che la pò vèss doprada per valutà la vocazión de ona zòna de alloggià on cèrt colticvazión.

Fattor influenzant[Modifega | modifica 'l sorgent]

La svapo-traspiraziٙón el risultàa del concórs de divèrsi fattór che dipenden de la natura del terrén, del clima, de la specie agraria e de la tècnica de coltivazión. Quèj fattór chì pòden minga vèss consideràa in deperlór de già che la svapo-traspirazión l’è la risultanta complèssa di tanti relazión che gh’è infra i fattórmedésim.

Fattor del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Tessidura del terren. L’influenza direttamént el svaporamént per divèrsi resón. La macroporosità l’infolcìss i procèss de svaporament in di strat superficiàj, inscambi la microporosità, generalmént, la fa el lavorà de l’ostàcol. Con l’istèssa umidità la svapo-traspirazión l’è pussée fòrta in di terrén a grana pussée granda e l’è pussée piccola in quèj a tessidura fina e de medi impàst.
  • Umidità. Se l’umidità l’è pussée alta, la fòrza che ‘l terren 'l trattén l’acqua la sarà minora. Per quèst la svapo-traspirazion l’è pussée fòrta in di terrén ùmed rispètt a quèj succ.

A bon cunt, la fòrza de la svapo-traspirazión l’è ligada insèma a la dinàmica de l’acqua in del terrén e de conseguenza a la tessidura del terren.

Fattor climatich[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Temperadura. Tant la traspirazion quant el svaporament hinn di procèss che surbìssen del calor de l’ambient che gh’è intorna, per quèst la svapo-traspitraziٌón l’è pussée fòrta quand che i temperadur de l’aria hinn pussée alt.
  • Umidità atmosferega. El podè svaporànt de l’atmosfera el cress quand che la se sbassa l’umidità relativa, per quèst la fòrza de la svapo-trapirazión l’è maggióra semài che l’aria l’è sècca.
  • Vent. Semài che l’aria l’è stagnanta el se fa on gradiènt de umidità relativa che ‘l va giò come che se va su da i strat de aira pussée arént al soeul e a la vegetazion vèrs quèj pussèe alt. In generàl la ventilazión la crèa la turborenza che la messéda quèj strat chì, e che per quèst la favorìss la svapo-traspirazión che la va donca pussée de prèssa quant pussée che la velocità del vent la sarà alta. L’è poeu minga de vèss trascurada la natura del vent: i vent cald e succ infolcìssen la svapo-traspirazión, inscambi quèj fècc e ùmed la ralénten. A bon cunt l’azión del vent in su la svapo-trapirazión l’è 'l risultàa de lavorà che tanti fattór divèrsi fànn insèma: la velocità, l’umidità relativa e la temperadura di mass d'aria portàd e de quèj tràd via.
  • Pression atmosferega. Quèll fattór climatich chì el gh’hà ona influenza dirètta de importanza minora rispètt a l’influenza dirètta di alter fattór del clima.

A bon cunt la svapo-traspirazion l’è pussée fòrta in del cors del dì, in di mes pussée cald in di giornàd pussée cald e ventós, incambi la diminuìss de fòza in del cors de la nòtt, in di mes pussèe frècc, in di giornàd ùmed, cont el cièl quattà di nìvol e in assenza de vent.

Fattor biològich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La biologia di piant, in particolar la morfologia, l’anatomia e la fenologia la gh’hà ‘n’influenza notévol in su la svapo-traspirazión.

