Padmasambhāva

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Padmasambhāva.
El Padmasambhāva

El Padmasambhāva (sanscret: पद्मसम्भव Padmasambhāva; tibetan: པདྨ་འབྱུང་གནས; ‘lu che l’è nassud fœura de un fior de lot’) l’è stait un majester de vajrā, tantrista, strion, mistegh e santom indian che el s’è menad in sgir per el Tibet ind i segoi qd89 per insegnàgh ai sgent locai el buddhesim vajrayāna e i tantra buddhista.[1][2][3] I tibetan ancamò al dì de incœu ghe disen Guru Rinpoche, idest ‘el prezzios majester’ o – pussee impropriament – ‘el guru pussee venerabel’. L’è considerad ‘el pader del buddhesim tibetan’.

El Padmasambhāva el ven anca tributad con la fondazzion de l’orden Nyingma[4][3] – l’orden religios pussee vegg dedenter del panorama buddhista tibetan – e cont el maistrament e conversion al dharma de un quaj demoni e diavel local che eren dree a impestà e fà su de dagn in Tibet in quii dì lì, e che lu el j’ha personalment voltad in de di dharmapāla.

Ind el buddhesim tibetan el Padmasambava l’è considerad propri un buddha in terra[2][5][6] e i sò insegnament inn de dò sorte: quii de boca (kama) e quii scondud, o revelad (terma). De facc, la tradizzion buddhista tibetana la porta che i revelazzion misteghe del Padmasambhāva sajen de maneman descoverte de di persone fortunade ciamade tertön (‘lor che hann invegnud un tesor’), o revelador, quand che i condizzion per la revelazzion de la sò saviezza inn pronte per vesser rezzevude.[7][8] A se dis che el Padmasambhāva el ghe comparissa personalment a quii revelador chì in de di vision.

El Padmasambhāva l’è venerad di buddhista in Tibet, Nepal, Bhutan e ind i stacc de la region de l’Imalaja in India, ma anca in de dei olter pais in tut el mond.[9][10]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un toch piscinin de La testimonianza de Ba

A stà a quell che gh’è screit in su La testimonianza de Ba – un manoscricc antigh in sui ativitaa del sant – el Trisong Detsen, al temp el fiœul de l’imperador del Tibet, l’ha invidad in Tibet el filosef e abad buddhista Śāntarakṣita per spantegà el buddhesim ind la sò terra e vutàll a fà su el prim monasteri buddhista tibetan a Samye. Impunemanch, a gh’era ocors dei event minga trop propizzi: un deluvi l’haveva impienid d’aigua un templi buddhista local e una straluscia bestial l’era rivada sgiò propri in sul palazz del rè e trait adoss di bei dagn a la cort tibetana. I nobii locai s’eren donca convensgiud che i dia eren propri sossenn incagnid, e che i s’eren inrabid con la sgent tibetana perchè quist chì haveven trait adree di buddhista, ideje e credenze foreste ind la terra soa de lor.[11] Perzò, el Śāntarakṣita el gh’ha havud de menàss a baita in Nepal, anca se i gh’hann pœu ciamad de tornà indree ancamò in Tibet quand che i sentiment anti-buddhista de la nobiltà se fudessen calmad sgiò ind una quaj manera.

El Trisong Detsen

Quand che l’è rivad in Tibet un’oltra vœulta – e anca per schivà de repeter ancamò l’istessa roba – el Śāntarakṣita el s’era trait adree el Padmasambhāva, un majester de tantra spert fiss che el vegneva de Oḍḍiyāna, una zitaa in quella che al dì de incœu l’è la Vall Swāt, in Pakistan.[12][13][14] El mester del Padmasambhāva l’era propri quell de pasentà e maistrà i entitaa e spiret locai per impressionà i nobii tibetan cont i sò podé magegh e ritualistegh strasordenari che l’haveva gagnad intravers la sò cognossenza di tantra e di misteri dei art antighe.

