Tessidura del terren

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In agronomia e pedologia, la tessidura del terrén a l’è la proprietà fisica che le identifica segond la composizion percentuàl di partìcol sòlid divìs in class segond la soa grandèzza. Quèlla proprietà chì l’è importanta in del studi del soeul e del terrén de già che ‘l condiziona molto i proprietà fisico-meccanich e chimich con di conseguenz in su la dinamica de l’acqua e de l’aria in su la tècnica agronòmica

La tecnica agronòmica l’influenza pòch la tessidura, foeura che per l’appòrt on quaj emendant che de tutt i maner el ciapa ‘na part marginàl ind la tessidura. Putòst che ‘na corezión vèra e pròppia de la tessidura che la gh’avarìa di cost proibitìv, la tècnica agronomica la gh'hà l’obiettìv de correg i difètt d’ona tessidura anormàl e de esaltà i aspètt positìv di vari frazión de la grandèzza di granìtt.

Class de grandèzza di partìcol[Modifega | modifica 'l sorgent]

On soeul pòch sviluppàa e cont ona tessidura sabbiosa

Senza tegnì de cunt i divèrsi schema de classificazión, i frazion de la gradèzza di partìcol del terrén hinn distint in grossolana (sabbia e scheleter), fina (litta) e finissima (tèrra crea); sabbia, litta e tèrra crea fànn su l’inscì ciamada tèrra fina.

A gh’è di differenz leggér ind la definizion di confìn di class de diameter di partìcol che fànn su la tèrra fina ind on soeul: [1] segond la distinzion del Dipartiment de l'Agricoltura di Stat Unii, ch'a l'è quèlla pussée doprada in del mond, i class de diametro de la tèrra fina hinn:

  • litta, con on diameter comprés infra 2 e 50 micron;
  • sabbia, infra 50 micron e 2 mm. Quèsta class chì la ven poeu divisa in sòtt-class:
    • sabbia molto fina, infra 50 e 100 micron;
    • sabbia fina, infra i 100 e i 250 micron;
    • sabbia media, infra 250 e 500 micron;
    • sabbia gròssa, infra 500 micron e 1 mm;
    • sabbia molto gròssa, da 1 a 2 mm.

On’altra distinziٌón, anca lee importanta a livèll internazionàl, a l’è quèlla propòsta de l'ISSS, ch'a l’è leggerment divèrsa dato che la fissa quèj lìmit chì:[1]

  • litta, infra 2 e 20 micron;
  • sabbia, infra 20 micron e 2 mm, divisa in:
- sabbia fina, infra i 20 e i 200 micron;
- sabbia gròssa, da 200 micron a 2 mm.

Tèrra crea[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Tèrra crea.

Per via di grandèzz piscinìtt di collòid d’ona part de quèlla frazión chì, la tèrra crea la ghe conferìss al terrén on svilùpp notévol de la superfice de contàtt tra la fase liquida e la fase gassosa e, de conseguenza el ghe fà fà on lavorà in di fenòmen de assorbiment e de unión strutturàl che 'l se tradùss in quèj proprietàa chì correlàd infra de lor:

  • on porosità elevada, soràtutt per cèrti valor del diametro di mircopòr.
  • ona scarsa permeabilità e 'na difficoltà de moviment de l'acqua, con tendenza al ristagn e a l'asfissia.
  • on valor de la coesión al stat succ e de l'adesión al stat plastich.
  • ona compattèzza e tenacità al stat coesìv.
  • ona liquidità al stat flùid.
  • 'na tendenza a la costipazión.

Di tenor elevàa de tèrra crea ménen donca di probém fòrt de fertilità fisica, che pòden vèss evitàa cont ona gestion conservativa de la struttura del terren. La tècnica coltural la gh’hà per quèst de fagh attenzion al mantegnimént de la stabiltà strutturàl. Inscambi, la tèrra crea l’offrìss i condizion per el mantegniment d’ona fertilità chimica e biologica elevada.

Litta[Modifega | modifica 'l sorgent]

La litta (o littón o fanga) la gh’hà di proprietà de mèzz intra quèj de la sabbia e quèj de la tèrra crea. In partìcolar, i partìcol pussée grand gh’hànn di proprietà compagn de quèj de la sabbia, quèj pussée fin quèj de la tèrra crea foeura che i proprietà di collòid. A la definitiva, la litta l’eredita i valór che in part se equilibren.

Di tenór de litta elevàa mètten di problema sia de fertilità fisica e soratùtt meccanica, sia de fertilità chimica. A hinn i terrén pussée diffìcil de vèss gestìi e la tècnica colturàl la gh’hà de tegnì de cunt sia i aspètt chìmich che quèj fisìch.

Sabbia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Sabbia.

Per via de la soa grandèzza relativament granda, la sabbia la ghe conferìss al terrén on svilupp redòtt de la superfice de contatt con l’aria o con la soluzion circolanta, per quèst, a l’è ona frazión, a bon cunt, inèrta, de conseguenza la gh'hà quèj proprietà chì:

  • 'Na porosità limitada fada su soratùtt de macro-pòr.
  • 'Na capacità d’invàs limitada e scarsa capacità de rietnuda idrica.
  • 'Na tension matrizial pussée bassa (in valór assolùd) caosada soratùtt de la suttilièzza.
  • La coesión e l'adesión hinn quasi nagòtt.
  • Morbidèzza e scarsa resistenza ai òrghen lavorant e ai radis.
  • 'Na portada elevada.
  • 'Na velocità de ossidazion de la sostanza organica del terrén elevada.