  • Paràa di radìs. El svilùpp di radìs el ven miss in relazión con la capacità di strat pussée ùmed de surbì su l’acqua. Generàlment la svapo-traspirazión l’è pussèe fòrta quand che i radìs hinn pussée superficiàj in di terrén ùmed, inveci in quèj pussée succ fànn on lavorà pussée importànt i radìs pussée profund.
  • Svilùpp e aspètt de la vegetazión. Quèll fattór chì el fa on mestée fondamentàl: la superfice di òrghen fàa de èrba (foeuj e germoeuj soratùtt) a l’è, del pont de vista teòrich, de fàtt on aument de la superfice de contàtt infra l’atmosfera e ‘l terrén, per quèst on svilùpp notévol del paràa vegetatìv el tend a fa andà pussée in prèssa la svapo-traspirazión. La grandèzza pussée importanta quant a quèll’aspètt chì l’è l'ìndes de l'area di foeuj (LAI, leaf area index): potenzialmént la svapo-traspirazión l’è pussée fòrta in di piant cont on LAI elevàa. El LAI el dipénd de tanti fattٙór, per esempi el svilùpp in altèzza de la pianta, la direzión di ramm , la fillotassi, el nùmer, la misura e la forma di foeuj.
  • Stòma. I avertùr di stòm hinn la via principàl travèrs la quàl la pianta la manda foeura l’acqua in de l’atmosfera e per quèst fànn on mestée determinànt. La svapo-traspirazión l’è pussée fòrta in di piant ricch de stòma, ma l’è de vèss considerada soratùtt la capacità de sarà su i stòma: de già che i cèllul de guardia di stòma reagìssen a di condizión de umidità sfavorevol, i piant che hinn bon de sarà su i stòma gh’hànn ona svapo-traspirazión men fòrta.
  • Adattamént xerofitich. A hinn fondamentàj in del determinà la fòrza de la svapo-trapirazión: l’andàna a curv di foeuj, el rivestimént che ‘l quatta su la pèll, la reduzión de la longhèzza del spazzi infra on noeud e l’alter e la grandèzza di foeuj, la sostituzión di foeuj con di òrghen compagn men efficiént (es. el fust in di Cactacee e in di Euphorbiaceae) ed di alter caràtter xerofitich, men evidént, ghe laoren adrée insèma a redù la fòrza de la svapo-trapirazión.
  • Fenologia. La fenologia l’influenza la svapo-traspirazión de già che la cambià el contegn, la forma e la fisiologia segond i stagión. La svapo-traspirazión la se redùss quand che la pianta la va a dormì d’invèrna, anca se la pèrd nò i foeuj, inscambi l’è pussée fòrta in del cors di perìod de maggiora attività: crescita vegetativa, fiorida, créscita di frùtt.
  • Stat de la pianta. El stat sanitari e quèll de la nutrizión de la pianta i influìssen in manera indirètta e gh’hànn di conseguènz in sul svilùpp vegetatìv, e donca in sul LAI. I piant miss ben del ponto de vista sanitàri e ben-nutrid hinn pussée sviluppàd, van vià pussée ben e gh’hànn ona attività pussée fòrta, donca in quèj condizión chì la svapo-traspirazion l’è maggiora.

A bon cunt i fattór biològich i laoren insèma ind ona manera complèssa a definì la capacità potenziàl d’ona specie e de ‘na varietà de traspirà pu o men in del cors di sò attività de vegetizión e riproduzión, in di piant che van via ben e pussée svlippàd e ben in salùd e senza di adattament xerofitich.

Fattor agronómich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tècnica de coltivazión l’è fondamentàl in del corrègg de bon la tendenza determinada de alter fattór. A hinn divèrsi i aspètt che influìssen in su la svapo-traspirazión, di vòlt hinn ben evidént, alter vòlt de men. Infra i pussée important ciamom sti chì:

  • Investimént. Con quèll tèrmin chì a se voeur dì la densità di piant per unitàa de superfice. Generàlement i coltìv pussée ficc, che gh'hànn 'na densità pussée elevada, svapo-traspiren pussée.
  • Lavorazión del terrén. I lavorazión del terrén gh’hànn on effètt complèss second el tipo e i condizión de l’ambiént. Generalmént i lavorazión profónd (aradura, fresadura, ripuntadura, etc.) i fànn aumentà la traspirazión e indùsen on svaporament pussée fòrt anca di strat pussée profónd, tuttmanch in del cors del temp el sò effètt l’è quèll de trà via i piant infestant e l’effètt di piant infestànt medsèsim in su la svapo-traspirazión. I lavorazión in su la superfice del terrén compagn de l’aradura, i fànn de manera de redù tant i piant infestànt quant i pèrdit per via de la svapo-traspirazión.
  • El mazzà i èrb infestant. El contòll di piant infestànt el fa de manera de redù la svapo-traspirazión.
  • El somenà l’èrba. L'effètt de l’èrba che la cress l’è complèss: on effètt l’è quèll de redù el svilùpp di piant infestànt, ma d’altra part anca l’èrba medèsima la fa andà su la svapo-traspirazión. In de l’insèma i camp indoe vegnen coltivàd i piant gh’hànn ona svapo-traspirazión pussée fòrta rispètt a quèj che vegnen gestìi con la lavorazión o con l’aradura de la fila infra i gabàd insèma de on sistèma de irigazión localizzàda.
  • Irigazion. L'irrigazión la ghe dà l’umidità al terrén e donca la mentén di condizión de umidità in del terrén favorévol tant per la traspirtazión quant per el svaporament, per quèst la fa andà su la svapo-trapirazion. I effètt vàrien in funzión de sistèma de irigazión dopràa e de la natura del terrén.
  • Ingrassadura. L’influenza la nutrizión di piant e per quèst l’agìss de manera de aumentà el LAI.
  • Cur contra di malattij di piant. Influénzen el stat sanitari di piant per quèst i agìssen de manera de aumentà el LAI.
  • Potadura e sistèma d'alevamént. S'a se correg el contégn e ‘l svilùpp del paràa vegetativ a ghe sarànn di conseguènz in sul LAI e, indirettament, in su la svapo-traspirazión.
  • Prontament preservatìv. Generalment a gh’è di effètt divèrsi segond la natura del prontament. Infra quèj che gh’hànn ona influenza dirètta in su la svapo-traspirazión a gh’è i paravent e la quattadura del terren. El paravént el redù la velcità del vent, inveci la quattadura del terren la redù la superfice de contàtt infra el terrén e l’atmosfera. Tucc e du i prontament, donca, fànn el lavorà de sbassà la svapo-traspirazión.

In del complèss el mestée di fattór agronòmich el dipend di obiettìv ottegnùu e de la disponibilità de risórsi tècnegh (soratùtt de l’acqua per l’irigazion). Indoe la disponibilità de acqua l’è minga on fattór limitànt, el principàl obiettìv l’è quèlle de crèss la resa agend tant in sul LAI quant in su la fòrza de la fotosintesi , per quèst, in de l’insèma, quèj tècnich chì fànn cress la svapo-traspirazión.

Svapo-traspirazion potenzial[Modifega | modifica 'l sorgent]

La svapo-traspirazión potenziàl, insegnada con la sigla ETP o ETp, l’è ‘n'astrazión, perfezionada in del 1955, che la fa riferimént a ‘na condizion de l’ambient standard ‘doe la contribuzión di fattór agronòmich biològich, de soeul e d’ona part di fattór climatich, la ven minga considerada. Al fin del mètt denter quèlla variàbel chì l’è quèll de podè confrontà i valór de la svapo-traspirazión in del spazzi e in del temp. Per quèlla resón chì la svapo-traspirazión la se riferìss a la quantità màssima che pò andà perduda adrée a l’unitàa de temp per svaporament e trapirazion d’on pràa de graminacei che ‘l gh’abia quèj caratteristich chì:

  • el terrén a l’è in di òttim consizión de umidità;
  • el terrén l’è regolarment pian e molto estés;
  • el pràa l’è ind on òttim stat quant a la salùd e a la nutrizión;
  • el pràa el quatta del tùtt e d’ona manera uniforma el terrén e gh'è nò di srarìd;
  • el pràa el ven tajà regolarmént de manera de mantegnìnn l’altèzza de l’èrba tuttalpù a 10-15 cm.

El valór de la svapo-traspirazión potenziàl la varia cont i stagión e cont el clima, ma l’è del tutt indipendent di coltìv e di tècnich dopràd.

A l’esist anca on ETo standard de riferiment stabilida de la FAO, che la servìss de stabilì la svapo-trapirazión potenziàl in di vari part del mond. La coltivazion de riferiment l’è el pràa Festuca arundinacea. L'adozión de la condizión standard de riferimént la fa de manera che la svapo-traspirazión la dipenda domà del podè svaporànt de l’atmosfera, con tucc i alter fattór normalizzaà. L'ETo la gh'hà el fin pràtegh o de studi de caratterizzàa on cèrt ambient fisich. El valor de la svapo-trapirazión potenziàl el cambia in del temp e in del spazzi, ma l’è indipendent di coltivazion e di tècnich dopràd.