I font tibetane despieghen coma, a quell pont chì, el Padmasambhāva l’haveva evocad e desfidad i divinità, spiret e diavoi pagan locai, e depos a che fœusgia el j’haveva manasciad su tucc cont i sò podé propri fœura del comun. Quand che el je maistrè sgiò per ben, el sò amis Śāntarakṣita e el Trisong Detsen inn finalment riessid a indà inanz senza problema con la construzzion del monasteri coma i voleven.[11] Intratanta, el Padmasambhāva el s’è dedicad soratut a la vita de cort e a l’insegnament di sò forme de yoga tantregh e de la dotrena de la sò fed buddhista.[15]

El monasteri de Samye

L’imperador, però, l’ha inviad a usmà el priguel e el s’è incorsgiud de coma la presenza del Padmasambhāva potenzialment l’havariss podud tràgh adoss pussee problema e dagn de quii che l’era sgiamò stait bon de resœulver infinadess. De facc, la vita a cort l’haveva perdud la sò stabilità, anca perchè i homen haveven tacad a havégh tema che el Padmasambhāva el ghe instriass su i fomen e i fiœule per sedùj. Per l’imperador a l’era anca pœu impossibel pensà minga al facc che quii dia e demoni lì che infina a un quaj dì indree haveven causad fam, carestie, malagn e problema infinid a la sò sgent adess ghe staven sota a un indianin forest, e che lu el je comandava e menava anca in sgir a piasé, compagn de di s’ciavit senza gnà de volontà, gnà de forza e gnà de scervell. I podé del Padmasambhāva eren propri inscì bestiai che a l’era ciar ciarent che se el l’havess volsud, l’havariss podud gagnà el tronn, la corona, el paes e infinamai el mond intregh apena che l’havess sentud el besœugn de scœudes un quaj petit. L’imperador el gh’ha donca havud de fàss corasg per indà del Padmasambhāva a pedìgh de levà i tolle e lassà la cort.[15]

La testimonianza de Ba la porta anca di cunt in su dei olter miracoi inzebid del Padmasambhāva, soratut sozziad cont el maistrament e pasentament de di spiret e demoni, ma anca con di rituai per slongàss la vita e di magie d’aigua.[3]

Agiografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per el Khenchen Palden Sheraba – un lama e litarad de la scœula Nyingma – a gh’è tradizzionalment nœuv-mila-nœuv-zent-novanta-nœuv biografie del Padmasambhāva.[2]

Nassiment e sgioventura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Thangka del Padmasambhāva

I agiografie del Padmasambhāva le depensgen coma un putell de vocc agn adree a vegnì su de un fior de lot dessoravia del lagh Dhanakosha, cont un rosc de ḍākinī che ghe ballen lilintorna.[3][16]

Tamen, a gh’è dei oltre storie in sul sò nassiment, e vuna di pussee comune la porta che l’era nassud del venter de la reina Jalendra, mier del Sakra rè de Oḍḍiyāna, e che l’haveva rezzevud el nomen de Dorje Duddul (‘lu che el met sota di demoni cont un vajrā’), per via de di smagge che el gh’haveva in per tut el corp che, segonda la tradizzion, le identificaven coma un maistrador de diavoi.[3]

In El palazz de ramen, el rè Indrabhuti de Oḍḍiyāna l’è dree a zircà un sgiojell che el permet de realizà i desideri, ma, inscambi, el trœuva el Padmasambhāva, considerad del rè coma un’incarnazzion del buddha Amitabha. El rè el l’adota e el Padmasambhāva el ven subet incoronad coma Pema Gyalpo (‘el rè del fior de lot’).[3][16] Tutamanch, el Padmasambhāva el ghe copa fœura vun di minister del sò bobà adotiv e el ven esiliad del regn; tut zò el ghe da donca la possibilitaa de viver coma un mahasiddha, un grand mistegh, e de imprender e prategà i tantra in sgir per l’India.[3][16][17]

In Himachal Pradesh, in India, el Padmasambhāva l’ha insegnad di prateghe tantreghe a la prenzipessa Mandarva, la tosa del rè local. El rè, però, el j’ha descovert insema e l’ha pœu provad a brusàj su viv tucc duu per el foton causad de la vergnogna che sò fiœula la gh’haveva trait. A se dis che, quand che el fum l’è sorad via, el Padmasambhāva e la prenzipessa eren ancamò minga nomà viv vivent, ma anca in meditazzion, setad sgiò in su un fior de lot che l’era dree a vegnì de sora de un lagh liliarent. Propri maravejad per el miracol, el rè el ghe dè al Padmasambhāva e el sò regn, e la man de la s’ceta soa de lu in matrimoni.[18] Apœus a quest, el Padmasambhāva l’è tornad a baita con la sò nœuva fomna, e insema hann convers tut el regn al buddhesim.[3]

Ativitaa in Tibet[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sossenn famosa statua del Padmasambhāva ind el monasteri de Samye, benedeta de lu medem. A l’era propri inscì istessa istessa a lu che el gh’ha deit: ‘A la par propri mì!’

