Piev de Pontiroeu

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La gesa di Sant Gervas e Protas a Trezz.

La Piev de Pontiroeu l'è stada vuna di piev religios e ministrativ del Milanes.
La confinava con la Piev de Brivi a nord, quei de Vimercaa e Gorgonzoeula a ovest, con quella de la Gera d'Adda a sud-est e con la Diocesi de Bergom a est.
Propi per la soa posizzion de confin in tra el Ducaa de Milan e la Republica de Venezzia, la piev l'è stada al center di guerr in tra i duu statt: e per quella reson chì, l'ha cambiaa despess la grandezza e 'l numer de paes sotta la soa ministrazzion. Inscì, invers la fin del Medioev, la sede de la piev l'è stada spostada a Trezz; pussee tardi i territori bergamasch vegneven organizaa del governa spagnoeu in de la noeuva Piev de la Gera d'Adda. Inoltra el cardinal Borromee, in de la segonda metaa del Cincent, l'ha destaccaa de la piev anca la città de Trevij e l'ha organizaa la piev de Verdell, che la quattava dent i parocchi bergamasch passaa sotta el controll venezzian.
La piev de Trezz l'ha conservaa apena i comun in su la sponda ocidental de l'Adda: l'ha perduu el sò roeul ministrativ in del 1786 (ai temp di reform civil de la Lombardia del governa austriegh), e quei religios in del 1972, quand che l'è stada abolida insemma a tucc i olter piev.
A la fin del XVIII secol a gh'era denter i comun de Trezz, Basian, Busnagh, Ronscell, Cassan, Cassinn San Peder, Colnagh, Concesa, Cornaa, Port, Gresciagh, Groppell, Pozz, Trescian e Vaver.