Svapo-traspirazion effettiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ETp moltiplicada per on coefficient k segond el tipo de pianta coltivada la dà la svapo-traspirazion effettiva de la coltivazion ETc. Quèsta variàbel climatica la ven doprada per fin prategh per el studi del fabisògn de acqua di piant coltivàd e de conseguenza la stima de irigazion che gh'è besògn. La ven anca ciamada svapo-traspirazion reàl (ETr), e la fa riferiment a 'na situazión reàl, per quèst l’è definida come la quantità de acqua perduda adrée a l’unità de temp per svaporament e traspirazion de ‘na coltivazion in di condizion reàj.

in la pràtega, quèsta variàbel del clima la ven doprada, per calcolà el bilanc idrich di piant coltivàd. El valór de la svapo-trapirazión effettiva el varia segond la situazion (perìod, leough, piant coltivàa, condizion del soeul e tècnica agronòmica).

Misurada de la svapo-traspirazión[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rappresentazion schematica d’on lisimeter a pesada

La misurada dirètta la ven fada cont i lisimeter de precisión ch' a hinn di impiant costós e sofisticàa installàa prèss i stabiliment de ricerca al fin de pesà i alter istrument de misura o i mètod de stima fondàa sora ‘l rilevament di alter variàbel del clima. I lisimeter, gh’hànn ancasì el lìmet ch'hinn minga bon de misurà la svapo-traspiraqión in cèrti situazion compagn quèlla 'doe che gh’è i alber e i bosch.

Stima de la svapo-traspirazión[Modifega | modifica 'l sorgent]

La stima de la svapo-traspirazion a l’è fondada in su l'aplicazión de fórmol matematich che permétten el càcol de la svapo-traspirazión in funzión de vuna o pussée de variàbel climatich fàcil de vèss rilevàd. Generalment a hinn de métod empìrich pu o men prossimatìv ch'a hinn assée de fà capì la giusta svapo-traspirazión, ma che pesàa a la giusta manera in la situazion ‘ndoe vegnen aplicàa i pòden dà di informazióؚn pussée sempliz e subitani e, soratùtt sostenìbil del ponto de vista econòmegh rispètt a la misurad dirètta. In di ùltim 60 agn a hinn stàa elaboràd di fórmol de stima pòch adàtt per la pratega. A bon cunt i eren di métod taràa in di specifich situazión e per rilevamént ambientàj adàtt de fa di analisi temporàj de medi e longh periód. La Fao, adrée, l’hà propòst di adattamént de quèj métod chì grazie a l’aplicazión di coefficènt de correzión che ciapen in considerazión i variàbel climàtich spcifich. I métod propòst de la FAO stìmen la svapo-traspirazión potenziàl standard (ETPs).

Metod del Blaney e del Criddle[Modifega | modifica 'l sorgent]

El mètod del Blaney e ‘l Criddle l’è stàa sopràa despèss in di temp indrée in de l’òvest di Stat Unii. A l’è vun di mètod pussée conossùu ma l’è anca tròpp prossimatìv, cont on màrgin d’errór del 25% per i stimm de l’estaa. Per ottegnì assèe de fidabilità el gh’hà de vèss aplicàa adrèe a on perìod de almén vun mes, per quèst l’è nò adàtt de controllà l’andana de la svapo-traspirazión per mètt giò el bilànc idrich de ona coltivazión ind on terrén. Quèlla fòrmola chì la stima la svapo-traspirazión potenziàl standard come ona media giornadera del mes (oppùr de on perìod de rilevamént pussée longh):

‘ndoe:

  • t a l’è la temperadura media mes a mes ottegnùda come la media aritmetega di medi giornadér;
  • p a l’è la percentuàl media giornadera di or de l'eliofania a l'ann (e l’è ‘n valór tràa foeura di tabèll specifich segond la latitudin)
  • a+b a hinn di ìndes introdòtt de la FAO che pòden vèss tràa foeura di tabèll specifich; i ciàpen l’umidità relativa minima, la class de esposizión al sol e la class de la ventosità.