I agiografie del Padmasambhāva discutissen fœura anca i sò ativitaa in Tibet, a partì de quand l’era stait invidad a cort per vutà i tibetan a trà in pee el monasteri a Samye. El Padmasambhāva el ven depenc coma un espert de tantra adree a maistrà di demoni locai cont el voltàj in de di protetor del dharma. A l’è anca pœu considerad lu che l’ha spantegad el buddhesim Vajrayāna in Tibet e che l’ha introdut i sgent tibetane ai prateghe di tantra.[3]

Grazzia al sò rœul de fondador del monasteri de Samye – el prim monasteri buddhista del Tibet – el Padmasambhāva el ven anca retegnud el fondador de l’orden Nyingma del buddhesim tibetan.[19] I ativitaa del Padmasambhāva tœujen denter la pratega de di rituai tantregh per slongàgh la vita al rè, ma ancasì l’inizziazzion del medem rè Trisong Detsen ind i sò rit tantregh.[3]

In sgionta, i varie biografie del Padmasambhāva porten di cunt in su vuna di prenzipai spose tantreghe del Padmasambhāva: la prenzipessa Yeshe Tsogyal (‘l’imperatriz del lagh de la cognossenza’), che l’è deventada vuna di sò student intratanta che lu l’era ancamò adree a viver a la cort imperial.[20] A l’è reverida coma ‘la mader del buddhesim tibetan’[21] e l’è considerada una buddha dona,[22] desgià che la vegnarà lee medema una majestra de tante dissipline ispirituai.

Insema a lee, el Padmasambhāva l’ha scondud in sgir per el Tibet un poo de terma – revelazzion sagrade – intratanta che lee la ghe scoltava su i sò prezzios insegnament che, de lì adree, la menarann a gagnà la buddhitaa ind la vita soa de lee. A gh’è propri una mota de thangka – di picciure a la fœusgia tradizzional – che inzebissen el Padmasambhāva cont i sò dò spose lì de banda a lu, sovenz con la Mandarva a la sò drizza e la Yeshe Tsogyal a la manzina.[23]

Un frach de terma de la scœula Nyingma – di scricciure revelade – i vegnen propri dei ativitaa del Padmasambhāva e di sò student. Tamen, a ghe n’è pussee ancamò che i inn gnancamò stait descovert e che inn dree a speccià vergun che el vegna ciamad de l’ispiret del Padmasambhāva per spantegàgh la sò saviezza indepertut, quandonca el mond el saja pront per rezzevela.[24]

In El palazz de ramen, apœus a la mort del Trisong Detsen, a parariss che el Padmasambhāva l’haiva viasgiad infina al Lanka, indova che l’ha miss sota e convers al dharma di rakśasa, di demoni ciucia-sangh. I sò ultime parolle inzighen a la venerazzion del bodhisattva Avalokiteśvara.[3]

Vocc manifestazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Guru Senge Dradrog, una manifestazzion inrabienta del Padmasambhāva
Picciura bhutanesa che la figura el Guru Nyima Ozer, invers la fin del segol qd19

I vocc manifestazzion inn i vocc forme prenzipai che el Padmasambhāva l’ha ciapad a un quaj pont de la sò vita. I representen dei aspet diferent del sò vesser, coma, per esempi, i sò forme inrabiente e pazzifeghe. I vegnen descrivude e numerade inscì:

