Umidità relativa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Umidità.

Diagrama psicrometrich, doprà per descrìv i proprietà de l’aria umeda

L'umidità relativa (despèss indicada con la sigla UR o RH, da la inglés relative humidity) a l’è on indes de la quantitàa de vapor che gh’è dent ind’ona mes’ciada de gas e/o vapor. A l’è definida ‘me ‘l rappòrt de la densità del vapor dent in del mes’ciòzz (per esempi quèll del vapor de acqua ind l’aria umeda) e la densità del vapor sàtur a la temperadura de la mes‘ciada.

Per definizion a l’è on numer real compres infra 0 e 1: on'umidità relativa unitaria (100%) l’indica che il mes’ciòzz de gas e vapor el gh’ha dent la quantità massima de umidità possibìl in quèj condizion lì de temperadura e pression, a poden nò vèssegh di valor pussée alt (foeura che sora-saturazion). L’istrument de misuràa l'umidità relativa el se ciama igrometro.

L'umidità relativa ind on sistema saràa l’aumenta cont la sbassada de la temperadura dato che manemàn la va giò anca la pression de saturazion, fin a ‘na temperadura-limìt che per ‘na mes’ciada aria-vapor de acqua a l’è pressappòch de -40 °C, che soa umidità la var 1 anca per nagòtt de vapor.[1]


In formol l'umidità relativa per definizion a l'è:

[2]

(el passagg di mass ai pression el pò vèss fàa per via de l'equazion de stat di gas perfètt) indoe

massa del vapor
massa de vapor a la saturazion
pression parzial del vapor
pression del vapor de saturazion

la pò vèss coossùda in funzion de la temperadura per mèzz de formol empirich ( l'è scià la formola de Marco Berti):

se T>0°C
se T<0°C[3]

indoe T temperadura [ °C ]; ps in pascal, e a l'è numer del Nepero.

Per savenn pussee, varda l'articol Pression de vapor satur de l'acqua.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Alan S. Foust (1967). I principi delle operazioni unitarie (in italian). Ambrosiana. 
  2. Yunus A. Çengel (2005). Termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGraw-Hill, 263. ISBN 88-386-6203-7. 
  3. Marco Berti (2015). Breviario di energetica edile (in italian). Grafill, 55. ISBN 978-88-8207-496-8.