Metod FAO de la radiazion solar[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è l’adattamént d'ona fórmola del Makkink, che l'era al princippi giusta per i condizión de l’ambiént di Paes Bass ma pòch fidàbil in di alter ambiént. L’adattemént de la FAO che l’è vegnùu adrée el fa de manera de podè aplicà la fórmola anca in di alter situazión. Quèll mètod chì el mètt in relazión la svapo-traspiraziؚón potenziàl standard con du fattór climatich: on fattór de prporzionalità (correlàa a la temperadura de l’aria e a l’altèzza) e la radiazion solar:

indoe:

  • W a l’è ‘n fattór de proporzionalità, tràa foeura d’ona tabèlla specifega, che la mètt in relazión la temperadura media de l’aria in del perìod consideràa con l’altèzza de la zona che la ne interèssa;
  • Rs a l’è la radiazión solàr globàl media in del cors del perìod consideràa, esprèssa in millimeter equivalent de acqua svaporada al dì. Se quèlla grandèzza chì l’è nò disponìbil, a l’è possìbil dedula de l’eliofania (assoluda o relativa) per mèzz d’ona tabèlla.
  • c a l’è el coefficènt de correzión, miss denter de la FAO, che ‘l ciapa in considerazión l’umidità relativa, l’eliofania relativa, la velocità del vent in di or de la nòtt.

Anca con quèll métod chì, el coefficént c l'è denter scodùu quand che 'l se fa on calcól fondàa sora di specifich diagrama di quàj se ottén el valór de la svapo-traspirazión potenziàl standard.

El métod de la radiazión solà, cont el ciapà in considerazión dò variàbel climatich, l’è pussée precìs de quèll de primma e l’è assée fidàbil anca quand che ‘l ghe ven aplicàa a di intervàj de temp pussée curt d'on mes, cont on errór màssim del 20%.

Metod Penman-Monteith mod. FAO[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è on métod complèss de vèss aplicàa ma l’è pussée precìs de quèj vìst adèss adèss de già che ‘l ciapa in considerazión tanti di variàbel climatich. El modèll del Penman (1948) el considera i variàbel relatìv a l’apòrt energetich e al traspòrt turborént de l’aria. El cambiamént miss denter del Monteith (1965) el ciapa in considerazion anca el meccanismo complèss che ‘l govèrna el passàgg del vapor de acqua del mesofillo, travèrs i stòma vèrs l'atmosfera, con l’aplicà on modèll semplifica, rapresentà per mèzz de dò variàbel, che vuna l’è la resistenza di stòma e l’altra l’è la la resistenza aerodinamica. La FAO la hà ancasì riintonàa quèll métod chì cont el definì i caratteristich morofològich e fisiològich de la coltivazión de riferiment de manera de ottegnì per i variàbel de resistenza on modèll che ‘l se pò ripètt in divèrsi situazión: quèlla fórmola chì la calcola el flùss de la svapo-traspirazión giornadéra (in MJ al m2 al dì):

indoe:

L'equazión del Penman-Monteith la fà el sò bel mestèe bona in tanti situazión, conty on errór màssim del 10%, e la FAO la raccomanda quèll métod chì per stimà la svapo-traspirazión potenziàl e per determinà i coefficént de aplicà al fìn de trà foeura la svapo-traspirazion effettiva. El limit in del lavorà con quèll métod chì l’è che gh'è besògn de ‘na stazión de rilevamént agrometeorològich in del’ambient de studià.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Metod Penman-Monteith.

Metod svaporimetrich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Svaporimeter

A l’è on métod che ‘l se aplica facilment e l’è anca assée fidàbil se l’è pesàa a la giusta manera per l’ambient ‘doe ‘l se lavora. Quèll métod chì el mètt in relazion la svapo-traspirazión potenziàl standard con la quantità de acqua svaporada, adrée al perìod de osservazión, de 'na vasca svaporimetrica (svaporimeter) che la gh’abìa di requisìi standard quant a grandèzza, loeugh e fattùra. La sbassada del livèll de la superfice liquida in del cors del perìod consideràa, ciamada evaporàa la ven esprèssa in millimeter e l'è riferida a l’’unitàa de temp (generalment on perìod d'ona giornada).

El princippi adrée al quàl quèlla relazión chì l’è fondada l’è el fàa che la fòrza de la svapo-traspirazión e quèlla del svaporament d’ona superce de acqua dipenden da i istèss fattór climàtich. El svaporàa l’è nò la svapo-traspirazión (poteziàl o effettiva) per quèj resón chì:

  • la riflession in su on mant vegetàl a l’è generalmént 4-5 vòlt tant rispètt a ‘na superfice de acqua, donca la radiazión nètt che la riva in su ona superfice liquida l’è pussée granda;
  • l'accumulazión de calór in de l’acqua del svaporimeter la fa de manera che ‘l svaporamént el vaga innanz anca in del cors di or che l’è scur, intanta che in quèj or la traspirazión la se ferma per la saradura di stòma;
  • la svapo-traspirazión l’è influenzada di fattór biològich e di caratteristich soeul che gh’hànn nò di effètt in su la svapo-traspirazión d’ona superfice libera de acqua.