  1. Guru Pema Gyalpo (tibetan translitarad: gu ru pad ma rgyal-po, sanscret: Guru Padmarāja) de Oḍḍiyāna. El se manifesta coma un bagain de nomà quatr’agn depos che el buddha Śākyamuni l’ha gagnad el nirvāṇa final. La sò pell l’è rossa e el ven considerad un’emanazzion asquas-inrabienta.
  2. Guru Nyima Ozer (tibetan translitarad: gu ru nyi-ma 'od-zer, sanscret: Guru Suryabhasa o Sūryaraśmi; ‘el yogi del rasg del sol’). Anca quest chì un’emanazzion asquas-inrabienta; el se manifesta in India insema al Guru Pema Gyalpo e el ven despess depensgiud coma un yogi struson.
  3. Guru Loden Chokse (tibetan translitarad: gu ru blo ldan mchog sred; sanscret: Guru Mativat Vararuci; ‘lu che el possed la cognossenza suprema’). Un’emanazzion pazzifega.
  4. Guru Padmasambhāva (sanscret: Guru Padmasambhāva; ‘l’essenza del fior de lot’) un simbol de perfezzion spiritual; completament in pas, el se manifesta per insegnàgh el dharma a la Mandarava, intratanta che el transforma dei energie negative in vergot de pussee pazzifegh e compassionevel. A l’è propri in pas e el gh’ha una pell bianca bianchenta.
  5. Guru Shakya Senge (tibetan translitarad: shAkya seng-ge, sanscret: Guru Śākyasimha; ‘el leon invensgibel’). Un’emanazzion pazzifega, el se manifesta fœura coma un istudent de l’Ananda e el condus el rè Aśoka a la comprension del dharma.
  6. Guru Senge Dradrog (tibetan translitarad: gu ru seng-ge sgra-sgrogs, sanscret: Guru Simhanāda; ‘el rusgid del leon’). Un’emanazzion inrabienta; el met sota e pasenta dei influenze negative. El se manifesta in India in l’Universitaa de Nalanda e l’ispantega el dharma ind i ses ream di vesser senzient. L’è representad con la pell blœu e in mez a di fiame.
  7. Guru Pema Jungne (tibetan translitarad: pad ma 'byung-gnas, sanscret: Guru Padmakara; ‘lu che l’è nassud fœura de un fior de lot’). El se manifesta inanz de rivà in Tibet per insegnàgh el dharma ai sgent tibetane. L’incarna tute i sò manifestazzion e sgesta, e de raiva, e de compostezza. A l’è la manifestazzion pussee popolara inscì coma la pussee depencia ind ij art tibetane.
  8. Guru Dorje Drolo (tibetan translitarad: gu ru rDo-rje gro-lod, sanscret: Guru Vajrā; ‘la saviezza mata’). Inrabient fiss, el se manifesta zinch agn depos che el Guru Pema Jungne el lassi el Tibet. A l’è ross scur e anca lu in mez a di fiame.

Iconografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Coloss del Padmasambhāva, una statua del sant assossen granda volta infinamai 37,5 m. Lagh Rewalsar, Himachal Pradesh, India

El Padmasambhāva l’è per el solet figurad compagn de un hom normal: de facc, el gh’ha nomà una fazza e dò man, ma i œugg sœu de lu inn bei vert e i inn inscì caregh de energia che somejen podé sbusà quell che inn dree a vardà.

In sul coo el gh’ha un capell fait a fœusgia de fior de lot a zinch petoi, i trè ponte del qual i representen i trii kaya; invezzi, i sò zinch color representen i zinch kaya. El sol e la luna simbolesgien speritsia e saviezza; el vajrā in scima a quist chì, la samādhi inscodibila.

Con la sò man drizza el se ten al cœur un vajrā a zinch ponte; con la manzina, el fa un sgest de calma e dignità. Ind la sò man manzina el gh’ha anca una copa de neter sberluscent, faita cont un crani tajad in duu. Tegnud su del sò brasc manzin a gh’è anca un trident a trè ponte; ogna ponta la simbolesgia vuna di sò mojer, ancaben che el pœuda vesser una referenza a l’iconografia classega del dia indù Śiva e ai sò representazzion religiose.

Prateghe sozziade[Modifega | modifica 'l sorgent]

El mantra del guru del vajrā scolpid in su una preja
El mantra del guru del vajrā screit coi abezzee lanydza e tibetan

A partì di font pussee vegge infinadess, el Padmasambhāva l’è stait sozziad cont un istil ritualistegh ciamad phurba, ma anca con la divinitaa Vajrakīlaya (una divinitaa meditazzional basada in sul kīla).[3]

Mantra del guru del vajrā[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind i tradizzion buddhiste tibetane – soratut ind la scœula Nyingma – el mantra del guru del vajrā l’è retegnud un mantra bestial che el mena i persone a vegnì in comunion cont i trii vajrā de la corrent mental del Padmasambhāva e, per grazzia soa, anca con quelle de tute i oltre creadure inluminade.[25]

El mantra del guru del vajrā a l’è:

Oṃ āḥ hūṃ vajrā guru padma siddhi hūṃ

Orazzion di set linie[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’orazzion di set linie l’è un’orazzion famosa fiss al Padmasambhāva che la ven rezzitada de tancc tibetan tucc i dì. A l’è inscì:[26]

