Carestia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona tosanetta africana che l'è dree a morì de famm.

La carestia o calestria (anca famina) a l'è on lavorà per via del qual i personn d'on certo paes o region finissen per morì de famm o de ona quai maladia colegada, per via del fatto che l'è semper pussee denutrida.

Anca al dì d'incoeu, che i resors alimentar e economegh hinn pussee grand, a gh'è di cas de carestii in gir per el mond: basta pensà in di paes pussee pover del mond, in Africa o in Asia.

Ona carestia la pò nass per vari reson: naturai (per i vari cicli del regolt, o per i maladii e i epidemii) o umann (guerr e genocidi). Tendenzialment, i carestii descomparissen cont el rivà del progress economegh, tecnologegh e social. Incoeu i carestii hinn semper pussee determinaa de guerr e de alter reson umann.

Vuna di carestii pussee cognossuu in Europa a l'è quella irlandesa del 1845-1848, che l'ha faa morì quasi la metà de la popolazion de l'isola.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]