Per quèj resón chì la svapo-traspirazión potenziàl standard la gh’hà on valór pussée bass rispètt a quèll del svaporàa, per quèst la relazión infra quèj dò variàbel chì l’è descrivuda per mèzz d'on coefficiènt de proporzionalità sòta vun:

indoe:

  • Kp a l’è el coefficènt de riduzión;
  • E a l’è la misura del svaporàa adrée a l’intervàll de riferiment esprèssa in mm.

El coefficént de riduzión el ven dedòtt per mèzz di tabèll fàd apòsta che ciapen in considerazión el tipo de svaporimeter, el sò leough (in su on pràa oppùr distant de on pràa), l'umidità relativa media de l'aria e la velocità del vent. El métod svaporimetrich el gh’hà l’onór de vèss fàcil de vèss aplicada de già che 'l gh’hà domà besògn del rilevamént d’ona sola variàbel climatica (el svaporàa), e in del’istèss temp el g’hà ‘na fidabilkità discrètta, cont on errór màssim del 15%. El lìmit principàl l’è che ‘l se gh’hà de dispònn d’ona vasca svaporimetrica che la gh’abìa di requisìi standard, se de nò i valór del coefficènt de proporizionalità i sarìssen falsàa.

Stima de la svapo-traspirazion effettiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sola conoscenza de la svapo-traspirazión potenziàl la gh’hà di obiettìv domà scientifich. Defàtt in la pràtega la svapotraspirazion potenziàl la ven stimada domà al fin de calcolà i consùmm de acqua d'ona situazión reàl. Quàl che sia el mètod dopràa per determinà la svapo-traspirazión potenziàl, el valór de la svapo-strapirazión effettiva el ven ottegnùu con l’aplicagh on coefficént colturàl:

‘ndoe:

  • Kc a l’è el coefficént colturàl tràa foeura di pubblicazión scientifich, di manuàj tècnegh, e di vari font bon de propalà.

El valór del coefficént colturàl el ven determinàa in manera empirica per ògni coltivazion, anca cont el tegnì in considerazion la fase fenologica, e ‘l pò cambià segond i caratteristich de l’ambiént (tècnega colturàl, región climatica, etcetera). Per quant a l’è possìbil se gh’hànn de doprà di coefficént colturàl specifich de la situazión che l’è, o se ghè minga de documentazión specifega se fa riferimént a di condizión de l’ambiént compagn. El valór del coefficént colturàl el pò vèss pussée pìccol o anca pussée grand de vun, per quèst la svapo-traspirazión effettiva la pò anca vèss superiora de quèlla potenziàl. Per capì quèlla stòriachì che a gh’è de considerà che la vegetazión, per via del LAI (leaf area index, indes de l'area di foeuj), la svilùppa ona superfice maggiora in su la superfice de contàtt infra el soeul e l’aria. La vegetazión di coltùr reàj, donca la pò vegh ona superfice traspiranta maggiora (riferida a l'unitàa de superfice agraria) rispètt a la coltura de riferimént adottada per la svapo-traspirazión potenziàl (pràa de graminacej podàa regolarmént a 10–15 cm d'altèzza del soeul).

Generàlment el coefficént colturàl l’è pussée pìccol de vun (in media 0,4-0,75 per la pupàrt di piant mesofitt sòta irigazión) quand che ona coltivazión l’è in di sò primm fasi de svilùpp de già che la svapo-traspirazión l’è caosada soratùtt del svaporament del terrén. In quèj casi chì i consùmm de acqua di piant coltivàa, generàlment hinn pussée pìccol de quèj d’on pràa de graminacei che ‘l quatta el terrén de manera uniforma perché la superfice traspiranta sviluppada l’è minora. A l’è inscambi sora vun (1,2-1,3 per la pupàrt di piant mesofitt sòta irigazion) quand che i piant raggiòngen el massìm del sò svilùpp vegetatìv. In quèj casi chì el LAI l’è pussée alt e la superfice svapo-traspiranta sviluppada l’è maggiora de quèlla de on pràa de graminacei podàa regolarment a 10-15cm. A gh’è tanti di ecezión a quèlla tendenza generàl chì, per esempi quand che la spece coltivada la gh’hà di caratteristich xerofitich e per quèst l’è men dispòsta a consumà l’acqua rispètt a ona graminacea mesofita.