Hūṃ! Ind el nord-ovest de la terra de Oḍḍiyāna (hung orgyen yul gyi nubjang tsam)
Ind el cœur de un fior de lot, (pema gesar dongpo la)
Tì che t’hee gagnad i conquiste pussee maravejose, (yatsen chok gi ngödrub nyé)
Tì che te see cognossud coma ‘quell che l’è nassud fœura del lot’, (pema jungné shyé su drak)
Serciad su de di rosc de ḍākinī, (khor du khandro mangpö kor)
Mì ghe vegni adree ai tœu pass, (khyé kyi jesu dak drub kyi)
Mì te preghi: riva, inspirem con la tova benedizzion! (jingyi lab chir shek su sol)
Guru padma siddhi hūṃ!

Sanscret:

hūm । oḍiyāne vāyavye । padmakesarakāṇḍe । siddhirlabdhātyadbhutā । khyāta Padmasambhāva । bahuḍākībhirāvṛta । tavaivānusarāmi । āyāhyadhiṣṭhānārtham । guru padma siddhi hūm ॥

Zinch spose prenzipai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Ḍākinī e Yeshe Tsogyal.
Padmasambhāva setad sgiò in sul sò tronn con la Yeshe Tsogyal lì insema dedebass

Tancc istudent del Padmasambhāva s’inn voltad in de di tantrista vajrayāna sossenn vanzad, e in sgionta hann anca pœu gagnad l’inluminazzion. Intra quist chì, i pussee important inn provabilment i sò zinch spose prenzipai – sovenz ciamade anca ‘ḍākinī de la saviezza’ – e anca i sò vint-zinch student insema cont el Trisong Detsen.

El Padmasambhāva l’ha havud zinch spose tantreghe prenzipai, che el tœuss su a scomenzà de l’India ancamò inanz de vesser ciamad in Tibet per la prima vœulta, ma de lì adree anca in Tibet. Quei fomen chì inn cognossude ancasì coma i ‘zinch spose’; lore chì riven su de di bande diferente de l’Asia meridional e i inn una testimonianza a la spertisia del Padmasambhāva de menàss in sgir per spantegà el dharma indepertut. I inn anca considerade dei emanazzion de di part diferente de la Vajravārāhī, una deja tantrega.[27]

Quei zinch ḍākinī de la saviezza chì i inn:

  • La Yeshe Tsogyal del Tibet, che l’era un’emanazzion de la parolla de la Vajravārāhī;
  • La Mandarava del Zahor, regn ind el nord-est de l’India, che l’era un’emanazzion del corp de la Vajravārāhī;
  • La Belwong Kalasiddhi del nord-ovest de l’India, che l’era un’emanazzion de la qualitaa de la Vajravārāhī;
  • La Belmo Sakya Devi del Nepal, che l’era un’emanazzion de la ment de la Vajravārāhī;
  • La Tashi Kyeden del Bhutan, o ciamada ancasì ‘Mangala’, che l’era un’emanazzion de l’ativitaa de la Vajravārāhī. A l’è despess depencia insema al Guru Dorje Drolo.[2]

Vint-zinch student prenzipai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Padmasambhāva l’ha havud vint-zinch student prenzipai adree a la fas inizzial de la scœula Nyingma.[28] Quii student chì i inn:

