Ingrassadura

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L’ingrassadura l’è appòrt de element nutriént che làssen l’ecosistèma insèma al materiàl tòlt via (frut e potadura), oppùr per lessiviazion o volatilizzazion (ingrassadura per la nutrizion) [1]. Di sostanz pòden vèss giontàd al terrén anca al fin de corréggen el pH (ingrassadura de correzión) o de migliorànn la tessidura (emendament).[2]

El pian de ingrassadura el gh’hà de tegnì de cunt de :

  • i dosi de ingrass de portà;
  • la freguenza che i nutriént déven vèss apportà in del ciclo vegetiatìv de la pianta;
  • i métod de aplicazión di nutriént;
  • i ingrass de doperà.

Donca i element de conóss hinn:

  • la quantità de nutriént necessari per i piant;
  • la fertilità del soeul;
  • la quantità di nutriént fornida ai piant foeura de l’ingrassadura.

A gh’è ancasì de fagh attenzión ai ambiént molto pioveràsg o a l’irigazion localizada gestida mal, perché favorìssen la pèrdita di nutriént per lessiviazion. E poeu la quantità de nutriént la pò varià segond la fase fenologica. [1]

Ingrassadura per la nutrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I nutriént principàj hinn:

Azòto (N)[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’è l’azòto nitrich (NO3-) e l’azòto amoniacàl (NH4+); el primm el sbassa el pH, el segónd le svolza.

La fonzión de l’azòto l’è quèlla de la crescita de la ciòma; l’azòto el fà aumentà el rappòrt ciòma/radìs, tuttamanch on spopòsit de azòto el peggióra el colór di frut, el mena a di problema ind la formazion del legn, la represa vegetativa dopo l’indormenza la succéd prima, invecì i frut i madùren pussée tard.

L’azòto el va via de l’ambient per lessivazion (in del caso de l’NO3) e per volatilizzazion ( in del caso de l’NH4+, che ‘l vaporizza ’me NH3 o NO2) [1]

Potassi (K)[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è present in forma de ion potàssi K+. I sò funzión hinn la sintesi di proteìnn, el matabolismo energetich, el metabolismo di carboidraa, l’avertura di stòma, la fotosintesi.

El spropòsit del potàssi l’è bon de caosàgh di malànn fisiològich a ‘na quàj specie, inscambi la mancanza del potàssi la fa peggiorà la qualità di frut in relazión cont el sò contegnùu de sucher e de àcid orgànich.

I soeul pussée dispòst a la macanza del potàssi hinn i soeul creós che gh’hànn on podè de fissazion del potàssi elevàa, i soeul sabbiós, i soeul ricch de magnesio, i soeul sècch o con tròppa salinità. [1]

Calcio (Ca)[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fonzión del Calcio l’è quèlla de la stabilità di pared cellular e di membrànn e donca la possibilità frut de vèss conservàa. di alter fonzión hinn la regolazion di fonzión in su l’espression genica, la divisiión cellulàr e ‘l metabolismo di carboidràa. La mancanza del calcio l’è bona de ingegerà di malànn fisògich ai piant e ‘l mantegniment scars di frut. [1]

Fòsforo (P)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fòsforo el poò vèss surbì domà grazie a la relazion strètta di piant cont i micorrìz; el servìss ai piant de aumentà la produzion sia di radis, sia de la part defoeura. [1]

Magnesio (Mg)[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fonzión del magnesio hinn la fotosintesi clorofilliana, el tralmocament ai frut di carboidraa e di àcid orgànich e la sintesi di proteìnn.

