Vajrayāna

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un vajra e una campana: di classegh istrument ritualistegh del Vajrayāna

Ol Vajrayāna (devanāgarī: बज्रयान; in mongol: Очирт хөлгөн, Ochirt Hölgön), ciamad ancasì mantrayana, tantrayana, buddhesim esoteregh o tantregh e carroccia de diamant (cines: 金剛乘, jīngāngshèng, sgiapones: 金剛乗, kongōjō), l’è un insema de scœule buddhiste esotereghe. Ol sò nom el ven sgiò del sanscret, e el signifega ‘veicol de diamant’.

Una quaj vœulta, ol vajrayāna l’è considerad coma una estension del buddhesim māhayāna, ma el se desmarca del ram prenzipal de questa tradizzion soratut per l’adozzion de di tecneghe adizzionai (sanscret: upāya, ‘mez abii’), inscambi de parponer una filosofia assossenn diferenta.

Donca, sota quell pont de vista chì, ol māhayāna el gh’ha duu senter prategh: ol sutrayāna, che el predega de perfezzionàss de maneman cont ol mucciàss su de meret e saviezza, e ol vajrayāna, che l’insubiss una via pussee svelta, pratega e esoterega al gagnament de l’inluminazzion.

Carataristeghe del vajrayāna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segonda la tradizzion buddhista vajrayāna, i mez abii cultivad in del vajrayāna permetarissen un camin pussee azzelerad a l’inluminazzion. Per quella reson chì, el dopera di tecneghe tantreghe che vuten l’individov a marudà desvilup ispiritual e transmission esoterega. In questa presonta azzelerazzion, a gh’è vuna di diferenze intra ol penser vajrayāna e i oltre scœule del buddhesim. Ol vajrayāna, donca, el dis minga che i olter ram – teravāda e māhayāna – i sajen errad ma, al contrari, el considera i sò insegnament de lor coma fondamentai per la construzzion de una vera pratega vajrayāna.

Sota-scœule[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di tantrista desbiotad

Ancaben che a ghe saja una presenza vajrayāna in del sud-est asiategh – inscì coma in olter sit del mond – al dì d’incœu i insegnament de quella branca buddhista chì se despartissen sgiò nomà in dò sota-scœule.

Vajrayāna tibetan[Modifega | modifica 'l sorgent]

I scœule del buddhesim tibetan inn fondade in su la transmission di scricciure indiane in la piana del Tibet e, tradizzionalment, a se reten che i se sajen spantegade soratut in Tibet, Butan, nord de l’India, Nepal, Mongoja, di bande de la Cina, e in de di sit de la veggia Union Sovietega.

In del Tibet del segol quell di 21 a gh’è diverse sorte de buddhesim.[1] La pupart di prategant che pœuden vesser classifegad coma vajrayani gh’hann coma modell prenzipal de la sò pratega religiosa la figura de un guru, o lama, e i prateghen ol guruyoga.[1] I mahayani minga vajrayāna e i teravadi inn, inveci, rar fiss.

Mikkyo sgiapones[Modifega | modifica 'l sorgent]

Statua del Vajrasattva, ol buddha de la purifegazzion

La tradizzion Mikkyo la se trœuva soratut dedenter del buddhesim sgiapones. In la dinastia Tang, la tradizzion Mikkyo l’è staita asquas del tut sterminada fœura de la Cina continental, e a gh’è soravivud nomà un quaj ritual, che l’è fenid per vesser incorporad denter in di tradizzion Chan e de la Terra Pura. Pussee de rezzent, in d’un quaj monasteri cines e tailandes gh’è penetrad pussee l’influenza del Mikkyo sgiapones a causa de la dominazzion imperial sgiaponesa in quei bande chì.

Siben ghe saja di similarità concetuai cont ol vajrayāna tibetan, i rituai mikkyo vegnen sgiò de dei aspet pussee antigh de la tradizzion tantrega del buddhesim indian, e i se diferissen soratut in termen de lignasg, estetega, etc. I test prenzipai de la tradizzion Mikkyo inn ol Mahavairocana sutra e ol Vajrasekhara sutra, che i gh’hann una importanza nomà marsginal in la tradizzion del Tibet.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Tantric Ethics: An Explanation of the Precepts for Buddhist Vajrayana Practice, de Tson-Kha-Pa, ISBN 0-86171-290-0
  • Perfect Conduct: Ascertaining the Three Vows de Ngari Panchen, Dudjom Rinpoche, ISBN 0-86171-083-5
  • Buddhist Ethics (Treasury of Knowledge) sw Jamgon Kongtrul Lodro Taye, ISBN 1-55939-191-X
  • Āryadeva's Lamp that Integrates the Practices (Caryāmelāpakapradīpa): The Gradual Path of Vajrayāna Buddhism according to the Esoteric Community Noble Tradition, ed. e trad. por Christian K. Wedemeyer (New York: AIBS/Columbia Univ. Press, 2007). ISBN 978-0-9753734-5-3.

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Radio temateghe buddhista, programa de insegnament con la presenza de Sova Eminenza Ol Venerabel Lama Kalden Tulku Rinpoche [1]