Denma Tsemang
Palgyi Senge
  • El rè Trisong Detsen (tibetan: ཁྲི་སྲོང་ལྡེའུ་བཏཟན, tibetan translitarad: khri srong lde'u btzan)
  • Denma Tsémang (tibetan: ལྡན་མ་རྩེ་མང, tibetan translitarad: ldan ma rtse mang)
  • Nanam Dorje Dudjom, o Dorje Dudjom del Nanam (tibetan: རྡོ་རྗེ་བདུད་འཇོམ, tibetan translitarad: rdo rje bdud 'joms)
  • Drokben Khyechung Lotsawa (tibetan: ཁྱེའུ་ཆུང་ལོ་ཙཱ་བ, tibetan translitarad: khye'u chung lo tsā ba)
  • Lasum Gyelwa Changchup, o Gyalwa Changchub del Lasum (tibetan: ལ་སུམ་རྒྱལ་བ་བྱང་ཆུབ, tibetan translitarad: la sum rgyal ba byang chub)
  • Gyalwa Choyang (tibetan: རྒྱལ་བ་མཆོག་དབྱངས, tibetan translitarad: rgyal ba mchog dbyangs)
  • Dre Gyelwei Lodro, o Gyalwe Lodro del Dré (tibetan: རྒྱལ་བའི་བློ་གྲོས, tibetan translitarad: rgyal ba'i blo gros)
  • Nyak Jnanakumara, o Jnanakumara del Nyak (tibetan: གཉགས་ཛཉའ་ན་ཀུ་མ་ར, tibetan translitarad: gnyags dzny' na ku ma ra)
  • Kawa Paltsek (tibetan: སྐ་བ་དཔལ་བརྩེགས, tibetan translitarad: ska ba dpal brtsegs)
  • Karchen Za, o Khandro Yeshe Tsogyal, idest la prenzipessa del Karchen (tibetan: མཁར་ཆེན་བཟའ་མཚོ་རྒྱལ, tibetan translitarad: mkhar chen bza' mtsho rgyal)
  • Langdro Konchok Jungue, o Konchog Jungné del Langdro (tibetan: ལང་གྲོ་དཀོན་མཆོག་འབྱུང་གནས, tibetan translitarad: lang gro dkon mchog 'byung gnas)
  • Sogdian Lhapel, Lhapal el Sokpo (tibetan: སོག་པོ་ལྷ་དཔལ, tibetan translitarad: sog po lha dpal)
  • Namkhai Nyingpo (tibetan: ནམ་མཁའི་སྙིང་པོ, tibetan translitarad: nam mkha'i snying po)
  • Nanam Zhang Yeshe De (tibetan: ཞང་ཡེ་ཤེས་སྡེ, tibetan translitarad: zhang ye shes sde)
  • Lhalung Pelgi Dorje, o Lhalung Pelgyi Dorje (tibetan: ལྷ་ལུང་དཔལ་གྱི་རྡོ་རྗེ, tibetan translitarad: lha lung dpal gyi rdo rje)
  • Shuphu Pelgi Senge, o Palgyi Senge (tibetan: དཔལ་གྱི་སེང་གེ, tibetan translitarad: dpal gyi seng ge)
  • Karchen Palgyi Wangchuk (tibetan: དཔལ་གྱི་དབང་ཕྱུག, tibetan translitarad: dpal gyi dbang phyug)
  • Odren Pelgi Wangchuk, o Palgyi Wangchuk de l’Odren (tibetan: འོ་དྲན་དཔལ་གྱི་དབང་ཕྱུག, tibetan translitarad: 'o dran dpal gyi dbang phyug)
  • Palgyi Yeshe (tibetan: དཔལ་གྱི་ཡེ་ཤེས, tibetan translitarad: dpal gyi ye shes)
  • Ma Rinchen-chok, o Rinchen Chok del Ma (tibetan: རྨ་རིན་ཆེན་མཆོག, tibetan translitarad: rma rin chen mchog)
  • Nubchen Sangye Yeshe (tibetan: སངས་རྒྱས་ཡེ་ཤེས, tibetan translitarad: sangs rgyas ye shes), reincarnad coma Tsasum Lingpa
  • Shubu Palgyi Senge (tibetan: ཤུད་བུ་དཔལ་གྱི་སེང་གེ, tibetan translitarad: shud bu dpal gyi seng ge)
  • Vairocana, Vairotsana, o el grand tradutor (tibetan: བཻ་རོ་ཙ་ན, tibetan translitarad: bai ro tsa na)
  • Yeshe Yang (tibetan: ཡེ་ཤེས་དབྱངས, tibetan translitarad: ye shes dbyangs)
  • Gyelmo Yudra Nyingpo, Yudra Nyingpo del Gyalmo (tibetan: ག་ཡུ་སྒྲ་སྙིང་པོ, tibetan translitarad: g.yu sgra snying po)
El Padmasambhāva in yam-yum cont una sposa spiritual

In sgionta a la Yeshe Tsogyal, 15 oltre fomen eren deventade propri sperte ind i prateghe spirituai de la scœula Nyingma e inn anca recognossude coma di majestre indeperlore:[24]

  • Tsenamza Sangyetso
  • Shekar Dorjetso
  • Tsombuza Pematso
  • Melongza Rinchensho
  • Ruza Tondrupma
  • Shubuza Sherampa
  • Yamdrokza Choki Dronma
  • Oceza Kargyelma
  • Dzemza Lhamo
  • Barza Lhayang
  • Chokroza Changchupman
  • Dronma Pamti Chenmo
  • Rongmenza Tsultrim-dron
  • Khuza Peltsunma
  • Trumza Shelmen