La carenza del magnesio l’è responsàbil de la crodada anticipada di foeuj (filloptosi). La mancanza de acqua la favorìss la mancanza de magnesio. [1]

Micro-element[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh’è poeu di micro-elemént molto important anca se hinn present in di quantità molto bass (Fèr (Fe), manganese (Mn), zinch (Zn), bòro (B) [1]


Calcol de la quantità de ingrass[Modifega | modifica 'l sorgent]

La quantità di nutriént cattada su di piant la pò vèss dedòtta de la biomassa prodòtta, se a se conóss la concetrazion di nutriént ind ona cèrta specie:

‘doe:

Mx ass l’è assorbiment de l'elemént mineràl x;

∆Mx schel l’è aument de la quantità del nutriént in del scheleter defoeura pussée quèll di radìs;

Mx frut a l’è la quantità del nutriént in di frut; Mx germ a l’è la quantità di nutriént in di germèj e in di foeuj.

De fà i ròb sempliz, sotà ipòtesi che con la potadura la biomassa de la ciòma la rèsta semper l’istèssa, a se pò fa quèlla prossimazión chì:

‘doe

Mx potadura l’è a la quantità del nutriént in del materiàl de potadura;

Mx foeuj borlàd-giò a l’è la quantità del nutriént in di foeuj borlàd giò.

La dòse de ingràss de mètt la pò vèss calcolada cont el métod del bilanc de massa di fluss in entrada e in sortida de l’ecosistèma; a se ottén:

'doe

K l’è on oefficient direttament proprozionàl ai pèrdie de l’element x del sistèma k=1 per i element che rèsten in del terrén; k>1 per i element che pòden subì la lessiviazion o el slavaggiament.

In del caso de l’azòto che ‘l va via anca per lessiviazion e slavaggiament 1<K<1,5 e de sora maròss gh’è anca de considerà l’azòto che ‘l va via per mineralizzazion.

'doe la minerlizzazion la gh’hà de vèss stimada con di proeuv sperimentaj oppur doprando di coefficient de mineralizzazion segond el rappòrt carbòni/azòto.[3]

Ingrassadura de correzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Ingrassadura de correzion.

Emendament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Emendant.

Tècnich de destribuzion di ingrass[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ingrassadura innanz de l'impiant[Modifega | modifica 'l sorgent]

La consìst ind l’appòrt de letàmm o de emendànt 30-40 t/ha che ‘l servìss de fa aumentà i quantità del potàssi, del calcio, del magnesio del fòsforo. [4]

Ingrassadura in del cors de la vita de l'impiànt[Modifega | modifica 'l sorgent]

La manera de destribuzión la po’ vèss:

  • destribuzión tradizionàl (ingràss sòlid): la consist sortùtt in di sppòrt de azòto con K=1,5 al princippi e in del cors de la primavera, e magara anca in autun per fàa su de noeuv i risèrv per l’ann adrée. Tuttamanch i aplicazion in autun corrén on ris'c maggiór de lessiviazión. [5]
  • ingrassadùra insèma a l'rigazión (destribuzion di ingràss con l’acqua de l’irigazion): i nutriént in deslneguàa denter in de l’acqua de l’irigazión, l’ingrassadura con l’irigazion l’è fada a turni freguent e concetnrazion bass, segond i necessità reàj. [5]
  • aplicazion in su i foeuj: ancaben la ciapa minga el pòst de l'ingrassadura al soeul la pò vèss ùtil in cèrti situazión. La soa capacità de ingrassadura la dipend del tipo de pianta, del tipo de ingràss, di condizion de l'ambient e de la manera de destribuzión. Se sora maròss la varia in del cors di ann in fonzión de l'àrea di foeuj e de l'età di foeuj. La temperadura, l'umidità e 'l vent influenzen el svaporament de la soluzion che la gh'hà dent i nutriént che la ven spantegada in sui foeuj, e i pioeuv pòden lavala via. El pH de la soluazion l'influenza la solubilità di vari element mineràj.[6]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 425-426. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  2. https://www.rivistadiagraria.org/articoli/anno-2012/terreni-interventi-correttivi-e-ammendamenti/
  3. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 426-427. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  4. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 434. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  5. 5,0 5,1 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 435. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  6. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 438. ISBN 978-88-555-3189-4.