Di tenór de sabbia elevàa deterèminan di problema de fertilità fisica domà per mèzz de la dinamica de l’acqua, inscambi i proprietàa meccanich hinn òttim. Inveci la sabbia la càosa ona scarsa fertilità chimica e biològica accentuada se de l'alt potenzial redox del terren e de la lessiviazion. La tècnica de coltivazión la gh’hà donca de scusà i mancanz de acqua e de nutriént che i terrén ricch de sabbia hinn fàcil a vèss soggètt.

Scheleter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Con scheleter a se voeur indicà la class di partìcol che gh’hànn ona grandèzza maggiora de 2mm. La gh’hà proprietà compagn a quèj de la sabbia che de lee l’eredita e l'esàlta soratùtt i sò difètt. I principàj proprietà del scheleter hinn quèsti chì:

  • on porosità scarsa fada su soratùtt de macro-porosità.
  • 'na capacità d’invàs limitada e scarsa capacità de ritenuda idrica.
  • ona tension matrizial bassissima.
  • 'na permeabilità elevada e 'l moviment de l’acqua fàcil, con tendenza a la scoladura a la svèlta.
  • la coesion e l'adesion hinn mancànt.
  • Morbidèzza e compattèzza correlàa ai grandèzz del scheleter.
  • 'na portada elevada.
  • L'usura svèlta di òrghen lavorant e la difficoltà de eseguì divèrsi operazión de coltivazion.

Di tenór elevàa de schéleter hinn de vèss consideràa negatìv del tutt de già, che j' esàlten i difètt de la sabbia e ne mantègnen minga i sò valór e sotàcolen o adrittura i ghe impedìssen el svolgiment a tanti intervént de agronomia. La tècnica de coltivazion la gh’hà donca de adattàss a ’na specifica realtà che la po’ vèss pòch migliorada e de curà soratùtt el mantegniment de la fertilità chimica e de la disponibilità idrica.

Al fin de redù el scheletee a l’è possìbil doprà di machinn partìcolar che 'l separen el scheleter de la tèrra fina oppùr le fànn a tochej. La gh’è domà ona ecezión indoe quèll’operazion chì la mena nissu benefizzi, a l’è quèlla di pàscol alpìtt, indoe el schéleter el permètt de mantegnì on tenór pussée alt de umidità anca senza fa quèll lavorà chì.

Class di grandèzza di partìcol[Modifega | modifica 'l sorgent]

Triàngol de determinà i class de la tessidura, USDA.

La proporzion relativa a tucc i frazion divis segond la misura di partìcol la determina la class del terrén segond la grandèzza di sò granìtt; semper second el USDA, i class hinn 12, elencàa chichinscì a partì de la pussée grossolana a la pussée fina[2]:

  • Sabbiosa
  • Sabbioso franca
  • Littósa
  • Franco-sabbiosa
  • Franca
  • Franco-littosa
  • Franco-sabbiosa creósa
  • Franco-creósa
  • Franco-littosa creósa
  • Creóso-sabbiosa
  • Creósa-littosa
  • Creósa

I terrén cont ona tessidura pussée equilibrada hinn quèj ciamàa franch o de medi impàst, cioè quèj che gh’hànn

-‘na percentuàl de sabbia (del 35 al 55%) tal de permètt ‘na bona circolazión idrica, ‘n'ossigenazión assée e ‘na penetrazion fàcil per i radis;

-'na percentuàl de tèrra crea tal de mantegnì on grad de umidità in di perìod succ, de permètt la struttura del terren chje la tegna insèma i partìcol e la trattegna i nutriént;

-ona frazión trascurabil de scheleter.

In di terrén de medi impàst la litta la risultà presenta in di percentuàj che vann del 25 al 45%, se ghe n’è de men el terrén el sarà pussèe bon.

Determinazion de la tessidura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La determinazion de la grandèzza la ven effettuada domà in su la part de tèrra fina, e la part de scheleter la ven trada via per sedazzada. Al fin d’ona determinazión òttima gh’hànn, innanz de tutt, de vèss fàa di trattament:

  • l'aggionta de HCl fin a pH 3, de manera de tràgh via i cabonàa
  • on trattamént con H2O2 per ossidà la sostanza organica

Gh’è poe divèrsi métod de andà innanz; quèll pussée dopràa l’è quèll ch'a l’è fondàa sora la divèrsa velocità de sedimentazion di partìcol, a segonda di sò divèrsi grandèzz.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 D. Magaldi, G. A. Ferrari. Conoscere il suolo, pagg. 8-9.
  2. A. Giordano. Pedologia, pag. 24.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • P. Casati, F. Pace. Scienze della Terra, volume II - L'atmosfera, l'acqua, i climi, i suoli. CittàStudi edizioni, Milano, 1996.
  • D. Magaldi, G.A. Ferrari. Conoscere il suolo - Introduzione alla pedologia. ETAS libri edizioni, Milano, 1984.
  • M. Cremaschi, G. Rodolfi. Il suolo - Pedologia nelle scienze della Terra e nella valutazione del territorio. La Nuova Italia Scientifica, Roma, 1991.
  • G. Gisotti. Principi di geopedologia. Edizioni Calderini, Bologna, 1988. ISBN 8870193470.
  • USDA - NRCS. Soil Taxonomy, 2nd Edition. Agricultural Handbook n. 436, 1999.