Gallaria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamen de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamen de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (2013) The tibetan history reader. New York: Columbia University Press, 168. ISBN 978-0-231-14469-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Khenchen Palden Sherab Rinpoche, The Eight Manifestations of Guru Padmasambhava, (May 1992), https://turtlehill.org/cleanup/khen/eman.html
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Doney, Lewis. "Padmasambhava in tibetan Buddhism" in Silk, Jonathan A. et al. Brill's Encyclopedia of Buddhism, pp. 1197-1212. BRILL, Leiden, Boston.
  4. (2008) An Introduction to Buddhism Teachings, History and Practices., 2, Cambridge: Cambridge University Press, 204. ISBN 978-0-521-67674-8. 
  5. (2013) The Princeton dictionary of Buddhism. Princeton: Princeton University Press, 608. ISBN 978-1-4008-4805-8. 
  6. Schaik, Sam van. Tibet: A History. Yale University Press 2011, page 34-5, 96-8.
  7. Schaik, Sam van. Tibet: A History. Yale University Press 2011, p. 96.
  8. Fremantle, Francesca (2001). Luminous Emptiness: Understanding the tibetan Book of the Dead. Boston, Massachusetts, USA: Shambhala Publications, Inc. ISBN 1-57062-450-X p.19
  9. Padmasambhava.
  10. (2013) The Princeton dictionary of Buddhism. Princeton: Princeton University Press, 608. ISBN 978-1-4008-4805-8. 
  11. 11,0 11,1 Schaik, Sam van. Tibet: A History. Yale University Press 2011, pp. 34-35.
  12. Meulenbeld, Ben (2001). Buddhist Symbolism in tibetan Thangkas: The Story of Siddhartha and Other Buddhas Interpreted in Modern Nepalese Painting (in en). Binkey Kok, 93. ISBN 978-90-74597-44-9. 
  13. Kazi, Jigme N. (2020-10-20). Sons of Sikkim: The Rise and Fall of the Namgyal Dynasty of Sikkim (in en). Notion Press, 45. ISBN 978-1-64805-981-0. 
  14. Schaik, Sam Van (2011-06-28). Tibet: A History (in en). Yale University Press, 81. ISBN 978-0-300-17217-1. 
  15. 15,0 15,1 Schaik, Sam van. Tibet: A History. Yale University Press 2011, p. 35.
  16. 16,0 16,1 16,2 Trungpa (2001) pp. 26-27. For debate un its geographical location, see also the article un Oddiyana.
  17. Morgan (2010) 208.
  18. Lama Chonam and Sangye Khandro, translators. The Lives and Liberation of Princess Mandarava: The Indian Consort of Padmasambhava. (1998). Wisdom Publications.
  19. Norbu, Thubten Jigme; Turnbull, Colin (1987), Tibet: Its History, Religion and People, Penguin Books, ISBN 0-14-021382-1. Page 162.
  20. 'Guru Rinpoche' and 'Yeshe Tsogyal' in: Forbes, Andrew ; Henley, David (2013). The Illustrated tibetan Book of the Dead. Chiang Mai: Cognoscenti Books. B00BCRLONM
  21. Gyatso, Janet (August 2006). "A Partial Genealogy of the Lifestory of Ye shes mtsho rgyal". The Journal of the International Association of tibetan Studies (2).
  22. Changchub, Gyalwa; Namkhai Nyingpo (2002). Padmakara Translation Group (ed.). Lady of the Lotus-Born: The Life and Enlightenment of Yeshe Tsogyal. Shambhala Publications, Inc. p. xxxvii. ISBN 1-57062-544-1.
  23. Padmasambhava - The Treasury of Lives: Biographies of Himalayan Religious Masters.
  24. 24,0 24,1 Khenchen Palden Sherab Rinpoche, Khenpo Tsewang Dongyal. Lion's Gaze: A Commentary un Tsig Sum Nedek. Sky Dancer Press, 1998.
  25. Sogyal Rinpoche (1992). The tibetan Book of Living and Dying, pp. 386-389 Harper, San Francisco. ISBN 0-7126-5437-2.
  26. Seven Line Prayer.
  27. Dowman, Keith. (1984). Sky Dancer: The Secret Life and Songs of the Lady Yeshe Tsogyel. p. 265.
  28. RigpaShedra