Per esempi a se pò fa ‘n confrónt infra ‘na quàj coltivazión in di condizion de l’ambient tipìch de la pianura de la Sardegna. A la fin d’april la svapo-trapirazión potenziàl standard l’è pu o manch de 3,2 mm/d. El tomates el se troeuva in fase de pòst-trapiànt, con di piant pòch sviluppàd e 'l terrén biòtt infra i gabàd, indoe l’è stada tirada via l’èrba. El pràa de èrba cavallinna l’è quasi adrée a fiorì e l’ha quasi raggónt el sò svilùpp vegetatìv complètt e iscì el quatta su tucc el soeul. La vidor la sarà del tutt in la soa fase de créscita vegetativa, con di tros anmò pòch sviluppàa. L'oliv l’è in fase de mignoladura e in piena attività vegetativa. I cofficént colturàj consilliàa hinn 0,3 per el tomates, 0,95 per l’èrba cavallinna, 0,40 per la vidor, 0,60 per l'olìv. S’a se aplìchen i giust coefficént colturàj al valór de la svapo-trasopirazión potenziàl i consùmm de acqua giornadér sarànn de 1 mm per el tomates, 3 mm per l’èrba cavallinna, 1,3 per la vidor, 1,9 per l'olìv.

A la primma metà de luj la svapo-traspirazión potenziàl standard l’è pressappòch 6,6 mm/d. El tomates el se troeuva in del cors del sò pien svilùpp e ‘l gh’hà su di borlìtt ‘drèe a vegnì madùr, l’èrba cavallina l’è pu o men in fase del rebuttà, la vìdor l’è in pena attività vegetativa ei grappèj hinn adrée a cress, i frutt piscinìtt de l’olìv hinn adrée a cress e la crescita di germèj l’è ralentada. I coefficènt colturàj consiliàa hinn 1,15 per el tomates, 0,95 per l’èrba cavallinna, 0,75 per la vìdor, 0,45 per l'olìv. I consùmm ìdrich giornadér sarànn de 7,6 mm per el tomates, 6,3 mm per l’èrba cavallinna, 5 mm per la vìdor, 3 mm per l'olìv.

El metod Wucols per i piant ornamental[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Metod Wucols.

El metod Wucols l’è on métod nassùu in del 2000 che ‘l sèrviss de valutà la[[svapo-traspirazión di coltivazión ornamentàl:

La svapo-traspirazion di coltivazión ornamentàl la ven calcolada in quèlla manera chì:

indoe:

ETL l’è la svapo-traspirazion de la pianta ornamentàl considerada (che l’è l’istèss del fabisògn de irigazion de la coltivazión) esprèssa in mm/;
KL a l’è el coefficiént del paesàgg (de la lengua inglesa ‘’landscape coefficent’’), che , a bon cunt l’è l’istèss del Kc;
ETo l’è la svapo-traspirazion de riferiment che la pò vèss stimada con divèrsi métod, primm fra tucc de metod Penman-Monteith.

El coefficent del paesàgg el ven ottegnùu del prodòtt de trii coefficiént:

  • Ks, cofficiènt de specie, che l’è divèrs segond la specie che la pianta la partén;
  • Kd, coefficént de densità, ch’a l’è ‘n coefficènt de correzión che ‘l ciapa in considerazion la densità di piant;
  • Kmc, coefficènt micro-climatich, che ‘l servìss inscambi de tegnì de cunt el microclima de la zòna specifega.

[1]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Richard G. Allen, Luis S. Pereira, Dirk Raes, Martin Smith. Crop evapotranspiration - Guidelines for computing crop water requirements. FAO Irrigation and drainage paper 56. FAO - Food and Agriculture Organization of the United Nations. Roma, 1998. ISBN 92-5-104219-5

Vos correlàd[Modifega | modifica 'l sorgent]


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. https://cimis.water.ca.gov/Content/PDF/wucols00.pdf