Poaceae

De Wikipedia
Lombard Oriental Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa bresàna moderna.


Poáceas
Formét
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Subclassa: Commelinidae
Ùrden: Poales
Famìa: Poaceae Barnhart (= Gramineae Juss., nom. cons.)
Subfamilias y tribus

Le Poaceae Barnhart (ciamàde apò Gramineae) i è ìna famìa botànica de piànte erbàcee, o de rar fés lignùze, che le aparté al ùrden de le Poales, (Liliopsida). Con de piö de 670 zèner e quàze 10.000 spéci discriìde, le Poaceae i è la quàrta famìa con piö tàta richèsa de spéci dòpo de le Asteraceae, le Orchidaceae e le Fabaceae (leguminùze); però, i è la prìma per emportànsa económica globàl.[1] De fat, la diéta dei òm l'è furmàda per 'na gran part de derivàcc de le poaceae. En piö se se cunsìdera che apò a le bès•ce i è alimentàde suratöt co le granàie o col fé che i è ac per lo piö de la famìa de le poaceae, se capés che se tràta de 'na famìa de piànte de 'mportànsa capitàl.

L'è 'na famìa cosmopolìta, che la g'ha cunquistàt la gran part de i ambièncc ecològic dispunìbii söl nòst pianéta, de le zòne dezèrtiche 'nfìna ai ecosistémi de àiva salàda, e de le depresiù palüdùze 'nfìna ai sistémi muntagùs piö alcc. Chèsta braüra 'ndèl adatàs la g'ha dat come rezültàt 'na biodiversità enòrme che la s'è manifestàda ta endèla morfologìa, che 'ndèla fiziulugìa, che 'ndèi sistémi de reprudusiù e 'ndèle asociasiù condei óter organìsmi, isé che le graminàcee i è de cunsiderà 'na famìa 'nteresànte, m,ìa apéna per la sò 'mportànsa económica, ma apò a per la releànsa biológica.


Descrisiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

Caraterìstiche[Modifega | modifica 'l sorgent]

En generàl i è èrbe, che de rar le pöl rià a véser lignùze compàgn dei bambú tropicài, cespitùze, rizomatùze o stulunìfere. El cìclo vitàl el pöl véser anuàl, bienàl o perène. Chèle anöàle, come che se pöl capì, le se reprodùce apéna 'na ólta endèl sò ciclo vitàl (compàgn che 'l formét o avena, per ezèmpe). Le spéci perèni 'nvéce le pöl reprodücìs divèrse ólte o 'na ólta apéna.

El gàmp[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gamp l'è cilìndric o condèna sesiù trasversàl elìtica, condèi gróp pié e la part tra 'n gróp e l'óter (internódo) öda (però quac spéci le g'ha 'l gamp töt pié compàgn del furmintù o 'n quac bambú). I gróp i è 'n bris piö gròs che i internòdi e söi gróp vé fò le fòie e i böcc. I internòdi àle ólte i è 'n pó schisàcc endóche se svelöpa le ramificasiù. En brizinì piö 'n alt del gróp gh'è 'n meristema intercalàr a fùrma de anèl che 'l detèrmina el slongamènt del gamp. Endèn quac zèner gh'è de 2 a 6 gróp bei tacàcc 'ntra de lur (che i se ciàma gróp compòsti), ognü co la sò fòia. Endèl Cynodon dactylon, per ezèmpe, i gróp i stà 'nsèma a dù a dù isé le fòie le sömèa opòste. En general i internòdi bazài i è piö cürcc de chèi ensìma; quan che gh'è divèrsi gróp bazài tacàcc giü a l'óter, le fòie le sömèa dispunìde endèna rözèta, che sömèa le rözète bazài tìpiche de 'n quac ótra famìa botànica. Le sórcc de gamp de le poaceae i è chèsti:

  • Gamp aèrei:
    • Gamp erèti o ascendèncc, de sòlit co internòdi cürcc a la bàze de de menemà piö lónc envèr la sìma. I pöl véser sèmpe o ramificàcc.
    • Gamp rampicànte: che crès postàt al teré, che trà fò raìs a l'altèsa dei gróp; de spès i g'ha i gróp compòsti, compàgn che 'ndèi Stenotaphrum e i Cynodon. Quan de i gamp rampicanti vé sö piantìne nöe a ògna gróp alùra se i giàma stulù.
    • Gamp galegiàncc, i quài i galègia sö l'àiva gràsie a i internódi öcc o a prezènsa de aerenchyma.
  • Gamp soterànei:
    • Rizòmi: gh'è dò sórcc de rizòmi 'ndèle gramineae. En prim tìpo cürt e 'ncürvàt, de svelöp definìt, che 'l zènera piantìne nöe arènt a la pianta uriginàla isé che 'l sò diàmetro 'l crès, per ezèmpe la Arundo donax e la Spartina densiflora. L'óter tìpo de rizòma l'è lónc, a svelöp indefinìt isé che la piànta la se propàga a 'na sèrta distànsa de la piànta uriginàla. Ezèmpe de chèsto segónt tìpo i è 'l Sorghum halepense e 'l Panicum racemosum.
    • Pseudobulbi, i è 'ngrosamèncc de i internòdi bazài enciurciàcc sö 'ndèle sò guàine foliàre. I piötòst ràre 'ndèle gramineae, 'n quac ezèmpe i è l'Amphibromus scabrivalvis e 'l Phalaris tuberosa.[2][3]

Fòie[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le g'ha fòie a dispuzosiù alternàda, dìstiche, furmàde de sòlit de guàina, lígula e làmina. La làmina la stà bèla tacàda töt entùren al gamp, i sò òrli i se 'ncaàla però i se fónt mìa 'nsèma (l'è rar fés che se tróe spéci 'ndóche i se tàca onsèma a furmà 'n tübo). La lígula l'è 'na apendìce picinìna membranùza, o de rar n grüpèt de pilizì, sitüàt endèla zòna de üniù de la làmina co la guàina. La làmina l'è sèmpia, de sòlit lineàr, co la nervadüra paraléla. La pöl véser piàta o 'n quac vólte 'nridulàda sö a furmà come 'n tübo. La pöl véser cuntìnuasiù de la guàina o ìga 'n gambì. En piö, se pöl troà 'na sèrta variabilità per ognü de chèsti órghegn:

Lígula membranùza de l' avéna (Avena sativa).
Aurìcole del formét (Triticum aestivum).


Ciöf[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ciöf i è l'unità strütüràla tìpica de quàze töte le spéci de poaceae. I se fùrma a pàrter dei böcc a le sèe o de chèi segondàre del meristéma bazàl del as principàl. Ognü de chèst böcc segondàre i àmbia a furmàs quan che la piànta la g'ha dò o tré fòie. Ognö de chèsti böcc, dòpo che i g'ha fat fò le prìme fòie, 'l fùrma 'l sò stès sistéma de raìs. La sóma de töcc chèsti böcc l'è chèl che dà strütüra e la la fùrma de ciöf de 'na piànta de le poaceae. Quan che la piànta l'è 'ndèl peìodo de vegetasiù la seghéta a fa sö ciöf e fòie nöe. Ògna ciöf, quan che l'è 'l sò momènt, el cuminciarà a fa sö ciöfècc nöf.

La spighèta[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schéma de 'na spìga: 1. Glöme; 2: Lema; 3: Arista; 4: Pàlea; 5: Lodícole; 6: Androcèo; 7: Ginecèo.
Detài de 'na spìga de poacea: se èt le glöme, la lèma e la pàlea.

La nfiurescènsa elementàr de le gramineae l'è 'na spìga picinìna furmada de giü o piö fiùr sùra 'n ràchide articolàt (ciamàt rachìla), de spès cürt fés e prutigìt de le bràtee stérii ciamàde glöme. Chesto tìpo de 'nfiurescènsa la ciàpa 'l nòm de spighèta. I fiùr i pöl véser ermafrodìcc o unisesuài e i g'ha 'n pereànse rüdimentàl de 2 o 3 elemèncc, le glömète. Chèste glömète i è i órghegn che, quan che i vé gròs, i fà dèrver la cazèla fiuràla a la fiuridüra, per permèter de mèter fò 'l stìgma piümùs e i stam. Le cazèle fioràle i è furmàde de la lèma, tacàda a la rachìla, e de la pàlea 'nserìda sùra l'as fiuràl che 'l nas sùra a la rachìla a la sèa de la lèma e 'l té sö i órghegn fiurài véri e pròpri. La lèma (o glömèta inferiùra) la g'ha la fùrma de 'na chìglia e coi sò òrli la bràsa sà la pàlea. La arìsta la nàs ensìma a la lèma o söl sò dòrs. La pàlea o glömèta superiùra l'è lanceolàda, binervàda e l'è come 'n coèrcc che 'l cuàrcia zó 'l fiùr. Le glöme i è 'nserìde sùra la rachìla, giöna de sóta de l'ótra.

