Piev de la Gera d'Adda

De Wikipedia
(Rimandad de Piev de Gera d'Adda)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Basilega de San Martin

La piev de la Gera d'Adda l'era vuna di piev religios e ministrativ del Milanes, che la gh'eva 'me capopiev el comun bergamasch de Carevasg.
Al contrari de la pupart di piev, in del cas de la Gera d'Adda l'aspett ministrativ e civil l'era ben pussee important de quell religios: quell chì l'eva dovuu anca a la posizzion de la piev, al confin con la Republica de Venezzia; inoltra, tanti comun de la piev partegniven a la Diocesi de Cremona. Foeura del territori de la piev la restava la città de Trevij, che l'era ministrada direttament del governa central milanes.
La piev la confinava a ovest cont i piev de Cornean e de Pontiroeu, a nord e a est con la Diocesi de Bergom e a sud con la Diocesi de Cremona.
La comprendeva i comun de Calonega, Castell Rozzon, Pontiroeu, Fara, Badalasca, Pagazzan, Carevasg, Brignan, Misan, Carvenzan, Rivoeulta, Arzagh, Casiraa, Gnidell, Pandin, Vailaa, Dovera, Roncadell, Torm, Cort Palasi e Boffalora.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]