Enfiurescènsa segundària[Modifega | modifica 'l sorgent]

Le spighète i è a sò ólta reünìde en enfiurescènse compòste a la maniéra de 'na gratèla. Le sórcc piö frequènte i è:

  • panòcie làse, i è gratèle de spighète con pedezèi bèi lónc. Ezèmpe: Avena.
  • Panòcie dènse, i è gratèle de spighètre con pedezèi cürcc cürcc. I pöl véser contìnui o interumpìcc. En ezèmp del prim tìpo l'è el Phalaris, e del segónt el Dactylis.
  • Panòcie spateolàde, endóche ògna gratèla terminàla o ògna panucìna la g'ha 'na bràtea che la la té destacàda de le ótre. Ezèmpe: Schizachyrium.
  • Gratèle spicifùrme, co le spighète póc pedezelàde dispunìde de le dò bànde o de 'na bànda apéna del ràchide. Ezèmpe: Paspalum.
  • Spìga de spighète, co le spìghe sèsii dispunìde de 'na bànda apéna del ràchide o spìghe unilaterài; en dò sfìlse che le se altèrna de le dò bànde del ràchide, o spìghe dìstiche (Lolium), o en vàrie sfìlse sùra 'l ràchide, o spìghe cilìindriche (Zea).[2][3]

Fröt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fröt de poacea, endóche se èt l'endospèrma, l'embriù e 'n quac strütüra embriunàla
Ris (Oryza sativa) en sesiù longitudinàla, i embriù se i vét culuràcc de celèst, l'endosperma 'n biànc.

El fröt o grà de le gramineae l'è cariòside, fröt sèc indeiscènt, condèna somésa co la capöcia saldàda al perecàrpe 'nfìna a furmà 'na copertüra sitìla. Chèsta copertüra la stà töta 'ntùren a l'embriù e a l'endospèrma. Chèsto fröt l'è 'n sostànsa la variasiù del achénio, aisebé che gh'è 'na bèla varietà de fröcc endèla famìa (éder apò Werker 1997). Endèn quac zèner, cóme Zizianopsis o Eleusine, el perecàrpe l'è mìa saldàt enséma a la somésa, isé che 'l fröt l'è de fat 'n achénio (o en utrícol a segónda del autùr). Endèn quac Bambùseae el fröt l'è 'na nus o 'na bàca, envéce 'ndèl zèner Sporobolus el perecàrpe l'è mucilaginùs e 'l làsa nà fò la somésa quan che 'l se 'mpiómba de àiva. Divèrse zèner, compàgn de Aristida, Stipa, Piptochaetium, Oryza e quàze töte le Paníceae lew g'ha i carióse che se destàca de la piànta 'nciurciàcc sö 'ndèla lèma e 'ndèla pàlea. Endèle Andropogoneae i è le glöme che rèsta 'nseràde dét endèl carióse. Endèl Pennisetum e 'ndèl Cenchrus se destàca töta la spighèta con entùren 'n invòlucro de spìne. La fùrma del carióse la vària fés a segónda del zèner, e 'l pöl véser quàze rotónt come 'ndèl Briza, bilónc come 'ndèl Hordeum, lanceolàt compàgn che chèl de la Poa o adiritüra quàze lineàr come 'ndèla Vulpia. Endèla part bàsa del carióse a vardàl de schéna, se èt l'embriù piö o méno elìtic cuarciàt zó del perecàrpe trasparènt. De l'ótra bànda, a l'altèsa de la sütüra carpelàr, se pöl véder, ac en trasparènsa, la mácula filar o fil (o zòna de uniù de la somésa col carpèl), che la pöl vése puntifórme, compàgn che 'ndèla Poa e 'ndèle Paniceae, a öf, compàgn che 'ndèla Briza subaristata, o lineàra, compàgn che 'ndèl Hordeum, Vulpia o Festuca.

Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


Nòte[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Judd, W. S., Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2002), «Poaceae» Plant systematics: a phylogenetic approach, Sinauer Axxoc, 287-292. ISBN 0-87893-403-0.
  2. 2,0 2,1 Parodi, L.R. 1987. Gramíneas. En: Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires, PP: 108-182
  3. 3,0 3,1 Cabrera, A. L., Cámara Hernández, J., Caro, J.; Covas, G.; Fabris, H., Hunziker, J., Nicora, E., Rugolo, Z., Sánchez, E., Torres, M. (1970), «Gramineae, parte general.» Flora de la Provincia de Buenos Aires: Gramíneas., Colección Científica del INTA. Tomo IV, parte II., 1-18.